Les cuidadores de persones dependents pateixen més problemes de salut mental

Les dones cuidadores van mostrar un risc més elevat d’ansietat i depressió durant el confinament

Un estudi liderat per la investigadora de l’IDIAPJGol, Constanza Jacques Aviñó, ha posat de manifest el malestar psicològic de les persones cuidadores menors i persones dependents durant el confinament de la pandèmia de covid-19. L’anàlisi, realitzat en sis països (Brasil, Xile, Equador, Mèxic, Perú i Espanya), revela que les dones que convivien amb persones dependents tenien més probabilitats de patir ansietat i depressió en comparació amb els homes.

Les conclusions d’aquesta investigació, publicada a Archives of Public Health, assenyalen que els impactes psicosocials de la pandèmia han estat profundament desiguals segons el gènere i el context socioeconòmic. A l’Estat espanyol, tot i tenir millors resultats que els països sud-americans, les cuidadores continuen suportant una càrrega emocional significativa, derivada d’un model social que encara no redistribueix equitativament les tasques de cura.

L’estudi es va basar en una enquesta autogestionada en línia a més de 18.000 persones cuidadores, de les quals el 73 % eren dones. L’anàlisi metodològica s’ha basat en models de regressió logística i anàlisi multivariant per identificar els factors associats a l’ansietat i la depressió.

Conseqüències sobre la salut mental

El treball destaca la necessitat d’abordar la salut mental de les cuidadores des d’una perspectiva de gènere i de les iniquitats socials de la salut, ja que les dones assumeixen majoritàriament les tasques de cura, moltes vegades de manera no remunerada. Aquesta feina, que en molts casos resulta invisible i poc valorada socialment, té conseqüències devastadores sobre la salut emocional de les cuidadores, especialment en contextos com el confinament, en què les responsabilitats domèstiques es van multiplicar i sense descans. La investigació també apunta que la manca de recursos institucionals per oferir suport a les cuidadores és un factor determinant.

A Llatinoamèrica, on les desigualtats socioeconòmiques són més profundes, l’absència de polítiques de suport a la dependència agreuja el risc de problemes de salut mental. En canvi, a l’Estat espanyol, recursos com la Llei de Dependència actuen com un factor protector parcial, encara que, segons l’estudi, insuficient, per fer front a aquesta crisi de les cures.

Desigualtats entre Llatinoamèrica i Espanya: Un problema estructural

Els resultats mostren que les dones a Llatinoamèrica que van tenir pitjors indicadors de salut mental són les que tenien major precarietat laboral, condicions d’habitatges inadequats i una menor educació universitària. Aquests factors es tradueixen en més vulnerabilitat psicològica. D’altra banda, tenir preocupació per la convivència i l’empitjorament de les condicions de treball va tenir un impacte més pronunciat en els homes. A més, es van observar disparitats entre els països examinats, amb menor riscos de salut mental entre els espanyols, la qual cosa posa de la importància dels sistemes de protecció social i els determinants socioestructurals.

Segons l’estudi, es comenta que l’aplicació de polítiques de cures que abordin les qüestions de gènere i es basin en els drets humans també poden exercir un paper fonamental en la transformació de la tradicional divisió sexual del treball en les llars, facilitant així un canvi sobre el rol de les cures.

Aquest estudi posa de manifest que la crisi de les cures no és només un problema domèstic, sinó una qüestió estructural que requereix una resposta política i social urgent. L’equip investigador subratlla la necessitat de dissenyar estratègies intersectorials que abordin les desigualtats de gènere i protegeixin la salut mental de les persones cuidadores.

Entre les propostes hi ha l’impuls de xarxes de suport comunitàries, la promoció de polítiques públiques que redistribueixin les tasques de cura i l’ampliació de serveis d’atenció a la dependència. L’equip investigador destaca que “la pandèmia va deixar clar que sense una transformació profunda del sistema de cures, les dones continuaran suportant el pes de les desigualtats, amb greus conseqüències per a la seva salut i benestar”.

 

Referència a l’article

López-Contreras N, López-Jiménez T, Medina-Perucha L, León-Gómez BB, Gonçalves AQ, Horna-Campos OJ, Anigstein MS, Barbosa JR, Verotti MP, Bardales-Mendoza O, Arteaga-Contreras KM, Berenguera A, Peralta A, Jacques-Aviñó C. Syndemic, mental health and living with dependent persons in Latin America and Spain: a study with a gender perspective. Arch Public Health. 2025 Jan 26;83(1):24. doi: 10.1186/s13690-024-01480-5. PMID: 39863880; PMCID: PMC11765925.