Les persones que pateixen efectes neuropsicològics de la covid persistent tenen risc de “trencament vital”
Un estudi coordinat per l’IDIAPJGol destaca les dificultats per abordar la simptomatologia i la necessitat de més reconeixement social i sanitari
Un equip investigador de l’IDIAPJGol, format per Eduard Moreno-Gabriel, Jofre Bielsa Pascual, Maria Verdaguer, Meritxell Carmona Cervelló, Noemí Lamonja Vicente, Brenda Biaani León Gómez, Concepció Violan i Pere Torán Monserrat, ha analitzat l’impacte de la simptomatologia neuropsicològica en pacients amb covid persistent a Catalunya. Els participants de l’estudi reporten una afectació global i fluctuacions en l’evolució de la malaltia, en què sovint experimenten períodes de millora seguits de recaigudes. Un dels principals problemes per als pacients és la dificultat per abordar la simptomatologia cognitiva, que consisteix en episodis de ”boira mental“, pèrdua de memòria i disminució de la capacitat d’atenció. Aquests símptomes repercuteixen en el dia a dia i en la percepció d’un canvi profund en la seva identitat personal i professional.
Ruptura vital
Els resultats revelen que aquesta condició provoca un trencament vital significatiu, amb efectes en la qualitat de vida, la salut mental i l’àmbit laboral. L’estudi destaca la necessitat d’integrar els aprenentatges d’altres síndromes similars, com la fibromiàlgia o la fatiga crònica, i d’involucrar els pacients en la recerca i l’abordatge clínic. A més, fa èmfasi en la importància de la psicoeducació per als pacients, cuidadors i professionals sanitaris per reduir l’estigma i millorar l’atenció especialitzada.
Davant d’aquesta situació, molts pacients han desenvolupat estratègies d’afrontament com la regulació de l’activitat per evitar sobrecàrregues físiques i cognitives. No obstant això, també es detecta un sentiment d’incomprensió i manca de reconeixement per part de l’entorn social i sanitari. En aquest sentit, les persones afectades valoren positivament la participació en estudis científics, ja que els permet recuperar part de la seva capacitat d’actuació i contribuir a conèixer millor la malaltia.
Un estudi qualitatiu
L’estudi es va realitzar a partir d’entrevistes en profunditat amb 34 persones adultes diagnosticades de covid persistent i simptomatologia neuropsicològica. La recerca va seguir un enfocament fenomenològic interpretatiu, amb una anàlisi qualitativa dels relats dels participants. Els investigadors van identificar tres grans eixos en les experiències dels pacients: la percepció de ruptura vital, les estratègies d’afrontament i la necessitat de reconeixement formal.
Els resultats d’aquesta investigació subratllen la urgència de fer un abordatge multidisciplinari que tingui en compte no només les seqüeles físiques del covid persistent, sinó també el seu impacte neuropsicològic i social. Això inclou el reforç de l’atenció primària, la formació de professionals i l’impuls d’estratègies d’integració i suport per als pacients, amb l’objectiu de millorar la seva qualitat de vida i reduir l’estigma associat a la malaltia.
Referència a l’article
Moreno-Gabriel E, Bielsa-Pascual J, Verdaguer M, Carmona-Cervelló M, Lamonja Vicente N, León Gómez BB, Violan C, Torán-Monserrat P. Experiencias de las personas con sintomatología neuropsicológica de covid persistente en Cataluña: un estudio fenomenológico [Patients’ experiences of long-covid neuropsychological symptoms in Catalonia: A phenomenological study]. Aten Primaria. 2025 Jan 23;57(6):103214. Spanish. doi: 10.1016/j.aprim.2024.103214. Epub ahead of print. PMID: 39854988; PMCID: PMC11803842.
