Les investigadores reivindiquen el paper de les dones en la ciència
El Dia de la Dona i la Nena en la Ciència, l’IDIAPJGol ha celebrat una sessió intergeneracional en què investigadores de diversos instituts de recerca han compartit la seva visió sobre la ciència i les seves experiències personals, juntament amb nenes, que han expressat el seu interès per la recerca
L’11 de febrer a la tarda, amb motiu del Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol) ha organitzat un acte per parlar sobre la visió femenina de la recerca i les dificultats en què es troben les dones per investigar. En la trobada, que s’ha dut a terme a la Biblioteca de l’Institut Català de la Salut, han participat investigadores de diversos instituts d’investigació sanitària. Entre les persones que hi ha assistit hi havia filles de professionals, que han explicat la seva percepció de la ciència.
La sessió ha començat amb la intervenció de Josep Basora, director de l’IDIAPJGol, qui ha destacat que, tot i que la ciència hauria de ser neutral en termes de gènere, històricament no ha estat així. El doctor Basora ha destacat la importància de dur a terme jornades com aquesta per posar en valor la ciència i el seu impacte en la societat, en un moment en què la ciència està sent qüestionada.
A continuació, l’adjunta a direcció de l’IDIAPJGol, Anna Berenguera, ha recordat com, durant segles, l’accés de les dones a la ciència ha estat restringit, cosa que ha obligat moltes investigadores a publicar sota pseudònims. La doctora Berenguera ha presentat les investigadores que han participat en la sessió, Gemma Moncunill, de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal); Andrea Buron, de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM); Anna Ponjoan, de l’IDIAPJGol; Maria del Mar Goya, de Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), i Andrea Garcia, de l’IDIAPJGol.
Curiositat i compromís
Les investigadores han compartit les seves motivacions per dedicar-se a la ciència. Totes elles han coincidit en destacar la curiositat innata i el desig de transformar la realitat com a motors principals de la seva vocació científica. Gemma Moncunill ha afegit la importància de la perseverança i la inquietud per fer-se preguntes com a qualitats de les persones que es volen dedicar a la investigació. La investigadora de l’ISGlobal ha explicat que va decidir dedicar-se a la recerca en immunologia amb l’objectiu de millorar les vacunes.
Per la seva banda, Andrea Buron ha posat èmfasi en la influència d’un entorn familiar que estimuli la curiositat. Anna Ponjoan ha afirmat que “des de petita m’he qüestionat per què les coses són com són” i ha citat com a qualitats per fer recerca la perseverança i les ganes d’aprendre, que impulsen els seus estudis per conèixer la salut de les lesbianes i per millorar l’atenció a aquest col·lectiu al primer nivell assistencial, mentre que Maria del Mar Goya ha destacat la necessitat d’estudiar aspectes de la salut femenina poc explorats. A continuació, Andrea Garcia ha afirmat que “he acabat dedicant-me a la ciència per aquesta curiositat que tinc des de petita” i ha remarcat la importància de tenir una mirada crítica quan es fa recerca. La investigadora de l’IDIAPJGol, que estudia la menstruació i la seva relació amb la salut mental i emocional, ha destacat la importància de tenir en compte la mirada social en la recerca i, en aquest sentit, ha reconegut que la investigació no és mai neutra.
Dificultats
Durant el debat, s’han abordat les dificultats que les dones enfronten en el camp científic. Andrea Garcia ha assenyalat que la recerca qualitativa sovint es considera de segona categoria, probablement perquè és més habitual entre les dones que entre els homes. La doctora Garcia considera que la metodologia qualitativa és fonamental per entendre temes com la menstruació, que habitualment no són estudiats pels homes.
D’altra banda, Maria del Mar Goya ha afegit que, tot i que alguns homes investiguen temes relacionats amb la salut femenina, sovint ho fan sense una perspectiva de gènere adequada. Andrea Buron ha destacat que les dones aporten una mirada diferent a la recerca, més col·laborativa i menys competitiva. Anna Ponjoan ha remarcat la influència de les polítiques en les prioritats de recerca, mentre que Gemma Moncunill ha posat èmfasi en les dificultats de conciliació laboral i familiar, ja que la major part de les tasques domèstiques i de cura dels fills segueixen recaient en les dones.
Més interès entre les nenes per la ciència
Les nenes que han assistit a l’acte han compartit la seva visió sobre la recerca. En aquest sentit, han expressat la seva curiositat i ganes d’aprendre. Les noies més grans han destacar que, a l’escola, perceben més interès entre les nenes que entre els nens per seguir carreres científiques i no perceben dificultats per dedicar-se a la recerca pel fet de ser dones.
Un dia per reivindicar les aportacions de les dones en la ciència
El Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència se celebra cada 11 de febrer des de l’any 2015, quan va així ho va proclamar l’Assemblea General de les Nacions Unides. Aquesta jornada té com a objectiu promoure l’accés i la participació plena i equitativa de les dones i les nenes en els camps de la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques (STEM), reconèixer el paper clau que exerceixen les dones en la comunitat científica i tecnològica i visibilitzar les seves aportacions, que sovint s’amaguen.
Malgrat els avenços, les dones continuen estant infrarepresentades en la ciència i representen només el 33,3 % de les persones que investiguen a nivell mundial.
