Experts debaten durant la cloenda dels actes de l’Any Jordi Gol i Gurina la vigència de la seva definició de salut
El “metge de persones” entenia el concepte com “una manera de viure autònoma, solidària i joiosa”, una visió que segueix sent vàlida cinquanta anys després però que necessita incorporar aspectes de la realitat actual
La sala d’actes del Departament de Salut de Barcelona ha acollit, el 5 de febrer, l’acte de cloenda de l’Any Jordi Gol i Gurina. L’esdeveniment, que ha comptat amb una notable assistència de professionals de la salut, investigadors, acadèmics i familiars del doctor, ha posat punt final a un any de reconeixement i reflexió sobre la figura d’aquest metge humanista, que va reformar la pràctica mèdica, i el seu llegat en el camp de la salut.
La presentació institucional de l’acte ha anat a càrrec del secretari de Salut Pública, Esteve Fernández, i del director de l’IDIAPJGol, Josep Basora, que també és comissari de l’Any Jordi Gol i Gurina. Tots dos han destacat la rellevància de la seva figura i la seva visió revolucionària sobre la salut i sobre el sistema sanitari.
La salut al 2025
La consellera de Salut, Olga Pané, ha moderat la taula rodona “Com ens atrevim a definir la Salut l’any 2025”, en què han participat Eva Peguero, metgessa de família de l’Equip d’Atenció Primària Castelldefels; Carmen Cabezas, metgessa de família i experta en Medicina Preventiva i Salut Pública, i Mireia Gascón, biòloga i investigadora de l’IDIAPJGol. Durant el debat, han debatut sobre la vigència de la definició de salut que Jordi Gol i Gurina va proposar fa cinquanta anys durant el desè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, entesa com “una manera de viure solidària, autònoma i joiosa”.
La doctora Peguero ha posat de manifest com els canvis socials han fet necessària una revisió d’aquesta definició. Ha destacat que “vivim en una societat individualista, hiperinformada i vulnerable emocionalment”, i ha proposat substituir el terme “joiosa” per “serena”, per tal de reflectir una concepció més realista del benestar. També ha defensat una autonomia entesa des d’una perspectiva més relacional i una solidaritat més activa.
Per la seva banda, la doctora Cabezas ha subratllat que la definició de salut proposada per Gol i Gurina es basava en una perspectiva molt individual i que actualment cal incorporar una visió més global i col·lectiva, que tingui en compte la interdependència entre la salut humana i la salut animal i planetària. Ha recordat també que l’any 1976, quan es va formular la definició, la veu de les dones va estar absent en aquell debat i que ara caldria reconèixer la dimensió femenina de la cura en l’abordatge del concepte de salut.
La doctora Gascón, en canvi, ha defensat que la definició segueix sent vàlida, però ha insistit en la necessitat d’integrar-hi els determinants socials de la salut i afegir-hi una perspectiva transdisciplinària. A més, ha alertat sobre la necessitat de contemplar la crisi climàtica.
Olga Pané ha conclòs el debat destacant que “el sistema sanitari ha d’acompanyar les persones perquè puguin gestionar la seva salut amb autonomia”. La consellera ha remarcat, també, la necessitat d’incorporar la salut digital a la definició i d’adaptar el concepte de salut a les realitats canviants de cada persona.
Presentació d’una obra de referència
A continuació, s’ha presentat el llibre Jordi Gol i Gurina, un metge humanista, una obra de referència que recull el pensament i la trajectòria d’aquest referent de la medicina catalana. El doctor Basora ha destacat la importància d’aquest treball per actualitzar la figura de Jordi Gol i Gurina i reivindicar-ne el llegat. Francesc Borrell, metge de família i deixeble del doctor Gol, ha reflexionat sobre el valor del dubte i la perplexitat en la pràctica mèdica, mentre que el director d’estudis acadèmics del Col·legi de Metges de Barcelona i expresident de l’entitat, Miquel Bruguera, ha posat en relleu la contribució de Gol i Gurina en la introducció de la història clínica com a eina fonamental per a la recerca i la millora de l’atenció primària.
Un llegat que perdura
L’acte ha finalitzat amb la intervenció de Jaume Sellarès, vicepresident del Col·legi de Metges de Barcelona, i d’Olga Pané, que ha tancat la jornada recordant la influència del llegat de Jordi Gol i Gurina en el sistema sanitari actual. La doctora Pané ha remarcat la necessitat de continuar treballant per garantir un sistema de salut universal i accessible, i ha fet una crida a defensar la ciència en un moment en què aquesta es veu sovint qüestionada.
