El benestar emocional dels adolescents està vinculat amb els lligams amb la família, els animals de companyia i la naturalesa

Un estudi realitzat per un equip de l’IDIAPJGol al barri del Raval de Barcelona posa de manifest la necessitat d’abordar el benestar adolescent des d’una perspectiva interseccional, que tingui en compte els determinants socials i les desigualtats estructurals

El benestar emocional de les persones adolescents ve condicionat pel vincle que estableixen amb la família, els animals de companyia i, en menor mesura, la naturalesa. Aquesta és la conclusió principal d’un estudi qualitatiu realitzat per un equip d’investigació de l’IDIAPJGol, que es publicarà al número de juny de 2025 de la revista SSM – Qualitative Research in Health, i que avança en el seu web. La recerca, que s’ha dut a terme al barri del Raval de Barcelona, destaquen algunes diferències que poden haver entre aquells que tenen famílies amb històries migratòries, per exemple, en relació a la (no) quotidianitat d’alguns vincles importants i la major sensació de comunitat que poden sentir en els països dels seus pares/mares. Destaca la influència que té l’experiència de la migració de les famílies vingudes també es mostren importants diferències de gènere.

A banda de les relacions personals, el treball identifica altres factors com la importància de l’amistat, la realització d’activitat física i la creativitat com a estímul per establir connexions emocionals.

Tècnica de la foto-elicitació

En la investigació han participat 86 joves d’entre 15 i 17 anys que estudien en una escola concertada del barri del Raval de Barcelona. L’equip d’investigació ha fet servir la tècnica de la foto-elicitació, que forma part de la metodologia de recerca qualitativa visual, en què cada participant havia de presentar una fotografia que reflectís un aspecte important per al seu benestar emocional.

Aquestes imatges han estat analitzades mitjançant discussions grupals i reflexions individuals. La majoria de fotografies recollien espais interiors de la llar i escenes que mostraven vincles afectius amb la família i els animals de companyia.

Diferències de gènere

L’estudi revela diferències de gènere notables. Així, les noies prioritzen més les connexions emocionals i la creativitat, mentre que els nois donen més importància als vincles socials forjats mitjançant l’activitat física. A més, la història migratòria de les famílies s’ha identificat com un factor rellevant que influeix en el benestar emocional, especialment en contextos amb una elevada diversitat cultural.

Dels 86 participants, 44 tenien almenys un progenitor nascut fora de l’Estat espanyol, fet que ha emergit com un eix important en la percepció de la salut emocional. Segons l’equip de recerca, aquests resultats posen de manifest la necessitat d’abordar el benestar adolescent des d’una perspectiva interseccional, que tingui en compte tant els determinants socials com les desigualtats estructurals, ja que es va observar com aspectes relacionats amb el racisme i l’exclusió social impedeixen el benestar.

Espais participatius

Els resultats de la investigació poden ser utilitzats per desenvolupar polítiques públiques i programes educatius que afavoreixin el benestar emocional i la salut mental dels adolescents, especialment en barris amb una alta diversitat racial i cultural.

A més, destaca l’absència d’espais per promoure la cohesió social i la participació comunitària amb els iguals, com que la solitud va sorgir a través de diverses experiències. Això és especialment rellevant en el context global actual, on la pandèmia, el distanciament social i l’ús creixent de la tecnologia han accentuat les complexitats de l’aïllament entre les persones adolescents.

L’estudi subratlla la importància de crear espais d’escolta activa entre persones joves i adolescents i persones adultes que permetin aquests col·lectius expressar-se i reflexionar sobre els factors que afecten la seva salut emocional. La coordinadora del treball, la investigadora de l’IDIAPJGol Constanza Jacques-Aviñó, critica que “sovint es posen en marxa polítiques públiques adreçades als infants, joves i adolescents sense comptar amb la seva opinió, cosa que comporta el desenvolupament de solucions que no s’adapten a les necessitats reals d’aquestes persones”. La Dra. Jacques-Aviñó afegeix que “la coproducció de la investigació juntament amb els joves aporta una perspectiva molt enriquidora que permet conèixer diferents realitats que poden passar desapercebudes si només s’analitza la realitat amb els ulls d’un model d’adult hegemònic.”

 

Referència de l’estudi

Núñez Sahr J, Bennett M, Medina-Perucha L, Jacques-Aviñó C. Emotional health in adolescents from a critical perspective: Photo-elicitation in a cross-cultural neighborhood. SSM - Qualitative Research in Health, Vol 7: 100516, 2025 June. doi: 10.1016/j.ssmqr.2024.100516.