Un equip d’investigació de la USR Catalunya Central clou el primer estudi comparatiu sobre la salut de la població catalana abans i durant la covid-19
L’estudi, finançat amb una beca PERIS, analitza els indicadors clínics de 6.301.095 persones de Catalunya, el 81 % de la població total
Un estudi retrospectiu basat en població de Catalunya analitza l’impacte de la pandèmia de covid-19 sobre els indicadors clínics i la mortalitat en pacients amb malalties cròniques. En la investigació s’inclouen dades de 6.301.095 persones (el 81,6 % de la població catalana), extretes del Sistema d'Informació en Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) (SIDIAP). Els resultats mostren un augment de la mortalitat durant la pandèmia i una disminució d’afeccions cròniques com la insuficiència cardíaca (-26,7 %), la hipertensió arterial (-15,1 %) i la diabetis tipus 2 (-14,6 %). Els indicadors clínics, com la pressió arterial i el colesterol, van empitjorar, especialment en pacients amb malalties cròniques.
L’objectiu principal de la investigació era comparar els indicadors clínics abans i durant la pandèmia, categoritzats per malalties cròniques més prevalents i per sexe, i descriure els factors socioeconòmics que van influir en les taxes de mortalitat durant la crisi sanitària i que les conclusions servissin per ajudar a planificar la sanitat postpandèmica a Catalunya. Els resultats han estat presentats públicament al Congrés WONCA Europa 2024, que s’ha celebrat a Dublín del 25 al 28 de setembre, i que és un dels esdeveniments més importants en l’àmbit de la medicina de família i atenció primària a Europa, on es debaten els avenços i innovacions en aquest camp, i també a Manresa, en el marc de la Nit de la Recerca.
Josep Vidal, metge de família, cap de la Unitat de Recerca i Innovació de l’ICS Catalunya Central i coordinador de la Unitat de Suport a la Recerca Catalunya Central de l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol), ha coordinat el treball amb la participació del doctorant industrial Manuel Moreno.
Vidal explica que l’estudi conclou que “la mortalitat va afectar de manera desproporcionada la gent gran, amb l’impacte més alt observat en pacients majors de 85 anys. A més, els individus amb ingressos més baixos tenien taxes de mortalitat mitjanes més altes. L’afectació per sexes també va ser lleugerament diferent. Mentre que als homes la pandèmia els va afectar més a nivell cardiovascular, les dones van notar més pèrdua d’autonomia a l’hora de fer activitats bàsiques de la vida diària”. L’estudi també constata que tot i que els pacients amb malalties cròniques tenien pitjors indicadors prepandèmics, van empitjorar de manera similar als individus sense aquestes condicions. “Això suggereix que l'absència de malalties cròniques podria conduir a la subestimació del risc cardiovascular, per tant, a un pitjor control”, afegeix Vidal.
L’equip de la recerca
En la recerca, a banda de Vidal i Moreno, també hi ha participat Maria Antònia Barceló Rado, especialista en Estadística i Econometria de la Universitat de Girona; Maria Homs Riba, biòloga, doctora en Bioquímica i tècnica de salut de l’ICS Catalunya Central; Héctor Pifarré Arolas, economista especialitzat en recerca en salut i demografia i professor de la University of Wisconsin-Madison (EUA); Queralt Miró Catalina, especialista en Estadística i tècnica de recerca de l’ICS Catalunya Central; Marc Saez Zafra, catedràtic d’Estadística i Econometria de la Universitat de Girona; Anna Berenguera Ossó, doctora en Salut Pública i coordinadora de la Unitat Central de la Recerca de l’IDIAP Jordi Gol; Anna Ruiz Comellas, metgessa especialista en Medicina Familiar i Comunitària i investigadora a la Unitat de Recerca i Innovació de l’ICS Catalunya Central; Aïna Fuster Casanovas, farmacèutica, especialista en salut digital i tècnica de recerca a l’ICS Catalunya Central; Anna Ramírez Morros, infermera especialista en perspectiva de gènere i tècnica de recerca a l’ICS Catalunya Central; i Francesc López Seguí, economista de la salut i doctor en Biomedicina de la Universitat Pompeu Fabra i de l’ICS Metropolitana Nord.
