Un estudi en el que ha participat l’IDIAPJGol recomana una aproximació interseccional per millorar l’atenció sanitària a les dones que han patit una mutilació genital
Per millorar la seva prevenció i tractament des de l’atenció primària la comprensió dels professionals no s'ha de limitar a una qüestió cultural, cal promoure un canvi cap a un enfocament interseccional
La investigadora de la USR Terres de l’Ebre de l’IDIAPJGol Alessandra Queiroga i les metgesses de família de l’Institut Català de la Salut Carolina Calero-Blazquez, Rou Sanchez Collado i Carme Saperas Perez ha participat en un estudi que recomana una aproximació interseccional als reptes que presenta la prevenció i tractament de la mutilació genital femenina (FGM/C) a través de l’eina ISMiHealth. Aquesta investigació publicada a la revista Journal of Travel Medicine indica que per millorar l’atenció a les dones que han patit aquesta pràctica cal reconèixer la seva complexitat i deixar d’entendre-la com un problema cultural i aproximant-s’hi des d’una perspectiva de gènere, classe, ètnia i estatus migratori. L’eina ISMiHealth és un sistema de suport a les decisions dels metges de família per detectar malalties infeccioses i casos de FGM/C entre dones migrants.
El treball assenyala que un dels principals problemes que hi ha en la detecció i prevenció de la FGM/C és que és un tema tabú en moltes comunitats. Les dones a les quals se’ls ha practicat aquest tipus de mutilació en molts casos se senten incòmodes o avergonyides de parlar sobre la seva experiència. Existeix una por estesa entre les pacients de ser jutjades i discriminades pels professionals. Aquesta pràctica, a més no es porta a terme de la mateixa manera a tot arreu. Les diferències en les mutilacions poden suposar un problema a l’hora d’identificar els casos ja que els signes físics varien i no sempre són evidents. La falta de protocols clars de detecció i el desconeixement de les complicacions associades amb la FGM/C en dificulta molt el diagnòstic.
100.000 dones en risc
S’estima que a l’estat Espanyol hi ha prop de 100.000 dones que provenen de països en els quals es practica la mutilació genital femenina (FGM/C), principalment el Senegal, Nigèria, Ghana, Mali i el Sudan. Les darreres dades assenyalen que hi ha gairebé 19.000 nenes de menys de 14 anys provinents d’aquests països que són susceptibles de ser sotmeses a aquesta pràctica.
Sensibilització dels professionals
És per aquesta raó que l’equip investigador recomana que els professionals sanitaris es formin i sensibilitzin sobre les implicacions d’aquesta pràctica i com abordar el tema amb sensibilitat cultural. L’estudi suggereix crear entorns en els quals les dones al les quals els han practicat FGM/C se sentin segures de parlar sobre les seves experiències sense témer ser jutjades. L’eina ISMiHealth es un pas cap a la creació d’aquests espais. Aquesta recerca recomana també una major col·laboració entre institucions entre sectors com la salut, l’educació i la justícia per abordar el problema de manera integral.
Polítiques públiques
La formació i aplicació de protocols interseccionals és important per que les intervencions de prevenció i detecció d’aquestes pràctiques siguin culturalment apropiades i s’adaptin a les realitats socials i econòmiques de les dones migrants. Això implica treballar en col·laboració per desenvolupar estratègies efectives. L’estudi defensa que aquests protocols s’han de desenvolupar en un context de polítiques públiques de salut que reconeguin i abordin les necessitats específiques de les dones migrants afectades per la FGM/C.
Referència de l’article
Evangelidou S, Cuxart-Graell A, Zucchelli E, Gonçalves AQ, Cruz A, Sequeira E, Ndir B, Elafef E, Calero-Blazquez C, Collado RS, Perez CS, Requena-Méndez A. Female Genital Mutilation Among Migrants in Spain: Healthcare System Responses and Challenges. J Travel Med. 2024 Jun 19:taae085. doi: 10.1093/jtm/taae085. Epub ahead of print. PMID: 38896034.
