Un estudi de l’IDIAPJGol recomana millorar el seguiment a l’atenció primària de les persones grans que parteixen fractures
Els investigadors demanen realitzar un diagnòstic precoç, millorar el tractament i controlar més la recuperació dels pacients que han patit un trencament per fragilitat òssia
Un estudi coordinat per l’investigador de l’IDIAPJGol Daniel Martínez Laguna ha observat mancances en el tractament i el seguiment a l’atenció primària de les persones grans que pateixen fractures per fragilitat òssia. El treball, publicat a la revista Archives of Osteoporosis, conclou que és necessari millorar el seguiment de la recuperació d’aquestes fractures que, en molts casos, no es controlen després de la primera cura posterior al trencament.
En les seves conclusions, el treball assenyala la necessitat urgent de millorar la prevenció de les fractures per fragilitat entre la gent gran des de l’atenció primària. Per aquesta raó, recomana fer un diagnòstic precoç, avaluar el risc de les persones grans de patir fractures, i millorar la gestió del tractament, l’adherència i el seguiment de les persones amb osteoporosi, especialment les qui tenen més factors de risc, com ara haver patit diverses fractures.
Manca de seguiment
Els resultats de l’estudi mostren que els pacients amb una fractura tenen una taxa de tractament inferior als qui han patit diverses fractures. Només el 18 % de les persones van iniciar el tractament en els 90 dies posteriors a una primera fractura, mentre que aquesta xifra baixa fins al 12 % i el 13 % després d’una segona i tercera fractura, respectivament.
Segons la investigació, entre els pacients amb una segona fractura, més d’una quarta part van continuar el tractament previ contra l’osteoporosi en el moment de la seva segona fractura i, entre els subjectes amb una tercera fractura, gairebé la meitat van seguir el tractament previ contra l’osteoporosi en el moment en que es va produir un tercer trencament.
En general, les dones tenen més probabilitats que els homes de rebre el tractament per a la fractura o de continuar el tractament previ contra l’osteoporosi després de la seva primera fractura de fragilitat. Fins a una quarta part dels pacients no van fer cap visita de seguiment després de la lesió.
Una de les principals causes de comorbiditat
Les fractures de fragilitat són la quarta causa principal de comorbiditat de malalties cròniques a Europa. Per davant, només hi ha les malalties cardíaques isquèmiques, la demència i el càncer de pulmó. Segons la Fundació Internacional d’Osteoporosi, la incidència anual de fractures de fragilitat als cinc països més grans de la Unió Europea més Suècia augmentarà un 23 % entre 2017 i 2030, i passarà de 2,7 milions a 3,3 milions. A més, s’estima que els costos totals associats a les fractures de fragilitat a la Unió Europea van ser de 29.600 milions d’euros el 2010 i s’espera que augmentin aproximadament un 54 % el 2030.
Més del 60 % de les persones que han format part de l’estudi que havien patit alguna fractura de fragilitat havien rebut tractament de l’osteoporosi abans del trencament i unes tres quartes parts prenien suplements de calci i vitamina D.
Referència de l’article
Martínez-Laguna D, Carbonell Abella C, Bastida JC, González M, Micó-Pérez RM, Vargas F, Díaz Torres E, Canals L; PREFRAOS Group. Secondary fracture prevention in Spanish primary care: results of the PREFRAOS Study. Arch Osteoporos. 2024 May 9;19(1):35. doi: 10.1007/s11657-024-01394-3. PMID: 38722400; PMCID: PMC11081989.
https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/38722400/
