Arrenca a les Terres de l’Ebre un macroprojecte d’àmbit estatal que estudiarà per què emmalalteix la població i impulsarà la medicina de precisió

L’estudi Cohort IMPaCT, impulsat per l’Institut de Salut Carlos III del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats a través del seu Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa (CIBER), farà un seguiment durant vint anys de la salut i l’estil de vida de 200.000 persones de tot l’Estat, 4.000 dels quals de Deltebre, l’Ametlla de Mar, l’Aldea, l’Ampolla, Camarles, el Perelló i Sant Jaume d’Enveja

 

Aquesta setmana s’inicia a les Terres de l’Ebre el macroestudi Cohort IMPaCT, un projecte d’àmbit estatal a través del qual es vol comprendre millor l’origen de les principals malalties i ajudar així a prevenir-les i tractar-les, aplicant tècniques de medicina personalitzada i de precisió. Per aconseguir-ho, durant els propers vint anys es durà a terme un exhaustiu estudi de salut en una mostra representativa de la població. A les Terres de l’Ebre, aquesta mostra inclourà 4.000 persones, al conjunt de Catalunya, 24.000, i a tot l’Estat, 200.000.

A Catalunya, l’estudi està coordinat per l’Institut d’Investigació en Atenció Primària de Salut Jordi Gol (IDIAPJGol), en col·laboració amb el Servei Català de la Salut i l’Institut Català de la Salut a les Terres de l’Ebre (ICS).

A les Terres de l’Ebre, l’estudi abastarà una àrea poblada per 37.201 persones que viuen als municipis de Deltebre (11.834 habitants), l’Ametlla de Mar (7.330), l’Aldea (4.487), l’Ampolla (3.631), Camarles (3.365) i el Perelló (2.913), a la comarca del Baix Ebre, i Sant Jaume d’Enveja (3.641), al Montsià. D’aquesta població se seleccionarà una mostra representativa de 4.000 persones.

Aquesta és la segona zona de Catalunya on es durà a terme aquest estudi, després de l’àrea del Baix Francolí, al Camp de Tarragona.

Properament, IMPaCT es desplegarà al Vallès Oriental (Sant Fost de Campsentelles), el Bages (Manresa), el Segrià (Lleida) i el Barcelonès (l’Hospitalet de Llobregat).

La mostra de l’estudi inclou persones d’entre 16 i 79 anys a qui des del centre d’atenció primària (CAP) des d’on es coordina la investigació se’ls trucarà per demanar-los si hi volen participar. El seguiment dels participants es farà recopilant informació sobre el seus hàbits de vida i el seu estat de salut, a través de la realització de qüestionaris, exploracions físiques i proves fisiològiques i de l’anàlisi de biomarcadors, que es duran a terme al mateix CAP.

Si et truquen, vine!

Per garantir l’èxit del projecte, és essencial que les persones a qui se’ls convidi a participar accedeixin a col·laborar-hi.

En aquest sentit, Josep Basora Gallisà, director de l’IDIAPJGol i investigador principal de l’estudi a Catalunya, destaca que “la col·laboració de la ciutadania en aquest projecte és essencial i per això és clau que comprenguin el seu potencial, que repercutirà en la millora de la salut de tota la població.”

La directora de sector de la Regió Sanitària Terres de l’Ebre del Servei Català de la Salut, Jorgina Lucas, afegeix que “aquest és un dels estudis més ambiciosos que s’han fet mai, que permetrà millorar de manera espectacular la prevenció de les malalties i poder oferir a la ciutadania una atenció a la salut personalitzada.”

Un gran salt cap a la medicina de precisió

El projecte està impulsat per l’Institut de Salut Carlos III, a través del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa (CIBER), i té com a objectiu crear una gran cohort poblacional de 200.000 persones a nivell de tot Espanya. “Volem conèixer quin rol tenen els hàbits, la susceptibilitat genètica i les característiques específiques de la població espanyola i del nostre entorn en l’origen dels principals problemes de salut i en la predicció de malalties”, detalla Marina Esquerrà Parés, investigadora de l’IDIAPJGol i coordinadora de l’estudi a Catalunya.

Per prevenir l’aparició d’una malaltia cal conèixer bé quins factors la causen. El fet de disposar d’informació sobre un gran nombre de persones i seguir-les en el temps permetrà predir en un futur els riscos d’emmalaltir que té cada persona. Els avenços en l’àmbit de la genòmica i les tecnologies de la informació i la comunicació faciliten aquest abordatge personalitzat.

Macroestudis poblacionals com el Cohort IMPaCT s’han dut a terme en altres països, com Regne Unit, França, Alemanya, Suècia o els Estats Units d’Amèrica. Aquestes cohorts recullen mostres biològiques, informació epidemiològica, que inclou factors socials i econòmics, i constitueixen l’eina bàsica per avançar en la prevenció personalitzada. Així, la Cohort IMPaCT permetrà a l’Estat espanyol fer un salt qualitatiu en la investigació sobre medicina de precisió.

Dades de gran valor per a la comunitat científica

Les dades que es recopilin dels participants estaran disponibles per desenvolupar altres projectes científics d’interès per a la societat. “La Cohort IMPaCT permetrà a la comunitat científica conèixer millor com prevenir les principals malalties i el deteriorament associat a l’edat, les lesions i la discapacitat”, explica Beatriz Pérez-Gómez, investigadora del Centro Nacional de Epidemiología (CNE) y del CIBER d’Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP).

La possibilitat de disposar d’un registre dinàmic de dades individuals i poblacionals, clíniques, genètiques, epidemiològiques i d’hàbits de vida, permetrà construir models predictius de les malalties, identificar desigualtats en salut, monitoritzar indicadors clau i avaluar l’impacte de les polítiques sanitàries.

Estudis de cohorts

Les cohorts són estudis en què se selecciona un ampli grup de persones representatives de la població, que recullen dades exhaustives de cada participant al llarg dels anys. La creació de la Cohort IMPaCT és un esforç compartit amb els serveis de salut de tot l’Estat i l’Institut Nacional d’Estadística. Hi col·laboren 21 institucions, que inclouen CAPs, hospitals i centres de recerca. La coordinació científica es du a terme des del CIBER i compta amb l’assessorament i la participació de nombrosos investigadors i professionals de la salut del país.

L’estudi es durà a terme en un total de cinquanta àrees de salut (centres IMPaCT) repartits per tot Espanya, sis dels quals a Catalunya, des dels quals es contactarà i monitoritzarà els participants. El projecte es va iniciar el mes de març de 2023 amb una prova pilot a Mallorca i Madrid. A continuació, l’estudi s’ha anat desplegant progressivament en altres centres de les diferents comunitats autònomes.