María Pilar Astier: “Només un sistema sanitari centrat en l'atenció primària pot garantir que les persones tinguin una vida autònoma, solidària i joiosa”
La metgessa de família Maria Pilar Astier, vocal de la World Organization of Family Doctors (WONCA) i membre del Comitè Científic Extern de l'IDIAPJGol, aborda els desafiaments i necessitats de l'atenció primària, la vigència del pensament de Jordi Gol i Gurina, la importància de la investigació al primer nivell assistencial i el paper de WONCA en el desenvolupament de l'especialitat de medicina de família i la seva col·laboració amb l'OMS en el desenvolupament de l'atenció primària al món.
Professora i investigadora de la Càtedra de professionalisme i ètica mèdica del Departament de Medicina, Psiquiatria i Dermatologia de la Facultat de Medicina de la Universitat de Saragossa, vocal de la World Organization of Family Doctors (WONCA) –l’entitat que representa la medicina familiar i comunitària al món–, coordinadora del grup de treball de seguretat del pacient de la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària (semFYC) i de la Societat Espanyola de Qualitat Assistencial (SECA), i membre del Comitè Científic Extern de l’IDIAPJGol, María Pilar Astier és la metgessa de família espanyola que ocupa un dels càrrecs més elevats a nivell internacional. És experta en seguretat del pacient, en competències professionals i en raonament clínic a l'àmbit de l'atenció primària.
Durant la darrera Jornada IDIAP, que es va celebrar el 16 de maig del 2024 al Tecnocampus de Mataró, va pronunciar la conferència inaugural, juntament amb l’exdirector de l’Institut, Bonaventura Bolívar. La seva presentació es va centrar en les necessitats i reptes de l’atenció primària, a partir de la mirada de Jordi Gol i Gurina, de qui aquest any es commemora el centenari de la seva mort.
Pocs dies després de la jornada, Astier va assistir en representació de WONCA a la reunió anual de l’Assemblea Mundial de la Salut, l’òrgan executiu de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Durant aquesta trobada, va tenir l’oportunitat de plantejar alguns dels desafiaments que va presentar a la Jornada IDIAP, de reforçar la relació entre la WONCA i l’OMS i de posar en marxa projectes conjunts orientats especialment a la millora de la formació dels metges de família i al desenvolupament d'iniciatives per reforçar la seguretat dels pacients.
Respostes a noves necessitats
La doctora Astier destaca que un dels reptes actuals més importants de l’atenció primària és poder donar resposta a les noves necessitats de la societat: l’augment de les malalties no transmissibles, com la diabetis, les malalties cardiovasculars, les afeccions respiratòries cròniques o el càncer –vinculades a l’envelliment de la població i als hàbits de vida de les persones–, així com les malalties mentals, especialment entre la població jove. Astier considera que el model d’atenció primària espanyol és un dels que estan més ben preparats per fer front a aquests reptes, ja que, com destaca l’OMS, és el que s’acosta més a l’ideal de provisió de cures, que garanteix la integralitat , la proximitat, la coordinació i la longitudinalitat.”
Tot i així, la doctora reconeix que la nostra atenció primària té marge de millora: la integració dels recursos socials amb els recursos sanitaris, el desenvolupament dels sistemes d’informació, la incorporació de nous serveis i nous perfils i competències professionals, i el reforçament del treball en equip.
Per aconseguir-ho, “cal invertir, indubtablement”, i, al final, remarca, es tracta d’una qüestió política, que implica establir prioritats: “és clau tenir un estat del benestar que permeti a totes les persones gaudir d’una vida autònoma, solidària i joiosa, utilitzant les paraules de Jordi Gol”, i això passa per “garantir un sistema sanitari orientat cap a l’atenció primària que no suposi a les persones un menyscabament econòmic.”
Astier durant la seva intervenció a l'Assemblea Mundial de la Salut
Un pensament més vigent que mai
Astier ha tingut l’oportunitat de conèixer en profunditat la figura de Jordi Gol i Gurina durant la preparació de la presentació que va fer a la Jornada IDIAP 2024. Destaca que “va ser una persona avançada al seu temps, el pensament de la qual està més vigent que mai”. Tot i que ara tinguem nous reptes, “la concepció integral que tenia Jordi Gol, la seva visió de la persona com un tot, resulta avui essencial per combatre la fragmentació de l’atenció als pacients”.
La definició que Gol va fer del concepte de salut, com a manera de viure autònoma, solidària i joiosa és, per a la metgessa de família, molt encertada. Aquestes tres paraules són importantíssimes, perquè l’autonomia és el més important per a l’individu, ja que el fa ser persona; el fet que sigui solidari el fa ser comunitari, ja que l’autonomia de la persona és relacional, i joiosa, perquè si no en gaudeixes, et poses malalt directament.”
Astier també destaca la dimensió ètica del pensament de Jordi Gol, que en ple franquisme va defensar el dret a l’avortament i l’eutanàsia, i la implantació d’un model de cures pal·liatives. “Ja han passat trenta anys des que va morir Jordi Gol i encara estem implementant a la nostra cartera de serveis el dret a morir dignament, encara que cal dir que som un dels pocs països del món que ho reconeix”, explica.
La longitudinalitat salva vides
La vocal de WONCA reconeix el paper essencial que ha tingut Jordi Gol en la creació del nostre model d’atenció primària, que és força singular al món. “A la majoria els països europeus i en molts altres països desenvolupats, els metges de família treballen en un model de solo practice, és a dir, en consultes individuals, amb el suport d'infermeres i algun paramèdic a qui contracten, i no se’ls assigna una població de referència ni tenen una estructura que els doni suport ni un equip de treball”, reflexiona Astier, que explica que alguns països com França, els Països Baixos i Bèlgica intenten canviar el seu model d’atenció primària, perquè s’han adonat que el sistema que tenen actualment “va en detriment de la longitudinalitat.”
En aquest sentit, la professora de la Universitat de Saragossa parla sobre un estudi realitzat a Noruega que conclou que la longitudinalitat permet millorar considerablement els resultats en salut. Els autors d'aquest treball han demostrat que “si fa més de quinze anys que esteu amb el mateix metge de família, el risc de mortalitat es redueix fins a un 30 % i disminueixen els ingressos hospitalaris i l’atenció urgent. Aquesta evidència és clau per invertir en atenció primària; cap fàrmac no garanteix uns resultats tan contundents. Tot i així, en entorns de sistemes de salut de lliure mercat és molt difícil començar a fer canvis importants. Tot i això, hem de continuar promovent la producció d’evidència científica en aquest sentit per potenciar la reorientació dels sistemes de salut a l’atenció primària.”
Canvi de mirada
Astier considera indispensable la investigació al primer nivell assistencial “per donar a conèixer i respondre preguntes que sorgeixen de l'atenció primària, que tenen impacte en la salut de les persones.” Tot i això, la doctora reconeix que “al nostre país, la investigació que estem fent en atenció primària necessita un canvi de mirada.” Adverteix que, en molts casos, els professionals que treballen al primer nivell assistencial investiguen en les estones lliures i “no es poden sostenir projectes de recerca que es basen en el temps de vacances o el temps d'oci dels professionals, perquè al final es desgasten moltíssim.”
En aquest sentit, Astier aplaudeix les iniciatives que s’estan duent a terme a l’IDIAPJGol, en coordinació amb l’Institut Català de la Salut, com les beques d’intensificació, que permeten alliberar parcialment els professionals perquè es puguin dedicar a investigar. “La principal limitació que té un professional és no poder alliberar-se de l’activitat assistencial, però alhora necessita la presa de terra, no perdre el contacte amb els pacients, i en aquest sentit les beques de l’IDIAP permeten cobrir una part del temps del professional perquè es pugui dedicar a investigar, sense abandonar l’activitat clínica.”
La doctora Astier també destaca el paper de l’Institut per potenciar la investigació a l’atenció primària, a través del SIDIAP, el sistema d’informació amb dades de la vida real, i anima l’IDIAPJGol “a seguir potenciant aquestes dues tasques clau: donar temps a els professionals d’atenció primària per investigar, promovent-ne l’alliberament amb les beques, i fer accessibles les dades de la pràctica clínica per poder crear evidència científica de l’impacte positiu de l’atenció primària en la salut de la població.”
