Anna Moleras: “L’IDIAPJGol comparteix els valors de l’atenció primària”

La coordinadora del Gabinet Tècnic de l’Institut parla sobre la seva feina i sobre la seva visió de la institució, que considera que està consolidada i és una referència en la recerca en Atenció Primària

 

Anna Moleras és una apassionada de la seva feina. Va entrar a treballar a l’IDIAPJGol l’any 2006 per cobrir una baixa a l’àrea de gestió de projectes. Després, va passar a ser secretària del director científic de l’Institut, Bonaventura Bolíbar. Quan es va jubilar i es va incorporar l’actual direcció, Moleras va passar a fer-se càrrec de la coordinació del Gabinet Tècnic.

La nostra protagonista és llicenciada en Pedagogia i en Psicologia, amb un màster en gestió de projectes. Actualment, està cursant el doctorat a la Universitat Autònoma de Barcelona, amb una tesi relacionada amb la producció de resultats dels projectes de recerca que fem a l’Atenció Primària. Es declara molt satisfeta de treballar a l’IDIAP, que veu com una organització consolidada, dinàmica i propera.

Inquieta i amb ganes d’aprendre, després de la feina, quan no treballa en la seva tesi doctoral, li agrada llegir, escoltar música i viatjar. Des de la pandèmia ho fa en caravana, amb la qual ha recorregut mitja Europa.

Quines tasques fas al Gabinet Tècnic?

M’encarrego, entre d’altres coses, de tota la gestió d’indicadors, que hem de reportar a les entitats que conformen el Patronat de l’IDIAPJGol i als consorcis de què formem part. També elaboro informes d’activitat per al Patronat i duc a terme el control de qualitat de les dades, la gestió del web de l’Institut, juntament amb Comunicació, i la recollida dels articles científics que publiquen els nostres investigadors. Ara, a més, portarem des del Gabinet Tècnic la gestió dels grups de recerca, que fins ara portaven des de la Unitat de Gestió de Projectes. Una altra cosa que porto són temes de protecció de dades de l’Institut. Soc la coordinadora de dades de la institució i faig d’enllaç entre els investigadors i el DPD [delegat de protecció de dades].

El Gabinet Tècnic ocupa un lloc central, té potes a tot arreu.

Jo la veig una àrea molt estratègica. Obliga a tenir una visió molt àmplia de tots els processos, des que entren els projectes fins que s’acaben amb la publicació d’articles. Supervisem tot el procés de recerca.

Com veus l’IDIAPJGol?

És una institució molt consolidada, pionera en la recerca en atenció primària a l’Estat. Els valors propis de l’atenció primària, la longitudinalitat, l’accessibilitat, el dinamisme, la proximitat a les persones, també els té l’IDIAPJGol. Però l’Institut també comparteix amb l’atenció primària les seves mancances i els seus problemes, com ara la falta de temps dels professionals, que fa que tinguin problemes per poder compaginar l’activitat assistencial amb la recerca. L’altra dificultat que veig és la retenció de talent.

Des del punt de vista organitzatiu, creus que hi ha coses que s’haurien de canviar?

Jo soc una persona molt crítica i crec que sempre hem d’anar a buscar l’excel·lència. A nivell organitzatiu es podrien fer canvis. Estem bé, però no som excel·lents. Una conseqüència de la falta de retenció de talent és que hi ha molta rotació de personal. Això va bé perquè entra gent amb moltes ganes, molt motivada, però hem de dedicar temps a formar-la. Potser més que temes organitzatius, crec que s’hauria de millorar la comunicació interna i la coordinació entre les unitats.

Sigui com sigui, crec que tothom que està dins l’organització fa esforços perquè tot acabi encaixant. En general, ens en sortim prou bé.

Durant el teu temps lliure no acabes de desconnectar de l’IDIAP, perquè estàs fent el doctorat amb una tesi que té a veure amb la teva feina. En què consisteix aquest estudi?

Vull veure què fa que un projecte acabi generant articles i un altre no, quins factors del projecte o de l’equip investigador influeixen en publicar o no els seus resultats. És una informació que tinc a mà en la meva feina. Cada dia treballo amb aquests indicadors. La veritat és que pensava que seria més fàcil, però requereix molt d’esforç, li has de posar moltes hores. Hi treballo a les nits i, sobretot, durant els caps de setmana. De tota manera, estic contenta; l’esforç val la pena, encara que començo a estar una mica neguitosa, perquè em queda poc per haver-la d’acabar. Estic en el quart any, ja he demanat una pròrroga, i només me’n queda un més.

Hi ha algun resultat que t’estigui sorprenent?

Encara no puc parlar de resultats, perquè estic en la fase d’anàlisi, però una de les coses que estic veient és que a l’IDIAP fem molt projectes que no tenen finançament. Això té una part positiva, perquè demostra que hi ha molts professionals amb ganes de fer recerca, però, per altra banda, això fa que molts d’aquests treballs no s’acabin publicant i no tinguin cap impacte ni generin transmissió de coneixement.

Quina utilitat creus que podrà tenir la teva tesi per a l’IDIAP?

Crec que ajudarà a obrir una línia de treball per vincular els articles que publiquem amb els projectes d’on parteixen i potser també ens ajudarà a poder veure en quins aspectes del projecte o de l’equip hem d’incidir i treballar més per tal que el projecte tingui més èxit. En certa manera, que pugui acabar publicant els seus resultats i transmetent el coneixement, que, en el fons, és el que ens interessa a tots. Però primer caldrà veure quins resultats obtenim.

Si entre la feina i la tesi et queda temps, què t’agrada fer?, quines són les teves aficions?

M’agrada molt viatjar. El meu marit i jo hem voltat per tot arreu. Els llocs que més m’han agradat? Canadà, els Estats Units, Cap Nord i Lapònia, Xina... M’agrada estar en contacte amb la natura. Fa dos anys, arrel de la pandèmia, ens vam comprar una caravana, perquè sempre ens ha agradat anar de càmping. Amb la caravana no pots fer viatges tan espectaculars, perquè et limita la distància que pots recórrer, però et dona molta llibertat. Viatjar així és molt tranquil i relaxant. Ens hem recorregut ja mitja Europa. Aquest estiu ens estem plantejat anar a Alemanya, que un any se’ns va quedar a mitges. Al desembre, que celebrarem 25 anys junts i 15 anys de casats, probablement tornarem als Estats Units.

A banda de viatjar, m’agrada escoltar música, veure sèries, llegir... En aquest sentit, soc molt típica. Fa temps també feia mitja i punt de creu, però ara no tinc temps per dedicar-m’hi. Pel que fa als llibres, m’agraden les novel·les d’intriga i les novel·les romàntiques. Alguns dels meus autors preferits són Ken Follet, Dan Brown, Eduardo Mendoza, Eva García Sáenz de Urturi, Camilla Läckberg o Alice Kellen, a qui vaig descobrir a través de companyes de l’IDIAP.