Anna Ponjoan: “Cal abordar la identitat de gènere per reduir la inequitat en salut”

Entrevistem la investigadora de la USR de Girona, que explica les línies de recerca que està duent a terme en l’àmbit de la identitat de gènere i l’orientació sexual i la seva relació amb l’atenció sanitària

 

L’abordatge de la identitat de gènere i l’orientació sexual en la recerca és fonamental per poder reduir les iniquitats en salut. Així ho afirma la investigadora de la Unitat de Suport a la Recerca de Girona, Anna Ponjoan, que està liderant tres projectes que s’orienten a descobrir les percepcions i les necessitats de salut del col·lectiu LGTBIQA+. Un d’aquests projectes, l’L-HEALTH, centrat en l’atenció de les necessitats de salut de les lesbianes, s’ha presentat aquesta setmana a Barcelona.

Quins projectes de recerca esteu duent a terme al vostre grup en relació amb la salut de persones LGTBIQA+?

Estem fent un estudi qualitatiu a la demarcació de Girona, que duent a terme fent la infermera del CAP Maçanet de la Selva, Alícia Llamazares, i jo, en què abordem les necessitats de salut de les persones transsexuals a l’Atenció Primària. Hem vist que moltes vegades és difícil poder arribar a aquest col·lectiu, que sovint se sent maltractat o prejutjat pels professionals.

Un altre projecte en què estem treballant és l’IRIS, finançat per una ajuda del FIS, de l’Institut de Salut Carlos III. Es tracta de construir una cohort de persones LGTBQ de Catalunya, a partir del SIDIAP. Hi ha moltes persones que formen part del col·lectiu que s’han sentit discriminades o incòmodes quan han acudit al seu centre d’atenció primària. Això fa que hi vagin menys. A l’estudi ens centrem en la salut cardiovascular. En el cas de tenir factors de risc, com hipertensió o hipercolesterolèmia, cal portar un control periòdic al CAP, i si les persones LTGBIQA+ no acudeixen al seu centre de salut perquè no s’hi senten còmodes, el control dels factors de risc cardiovascular podria empitjorar.  Volem comparar la situació de la salut cardiovascular i l’adherència als tractaments entre les persones d’aquest col·lectiu i la població general.

Com seleccioneu la mostra?

L’orientació sexual no es pregunta gairebé mai i, per tant, aquesta dada no està recollida al SIDIAP. No tenim identificada la nostra població d’estudi, així que hem de construir una cohort de persones LGTBQ. Ho farem amb un mètode de selecció mostral una mica complicat que s’anomena respondent-driven sampling, una tècnica a cavall entre el mostreig per bola de neu i l’aleatori, que permet aconseguir mostres representatives de poblacions poc accessibles (en anglès, hidden populations). Primer, seleccionem unes deu persones LGTBQ, cadascuna de les quals respon una enquesta i l’envia a tres persones més del col·lectiu i així successivament. Per identificar els primers participants i difondre l’estudi, ens estem posant en contacte amb diverses associacions d’arreu del país.

Quina rellevància té aquest projecte? S’estan fent altres estudis similars?

Hi ha molt pocs treballs sobre aquesta qüestió. La recerca sobre la salut entre persones LGTBIQA+ és molt insuficient, i la poca que hi ha se centra en el col·lectiu d’homes que tenen sexe amb altres homes. A més, la temàtica d’aquestes investigacions acostuma a ser la salut sexual i la salut mental. Jo tenia interès en estudiar també altres temes. Assumir que els únics àmbits en què influeix l’orientació sexual i la identitat de gènere són la salut sexual i la salut mental és molt agosarat.

Un altre projecte que també esteu duent a terme és l’L-HEALTH, que s’ha presentat públicament el 22 d’abril. En què consisteix?

És una investigació que té l’objectiu d’identificar les desigualtats en l’accés a la salut entre les lesbianes ateses a l’Atenció Primària i les actituds dels professionals respecte de l’abordatge de les necessitats en salut del col·lectiu, tenint en compte les seves especificitats i experiències. El nostre objectiu és millorar la pràctica clínica a partir de les percepcions de les lesbianes i també dels professionals sanitaris, que no reben formació a les facultats sobre com abordar els problemes de salut d’aquestes persones. Aquest és un àmbit en què es fa molt poca recerca i és difícil que els professionals puguin assolir els coneixements necessaris per dur a terme una pràctica adequada. Amb l’L-HEALTH també elaborarem una cohort de lesbianes, que compararem amb una mostra de la població general, seguint el mateix model que fem servir per a l’IRIS.

Dels resultats que obtinguem de l’estudi qualitatiu amb lesbianes i del que fem amb professionals, així dels que identifiquem a la cohort, podrem fer una foto de l’estat de salut de la comunitat lèsbica i podrem identificar quins són els aspectes clau, on es troben les diferències més grans en l’abordatge de les necessitats de salut de les lesbianes en relació amb la població general i quines necessitats han manifestat els professionals. Amb tota aquesta informació podrem dissenyar una formació específica per als professionals. Aquí comptem amb l’expertesa de Sida Studi, que és una de les entitats que participen a l’L-HEALTH, que té molta experiència en fer formacions. Validarem aquesta proposta formativa en un pilot en què participaran trenta o quaranta professionals. La idea essencial del projecte és identificar iniquitats en salut i fer de palanca de canvi per millorar la pràctica clínica a l’hora d’atendre les lesbianes a les consultes d’atenció primària.

Quins resultats espereu trobar a l’estudi? Quines hipòtesis us heu plantejat?

La hipòtesi de partida és que quan una persona entra a la consulta d’Atenció Primària, s’assumeix que té sempre un perfil heteronormatiu. Això pot generar incomoditat entre les persones que no responen a aquest patró. Hi ha un altre tema interessant, i és que crec que és necessari preguntar sobre l’orientació sexual, però cal saber quan és convenient fer-ho i quan no, i també com fer-ho.

Una altra cosa que també abordem amb l’L-HEALTH és la interseccionalitat, tenir en compte altres aspectes de caire sociodemogràfic i cultural. Els impactes que tenen les violències estructurals sobre la salut no només venen donats per l’orientació sexual i el gènere, sinó també per altres factors com el país de procedència o el barri de residència.

Què significa per a vosaltres rebre finançament europeu per a aquest projecte?

Vol dir que tenim recursos per fer recerca d’excel·lència. Ens permet, per exemple, contractar dues persones que s’inicien en la recerca en aquest àmbit. També ens connecta amb una xarxa àmplia de recerca a nivell europeu.

Quins són els principals beneficis de conèixer millor la salut de les persones LGTBIQA+ per al col·lectiu i per als professionals de la salut?

El fet de posar sobre la taula l’orientació sexual i la identitat de gènere en l’assistència sanitària i en la recerca permet visibilitzar i trencar les iniquitats en salut. Si seguim silenciant-ho, perpetuem unes pràctiques clíniques que no són les més adequades per a aquestes persones.

Pel que fa a la recerca, és important dur a terme una pràctica d’excel·lència. Aquest és un àmbit que s’ha estudiat molt poc i és important que el nou coneixement que anem generant sigui rigorós per poder millorar la pràctica clínica. Sense evidència científica és molt difícil poder millorar les coses.

Quina importància té la mirada LGTBIQA+ en el disseny i la implementació de projectes de recerca?

És indispensable. No es pot fer d’una altra manera. Hi ha una part, que va més enllà del sexe, i és que acabes vivint la vida i veient la realitat des d’una posició diferent a l’heterocisnormativa. Per exemple, ser lesbiana no és només practicar sexe amb dones, implica una manera diferent de viure i veure les coses.

Tot i així, les necessitats que tenen les lesbianes, els gais, les persones transsexuals i la resta de les persones que s’identifiquen amb cadascuna de les lletres de l’acrònim són molt diferents. Com es pot fer front a aquestes necessitats tan diverses des de la recerca?

Efectivament, les seves necessitats són molt diferents i també trobem diferències dins mateix de cada lletra. Tot i així, necessitem apropar-nos a aquestes diferències a poc a poc. A partir d’ara, tendirem a fer projectes de recerca cada cop més acotats, per poder identificar les necessitats de salut de cada col·lectiu. Però, abans de separar, hem d’haver fet un abordatge més ampli.