Gemma Falguera: “L’IDIAPJGol és un dels centres de recerca que té més en compte la perspectiva de gènere”

La coordinadora del grup de recerca en salut sexual i reproductiva de l’Institut explica en aquesta entrevista els projectes que estan duent a terme, la situació de la violència masclista i la visió de gènere en la investigació

Fins que la nostra societat no abandoni la cultura patriarcal, no deixarem de tenir casos de violència de gènere. Així ho creu la llevadora Gemma Falguera, coordinadora del grup de recerca en salut sexual i reproductiva de l’IDIAPJGol (GRASSIR). Falguera coordina estudis sobre violència masclista que destaquen la importància de l’Atenció Primària i els seus serveis d’atenció sexual i reproductiva en la seva detecció. Tot i així, gairebé la meitat dels casos no es detecten. A més d’aquests treballs, el seu grup estudia altres qüestions relacionades amb la salut de les dones.

Quins són els principals projectes que esteu duent a terme al GRASSIR actualment?

Estem fent un estudi sobre l’impacte de la lactància materna en la petjada de carboni i en el consum d’aigua. Estem veient que, efectivament, l’impacte sobre el medi ambient de la lactància materna exclusiva és menor que el de la lactància artificial o mixta. A més, estem veient que, si la parella agafa el permís després del naixement del nadó, també disminueix l’impacte i millora la dieta de la mare. Un altre dels treballs que estem fent actualment és estudiar la prevalença de les infeccions per citomegalovirus entre la població de l’àrea metropolitana nord. Tenim la hipòtesi que el percentatge d’infeccions és superior al que estem registrant a l’Atenció Primària. D’altra banda, estem duent a terme dos assaigs clínics, un sobre vulvovaginitis i un altre per validar un anell vaginal com a mètode anticonceptiu.

Una de les vostres línies de recerca és l’abordatge de la violència masclista. Quins són els resultats més destacats que esteu obtenint en els estudis que esteu fent sobre aquesta qüestió?

Estem treballant amb la Universitat Autònoma de Barcelona en la detecció de casos de violència de gènere que no es denuncien ni es detecten, a través d’una eina matemàtica que han desenvolupat, que permet predir aquesta violència de gènere submergida. Amb aquest instrument, hem pogut veure que gairebé la meitat dels casos no els estem detectant a l’Atenció Primària, ja sigui perquè les dones senten vergonya d’explicar-ho, tenen por de patir represàlies, mantenen una dependència econòmica amb l’agressor o s’autoculpabilitzen de la situació. La investigació l’estem fent a l’àrea metropolitana nord de Barcelona, on viu un milió i mig de persones i que té una gran diversitat de població, amb característiques sociodemogràfiques i socioeconòmiques molt heterogènies. Això permet que els resultats de les investigacions es puguin extrapolar a la resta de l’Estat i també a altres països que tenen sistemes públics de salut i models d’atenció primària similars al nostre.

Ara hem publicat un article que parla sobre la importància que té l’atenció primària de salut en la detecció de casos de violència de gènere. Un dels resultats que ens ha sorprès és que l’edat de les víctimes de violència de gènere és cada cop més baix. Trobem un percentatge molt elevat de noies d’entre 16 i 25 anys que han patit agressions. Molts d’aquests casos no es detecten als centres d’atenció primària. Per això, és fonamental dissenyar accions específiques per facilitar l’accés de les víctimes de violència de gènere més joves a l’atenció primària.

Cada cop hi ha més consciència social sobre la violència masclista, però no sembla que les xifres d’agressions hagin disminuït, més aviat al contrari. Per què?

Malgrat cada cop se’n parla més, el model que tenim no ha canviat. Encara estem en una societat molt masclista, caracteritzada per una cultura patriarcal. Fins que això no canviï, serà difícil solucionar el problema. S’ha d’abordar a les escoles i a l’àmbit familiar quin model d’homes i de dones volem per a la nostra societat.

Quin és el paper dels condicionants socials i les desigualtats de gènere en la salut de les dones? Quines mesures consideres necessàries per abordar aquests problemes de manera efectiva?

Un condicionant important és el fet que encara hi ha moltes dones que no són independents econòmicament, cosa que les fa vulnerables a les relacions de parella perilloses i tòxiques. Un altre és l’autonomia sexual. Cal que les dones s’empoderin en la utilització de mètodes per evitar infeccions de transmissió sexual i embarassos no desitjats.

Com valores la mesura del Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat d’oferir gratuïtament productes menstruals a les farmàcies?

És una bona idea que permet reduir la despesa econòmica que comporta la menstruació i també l’impacte mediambiental de les compreses rebutjables i els tampons. Tot i així, aquesta mesura s’hauria d’ampliar. Ara es dona a escollir entre una copa menstrual, unes calces menstruals o un paquet de compreses de tela, i s’hauria de poder oferir tot el lot i, a més, ampliar la mesura a altres grups d’edat.

Com incorporeu des del GRASSIR la perspectiva de gènere en els vostres estudis sobre salut sexual i reproductiva?

Nosaltres, pel fet de dedicar-nos a investigar en salut sexual i reproductiva, sempre ho hem tingut molt clar, això. Per començar, una de les dificultats que tenim en els estudis amb visió feminista és que moltes vegades, quan ens donen dades de salut, no ens arriben diferenciades per sexe. Per exemple, a l’inici de la pandèmia, el Departament de Salut ens enviava les dades segmentades només per l’edat i no per gènere. Després de reclamar-ho diverses vegades, les van començar a facilitar diferenciades, igual que les dades sobre dones embarassades. La visió de gènere també està en altres qüestions, no només estrictament sanitàries, sinó relacionades amb aspectes emocionals o socials que s’associen a les dones, que no es tenen en compte.

Com veus el paper de l’IDIAPJGol en el reforçament de la recerca amb perspectiva de gènere i la promoció de la salut de les dones?

Actualment, l’IDIAPJGol és dels instituts de recerca que més està treballant amb perspectiva de gènere i té en compte aquest enfocament en tots els estudis que està duent a terme.