Josep Basora: “Jordi Gol i Gurina va ser una persona transformadora”

El director de l’IDIAPJGol parla en aquesta entrevista sobre Jordi Gol i Gurina, el “metge de persones”, de qui aquest any es commemora el centenari del seu naixement. Basora destaca que l’Institut conserva el seu llegat i representa els valors que sempre va defensar.

L’Atenció Primària no seria el mateix sense Jordi Gol i Gurina. Aquest metge i humanista va posar les bases del que avui és el primer nivell assistencial i també del que actualment és el metge de família, el professional que coneix la persona i el seu entorn i que té en compte tots els factors –físics, mentals i socials– que influeixen en la seva salut, entesa de manera global. El seu nom perviu al centre de recerca de referència a l’Atenció Primària, l’IDIAPJGol. El director de l’Institut, Josep Basora, creu que aquest any, en què se celebra el centenari del naixement de Gol i Gurina, és una bona oportunitat per reivindicar la seva figura i el paper cabdal que té el primer nivell assistencial, així com per donar a conèixer el centre que porta el seu nom i que manté vius els seus valors. Basora destaca la “rebel·lia” que Jordi Gol i Gurina va exercir des de les institucions, en defensar el progrés social i l’equitat, que “és un reflex del que ara és el metge de família, que, per definició, és un rebel.”

Per què s’ha decidit declarar aquest 2024 com a Any Jordi Gol i Gurina?

De fet, és una iniciativa que neix del Col·legi de Metges de Barcelona, que cada any el dedica a un metge il·lustre que hagi modificat pautes clíniques o que hagi desenvolupat pràctiques innovadores per a la professió. En aquest sentit, s’ha decidit dedicar aquest any a Jordi Gol i Gurina, quan es commemora el centenari del seu naixement. Aquesta iniciativa també l’ha adoptat el Departament de Salut i la Generalitat de Catalunya. Jo estic honrat que m’hagin proposat ser comissari d’aquest Any, per la meva experiència com a metge de família i com a director de l’IDIAPJGol. Penso que aquesta celebració és una oportunitat, no només per donar a conèixer la figura de Jordi Gol i Gurina, sinó també perquè els professionals, l’Administració i la societat en general coneguin el nostre institut.

Quines aportacions ha fet el Dr. Jordi Gol i Gurina a la medicina?

Jordi Gol i Gurina sempre serà recordat per la definició de salut que va impulsar al Congrés de metges i biòlegs del 1976, que entenia com un aspecte que va més enllà de l’absència de malaltia, vinculat amb el benestar, la joia i el fet de saber viure. A més, Gol i Gurina va fer altres aportacions destacades. Va ser una persona molt prolífica en el camp de l’ètica, des de la seva posició cristiana de base. Des d’aquesta perspectiva, va defensar als anys 80 el dret a l’avortament amb finalitats terapèutiques en el seu sentit més ampli, que també incloïa motius de tipus psíquic. Aquesta postura va xocar amb el corrent oficial de l’Església d’aquell moment i el va fer popular als mitjans. Era una persona amb unes grans capacitats comunicatives, que va rebre l’apel·latiu de “metge de persones”.

A més. Jordi Gol i Gurina va defensar la recuperació de l’esperit que representava la figura del metge de capçalera, la persona que coneix el pacient, la família i l’entorn on viu, i va ser crític amb la despersonalització de la medicina. Va treballar molt la integració social i assistencial a la pràctica clínica, el fet de saber més del pacient i d’abordar les seves necessitats de manera multidisciplinària. A més, va treballar els continguts que ha de tenir la història clínica. En aquell moment, hi havia molts professionals que treballaven amb història clínica, però d’altres no, i, a més el seu format no estava estandarditzat. Ell va definir els continguts que havia de tenir, i ho va fer amb una pràctica divulgativa als mitjans de comunicació.

A més, sempre deia que la pràctica assistencial s’havia de basar en l’evidència. Va recollir els corrents que sorgien a Canadà, al Regne Unit, als Estats Units i als països nòrdics, on s’estava desenvolupant l’Atenció Primària i la figura del metge de família en particular. Després de la seva mort, quan es comença a plantejar la creació del MIR de Medicina de Família, es van recollir molts dels seus punts de vista sobre com havia de ser aquesta especialitat. Els primers metges de família que van a treballar a la comunitat eren internistes, i un d’ells va ser Jordi Gol i Gurina.

De quina manera perviu actualment el seu llegat en la pràctica de la medicina de família?

La història clínica tal i com la coneixem avui recull les bases que va posar Jordi Gol i Gurina. És evident que després s’han integrat a través de la història clínica les proves complementàries, els requisits de codificació i moltes altres coses, però ell va posar les bases del que havia de ser la història clínica com l’entenem ara, no només pel que fa als continguts, sinó també al fet de considerar-la un dret del pacient.

D’altra banda, crec que la l'esperit transformador i la rebel·lia del doctor Jordi Gol i Gurina, tot i que els exercia tenint en compte les institucions on ell actuava, són un reflex modern del que ara és el metge de família, que, per definició, és un rebel. La medicina de família i l’Atenció Primària estan vinculades amb el progrés social i l’equitat, i això explica que sovint el metge de família i l’Atenció Primària no acabin d’encaixar en el sistema.

Jordi Gol i Gurina no es va dedicar directament a la recerca, almenys com l’entenem actualment. Per què, doncs, un centre d’investigació com l’IDIAPJGol porta el seu nom?

En Jordi Gol i Gurina és un dels referents de la professió. Va ser una persona que es va significar públicament, amb un prestigi que va traspassar l’Atenció Primària –fins i tot L’Acadèmia de Ciències Mèdiques té un premi que porta el seu nom– i que va ser un humanista. La recerca a l’Atenció Primària té dos trets diferencials. El primer és que els resultats impacten directament en el pacient i el segon, que conté aspectes psicosocials i aspectes humanístics que condicionen la recerca. Jordi Gol i Gurina va introduir aquestes pràctiques a l’Atenció Primària. Va ser una persona que va treballar al primer nivell assistencial, que va tenir el reconeixement d’altres especialitats i d’altres professions sanitàries. L’IDIAPJGol és el llegat del seu pensament. Ell creia en l’evidència científica i creia en les millors pràctiques, i la missió fonamental de l’IDIAP és fer recerca sobre les millors pràctiques en Atenció Primària i crear-hi evidència. Ell mateix i la família van estar vinculats al patronat de l’Institut. Hi ha hagut vincles amb la seva família, que ara intentarem reforçar amb ocasió de la celebració del seu centenari.

El nom de Jordi Gol i Gurina va lligat a l’IDIAP, una institució que ha fet possible que molts professionals de l’Atenció Primària hagin pogut fer recerca. Molta gent s’identifica amb nosaltres, amb la nostra orientació cap a una recerca que intenta canviar la pràctica clínica i que s’adapta a les necessitats de l’Atenció Primària. Els valors de l’IDIAPJGol són els valors de l’Atenció Primària. Aquí tenim una comunitat de 4.500 persones que fem recerca. El gran repte que tenim és que l’IDIAP es conegui més, i la celebració d’aquest Any Jordi Gol i Gurina és una oportunitat per aconseguir-ho. L’hem de saber aprofitar.

Es coneix prou la figura de Jordi Gol i Gurina dins la professió?

Penso que no i que a l’Atenció Primària li falten referents que projectin una imatge com la seva. La Fundació Avedis Donabedian es refereix a aquests referents en l’àmbit sanitari com a homenots, agafant aquest terme de Josep Pla. Al Jordi Gol i Gurina el podem definir com un homenot, de la mateixa manera que també tenim homenotes, perquè era una persona que intentava influir en el món per canviar-lo. Per tant, no deixa de ser una senya d’identitat de l’Atenció Primària i del Sistema de Salut i recuperar-lo és recuperar referents i recuperar la seva identitat.

Què tenim preparat durant aquest Any Jordi Gol i Gurina?

Tenim l’honor que el Departament de Salut ens ha confiat l’activitat principal de les celebracions de l’Any Jordi Gol i Gurina, que serà el dia 16 de maig, en les Jornades de l’IDIAPJGol. De fet, la conferència inaugural la farà un referent nostre, que és el doctor Bonaventura Bolíbar i la doctora Pilar Astier, membre del nostre Comitè Científic Extern, i que forma part de la junta de govern de Wonka, que és l’associació internacional de medicina de família, i delegada davant l’Organització Mundial de la Salut per a l’Atenció Primària. Ells parlaran sobre com els principis de Jordi Gol i Gurina –metge de persones, salut integral, centres de salut multidisciplinaris...– s’apliquen actualment i com es projecten en el futur de l’Atenció Primària. Serà una discussió que serà molt més acadèmica que reivindicativa, però és que l’IDIAPJGol és una acadèmia en si, és una institució de recerca.

Hi ha altres actes, també. L’acte inaugural es farà al Col·legi de Metges de Barcelona el 2 de maig, en què es parlarà sobre la figura de Jordi Gol i Gurina en totes les seves dimensions, la seva dimensió hospitalària, la seva dimensió de cristià modern, la seva dimensió ètica i el seu paper a l’Atenció Primària. Jo tinc el privilegi de ser-ne el moderador. Aquest és un bon tret de sortida. També hi haurà un altre acte, organitzat conjuntament per l’Institut Català de la Salut i la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària, que serà el 3 d’octubre, un diàleg intergeneracional, entre el doctor Carles Blai, que és un gran divulgador que està entrevistant cent metges de l’Atenció Primària, i un resident de medicina de família, que probablement serà la neta del doctor Jordi Gol i Gurina. Després tenim l’acte de clausura, que serà molt bonic, al Departament de Salut, en què es presentarà un llibre d’en Jordi Gol i Gurina i en què també una comissió d’experts discutirà la seva definició de salut, tenint en compte el moment actual. La moderadora d’aquest acte seria la doctora Carmen Cabezas, directora de l’Agència de Salut Pública de Catalunya i que havia sigut una destacada investigadora de l’IDIAPJGol.