La salut menstrual està relacionada amb la situació econòmica i la salut autopercebuda
Un estudi liderat per investigadores de l’IDIAPJGol, publicat a BMC Women’s Health, conclou que les dones i les persones que menstruen amb baix nivell d’estudis, menys recursos econòmics i una pitjor percepció de la pròpia salut tenen més probabilitat de referir sagnat abundant i dolor durant la regla
Les probabilitats de patir sagnat abundant i dolor d’intensitat moderada i alta durant la menstruació són més elevades entre les dones i altres persones que menstruen que tenen menor nivell educatiu, menys recursos econòmics i una salut autopercebuda més pobra. Així ho conclou un estudi que s’acaba de publicar a la revista BMC Women’s Health, que ha estat liderat per investigadores de l’Institut d’Investigació en Atenció Primària de Salut Jordi Gol (IDIAPJGol).
El treball té l’objectiu d’entendre com els patrons menstruals poden diferir segons diversos factors de desigualtat social i com poden afectar els estressors socials en la salut menstrual. Els investigadors han analitzat dades de prop de 20.000 dones i altres persones que menstruen, d’entre 18 i 55 anys, que resideixen a l’Estat espanyol. Aquest és un dels primers estudis d’aquestes característiques que es realitza al nostre país sobre patrons de salut menstrual.
Cura informal
Les autores de l’estudi també han detectat que les persones que es dediquen a fer activitats relacionades amb la cura informal tenen més probabilitats de patir un flux menstrual més elevat i de tenir regles més llargues. Aquest resultat és coherent amb l’evidència d’altres estudis que relacionen el cuidatge informal amb un pitjor estat de salut.
Tanmateix, el treball coordinat per l’IDIAPJGol ha identificat que el fet de dedicar-se a cuidar altres persones és un factor protector davant del dolor moderat i intens i de l’aparició de símptomes premenstruals. Les investigadores destaquen que aquesta troballa es podria explicar per l’edat de les dones que han participat a l’estudi dedicades a la cura informal i pels reptes que suposa la identificació i la validació de les seves experiències de malestar, especialment quan assumeixen tasques de cura. En qualsevol cas, apunten que caldran noves investigacions amb perspectiva de gènere que abordin “les complexes interseccions entre el treball de la cura i la salut menstrual.”
La investigadora principal del treball, Laura Medina-Perucha, de la Unitat Transversal de la Recerca de l’IDIAPJGol, destaca que “les inequitats menstruals s’haurien d’abordar en les polítiques públiques i considerar la salut menstrual com un problema de salut pública.” L’equip que ha dut a terme l’estudi també reclama més formació i recursos per als professionals de la salut per poder abordar la salut menstrual tenint en compte les inequitats socials.
Referència de l’estudi
Medina-Perucha L, López-Jiménez T, Pujolar-Díaz G, Martínez-Bueno C, Munrós-Feliu J, Valls-Llobet C, Jacques-Aviñó C, Holst AS, Pinzón-Sanabria D, Vicente-Hernández MM, García-Egea A, Berenguera A. Menstrual characteristics and associations with sociodemographic factors and self-rated health in Spain: a cross-sectional study. BMC Womens Health. 2024 Feb 3;24(1):88. doi: 10.1186/s12905-023-02840-z. PMID: 38310222
