Mariona Pujol: "La gestió professionalitzada de la recerca permet obtenir més recursos per investigar"
La coordinadora de la Unitat de Gestió de Projectes de l’IDIAPJGol va penjar la bata de laboratori per dedicar-se a identificar oportunitats de finançament per al personal investigador i assessorar-lo per obtenir fons per fer recerca. Afirma que li resulta molt atractiva la seva feina, que li permet seguir estant molt a prop de la investigació des d’una altra perspectiva.
Fa prop de deu anys que Mariona Pujol es va incorporar a l’IDIAPJGol com a coordinadora de la Unitat de Gestió de Projectes. Des d’aquest departament vetlla perquè el personal investigador de l’Institut pugui accedir a fonts de finançament que permetin tirar endavant la seva recerca. De la seva feina li atrau la possibilitat de veure tota la vida dels projectes d’investigació, des de la seva concepció fins a l’obtenció de resultats.
Ets graduada en farmàcia i doctora en Biomedicina i ara et dediques a gestionar projectes de recerca. Què t’ha portat a fer aquesta feina?
Després de fer la tesi, se’m va començar a fer una muntanya seguir com a investigadora. La recerca bàsica implica molta dedicació i un compromís que no podia ni volia assumir. Les condicions laborals al nostre país són molt precàries i, a més, sentia que no encaixava en aquell món en què, a més, si ets dona tens menys oportunitats. Em vaig adonar que no em sentia còmoda liderant la recerca. Em vaig incorporar a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge com a lab manager i després com a project manager en un grup de recerca i em va començar a semblar molt atractiva la feina de mà dreta de la recerca, des de la gestió. Vaig veure que els grups de recerca que tenen aquesta figura obtenen molt més finançament. A més, és un lloc que et permet estar molt a prop de la recerca sense la part negativa que comporta ser investigadora.
Està ben definida la figura del gestor de projectes?
No, la nostra professió està molt poc definida. Les persones que ens hi dediquem tenim perfils professionals molt diferents. Des de redactors científics, persones que et poden escriure un projecte, fins a gestores que donen suport per tramitar tota la documentació, passant per comptables, administratius, juristes o tècniques de recursos humans, que s’encarreguen de fer una bona interpretació de la normativa i de l’execució dels fons. A Catalunya, hi ha una xarxa de professionals gestors de recerca, que és la CARMA, i a Europa n’hi ha una altra, l’EARMA, i probablement en el futur aquesta professió es convertirà en una carrera universitària. El que està clar és que l’existència de personal gestor qualificat en els centres de recerca permet captar més recursos i millorar-ne l’execució i, per tant, l’aplicabilitat.
"Probablement, la gestió de la recerca es convertirà en una carrera universitària"
Quines activitats fa la Unitat de Gestió de Projectes de l’IDIAPJGol?
A la UGP donem suport al personal investigador perquè dugui a terme la seva recerca i ens coordinem amb la resta del personal gestor del territori. Fem promoció i gestió de la investigació. La promoció implica motivar els professionals d’atenció primària que volen fer recerca perquè es presentin a convocatòries de finançament i s’estructurin en grups de recerca. La majoria de les persones de la UGP tenim formació científica i això és molt important, perquè ens permet assessorar els grups parlant el seu llenguatge, entenent les seves necessitats i trobant la convocatòria que millor els encaixa. Aportem un plus a la preparació i la gestió del projecte. D’altra banda, el fet que tinguem una visió global de la recerca que es fa a l’Institut, que està present a tot Catalunya, ens permet connectar línies d’investigació i fomentar col·laboracions internes i també d’externes, amb altres institucions. Tenim una visió d’ocell que ens permet connectar grups i línies de recerca.
Pel que fa a la gestió, acompanyem els investigadors encarregant-nos de la burocràcia que els suposa presentar-se a les convocatòries públiques i desenvolupar els projectes finançats. Tenim l’avantatge de veure tota la vida del projecte, des de l’inici fins al final.
A més, anualment, entre setembre i octubre, realitzem activitats de docència per a tot el personal gestor i investigador que tenen molt bona rebuda, en què s’explica com presentar amb èxit una proposta a una convocatòria, ja sigui de recerca o d’innovació, interna, nacional o internacional.
Com veus l’IDIAPJGol?
Veig l’IDIAPJGol com una institució compromesa, amb molt de potencial. Al nostre país tenim un model d’atenció primària que altres països no tenen, i l’existència d’un institut com el nostre, amb una trajectòria consolidada de més de 25 anys, centrat en la investigació en el primer nivell assistencial, que gestiona una base de dades clíniques tant potent com el SIDIAP, és molt peculiar. A la resta de l’Estat i d’Europa es poden comptar amb els dits d’una mà els centres com el nostre, i això fa que siguem molt atractius.
El problema és que el personal sanitari està col·lapsat i poc motivat per investigar. Sovint, fer recerca a l’atenció primària és una activitat voluntària, vocacional i no retribuïda que realitzen durant el seu temps lliure. Això fa que l’import finançat sigui molt baix i això, per a un centre d’investigació, suposa pocs ingressos en forma d’overheads, mentre que els nostres projectes tenen la mateixa càrrega burocràtica que els projectes de recerca bàsica, que mouen molts més diners.
Com a aspecte positiu, destacaria la varietat de la nostra recerca. Abordem temes molt diversos. A més, a diferència de la recerca bàsica, els resultats de la nostra recerca clínica tenen una trajectòria molt curta. De seguida veiem l’aplicabilitat de la nostre investigació.
"L'IDIAPJGol és una institució compromesa, amb molt de potencial"
Quina és la principal fita aconseguida per la Unitat? Quins són els vostres reptes principals?
Diria que del que estem més orgulloses és d’haver aconseguit augmentar la unitat en dues persones gràcies a la convocatòria GoEurope, del Departament de Salut. És el segon cop que l’aconseguim i la finalitat és augmentar la participació en convocatòries europees però també d’àmbit internacional i així augmentar la captació de fons internacionals. Això es tradueix en una millor visibilitat i posicionament internacional de l’institut i, per tant, en un augment en l’impacte de la nostra recerca. D’altra banda, pensem que la coordinació amb el personal gestor i referent de les diferents USR cada vegada és més estreta, i ens permet donar un suport molt personalitzat, tant per als ajuts interns, com per als nacionals i internacionals.
Quins canvis hi ha hagut en els darrers anys en les convocatòries competitives, especialment després de la pandèmia?
Després de la pandèmia s’ha potenciat molt la recerca en salut mental i també aspectes relacionats amb la salut dels mateixos professionals sanitaris. També hi ha més convocatòries relacionades amb la logística i la preparació de cara a possibles noves pandèmies. També tenim un repte, que és la digitalització del sistema de salut, en què anem molt endarrerits al nostre país, i convocatòries relacionades amb grans bases de dades, en què nosaltres, amb el SIDIAP, estem molt ben posicionats.
La col·laboració sovint és crucial en la recerca científica. Quines col·laboracions manté l’IDIAPJGol amb altres institucions de recerca?
Hi ha col·laboracions més consolidades que d’altres i sovint les obtenim a través de contactes personals. A nivell autonòmic, destacaria la relació amb els centres de recerca de l’ICS com l’Institut Germans Trias i Pujol, el Vall d’Hebron Institut de Recerca i l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, tot i que també col·laborem de manera estable amb l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau i de la Santa Creu i la Fundació Sant Joan de Déu. A nivell estatal, per exemple, liderem la xarxa d’atenció primària des de fa anys, actualment RICAPPS, que ens posiciona com a líders del sector. A nivell europeu, l’ERASMUS Medical Center, el NIVEL, les Universitats d’Arhus, Oxford, Exeter i l’institut Karolinska serien els més destacats.
Una de cada deu persones ateses a l’atenció primària considera una falta de respecte que els professionals de la salut utilitzin el mòbil mentre passen visita i tres de cada deu només ho accepten si l’ús té a veure amb el motiu de la consulta. Així ho conclou un estudi liderat per investigadors de l’Institut d’Investigació d’Atenció Primària de Salut Jordi Gol (IDIAPLGol), que s’acaba de publicar a la revista Atención Primaria.
L’estudi s’ha realitzat a partir d’observació directa i d’enquestes a 259 professionals i a 277 usuaris de diversos equips d’atenció primària de la ciutat de Barcelona. El 96 % dels professionals interrogats admeten que tenen el mòbil a dins la consulta mentre passen visita, tot i que la majoria afirma tenir-lo en silenci. Només el 2 % dels professionals reconeix utilitzar el dispositiu en presència de la persona atesa. Això contrasta amb les respostes dels pacients, un 18 % dels quals reporta interrupcions durant la consulta, la majoria de les quals de curta durada (d’entre deu i trenta segons).
D’altra banda, el 80 % dels professionals enquestats afirma que demanen permís al pacient abans d’utilitzar el mòbil, mentre que això només ho corrobora el 50 % dels usuaris.
El primer signant de l’estudi, Yoseba Cánovas, metge de l’Equip d’Atenció Primària Passeig de Sant Joan, de l’Institut Català de la Salut i investigador de l’IDIAPJGol, afirma que els resultats de la investigació indiquen que “la regulació de l’ús dels dispositius mòbils a les consultes d’atenció primària ajudaria a reduir les interrupcions durant les visites i a millorar la qualitat assistencial.”
Els autors del treball aconsellen als professionals de la salut que tinguin en compte que l’ús del telèfon mòbil durant les visites pot generar insatisfacció entre els pacients i reclamen a les organitzacions sanitàries que facin recomanacions sobre l’ús d’aquests dispositius durant l’activitat assistencial.
Referència de l’article
Cánovas Zaldúa Y, Alòs F, Costa Mur M, Alarcón Belmonte I, Feijoo Rodríguez V, Vidal-Alaball J. Análisis de las interrupciones generadas por el uso de los smartphones entre los profesionales sanitarios de Atención Primaria [Analysis of the interruptions generated by the use of smartphones among Primary Care Health professionals]. Aten Primaria. 2024 Jan 16;56(4):102855. Spanish. doi: 10.1016/j.aprim.2023.102855. Epub ahead of print. PMID: 38232681; PMCID: PMC10803903.