Arrenca a Catalunya un macroprojecte d’àmbit estatal que estudiarà per què emmalalteix la població i impulsarà la medicina de precisió
L’estudi Cohort IMPaCT, impulsat pel CIBER, farà un seguiment de la salut i l’estil de vida de 200.000 persones de tot l’Estat, 24.000 dels quals de Catalunya, durant vint anys. A Catalunya, l’estudi, està coordinat per l’IDIAPJGol i s’inicia a l’àrea del Baix Francolí, a Tarragona.
25 de gener de 2024
Aquesta setmana s’inicia a Catalunya el macroestudi Cohort IMPaCT, un projecte d’àmbit estatal a través del qual es vol comprendre millor l’origen de les principals malalties i ajudar així a prevenir-les i tractar-les, aplicant tècniques de medicina personalitzada i de precisió. Per aconseguir-ho, durant els propers vint anys es durà a terme un exhaustiu estudi de salut en una mostra representativa de la població. A Catalunya, aquesta mostra inclourà 24.000 persones i al conjunt de l’Estat, 200.000.
A Catalunya, l’estudi està coordinat per l’Institut d’Investigació en Atenció Primària de Salut Jordi Gol (IDIAPJGol), en col·laboració amb el Servei Català de la Salut (CatSalut) i l’Institut Català de la Salut (ICS).
La primera zona del territori català on es durà a terme la investigació serà a l’àrea del Baix Francolí, al Camp de Tarragona, que inclou nou poblacions (els Pallaresos, Constantí, el Morell, Vilallonga del Camp, el Rourell, la Secuita, Perafort, la Pobla de Mafumet i els Garidells), així com el barri de Sant Ramon i Sant Salvador de la ciutat de Tarragona. En total, s’estan seleccionant de manera aleatòria 4.000 persones d’aquesta àrea que vulguin participar en el projecte.
Properament, IMPaCT es desplegarà al Baix Ebre (l’Aldea), el Vallès Oriental (Sant Fost de Campsentelles), el Bages (Manresa), el Segrià (Lleida) i el Barcelonès (l’Hospitalet de Llobregat).
La mostra de l’estudi inclou persones d’entre 16 i 79 anys a qui des del centre d’atenció primària (CAP) des d’on es coordina la investigació se’ls trucarà per demanar-los si hi volen participar. El seguiment dels participants es farà recopilant informació sobre el seus hàbits de vida i el seu estat de salut, a través de la realització de qüestionaris, exploracions físiques i proves fisiològiques i de l’anàlisi de biomarcadors, que es duran a terme al mateix CAP.
Si et truquen, vine!
Per garantir l’èxit del projecte, és essencial que les persones a qui se’ls convidi a participar accedeixin a col·laborar-hi.
En aquest sentit, Josep Basora Gallisà, director de l’IDIAPJGol i investigador principal de l’estudi a Catalunya, destaca que “la col·laboració de la ciutadania en aquest projecte és essencial i per això és clau que comprenguin el seu potencial, que repercutirà en la millora de la salut de tota la població.”
Olga Ochoa, directora assistencial d’Atenció Primària de l’ICS Camp de Tarragona, afegeix que “l’atenció primària estem al centre d’un dels estudis més grans que s’han fet mai per avançar cap a una prevenció i una atenció a la salut personalitzades.”
Per la seva banda, la gerent de la Regió Sanitària Camp de Tarragona, Imma Grau Farrús, remarca que “això no és només una investigació, sinó que és una oportunitat per a la ciutadania d’influir en la seva salut i en la de les generacions futures”, i apel·lant a la ciutadania, afirma que “si rebeu una trucada del vostre CAP, no dubteu a participar-hi; contribuireu a construir un futur més sa per a tota la població”.
Un gran salt cap a la medicina de precisió
El projecte està impulsat per l’Institut de Salut Carlos III, a través del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa (CIBER), i té com a objectiu crear una gran cohort poblacional de 200.000 persones a nivell de tot Espanya. “Volem conèixer quin rol tenen els hàbits, la susceptibilitat genètica i les característiques específiques de la població espanyola i del nostre entorn en l’origen dels principals problemes de salut i en la predicció de malalties”, detalla Marina Esquerrà Parés, investigadora de l’IDIAPJGol i coordinadora de l’estudi a Catalunya.
Per prevenir l’aparició d’una malaltia cal conèixer bé quins factors la causen. El fet de disposar d’informació sobre un gran nombre de persones i seguir-les en el temps permetrà predir en un futur els riscos d’emmalaltir que té cada persona. Els avenços en l’àmbit de la genòmica i les tecnologies de la informació i la comunicació faciliten aquest abordatge personalitzat.
Macroestudis poblacionals com el Cohort IMPaCT s’han dut a terme en altres països, com Regne Unit, França, Alemanya, Suècia o els Estats Units d’Amèrica. Aquestes cohorts recullen mostres biològiques, informació epidemiològica, que inclou factors socials i econòmics, i constitueixen l’eina bàsica per avançar en la prevenció personalitzada. Així, la Cohort IMPaCT permetrà a l’Estat espanyol fer un salt qualitatiu en la investigació sobre medicina de precisió.
Dades de gran valor per a la comunitat científica
Les dades que es recopilin dels participants estaran disponibles per desenvolupar altres projectes científics d’interès per a la societat. “La Cohort IMPaCT permetrà a la comunitat científica conèixer millor com prevenir les principals malalties i el deteriorament associat a l’edat, les lesions i la discapacitat”, explica Marina Pollán, investigadora principal de Cohort IMPaCT a Espanya i directora científica del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa d’Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP).
La possibilitat de disposar d’un registre dinàmic de dades individuals i poblacionals, clíniques, genètiques, epidemiològiques i d’hàbits de vida, permetrà construir models predictius de les malalties, identificar desigualtats en salut, monitoritzar indicadors clau i avaluar l’impacte de les polítiques sanitàries.
Estudis de cohorts
Les cohorts són estudis en què se selecciona un ampli grup de persones representatives de la població, que recullen dades exhaustives de cada participant al llarg dels anys. La creació de la Cohort IMPaCT és un esforç compartit amb els serveis de salut de tot l’Estat i l’Institut Nacional d’Estadística. Hi col·laboren 21 institucions, que inclouen CAPs, hospitals i centres de recerca. La coordinació científica es du a terme des del CIBER i compta amb l’assessorament i la participació de nombrosos investigadors i professionals de la salut del país.
L’estudi es durà a terme en un total de cinquanta àrees de salut (centres IMPaCT) repartits per tot Espanya, sis dels quals a Catalunya, des dels quals es contactarà i monitoritzarà els participants. El projecte es va iniciar el mes de març de 2023 amb una prova pilot a Mallorca i Madrid. A continuació, l’estudi s’ha anat desplegant progressivament en altres centres de les diferents comunitats autònomes.
During the last session of the Qualitative Health Research Commission of IDIAPJGol and the Health and Social Consortium of Catalonia (CSC), methodological challenges were presented to develop a qualitative study that allows analyzing access to cancer diagnosis in health services in Quito (Ecuador). This study is part of the EquityCancer-LA research project, led by the CSC, which aims to assess, with a participatory approach, the effectiveness of a multicomponent integrated care intervention to improve early cancer diagnosis in the public health service networks of Chile, Colombia, and Ecuador.
The Commission is a learning space in qualitative research methodology for healthcare and social services professionals, researchers, and collaborating entities. This space is a platform for exchanging experiences and knowledge for the analysis of issues such as community health, clinical trials, or access to health services.
A positive assessment of the 2023 edition
Following the trend of recent years, the 2023 Commission sessions have maintained good levels of participation and have covered a wide variety of areas and topics. Over the past year, experiences of qualitative evaluation of community health programs have been presented, and the role of qualitative methodology in clinical trial evaluation has been discussed. The use of photo-elicitation to analyze the emotional health of adolescents and photovoice as a qualitative technique to understand the experience of living with endometriosis has also been introduced.
Commission members and participants have highlighted the dynamic nature of the sessions, the interest generated in the discussions, and the quality and diversity of the presentations. This assessment was carried out using qualitative techniques and an online survey.
Users have proposed maintaining the hybrid participation model and the working method for 2024. They have suggested topics for this year, such as triangulation in mixed methods studies and the perspectives and techniques to be considered for organizing this year's sessions.
What to expect in 2024
The Commission will continue working to contribute to the development of knowledge and skills in qualitative research for healthcare professionals. The mission of promoting synergies and adding experiences among professionals will be maintained. For 2024, the Commission aims to increase the participation of healthcare and social services professionals from across the territory engaged in research activities, especially in the municipal and primary care setting.
The coordination of the space is led by Aida Oliver Anglès from the Service of Studies and Prospectives in Health Policies (SEPPS) of the CSC, and Constanza Jacques Aviñó and Laura Medina Perucha from IDIAPJGol. The Commission will meet again on February 21 in a session organized by IDIAPJGol, focusing on the persistent effects of COVID-19 and narrative analysis of discourse. In this upcoming session, the results of the 2023 evaluation survey will also be presented.
The coordination of the Qualitative Research Commission encourages all interested professionals to participate in learning about this research methodology, regardless of their level of expertise. If you are interested in joining the Commission and participating in its sessions, you can register by emailing Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..
