Un experiment natural mostra la relació entre contaminació atmosfèrica i obesitat infantil
Mudar-se a zones amb més contaminació atmosfèrica s'associa a un augment de l'índex de massa corporal, segons una anàlisi de més de 46.000 nens, nenes i adolescents residents a Catalunya.
Un gran experiment natural realitzat a Catalunya mostra que traslladar-se a zones amb nivells més elevats de contaminació atmosfèrica s'associa a un augment de pes en nenes i nens. L'estudi, liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) en col·laboració amb l'IDIAP Jordi Gol, aporta més evidència en suport als esforços per reduir la contaminació atmosfèrica.
El sobrepès i l'obesitat a la infància són el resultat de la interacció de gens, hàbits de vida i factors fisiològics i socials. L'exposició a factors ambientals, com ara la contaminació atmosfèrica, també hi pot influir. Tot i això, encara no és clar si existeix una associació entre contaminació atmosfèrica i obesitat infantil, i si és causal (és a dir, si la contaminació atmosfèrica causa directament obesitat o sobrepès).
"Una bona manera d'investigar si totes dues coses estan relacionades és veure què passa quan un nen es veu exposat sobtadament a nivells més alts o més baixos de contaminació atmosfèrica a conseqüència d'un canvi de domicili", explica Martine Vrijheid, responsable del grup de recerca Infància i Medi Ambient d'ISGlobal. "Això és el que anomenem un experiment natural".
En aquest estudi, finançat per l'Observatori Social de la Fundació "la Caixa", un equip dirigit per Vrijheid va aprofitar aquest tipus d'experiment natural per avaluar si els canvis en exposició a la contaminació atmosfèrica deguts al canvi de domicili s'associaven amb canvis en l’índex de massa corporal (IMC). L'estudi va incloure 46.644 menors (de 2 a 17 anys) que es van mudar una vegada entre el 2011 i el 2018 i que estaven registrats a l'atenció primària de salut a Catalunya.
L'equip investigador va estimar els nivells anuals de NO2 i de partícules PM10 i PM2,5 a l'àrea del domicili de cada participant abans i després de mudar-se. El pes i l'alçada es van mesurar rutinàriament als centres d'atenció primària i es van utilitzar per calcular l'IMC abans i 180 dies o més després del trasllat.
Augment de pes després de mudar-se a zones amb més contaminació atmosfèrica
L'anàlisi mostra que traslladar-se a zones amb més contaminació atmosfèrica es va associar a un petit augment de l'IMC. L'efecte es va observar per a tots els contaminants, i va ser més gran en la població d'edat preescolar i primària. En canvi, traslladar-se a zones menys contaminades no va tenir efectes significatius sobre l'IMC. "Això pot ser perquè les reduccions en els nivells de contaminació atmosfèrica semblen ser menys rellevants per a aquells que ja estaven exposats a nivells elevats de contaminació", afirma Sarah Warkentin, investigadora d'ISGlobal i primera autora de l'estudi. Curiosament, traslladar-se a zones amb nivells similars de contaminació atmosfèrica es va associar amb descensos en l'IMC. "Això podria ser perquè aquestes zones són més transitables a peu o tenen més àrees de joc infantils", explica la investigadora. També es podria deure simplement a l'estrès de la mudança. Contràriament a alguns estudis realitzats als Estats Units, l'efecte de la contaminació atmosfèrica sobre el pes va ser independent del nivell socioeconòmic.
Els mecanismes biològics que expliquen l'associació entre contaminació atmosfèrica i augment de pes no es coneixen del tot, però poden incloure estrès oxidatiu, inflamació del teixit adipós, captació menor de glucosa, alteracions hormonals, canvis en el metabolisme o reducció de la funció pulmonar. L'augment del trànsit també pot provocar canvis de comportament, com ara sortir menys de casa, fet que pot resultar en un augment de pes. Atès que l'estudi es va basar en les dades disponibles registrades als centres d'atenció primària, l'equip investigador no va poder incloure aquests canvis de comportament a l'anàlisi. “Tot i això, les dades recollides pels professionals d'atenció primària ens van permetre analitzar un experiment natural amb una gran població infantil i adolescent. Aquest mateix tipus d'estudi es pot fer en el futur per estudiar l'impacte en salut d'altres factors ambientals”, diu Talita Duarte-Salles, que lidera el grup Real World Epidemiology a l'IDIAP Jordi Gol.
"Les nostres troballes suggereixen que mudar-se a zones amb més contaminació atmosfèrica pot provocar un augment de pes a la infància, sobretot en els més petits. També proporcionen més evidència sobre la necessitat de reduir els nivells de contaminació de l'aire, a més d'altres intervencions comunitàries, per prevenir l'obesitat infantil i el sobrepès", diu Vrijheid.
Els autors i autores assenyalen que, encara que la magnitud de les associacions observades és petita, l'impacte en la salut pública mundial podria ser gran, atès que el 56% de la població mundial viu en zones urbanes més contaminades.
Referència
Warkentin S, de Bont J, Abellan A et al. Changes in air pollution exposure after residential relocation and body mass index in children and adolescents: A natural experiment study. Environ Pollut. 2023 Jul 17;334:122217. doi: 10.1016/j.envpol.2023.122217.
