David Verde, responsable d’Innovació de l’IDIAPJGol: "Volem ajudar als investigadors a definir la línia entre recerca i innovació"

En David Verde és un geòleg molt atípic. Després de llicenciar-se, va ser Research Manager a la UB, Project Manager a la Fundació Clínic, Promotor R+D+I a la Fundació Bosch i Gimpera i director de desenvolupament de negoci a Ymaging. Fa cinc anys va aterrar a l’IDIAPJGol i ja en fa dos que és responsable d’Innovació.

• Tens una trajectòria professional  una mica peculiar per ser geòleg, no?

Vaig fer Geologia perquè era una carrera que m'agradava molt. Però bé, van sortir altres oportunitats i el camp de la biologia i la bioquímica sempre m'havien agradat molt, també. T'entra el "gusanillo", t'agrada gestionar projectes, aprens a fer convocatòries, ajudes a crear startups, spinoffs, a fer transferència de llicències o a patentar coses i a transferir-les, ja sigui al mercat o en altres empreses. Sí que és veritat que vaig treballar de geòleg un mes i un dia, com si fos una condemna administrativa o penal. I la veritat és que em va decebre una mica com ho feien i ho vaig deixar.

• En el teu últim projecte abans de l’IDIAP, a Ymaging, vas formar part d’un equip integrat per enginyers, científics i especialistes per crear solucions innovadores específiques per a les empreses. Com va ser allò?

Vam muntar l'empresa a partir d’una subvenció que crèiem que podien obtenir del Fondo Emprendedores de Repsol, i la idea era fer coses que estiguessin molt al límit de la recerca aportant solucions a empreses i, en definitiva, a la societat, en problemes que no s'haguessin resolt mai. En un moment donat, l'empresa va arribar a créixer molt, però les coses no van acabar de funcionar. Planificar és mol fàcil, però de vegades, executar-les no n’és tant.

• Tinc entès que veu desenvolupar projectes molt interessants. Ens en recordes algun?

Vam fer servir intel·ligència artificial, pels volts del 2010, mitjançant imatges, per descobrir malalties del cervell o del cor o per trobar petroli o gas en un jaciment. També utilitzàvem imatges per esbrinar el pes d’un porc o havíem de menjar una quantitat ingent d’ametlles per aconseguir que una reconeguda marca de fruits secs no n’incorporés cap d’amarga a les bosses que es posaven a la venda. El problema era que l'única forma de comprovar en aquell moment si la màquina que havíem dissenyat encertava o no era menjant-les, i les amargues tenien un compost de cianur que, a banda del sabor desagradable, si me n’hagués menjat 7 o 8, potser hauria acabat a terra.

• I fa 4 anys dones un gir i aterres a l’IDIAPJol. Com va anar tot plegat?

Coneixia l'anterior directora, la Conxa Violant, i em va dir que hi havia una substitució per maternitat. I també és veritat que l'Atenció Primària m'interessava molt perquè era una cosa que no havia tocat mai, i tinc familiars que s’hi dediquen, que estan atenent a la gent i em feia molta gràcia dedicar-m’hi.

• Encara que ja havies passat per una posició al món de la medicina a la Fundació Clínic, com vas viure el canvi?

Quan estava al Parc Científic de la UB vaig aprendre moltes coses en desenvolupament de fàrmacs des del punt de vista de diabetis en el primer grup, obesitat i altres tipus de malalties també minoritàries. I quan vaig estar al Clínic estava en un grup que era molt, molt, molt avançat en aquells moments; fèiem coses de medicina maternofetal i, de fet, la persona que ens dirigia era un dels tres que operaven fetus al món en aquella època. Aquí, a l’IDIAPJGol, el millor és que estudiem moltes malalties i no estem centrats en una i, per això, cada dia aprenc coses.

• T’inicies com a gestor de projectes internacionals, però fa 2 anys que ets el responsable de la Unitat d’Innovació. Què creus que estàs aportant a l’IDIAPJGol?

El que estem aportant, no només jo, sinó tot l'equip, és la idea de la vocació de servei, d'intentar ajudar els altres investigadors; a ells els costava al principi entendre on estava la línia, per dir-ho d’alguna forma, entre recerca i innovació. Jo crec que aquesta línia cada cop està millor dibuixada. Intentem que se sentin a gust, que no tinguin por, perquè tenen com una xarxa de seguretat que som nosaltres i que en un moment donat ja no necessitaran. A un cert nombre de persones els hem implantat aquesta llavor per a què tot el que estan fent -que acostumen a dur a terme fora del seu horari de feina assistencial- no es quedi com un paper, escrit en un calaix, sinó que s’implementi. Aquesta és la nostra obsessió. I també tenim un mantra: quan tu implementes una cosa en Atenció Primària, l’implementes en tota la població: en nosaltres, en la meva mare, en la meva germana, en el meu veí... Tothom pot gaudir d’aquesta millora.

• Parlant d’innovacions, en quines estàs treballant?

Alguns dels projectes que tenim més avançats són des d'aplicacions per deixar de fumar fins al disseny d'un suport per telèfon mòbil per poder detectar i diagnosticar un tipus específic de vertigen que afecta molta gent, que normalment no es tracta de la millor manera i que acaba sent recurrent en molts pacients. Per exemple, en Pau Gasol l’ha patit i ha estat mesos sense jugar, i també la Maialen Chourraut, una paletista d’aigües braves, o la nedadora Mireia Belmonte, que va estar gairebé sis mesos sense poder nedar perquè tenia aquest vertigen. A banda d'això, també estem treballant amb una persona que va desenvolupar un joc per intentar minimitzar els efectes de l'Alzheimer o la demència arran d'un problema personal que va patir el seu pare. Li estem donant forma al projecte per a què en totes les consultes i en les residències puguin tenir aquest joc.

• Aquesta setmana s’ha presentat el nou Programa Salut/IA, una aposta estratègica per assegurar l’ètica, l’equitat, l’eficiència i la sostenibilitat coordinada de les solucions d’intel·ligència artificial en salut a Catalunya. Imagino que a l’IDAPJGol l’utilitzeu fa temps, no?

Sí que hi ha projectes relacionats amb aquest tema perquè som un partner atractiu pel fet de gestionar el SIDIAP, encara que legislativament té unes limitacions que no permeten fer-la servir de la manera que molts ens privats desitjarien. Ara estem començant a fer proves internes a petita escala i estem començant a tenir bones aliances amb centres que tenen bons equips d’intel·ligència artificial. De fet, enviarem un projecte europeu relacionat amb una malaltia no comunicable, amb la qual creiem que podríem arribar a avançar-ne el diagnòstic entre 6 i 12 mesos.

• Com ja ens avançaves, aplicar IA al SIDIAP podria donar uns resultats impressionants...

Precisament, una altra cosa que volem fer és treballar amb bases de dades sintètiques, perquè moltes de les limitacions que tenim fent servir bases de dades de pacients reals ens les estalviaríem. El gran avantatge és que disposem del SIDIAP per a poder-les crear; tenim la tecnologia, però encara s’ha de comprovar la qualitat real d’aquestes dades.