Un estudi fet en més de 750 professionals sanitaris confirma que els anticossos es mantenen 17 mesos després d'haver patit la COVID-19

• La investigació també ha confirmat que les persones que van patir la malaltia de manera greu generen més quantitat d’anticossos que les que van tenir afectacions moderades i lleus

• Els resultats de l’estudi evidencien diferències significatives en la generació dels anticossos entre homes i dones en el dia 30 de la infecció i per a tots els anticossos mesurats

• Es tracta d’un dels estudis més grans que s’ha fet fins ara a Catalunya, tant pel volum de participants com per la durada del seguiment que se’ls fa

Un estudi en què han participat 769 professionals de l’Atenció Primària Metropolitana Nord de l’ICS i de l’Hospital Germans Trias ha permès confirmar que els anticossos contra el SARS-CoV-2 es mantenen, com a mínim, 17 mesos després d’haver patit la malaltia. Es tracta de l’estudi SARS-CoV-2 infection among healthcare professionals: demographic characteristics and serological and immune responses related to progression's phenotypeProHEpiC-19, dissenyat amb l’objectiu de conèixer la resposta immune en professionals sanitaris. La investigació, que ha estat publicada a la revista BMC Infectious Diseases, s’ha realitzat amb la participació de l’Atenció Primària Metropolitana Nord de l’Institut Català de la Salut (ICS), l’Hospital Germans Trias, el Laboratori Clínic de la Metropolitana Nord, l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa i la Fundació Institut Universitari per a la Recerca a l'Atenció Primària de Salut Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol).

A banda de confirmar que els anticossos perduren en el temps, també s’ha vist que la gravetat de la malaltia influeix en la resposta immunitària. Concretament, aquelles persones que van patir la malaltia de manera greu, és a dir, que van haver d’estar ingressades a l’hospital o a l’UCI, han generat més anticossos que aquelles que ho van passar amb afectacions moderades o lleus.

Una altra de les conclusions posa de manifest diferències significatives entre sexes. Els homes  generen una resposta més elevada poc després de la infecció, és a dir, generen més anticossos i més ràpidament que les dones. Però, amb el pas del temps, la quantitat d’anticossos s’iguala a la de les dones.

Per dur a terme l’estudi, s’ha seguit durant 17 mesos a professionals sanitaris, incloent tant persones que es van infectar de SARS-CoV-2 com d’altres que no van estar en contacte amb el virus. Dins d’aquest seguiment, s’han dut a terme anàlisis de sang de manera periòdica, per poder estudiar a fons la resposta immunitària davant el virus, així com qüestionaris per poder conèixer amb detall les afectacions que el virus va causar a les persones que s’havien infectat.

La investigació s’ha centrat en els resultats que aporten els anticossos IgG(N), ja que aquests no s’alteren amb la vacunació contra la COVID-19. Així es pot diferenciar la resposta immune generada per la infecció d’aquella produïda per la vacuna. D’aquesta manera, les conclusions són vàlides tant per a persones vacunades com no vacunades i, per tant, són aplicables al gran gruix de població.

Es tracta d’un dels estudis més grans que s’ha fet fins ara a Catalunya, tant pel nombre de participants com per la durada del seguiment que se’ls fa. A més, la investigació continua en marxa per seguir estudiant la resposta immunitària a més llarg termini. De moment, l’estudi continuarà, com a mínim, dos anys més, gràcies a dos projectes del Pla de Recerca en Innovació en Salut (PERIS) i d’altres estudis europeus, com la cohort ORCHESTRA. Així, es disposarà d’informació sobre la resposta immune a més llarg termini.

Segons Concepció Violan, de la Unitat de Suport a la Recerca de l’Atenció Primària Metropolitana Nord i una de les investigadores principals de l’estudi, “el fet de conèixer la resposta immunitària davant la COVID-19 i la seva evolució pot ser de gran utilitat per ajudar a definir criteris de vacunació en el marc de polítiques de salut pública”.

Per la seva part, Julia Garcia Prado, investigadora principal d’IrsiCaixa i directora científica de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), destaca especialment que “La implicació i confiança dels professionals sanitaris en la recerca ens ha permès dur a terme un dels treballs més complets fins ara i, a més, tenir la capacitat de fer un seguiment a llarg termini. Comptar amb una cohort d’aquestes característiques és essencial per poder estudiar l’evolució de la COVID-19 i donar suport a la presa de decisió de mesures de salut publica”.

L’estudi s’ha realitzat principalment gràcies al finançament obtingut en la convocatòria del Departament de Salut COVID19 SLT16_04 i continuarà gràcies a dos projectes obtinguts en la convocatòria PERIS que estudiarà la resposta immune davant les reinfeccions, així com altres aspectes.