La contaminació ambiental augmenta el risc de contraure càncer de mama en dones després de la menopausa
Viure a zones amb major proporció d’espais verds durant llargs períodes de temps, podria reduir el risc de contraure la malaltia en dones després de la menopausa. En el cas de les dones abans de la menopausa, només incrementa el risc de càncer de mama viure en àrees amb concentracions molt altes de PM10.
Un equip d’investigadores de l’IDIAPJGol va fer el seguiment de 1.054.180 dones en etapa premenopàusica i de 744.658 dones en la postmenopausa durant una mitjana de 10 anys, entre 2009 i 2018. L’objectiu d’aquesta recerca va ser estudiar l’associació entre contaminació de l’aire, espais verds i risc de contraure càncer de mama tant abans com després de la menopausa.
El càncer de mama és una de les principals causes de morbilitat i mortalitat en dones a tot el món. Segons se cita en l’article publicat a la revista Environmental Research per part de les investigadores, és una malaltia més freqüent en dones en l’etapa postmenopàusica degut probablement a una exposició més perllongada a estrògens endògens, obesitat o falta d’activitat física, entre d’altres factors. D’altra banda, el càncer de mama entre les dones premenopàusiques s’ha associat amb una biologia més agressiva i amb la presència de determinats gens.
L’equip va realitzar un estudi de cohort basat en la població general de Catalunya utilitzant dades recollides prospectivament del Sistema d’Informació per a la Investigació en Atenció Primària (SIDIAP) a Catalunya. En total, es van analitzar dades de 1.798.838 dones d’entre 17 i 85 anys d’edat.
A nivell de contaminació ambiental, les mesures van ser de partícules contaminants (PM2,5 i PM10) i de diòxid de nitrògen (NO2). Respecte als espais verds es va fer servir el NVDI (Índex de vegetació de diferència normalitzada) i el percentatge d’espais verds en les àrees censals on residien les dones.
Durant el seguiment, 6.126 (0,6 %) dones en etapa premenopàusica van ser diagnosticades amb càncer de mama i 17.858 (2,4%) en la cohort postmenopàusica. La mitjana de temps de seguiment va ser de 5 anys per a dones que van desenvolupar càncer de mama i de 10 anys per a les que no van desenvolupar la malaltia. En el cas de les dones premenopàusiques, l’edat mitjana a l’inici de l’estudi va ser de 38 anys en aquelles a les quals es va diagnosticar càncer de mama i de 32 anys a les que no. D’altra banda, en les dones postmenopàusiques la mitjana d’edat va ser de 62 i 63 anys, respectivament.
Les investigadores van trobar que un augment en la concentració de PM2,5, PM10 i NO2 augmenta el risc de càncer de mama en dones postmenopàusiques mentre que en les dones premenopàusiques només es va observar que concentracions extremadament altes de PM10 (≥46 μg/m3) estaven associades amb un major risc de càncer de mama.
El NDVI només es va associar amb una disminució del risc de càncer entre les dones postmenopàusiques que no van canviar de residència durant el seguiment o que van ser seguides durant al menys tres anys.
Segons les investigadores, “polítiques per reduir la contaminació de l’aire i augmentar la disponibilitat d’espais verds podrien ajudar a reduir el risc de càncer de mama.” I afegeixen que “es necessiten més estudis per comprendre millor els detalls del potencial efecte dels espais verds en el risc de càncer de mama.”
Referència a l’article:
Air pollution and green spaces in relation to breast cancer risk among pre and postmenopausal women: A mega cohort from Catalonia . Isaura Terre-Torras, Martina Recalde, Yesika Díaz, Jeroen de Bont, Matthew Bennett, Maria Aragón, Marta Cirach, Cristina O'Callaghan-Gordo, Mark J. Nieuwenhuijsen, Talita Duarte-Salles
