Un estudi de l'IDIAPJGol suggereix que el primer any de pandèmia es van detectar menys casos d'ansietat i depressió a l'Atenció Primària

Els investigadors han analitzat les dades de més de 3 milions de persones per calcular la incidència esperada d'aquests diagnòstics durant el primer any de la pandèmia, que posteriorment han comparat amb la incidència realment observada. Es va observar un pic en els diagnòstics d’ansietat a l’inici del confinament. Més enllà d’aquest pic, la incidència dels diagnòstics d’ansietat i depressió va ser inferior a l’esperada, especialment en dones, adults joves i persones que vivien en zones més desafavorides.

A Catalunya, la majoria d’estudis sobre l'impacte de la COVID-19 en la salut mental s’han realitzat a partir d'enquestes autoadministrades realitzades durant les etapes inicials de la pandèmia. En aquestes enquestes s’intueix un augment dels símptomes d’ansietat i depressió durant el confinament, especialment entre les dones i els adults més joves. Per contra, les visites sanitàries relacionades amb problemes de salut mental es van reduir substancialment a l'atenció primària, els serveis d'urgències i els entorns hospitalaris després de l'anunci de confinament el març del 2020. La discrepància entre l’increment del malestar psicològic de la població i la reducció dels diagnòstics de salut mental en el context de la pandèmia, pot ser indicativa d’una manca o d’un retard en la detecció d’aquests trastorns. Aquest fet és especialment rellevant en el cas de l’ansietat i la depressió, ja que el retard diagnòstic sovint s’associa amb pitjors resultats en salut en la població adulta.

Alguns estudis suggereixen que els efectes de la pandèmia sobre la salut mental i el benestar de les persones poden persistir més enllà de les mesures de confinament, provocant un augment en el nombre i la gravetat dels problemes de salut mental a llarg termini. En aquest estudi, investigadors de l’IDIAPJGol han analitzat la incidència dels trastorns d'ansietat i dels trastorns depressius per determinar si les seves tendències s'havien vist afectades per les diferents etapes de la pandèmia de la COVID-19 a Catalunya. Per fer-ho, han analitzat les dades procedents de l’atenció primària de més de 3 milions de persones majors de 18 anys. A partir de la incidència d’aquests trastorns durant els dos anys anteriors a la pandèmia, els investigadors han fet una estimació de la incidència esperada, que posteriorment han comparat amb la incidència realment observada durant l’any posterior a l’inici del confinament a Catalunya (de març del 2020 a març del 2021).

Dones, adults joves i habitants de zones urbanes desfavorides, els grups més afectats

En aquest gran estudi de cohorts de base poblacional, els investigadors han observat grans variacions en la incidència dels trastorns d'ansietat i dels trastorns depressius diagnosticats a l'atenció primària durant els diferents períodes de la pandèmia de la COVID-19 a Catalunya. La incidència dels trastorns d'ansietat va mostrar un pic sobtat a l’inici del confinament, i va augmentar un 37 % en comparació amb els valors esperats al març del 2020. Aquest pic va anar seguit d'una reducció del 16% dels diagnòstics durant els mesos posteriors al confinament. D’altra banda, la incidència dels trastorns depressius va disminuir bruscament a l’inici de la pandèmia, assolint el seu valor mínim a l'abril de 2020. En comparació amb les dades esperades, les reduccions en el diagnòstic dels trastorns depressius van ser del 46% durant el confinament, i del 22% en els mesos posteriors.

“Segons el nostre model, la incidència dels trastorns d'ansietat i dels trastorns depressius no ha assolit els valors esperats un any després de l’inici del confinament a Catalunya. Aquest fet suggereix que la detecció d’aquests problemes de salut encara no s’ha recuperat dels efectes negatius de la pandèmia”, explica Berta Raventós, primera autora de l’estudi. Tot i que l'impacte negatiu en la incidència dels trastorns d'ansietat i dels trastorns depressius semblava ocórrer en tots els sexes, grups d'edat i nivells socioeconòmics, es va observar una major afectació entre dones, adults joves i persones que vivien a les zones urbanes més desfavorides.

“Les reduccions en els diagnòstics en aquests grups són especialment preocupants, ja que prèviament havien estat identificats com uns dels més afectats per la pandèmia a nivell de salut mental”, afegeix Raventós. A més, l’estudi suggereix que les persones d'entre 18 i 34 anys eren l'únic grup d'edat amb augments significatius de casos de trastorns d'ansietat durant l'últim trimestre de 2020 (dones) i primer trimestre de 2021 (tant dones com homes) en comparació amb els mateixos períodes de 2018 i 2019. L'empitjorament de la salut mental d'aquest grup es pot atribuir probablement a la interrupció dràstica de la seva vida diària, inclòs el seu accés a l'educació i les oportunitats laborals, i les restriccions en les interaccions socials.

El nombre reduït de nous diagnòstics observats, en comparació amb el nombre esperat obtingut en aquest estudi, probablement representa un gran nombre de trastorns que no han estat diagnosticats ni tractats. En un futur, això podria ocasionar un increment en la demanda de serveis de salut mental, un major ús dels serveis d'emergència degut a problemes de  salut mental i un major risc de suïcidi.     

L’estudi s’ha publicat a la revista científica BMJ Open i es pot consultar aquí.