4 de cada 10 dones a Espanya no s’ha pogut permetre el producte menstrual de la seva elecció
Segons un estudi de l’IDIAPJGol, entre el 22,2 % i el 39,9 % de les dones i persones que menstruen reporta haver patit pobresa menstrual. Els resultats es basen en més de 22.000 participants en una enquesta i assenyalen també que les dones amb majors dificultats socioeconòmiques, així com les persones no binàries i trans* que menstruen són les que tenen més risc de patir inequitat menstrual.
Un equip de l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol) ha portat a terme l’estudi ‘Equitat i Salut Menstrual’. Finançat per la European Society of Contraception and Reproductive Health va tenir com a objectiu identificar i comprendre la (in)equitat menstrual, així com les característiques de la salut menstrual de les dones i persones que menstruen a Espanya. Aquest és el primer projecte d’investigació a Espanya en obtenir dades sobre la inequitat i la salut menstrual.
Pobresa menstrual a Espanya
Els resultats es basen en les dades aportades per les 22.823 dones i persones que menstruen que van participar en una enquesta online que es va dur a terme entre març i juliol del 2021. Entre les principals conclusions, les investigadores van trobar que fins a un 22,2 % de les participants van reportar no haver tingut accés a productes menstruals en algun moment de la seva vida per qüestions econòmiques. A més, fins a un 39,9 % reporta no haver pogut costejar el producte menstrual de la seva elecció.
Els principals factors de risc per patir pobresa menstrual van ser identificar-se com a persona no binària, haver nascut fora d’Espanya, estar residint a Espanya en una situació administrativa irregular i tenir una situació laboral precaritzada. D’altra banda, els factors protectors davant de la pobresa menstrual van ser tenir estudis universitaris i no haver tingut problemes socioeconòmics els últims 12 mesos.
El maneig de la menstruació en espais públics, laborals i escolares
A més, més del 74 % de les participants van indicar haver sobreutilitzat algun producte menstrual por no haver tingut accés a un lloc adequat per canviar-lo. Entre les més afectades es troben les treballadores a temps completo, les dones més joves i les més afectades socioeconòmicament.
L’absentisme laboral per qüestions de salut menstrual va ser indicat pel 18,3% de les participants; l’absentisme escolar pel 56,6%. Per la seva banda, fins el el 76,4% de les participants van indicar la necessitat de tenir flexibilitat horària o teletreballar per a un millor maneig menstrual i el 49,9% van demanar tenir accés a la baixa menstrual (per exemple, per a casos de dolor menstrual intens). Com indiquen les investigadores “és urgent desenvolupar polítiques per al maneig de la menstruació a l’entorn laboral, educatiu i públic, per a què els entorns en els quals vivim i treballem s’adaptin a les necessitats de les dones i persones que menstruen”.
Discriminació per menstruar, accés a serveis sanitaris i aprenentatges menstruals
Més del 42 % de les participants van assenyalar haver patit discriminació menstrual en alguna ocasió. En aquest cas també, les persones no binàries, amb més dificultats econòmiques o residint a Espanya en una situació administrativa irregular van ser les que més probabilitats van tenir de patir aquesta situació.
La probabilitat d’accedir a serveis sanitaris per consultar sobre la menstruació va ser significativament més alta en participants amb educació universitària. D’altra banda, el 57,8 % de les enquestades va reportar no haver tingut educació menstrual o que aquesta fos parcial abans de la primera menstruació, sent l’entorn familiar, l’escola i les amistats les fonts d’aprenentatges menstruals principals. En l’etapa adulta, les dones i persones que menstruen s’informen sobre la menstruació sobretot a través d’internet (60 %) i les xarxes socials (35,1 %).
Polítiques públiques per combatre la inequitat menstrual
La investigadora principal de l’estudi, Laura Medina Perucha, explica que “el nostre estudi suggereix que la inequitat menstrual afecta a una gran part de les dones i persones que menstruen a Espanya, especialment a aquelles de col·lectius més vulnerabilitzats”. Per això afegeix que és necessari que la inequitat menstrual s'abordi des de polítiques públiques que es fonamentin en l'equitat social i de gènere i que considerin la diversitat i necessitats específiques de diferents col·lectius de dones i persones que menstruen.
“Aquestes polítiques haurien de centrar-se no solament a abordar la pobresa menstrual, sinó també la falta d'educació menstrual i d’atenció sanitària per a la salut menstrual, la dificultat per al maneig menstrual a entorns laborals, escolars i públics, així com l'estigma i discriminació que vivim les dones i persones que menstruen associada a menstruar, entre altres aspectes de la inequitat menstrual”, conclou Medina Perucha.
