El 7% dels pacients en cures pal·liatives domiciliàries té desig d’avançar la mort
Un estudi amb 43 equips PADES a Catalunya analitza el desig d’avançar la mort en prop de 1.700 pacients. Els principals motius són el malestar espiritual, sobretot relacionat amb la falta de sentit i de connexió, el malestar psicoemocional i el malestar ètic.
Fotografia del Banc d'Imatges Infermeres. Autoria: Ariadna Creus i Àngel García
Investigadors de l’IDIAP Jordi Gol han estudiat l’evolució del desig d’avançar la mort en atenció domiciliària en relació al malestar físic, emocional, espiritual, ètic i sociofamiliar. Entre les principals conclusions destaca que el desig d’anticipar la mort és un fenomen canviant i complex que pot emergir en qualsevol moment. “La presència de malestar psicoemocional, espiritual i ètic, sobretot en pacients sense parella, ens han de fer prendre una actitud proactiva per identificar-ho de manera precoç”, exposa Xavier Busquet, l’investigador que lidera la recerca.
Ni l’edat, ni el gènere ni la malaltia influeixen en el desig d’anticipar la mort
En total, 1.677 pacients van ser inclosos en l’estudi. D’aquests, el 69,% eren pacients oncològics. En un total de 112 pacients, quasi el 7%, es va detectar en la valoració inicial desig d’avançar la mort. Aquest 7% es va mantenir estable en la mostra.
Els investigadors van observar que ni l’edat, ni el gènere ni l’estat funcional o la tipologia de malaltia influeixen en el desig de morir abans. En el cas de pacients que tenien, entre els seus cuidadors, a la parella, o en aquells que presentaven deteriorament cognitiu, es va detectar menys desig d’anticipar la mort. També en els equips PADES que tenen integrat psicòleg/a i treballador/a social, es va detectar menys desig d’avançar la mort.
En relació al diagnòstic mèdic, en 1 de cada 5 malalts amb senectut i en 1 de cada 4 malalts amb insuficiència renal terminal, es va detectar desig d’anticipar la mort.
Pel que fa al malestar espiritual, la falta de sentit i de connexió es van trobar com a elements activadors del desig d’avançar la mort. En canvi, la transcendència, és a dir, la por al demà i al morir, va ser un element protector.
Per als autors de l’estudi, la Llei de l’eutanàsia hauria de poder donar resposta a aquest grup de pacients, principalment a aquells que rebutgen la sedació pal·liativa.
Equips PADES participants: Alt-Empordà, Alt-Maresme (Blanes), Bages, Baix-Camp, Baix-Litoral (Sant Boi), Baix-Penedès (Vendrell), Cerdanya, Cornellà, Delta-Hospitalet Sud, El Prat De Llobregat (Delta del Llobregat), Garraf (Vilanova i La Geltrú), Geriàtric (Sabadell), Gironès i Pla de l’Estany, Gràcia, Horta-Guinardó, Baix Llobregat-Litoral SAP Delta, Les Corts, Mataró, Martorell, Mollet, Nou Barris, Pallars, Pal·liació Cerdanyola, Pal·liació Sabadell, Pius Hospital de Valls, Pla d’Urgell-Garrigues, Reus, Ripollès, Sant Cugat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Martí Nord, Santa Coloma de Gramenet, Santa Susanna, Caldes de Montbui, Segrià Sud de Lleida, Selva Marítima (Blanes), Tarragona, Tarragonès, Tortosa, Badalona-Sant Adrià, Igualada-Anoia, Baix Ebre-Montsià, Dreta Eixample, Sants-Montjuic.
