L’IDIAPJGol té en marxa tres projectes de recerca sobre la COVID persistent
Diferents equips de l'Institut Universitari de Recerca en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol) estan duent a terme projectes de recerca relacionats amb la COVID-19 persistent. Aquesta nomenclatura s’ha fet servir per anomenar els casos de pacients amb símptomes de durada superior a les 4 setmanes des de l’inici de la malaltia.
La probabilitat de desenvolupar COVID-19 persistent no està relacionada amb la gravetat de la malaltia, però s’estima en fins a un 10% dels pacients. Les dades actuals suggereixen que els pacients amb aquesta condició són principalment dones (78,9%), d’entre 30 i 59 anys (86,9%) i de les quals només el 8,4% havia ingressat prèviament a l’hospital. S’estima, d’altra banda, que els símptomes poden estar presents durant almenys sis mesos.
Comprovar l’efectivitat de fàrmacs presents al mercat
La sensació de falta d’aire és un dels símptomes més habituals i invalidants de la COVID-19 persistent, seguit de la persistència de la falta d’olfacte i gust, i de la fatiga. També és freqüent l’augment de la dependència en les activitats de la vida diària. Tenint en compte l’alt volum de població que podria veure’s afectat per la COVID-19 persistent, és necessari comptar amb teràpies efectives per reduir-ne les seves complicacions.
L’assaig clínic E-SPERANZA COVID es basa en la plausibilitat del benefici del montelukast, un fàrmac assequible ja comercialitzat per a l’asma, en la reducció del procés inflamatori que es produeix en la infecció per SARS-COV-2. L’objectiu és demostrar l’eficàcia d’aquest fàrmac en la millora de la qualitat de vida associada als símptomes respiratoris dels pacients amb COVID-19 persistent.
Es pretén també conèixer més profundament les característiques clíniques i biològiques de les persones amb COVID-19 persistent. Per això, en un subgrup de persones es realitzaran també proves de funció respiratòria i s’analitzaran mostres de sang i femta per determinar l'efecte de la malaltia sobre el sistema immunològic, la flora intestinal i com es relaciona amb la gravetat de la COVID-19 persistent.
El coneixement més profund dels mecanismes respiratoris, immunològics i microbiològics subjacents a la COVID-19 persistent ajudarà a comprendre l'efecte potencial de montelukast, a identificar les persones amb una millor resposta i contribuir a la identificació de noves dianes terapèutiques i nous tractaments per prevenir o reduir els efectes dels símptomes persistents o que ajudin a la recuperació.
Encara es desconeix molt sobre la fisiopatologia de la COVID-19 persistent en la qual podrien estar presents un o més mecanismes relacionats entre si. La possibilitat de correlacionar diferents marcadors biològics amb símptomes clínics ajudarà a comprendre les diverses presentacions de la malaltia.
Aquest projecte, generat a partir de l’experiència d’un metge de família, Francisco Mera Cordero, s’està desenvolupant des de la USR Costa de Ponent i la Unitat d’Estudis del Medicament de l’IDIAPJGol, en col·laboració amb l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans. Aquest estudi s’ha presentat a la convocatòria Investigació Clínica Independent de l’Institut de Salut Carlos III, pendent de resolució definitiva.
Efecte de la vacunació en els pacients de COVID-19 persistent
Sembla que les vacunes COVID-19 podrien ajudar a algunes persones amb COVID-19 persistent, disminuint la intensitat dels símptomes. No se sap si totes les vacunes actuals tindrien un potencial efecte beneficiós, quant de temps duraria aquest efecte i quins serien els mecanismes. Aquests poden estar relacionats amb l’eliminació de virus persistents virals, antígens virals, o mitjançant immunomodulació no específica contra el virus.
L’objectiu d’aquest altre estudi, per al qual ja s’han reclutat més de 2.000 persones i que està finançat pel Departament de Salut, és definir bé els diferents perfils clínics de la COVID-19 persistent i la seva relació amb la qualitat de vida; comprendre els mecanismes immunopatògenics per a cada perfil clínic analitzant el perfil d’anticossos enfront el virus, els anticossos autoimmunes i l’activació i inflamació immunològica, així com analitzar la presència de SARS-CoV-2 en sang i en femtes; per últim, avaluar l’efecte (i duració) de les vacunes COVID-19 sobre els símptomes i grups de fenotips clínics post-COVID-19 i identificar-ne els mecanismes (l’estudi de les vacunes es fa en col·laboració amb l’ISGlobal i el VHIR i està finançat per la Fundació Daniel Bravo).
Aquesta recerca s’està duent a terme en col·laboració amb el col·lectiu de persones afectades per la COVID-19 persistent a Catalunya.
Noves tecnologies per oferir suport personalitzat
La tecnologia digital podria ajudar els professionals d’atenció primària a seguir l’evolució de les persones afectades de COVID-19 persistent. Entre aquestes eines digitals, n’hi ha tres en concret que podrien ajudar-los a comprendre millor les necessitats dels pacients i a oferir-los una atenció més personalitzada: la intel·ligència artificial i l’ús de la psicometria avançada i de dispositius tecnològics (wearables).
Aquest projecte, impulsat per l’empresa americana Adhera Health amb la col·laboració de l’ICS Catalunya Central, l’Hospital Universitari Virgen de Macarena de Sevilla i la Universitat de Sevilla, entre d’altres, permet monitorar pacients amb COVID-19 persistent a través de la informació subministrada per braçalets intel·ligents (wearables) i qüestionaris que els pacients proporcionen telemàticament sobre el seu estat de salut. El giny també dona suport emocional i conductual als pacients, per tal que puguin adquirir pràctiques que els portin a tenir un estil de vida més saludable.
D’aquesta manera, les eines tecnològiques permetran que els professionals sanitaris facin un seguiment dels pacients de forma completa i obtinguin alertes si la situació d’aquests pacients amb COVID-19 persistent empitjora.
