Una alerta electrònica a l’atenció primària permetria millorar el test i diagnòstic del VIH
Investigadors de l’IDIAPJGol, del CEEISCAT i de l’IGTP han constatat l’eficàcia d’una estratègia per millorar la detecció precoç del VIH a l'Atenció Primària.
Implementar una alerta electrònica a les consultes d’Atenció Primària permetria augmentar la realització de la prova del VIH i diagnosticar infeccions de manera precoç. Així s’ha pogut constatar en l’assaig clínic realitzat per l’Institut Universitari per a la Recerca a l’Atenció Primària de Salut Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol), el Centre d’estudis Epidemiològics sobre les ITS i Sida de Catalunya (CEEISCAT) i l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), amb la col·laboració de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària, (CAMFiC) i l’Associació d'Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC) que acaben de presentar-ne els resultats al congrés internacional HepHIV. El projecte de recerca ha comptat amb finançament del Departament de Salut de Catalunya mitjançant la convocatòria PERIS 2016 i ViiV Heathcare.
L’assaig clínic va començar l’any 2018 amb l’objectiu de millorar el diagnòstic precoç del VIH a les consultes d’atenció primària augmentant el nombre de proves del VIH. L’estudi ha implementat una alerta electrònica a la història clínica informatitzada (Estació Clínica d’Atenció Primària [ECAP]) de 51 equips d’atenció primària de la ciutat de Barcelona per tal de fer aparèixer una finestra emergent en les històries clíniques d’aquells pacients diagnosticats d’una condició indicadora de VIH.
La condició indicadora de VIH fa referència a un conjunt de condicions i malalties que s’associen amb el VIH o la sida, o de malalties en què és necessari descartar la presència de la infecció, i que estan codificades a la història clínica informatitzada. En la finestra emergent que apareix a les històries clíniques del pacients es suggereix al facultatiu la realització de la prova del VIH per obtenir un diagnòstic.
Per avaluar l’impacte d’aquesta alerta s’han comparat les dades del grup en el qual s’ha implementat l’alerta amb les dades d’un grup control, sense l’alerta. “Gràcies a l’estudi hem pogut constatar que l’alerta electrònica és útil per realitzar més proves, però sobretot per fer-ho de manera més ben dirigida. El percentatge de pacients testats és un 3% més elevat que en el grup control però, en canvi, el percentatge de proves positives augmenta en un 50% en el grup d’alerta”, explica Jesús Almeda, investigador de l’IDIAPJGol.
“La detecció precoç del VIH és fonamental per millorar la prevenció, el pronòstic dels pacients i per disminuir el nombre de casos. Actualment, el 36% dels nous diagnòstics de VIH a Catalunya són diagnòstics tardans, és a dir, que els pacients fa anys que viuen amb la infecció sense saber-ho i sense rebre tractament; i els que estan més afectat pel retràs diagnòstic són els homes majors de 50 anys. L’atenció primària juga un paper rellevant ja que és la porta d’entrada de la població al sistema sanitari i la implementació d’aquesta alerta possibilitarà sens dubte una millora en el diagnòstic precoç de la infecció”, explica Cristina Agustí, investigadora del CEEISCAT i de l’IGTP. “L’estudi en ha permès determinar que l’alerta és especialment eficaç en homes, persones de classe mitja-alta, majors de 50 anys i amb condicions indicadores que no siguin una ITS o una malaltia definitòria de sida, que són malalties i condicions en les que menys pensa el metge o metgessa en oferir la prova del VIH i que a més, són molt prevalents, com ara la dermatitis seborreica, l’herpes zòster i la síndrome similar a la mononucleosi”, conclou Agustí.
Expandir l’alerta a nivell de tota Catalunya
Amb les dades d’aquest estudi realitzat només a la ciutat de Barcelona cal plantejar la implantació d’aquesta alerta indicadora a la resta d’equips d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) per tal de millorar el diagnòstic precoç del VIH. El diagnòstic tardà suposa no només un pitjor pronòstic en l’evolució de la infecció, taxes més elevades de morbimortalitat i un augment de les possibilitats de transmissió a tercers, sinó que també suposa un increment dels costos econòmics derivats de l’atenció al pacient. “Aquesta intervenció hauria de poder aplicar-se fàcilment a tots els centres d’atenció primària de l’ICS de Catalunya ja que es podria fer a cost molt reduït, gairebé zero, i la mesura tindria un impacte a tots els nivells”, argumenta Jesús Almeda.
