Casi la meitat dels professionals sanitaris de l'Estat ha presentat un risc alt de trastorn mental durant la primera onada de la COVID-19
Casi la meitat dels enquestats en l'estudi presenta cribatge positiu d'un trastonr mental i un 14,5% pateix un trastonr mental discapacitnatn, és a dir, amb repercusions negatives clares en la seva vida professional i social
Gairebé la meitat dels professionals sanitaris de l'Estat té un alt risc de sofrir un trastorn mental després de la primera ona de la pandèmia de la COVID-19. A més, un 3,5% presenta ideació suïcida activa (presència de desitjos de mort i de pensaments persistents de voler-se matar). Així ho conclouen dos estudis realitzats a través d'enquestes a professionals (estudi *MINDCOVID) de 18 centres hospitalaris de sis comunitats autònomes de l'Estat (Andalusia, el País Basc, Castella i Lleó, Catalunya, Madrid i la Comunitat Valenciana), que han liderat investigadors de l'Institut Hospital de la Mar de Recerques Mèdiques (*IMIM) i del *CIBER en Epidemiologia i Salut Pública (*CIBERESP) i del *CIBER de Salut Mental (*CIBERSAM), així com metges de l'Hospital de la Mar. Les dades els publica la Revista de Psiquiatria i Salut Mental i la revista *Depression & *Anxiety.
Els dos treballs s'han basat en una sèrie d'enquestes anònimes en línia realitzades a professionals sanitaris dels 18 centres participants. 9.138 d'ells van participar en l'estudi, responent preguntes sobre el seu treball durant la primera ona de la pandèmia, relacions familiars, impacte personal de la COVID-19 o a l'entorn familiar, social i laboral i una sèrie de mesures acurat per a detectar possibles trastorns mentals. “Les dades de la primera ona de la pandèmia, indiquen una prevalença de problemes de salut mentals
discapacitants en els sanitaris espanyols molt més alta que l'esperada. Caldrà monitorar el risc que aquests problemes persisteixin i alhora, tenir en compte els factors identificats en el nostre estudi per a tractar de minimitzar-lo”, segons el Dr. Jordi Alonso, autor principal de l'estudi, director del Programa d'Epidemiologia del *IMIM-Hospital de la Mar i codirector científic del *CIBER en Epidemiologia i Salut Pública (*CIBERESP).
El 80% dels enquestats, segons el treball publicat en la Revista de Psiquiatria i Salut Mental, van estar involucrats directament en la cura de pacients COVID-19, a pesar que només el 43% van estar en contacte durant gairebé tot el temps. El 17,4% va contreure la malaltia i 112 van necessitar ingrés hospitalari. En el 13,4% dels casos algun membre de la família directa va resultar infectat i en 1 de cada 4, el professional va haver de confinar-se o quedar en quarantena. 4 de cada 10 van reportar haver sofert algun tipus de desordre mental abans de la pandèmia.
Impacte de la pandemia en la salut mental dels professionals sanitaris
Del total de participants, el 45,7% presenten risc alt per alguna mena de trastorn mental, és a dir, necessiten una avaluació professional per a confirmar la presència d'un trastorn mental. Alhora, 1 de cada 7, el 14,5%, presenten un trastorn mental discapacitant, amb repercussions negatives clares en la seva vida professional i social. Per patologies, el 28,1% presenten depressió, el 22,5% trastorn per ansietat, gairebé 1 de cada 4, pànic, el 22,2% estrès posttraumàtic i una mica més del 6%, abús de substàncies. A més, haver presentat un trastorn mental abans de la pandèmia doblega el risc de tornar-lo a sofrir a conseqüència de la COVID-19. “Els resultats de l'estudi no ens sorprenen, però ens preocupen. Són molt consistents amb la nostra experiència clínica. Vam atendre molts sanitaris amb estrès agut, esgotament i ansietat. Especialment, aquells que ja havien experimentat anteriorment problemes de salut mental. Com en altres institucions, en el nostre centre vam posar en marxa un programa de suport emocional, el programa *One2One, que facilitava un acostament multicanal als professionals”, explica el Dr. Víctor Pérez, últim signant del treball, director de l'Institut de *Neuropsiquiatría i Addiccions de l'Hospital de la Mar (*INAD), coordinador del Grup de Recerca en Salut Mental del *IMIM-Hospital de la Mar i investigador del *CIBER de Salut Mental (*CIBERSAM).
La prevalença dels trastorns mentals és més elevada en el cas de les dones joves, no nascudes en l'Estat i no casades. El col·lectiu de les auxiliars d'infermeria és el que mostra un impacte més gran. 2 de cada 3 auxiliars sofreixen risc alt per trastorns mentals i la meitat de les infermeres. Alhora, hi ha una prevalença més elevada en aquells professionals exposats a pacients COVID-19, i entre aquells que han sofert la malaltia o que han tingut familiars infectats.
Davant aquests resultats, els autors recomanen un monitoratge als professionals sanitaris amb trastorns mentals previs, així com aquells amb una exposició elevada a pacients amb COVID-19, que hagin sofert la infecció o hagin estat en confinament, amb especial atenció a les auxiliars d'infermeria.
