"El GRemHAp som un equip compromès amb una forta vocació que treballem amb esforç pels objectius i reptes que ens plantegem”

Parlem amb la infermera Carla Chacón, membre de l’equip del grup de recerca GRemHAp que està participant en un ambiciós projecte a nivell europeu, el Liverscreen. Chacón ens explica com funciona aquest projecte i quina és la participació tant seva com de l’IDIAPJGol en el mateix.

• Ens podries explicar com vas arribar a dedicar-te a la recerca?

El meu interès per la recerca va començar quan cursava les pràctiques del tercer curs del Grau d'Infermeria. Em va tocar un itinerari de set setmanes de pràctiques que començava per una estada de tres d'elles a la unitat de recerca de l'Hospital de Mataró. La veritat és que, llavors, no em feia gaire gràcia anar-hi, ja que desconeixia per complet el rol d'infermeria en la recerca i, des de fora, crec que tot allò desconegut ens crea certa reticència. Però, per sorpresa meva, la recerca em va fascinar tant que vaig acabar realitzant tot el període de pràctiques a la unitat. Vaig tenir molta sort, ja que l'infermer amb què vaig cursar les pràctiques, el Dr. Lluis Mundet, em va saber transmetre la seva passió per la investigació i em va animar a seguir estudiant i treballant en aquesta línia. Així, quan vaig iniciar el Treball de Final de Grau a quart curs, el vaig prendre com un repte per provar-me a mi mateixa que tenia la capacitat per poder-me enfrontar al món de la recerca. Durant aquell curs, vaig tenir l'oportunitat d'aprendre de la infermera que va tutoritzar el meu treball i que, a més, és d'una de les investigadores que més admiro, la Dra. Carolina Chabrera. La seva orientació, dedicació, consells i suport van ajudar-me no només a dur a terme un gran treball, sinó a reafirmar la meva il·lusió per la recerca. Des d'aleshores aquesta no ha fet més que créixer, fins al punt de voler dedicar-m'hi totalment com faig ara.

• I pel que fa a la teva participació en un projecte amb fons europeus com el Liverscreen?

Després trobar-me amb la meva vocació per la recerca vaig decidir cursar un màster universitari que em permetés l'accés al doctorat. Així, vaig iniciar els meus estudis de postgrau en recerca en salut al l'Escola Superior de Ciències de la Salut (Centre adscrit a la Universitat Pompeu Fabra), on havia realitzat la carrera. Al mateix temps, vaig entrar com a becària d'investigació al Grup de Recerca en Atenció a la Cronicitat i Innovació en Salut (GRACIS) dirigit per la catedràtica i Dra. Esther Cabrera, aleshores directora de l'escola. La línia de recerca principal d'aquest grup l'havia portat a creuar-se en el camí amb la Unitat de Suport a la Recerca Metropolitana-Nord (USR), dirigida pel Dr. Pere Torán. Ell, com a cap de la USR, va informar la Dra. Cabrera de l'obertura de la convocatòria d'una plaça d'infermeria per a participar en el projecte Liverscreen, coordinat pel Dr. Pere Ginés i pel Dr. Llorenç Caballería. El projecte em va semblar molt interessant i innovador, a més d'una gran oportunitat per endinsar-me de ple en la recerca, així que m'hi vaig presentar.

• Quina és la teva participació al grup de recerca GRemHAp que lidera el projecte?

El Dr. Caballeria, veient que era una investigadora que feia els seus primers passos amb molta motivació i dedicació, em va donar l'oportunitat d'adquirir diferents rols dins l'equip. La meva tasca principal consisteix a realitzar la recollida de dades pel Liverscreen, que és el projecte més gran que tenim entre mans, així com a fer-ho pels altres estudis que portem al GRemHAp. Ara bé, tirar endavant un estudi no es tracta només de dur a terme les visites per a fer la recollida de dades, sinó que hi ha moltes altres tasques relatives tant a l'organització com al funcionament dels projectes que compartim entre els diferents membres de l'equip.

• Quina és la funció de l’IDIAPJGol en aquest projecte europeu?

L'IDIAPJGol proporciona suport a molts dels estudis que es desenvolupen en l'àmbit de l'atenció primària, mitjançant les USR. Així doncs, gràcies a aquesta institució, el GRemHAp i molts altres grups de recerca podem comptar amb un lloc físic on desenvolupar la nostra tasca investigadora, quelcom que no és tan fàcil com sembla. A més, funciona com a nexe entre la investigació i els centres assistencials en l'àmbit d'atenció primària, la qual cosa ens permet accedir als recursos humans i d'infraestructura necessaris per desenvolupar projectes com el Liverscreen. L'IDIAP és un dels partners del consorci europeu del projecte i participa amb l’aportació d’una part molt significativa dels pacients. A més, també son els work package liders per a l'anàlisi estadístic de les dades de tot el projecte a nivell europeu. De fet, actualment, els centres d’atenció primària vinculats a l’IDIAP són els més actius en el reclutament de pacients a nivell europeu.

• Quants socis participen i quin és el pressupost total?

El Liverscreen és un projecte en el qual hi participen diversos països europeus; Espanya, França, Alemanya, Itàlia, Dinamarca, Regne Unit, Holanda i Croàcia. Per parlar del pressupost, és important explicar primer què investiguem. La cirrosi és la fase avançada de la fibrosi hepàtica. Actualment, no existeix cap tractament per a revertir la cirrosi hepàtica avançada, la qual sempre va precedida d'una fibrosi que es desenvolupa lentament i de manera asimptomàtica. S'estima que, a Europa, uns deu milions de persones pateixen una malaltia hepàtica sense detectar; així doncs, el diagnòstic precoç de la fibrosi és crucial per al pronòstic d'aquestes persones. Entre tots els països col·laboradors es reclutaran 34.000 subjectes amb l'objectiu de desenvolupar un nou model de detecció precoç per identificar la fibrosi hepàtica asimptomàtica i la cirrosi entre la població general. A més de realitzar aquest cribratge, se'n demostrarà l'exactitud, el valor clínic, la rendibilitat, l'acceptabilitat i el potencial d'implementació. Es tracta d'un estudi finançat per la Unió Europea que, aquest any, ha rebut una beca Horizon 2020 (H2020-EU.3.1.2.) que li proporciona un pressupost total de 5.996.481,25 €.

• Quines barreres i facilitadors heu trobat en el desenvolupament del projecte?

Facilitadors, per sort, l’IDIAPJGol, ja que barreres, tots aquells que es dediquen a la investigació sabran que no n’hi ha poques i el Liverscreen no n’és l’excepció. El Dr. Toran, responsable de la USR Metropolitana Nord, sap com sumar idees i impulsar al nostre equip amb el bon tracte que el caracteritza. I el GRemHAp som un equip compromès amb una forta vocació que treballem amb esforç pels objectius i reptes que ens plantegem, i aquest jo crec que és un dels millors facilitadors que pots tenir.

• El Liverscreen és un projecte ambiciós per la quantitat de pacients que cal reclutar. Quines estratègies s’han fet servir per al reclutament? Com s’organitza?

Com he dit abans, l'objectiu del Liverscreen és reclutar 34.000 subjectes entre els diferents països europeus que hi col·laboren. Per a aconseguir reclutar a aquestes persones s'estan utilitzant tres estratègies que són les següents: el reclutament per carta, en el que s'envia una carta a un llistat aleatori de persones demanant-los la seva participació; el reclutament a través dels metges i infermeres de capçalera, en el qual els metges, aleatòriament, seleccionen pacients de la seva agenda de visites diàries i els proposen participar en l'estudi; i per últim, el reclutament per trucades telefòniques, en el que, mitjançant trucades, es contacta amb un llistat aleatori de pacients i se'ls proposa participar en l'estudi. Les estratègies implementades són les que s'han detallat prèviament al protocol de l'estudi i s'han de seguir estrictament per garantir l'aleatorietat de la mostra, reduint així els possibles biaixos.

• Pel que fa a les persones que accedeixen a participar, quin perfil és el més inclinat a participar-hi? I quina part de la població és més reticent?

El percentatge de dones que hi participen és més alt que el d’homes. De fet, això és quelcom habitual en els estudis poblacionals. En altres estudis previs que hem realitzat amb un gran nombre de participants, també s’ha mantingut aquesta tendència. Els motius poden ser diversos però les dones acostumen a estar més predisposades a participar en aquest tipus de projectes. Tanmateix, la població que participa tant al Liverscreen com a la majoria d’estudis poblacionals, principalment, és d’ètnia caucàsica amb percentatges baixos de subjectes d’altres orígens ètnics.

• Quins són els facilitadors per arribar al màxim de pacients?

En cas del Liverscreen, com passa en molts estudis, no hi poden haver gaires facilitadors perquè l’estratègia a seguir en el reclutament es veu limitada pel mètode de selecció de la mostra, establert prèviament al protocol de recerca. En aquest cas, els pacients s’havien de reclutar pels mètodes esmentats amb anterioritat.

• En el context actual de pandèmia, com ha afectat la COVID-19 al desenvolupament del projecte?

La pandèmia actual està causant estralls en tots els sectors i el nostre projecte no se n'escapa. Si bé és cert que la recerca respecte a la mateixa malaltia de la COVID-19 ha crescut de manera exponencial en poc temps, la resta d'investigacions, especialment les que contemplen la inclusió de pacients, s'ha hagut de paralitzar temporalment. En aquest sentit, la programació i organització del Liverscreen s'han vist negativament afectades, ja que hem hagut de deixar de banda el nostre calendari i adaptar-nos a la situació. Actualment, ja hem tornat a engegar el reclutament però, com a tot arreu, sota les normes i mesures de la nova normalitat. I deixant de banda l'augment de la dificultat per a reclutar nous pacients i fer-los venir als centres d'atenció primària en els temps que corren, les noves mesures de prevenció impliquen l'ampliació del temps entre visita i visita i, com a conseqüència, la reducció del nombre de pacients que es poden visitar per dia.

• Creus que el fet de ser dona afecta a la teva carrera professional? Has trobat inconvenients o dificultats que creus que no existirien si no ho fossis?

Personalment, no m'he trobat amb més dificultats o inconvenients pel fet de ser dona, però també és cert que professionalment sempre he estat envoltada de dones intel·ligents que amb el seu esforç contribueixen a fer que així sigui. D'altra banda, sí que noto reticència envers les persones que han estudiat infermeria, i que aquesta continua associant-se a les dones, mentre que la medicina continua associant-se als homes malgrat haver-hi moltes dones que l’exerceixen. Crec que és necessari un canvi del paradigma social en les carreres, els llocs de treball i els projectes d'investigació. Espero que Infermeria es deixi de veure limitada per l'estigma que encara carrega perquè som grans professionals assistencials als hospitals i als centres d'atenció primària, però també ho som en la gestió, la docència i la recerca.

Per tot això, penso que estem lluny d'assolir una paritat de gènere. Sense anar més lluny, costa trobar dones IP als congressos, per posar un exemple. Així que malauradament encara queda molt camí per recórrer, ja que talent no en falta. No obstant això, confio que l'exemple d'investigadores com la Dra. Lorena Molina i la Dra. Carmen Expósito, a les que admiro i de les que tinc la gran oportunitat d'aprendre, contribuirà a aquest canvi.