La COVID-19 afecta més les zones més pobres de la ciutat de Barcelona

Ho certifica un estudi conjunt de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques i l’IDIAPJGol, que revela que els districtes de la ciutat de Barcelona amb una mitjana d’ingressos més baixa van ser els més afectats per la primera onada de la pandèmia.

La pandèmia de la COVID-19, que ha provocat prop de 30.000 morts a l’Estat, segons dades del Ministeri de Sanitat, afecta amb més força els barris més empobrits, segons confirma un estudi recentment publicat a la revista Journal of Public Health i liderat per investigadors de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i l’IDIAPJGol. El treball revela que, a la ciutat de Barcelona, el districte amb la mitjana de renda més baixa, Nou Barris, va registrar durant el pic de l’epidèmia una incidència de casos 2,5 vegades més alta que el districte amb la renda més alta, Sarrià-Sant Gervasi.

El treball ha tingut en compte la incidència de casos registrada per edat entre el 26 de febrer i el 19 d’abril, un dels moments de més incidència de la malaltia a Barcelona, i l’ha comparat amb les dades de renda mitjana per districtes. En total, s’han analitzat gairebé 9.000 casos. Els resultats destaquen una relació directa entre una renda més baixa i un nombre més alt de casos de COVID-19.

Relació directa entre la COVID-19 i la pobresa

“Aquesta malaltia l’està patint més la gent de menys nivell socioeconòmic”, explica la Dra. Maria Grau, investigadora principal i membre del Grup de recerca en epidemiologia i genètica cardiovascular de l’IMIM. En aquest cas, la diferència de casos entre el districte de menys ingressos i el de més renda va ser de gairebé 1.000 casos més, una incidència 2,5 vegades més alta. “Els resultats demostren que els esforços per contenir l’epidèmia no poden ignorar els problemes d’equitat en matèria de salut”, apunta la Dra. Grau, que afegeix que “s’han de fer més esforços als barris amb una població més vulnerable. En aquests casos, assegurar la igualtat d’oportunitat de tractament és la clau, però també ho és la protecció financera durant aquest període. Si no es trenca el cercle viciós entre pobresa i malaltia, els problemes locals d’inequitat en salut romandran o es veuran incrementats a les àrees afectades per l’epidèmia”.

Els districtes de la zona nord de Barcelona, els de Nou Barris i Horta Guinardó, els de menys ingressos de la ciutat, van registrar la incidència més alta de casos de COVID-19, amb 1.440 i 1.400 casos (taxes de 75,48 y de 70,39 casos per 10.000 habitants). L’única excepció en aquesta àrea va ser el districte de Sant Andreu, diferència que es pot explicar per l’alt percentatge de residents de menys de 25 anys (1 de cada 4). També cal destacar la situació de Ciutat Vella, amb només 273 casos, fet que revela la forta presència del turisme i de població jove i estrangers no residents. Per contra, els districtes amb més renda, Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts, van estar entre els menys afectats, amb 451 i 317 casos (taxes de 28,94 i 34,94 casos per 10.000 habitants).

Menys ingressos i més exposició al coronavirus

L’actual pandèmia ha incrementat els problemes sanitaris relacionats amb l’accés al mercat laboral. Els veïns dels barris més afectats tenen majoritàriament feines que no permeten modalitats de treball a distància, fet que obliga als seus habitants a desplaçaments per accedir a la seva feina en transport públic, tot i les recomanacions de romandre a casa, fet que multiplica les possibilitats de contagi. També hi ha un lligam clar entre l’habitatge i la incidència de la malaltia, amb condicions d’habitabilitat pitjors, habitatges sobreocupats o compartits en els districtes més afectats. Per contra, els autors de l’estudi apunten a la disponibilitat de segones residències fora de la ciutat com un factor a tenir en compte a l’hora d’analitzar les baixes dades d’incidència registrades als districtes amb més ingressos de la ciutat. Com explica el primer signant del treball, el Dr. José Miguel Baena-Díez, investigador de l’IDIAPJGol (Centre d’Atenció Primària La Marina), "és fonamental aplicar polítiques d’educació sanitària que afavoreixin una millor comprensió i aplicació de les mesures preventives davant el contagi, especialment amb les poblacions de més risc, com són els barris més deprimits”, com a factor per a la millor comprensió i aplicació de les mesures de seguretat davant el contagi.