Ombudsman o Persona mediadora de recerca
El mediador o la mediadora de recerca, figura equivalent a l’Ombudsperson, és una persona independent, degudament qualificada i de gran integritat personal. I ha d’estar a disposició de tot el personal investigador en els casos en què hi hagi una sospita d'una possible vulneració dels principis de la bona pràctica científica.
El treball de la persona mediadora de recerca és actuar com a mitjancera entre l’investigador o investigadora de l'institut que detecta la possible mala conducta científica i la persona (investigadora o tècnica) de qui se sospiti aquesta mala conducta. En situacions de conflicte, la persona mediadora pot optar entre iniciar el procediment mitjançant una reunió amb la persona sospitosa de mala conducta denunciada o amb la direcció de l'institut. Si troba justificada la sospita de mala conducta ha de demanar a la direcció la creació d’una comissió ad hoc amb persones expertes que, en base a les dades primàries, pugui dictaminar si hi ha hagut mala conducta.
La persona mediadora ha de mantenir una vigilància sobre la marxa general de la recerca i identificar les àrees problemàtiques que poden donar lloc a mala conducta científica.
El mediador o mediadora ha d’analitzar la denúncia i escoltar separadament ambdues parts, respectant escrupolosament els seus drets, han d’obtenir i custodiar la documentació relacionada amb el cas, incloses les dades primàries (els registres i quaderns d’anotacions de resultats), i poden demanar l’opinió d’altres persones expertes independents alienes al cas.
Tenen l'obligació moral d’actuar amb la major diligència possible per arribar a una conclusió ben fonamentada en el mínim temps possible.
En tot cas, la persona mediadora de recerca i la direcció estan obligats a defensar i protegir la persona denunciant i a evitar les conseqüències negatives que la seva acusació/denúncia li pugin ocasionar. Això és particularment important si la persona denunciant pertany al mateix grup que la persona denunciada.
Una vegada aclarits els fets denunciats, s’ha d’emetre un informe relatiu a l’existència de la mala conducta científica en aquests fets. Les deliberacions, així com les gestions amb la persona denunciant i amb la denunciada han de ser estrictament confidencials.
En cas que s’arribi a la conclusió de l’existència de mala pràctica, s’ha de posar en coneixement dels màxims responsables del centre o centres corresponents que són qui decidirà sobre la sanció adequada.
Si es descartés l’existència de mala pràctica i hi hagués un perjudici del prestigi de la persona investigadora o del grup denunciat, els responsables han de vetllar per restituir, en la mesura del possible, la reputació de la persona denunciada en la forma més convenient.
També s’han de prendre les accions oportunes en cas que es demostri que en la denúncia hi ha hagut una mala fe evident.
De la mala conducta en recerca se’n poden derivar conseqüències per a terceres parts: agències de recerca, editors de revistes científiques o autoritat judicial. En aquest cas, direcció del centre s’ha d’assegurar que rebin la notificació corresponent.
Si en el tipus de mala pràctica s’aprecien indicis de la possible comissió d’un delicte, la direcció del centre està obligada a fer complir la llei i denunciar‐ho a l’autoritat judicial.
Com dirigir‐se a la persona mediadora
Les comunicacions amb la persona mediadora s’han d’adreçar a un correu electrònic de fàcil accés. En cas de dubtes o conflictes potencials, s’aconsella mantenir prèviament consultes informals amb la persona mediadora. En tot cas, la persona mediadora està obligada a respectar l’anonimat i la confidencialitat en el tractament de les dades personals i de qualsevol altra informació rebuda.
El mediador de l'IDIAPJGol es el Dr. Carlos Martín Cantera (Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.)
