Yolanda Lejardi Estévez

Aquest estudi consisteix en la col·laboració del ICS en la recollida a traves dels CAP de Catalunya d’una part de les dades de control necessàries pel desenvolupament d’un projecte de diagnòstic rapid i sense cost de la COVID-19 amb d’un algorisme de IA a traves de la tos, participant-hi singularment com a sistema de salut public.

HIPÒTESI
El fet d’enviar un butlletí setmanal d’actualitzacions als professionals d’atenció primària fa que modifiquin la seva pràctica clínica.

OBJECTIUS
Principal
– Modificar la pràctica clínica dels professionals d’atenció primària que reben el butlletí setmanal.
Específics
– Estudiar si la intervenció millora els resultats clínics dels professionals d’atenció primària:
– Millora en la qualitat assistencial global (Iglesias 2011).
– Millora en la qualitat de prescripció global (EQF 2011).
– Estudiar si la intervenció millora l’eficiència de les actuacions sanitàries, en (EQF 2011):
– Disminuir la quantitat i despesa econòmica en estatines, ezetimiba, antidepressius, dabigatran, pioglitazona, inhibidors de la bomba de protons (IBP), paracetamol.
– Disminuir el total de prescripcions de paracetamol d’1g respecte el total de paracetamol prescrit.
– Augmentar el total de prescripcions de metformina respecte el total d’antidiabètics orals.

Objectius secundaris
– Anàlisi dels continguts del butlletí electrònic.
– Descripció de la població de pacients, de professionals d’atenció primària i de les diferents característiques en l’àmbit laboral.

OBJECTIU: Explorar des d’una perspectiva fenomenològica les expectatives, percepcions i opinions de les infermeres que han desenvolupat el Programa Salut i Escola als centres escolars de Barcelona, durant el període 2009-2010. DISSENY: Estudi qualitatiu de tipus exploratori i perspectiva fenomenològica. Per generar la informació s’utilitzaran els grups de discussió (GD). S’ha elaborat una guia de les entrevistes coherent amb la generació dels significats temàtics que interessa explorar. ÀMBIT: Centres d’Atenció Primària de Barcelona ciutat. MOSTRA: S’ha dissenyat una mostra teòrica, intencionada i raonada. A fi d’assolir la màxima variabilitat discursiva s?inclouran infermeres/informants de diferents franges d’edat i temps de participació en el programa i dels centres escolars públics o concertats i grans (més de 100 alumnes) o petits (menys de 100 alumnes). Els participants es seleccionaran en base al compliment de les variables definides anteriorment. Inicialment es preveu realitzar un mínim de quatre GD, si bé, la grandària final de la mostra vindrà determinada per saturació de la informació. Els GD es realitzaran de abril a juny de 2010. ANÀLISI: Es desenvoluparà un anàlisis de contingut categorial temàtic, amb l’ajuda del programa informàtic Atlas-ti (14 – 15). L’anàlisi es realitzarà de manera independent per part de dos investigadors que triangularan els resultats obtinguts. A més, els resultats es retornaran als participants per a al seva verificació

OBJETIVO: Adaptar un instrumento de medida del desarrollo de la práctica enfermera basada en la evidencia (EBE) validado en otro país, al contexto de la Atención Primaria (AP) en España y evaluar sus propiedades psicométricas. DISEÑO: Adaptación y validación de cuestionarios según Teoría Clásica de los Tests. ÁMBITO: Equipos y Servicios de AP de Cataluña. PARTICIPANTES: 490 enfermeras con funciones asistenciales o de gestión. Criterios de exclusión: enfermeras que ejerzan otras profesiones. CUESTIONARIO: El “Developing Evidence-Based Practice” es autoadministrable, consta de 49 ítems puntuados mediante escala tipo Likert. Mide aspectos relacionados con los conocimientos, habilidades, barreras y elementos facilitadores para la práctica EBE. Será traducido por dos personas bilingües y retrotraducido por otra. Todas éstas etapas serán consensuadas. Se realizará una prueba piloto y se enviará a los participantes por correo interno. VARIABLES: Individuales:edad; sexo; formación académica; experiencia profesional; trabajo asistencial y/o gestión; sesiones científicas/mes; artículos científicos leídos/último mes; asistencia congresos/jornadas/último año; horas dedicadas consulta información por Internet/semana y lugar; conocimiento lengua inglesa. Contexto:presión asistencial; accesibilidad recursos de documentación científica. PLAN DE ANÁLISIS: Se realizará un analisis descriptivo de los ítems. Se analizará el proceso de respuesta. La estructura se analizará mediante análisis de componentes principales. Se estudiará la validez convergente y discriminante con las variables individuales y contexto mediante la matriz multirasgo-multimétodo. La fiabilidad se evaluará mediante el coeficiente de alfa de Cronbach. La reproducibilidad se determinará mediante un estudio test-retest. La sensibilidad al cambio se evaluará mediante la comparación del tamaño del efecto entre los grupos intervención y control.

OBJECTIU: avaluar l’atenció dimiciliària que ofereixen els equips d’atenció primària (EAP) en el nostre entorn, a les persones de més de 64 anys d’edat amb patologies cròniques, per identificar oportunitats de millora. Es vol identificar quines són les variables del pacient i del servei que rep que s’associen al deteriorament funcional i cognitiu, ingrés en una residència geriàtrica, visites a urgències, ingrés hospitalari o mort. També es vol identificar quines variables dels pacients s’associen amb la intensitat i amb el tipus de serveis socials i sanitaris que reben. MÈTODE: Estudi anaític de seguiment d’una cohort de pacients majors de 64 anys amb patologies cròniques, atesos en els EAP dins un programa d’atenció domiciliària de Catalunya. Es reclutarà 1.272 pacients que es valoraran anualment. Es recollirà el seu estat de salut (diagnòstics, Barthel, Pfeiffer, Braden i Gijon), dades del seu cuidador (Zarit), les atencions rebudes (social i sanitària), la seva salut subjectiva (SF-12), les visites a urgències i els ingressos temporals, i el resultat final entès com mort o bé ingrés definitiu en una residència geriàtrica o hospital. Es realitzarà un control de qualitat de les dades sobre una mostra aleatòria del 10% dels pacients de l’estudi. Les anàlisis principals es basaran en regressions logístiques i una anàlisi de supervivència. RESULTATS ESPERATS: Estandarditzant per l’edat i l’esta de salut, l’intensistat de visites i la intervenció multiprofessional esperem que s’assocïin amb un menor deteriorament funcional i cognitiu i amb un menor nombre d’ingressos hospitalaris i a residències geriàtriques. Algunes característiques dels pacients, com les nafres per pressió, pensem que també s’associaran amb la intensitat de l’atenció que reben aquests pacients.