Xavier Marin Gomez

Antecedents: Els professionals de la salut han de poder donar respostes efectives al deteriorament progressiu del medi ambient, atès que s’ha convertit en un greu problema global. Les teleconsultes (una forma de telemedicina) ofereixen grans possibilitats per estalviar energia i una oportunitat de reduir desplaçaments contaminants, però no hi ha estudis comparatius del seu impacte ambiental a l’àmbit rural en comparació amb l’àmbit urbà.
Hipòtesi: Les teleconsultes (TC) a l’Atenció Primària (AP) comporten un estalvi d’emissions contaminants que podria ser més important en àmbits rurals.
Objectius: Avaluar l’impacte ambiental i els costos associats a la realització de TC a l’AP, comparant l’impacte resultant entre l’àmbit rural i urbà a la Catalunya Central.
Metodologia: L’estudi constarà de dos blocs que permetran fer les estimacions d’emissions de CO2 i els costos. Per un cantó s’obtindran dades de l’eCAP per a totes les visites realitzades mitjançant una TC durant el 2024. Concretament es demanarà la distància estalviada (en km) entre els domicili i el centre de referència de l’usuari, així com el CAP, l’edat i el sexe d’aquest. En paral·lel, entre el 2025 i el 2026 es realitzaran enquestes anònimes i adaptades a partir d’un model validat sobre els patrons de desplaçament a una mostra representativa dels usuaris de centres rurals/urbans de la Catalunya Central. Aquesta informació ens permetrà estimar la distribució modal dels usuaris que utilitzen el CAP, segons perfil (edat, sexe, etc), i per tant estimar les emissions de diversos contaminants i costos estalviats de manera més acurada.
Limitacions: Tot i que podem calcular les distàncies dels desplaçaments realitzats i que aplicarem una enquesta per poder fer una aproximació de la distribució modal, resulta difícil conèixer amb exactitud el mètode concret de desplaçament (e.g. a peu, bicicleta, cotxe, transport públic…) utilitzat pels usuaris de TC. Tampoc es poden obtenir dades de l’estat laboral dels usuaris (estudien, treballen, o estan jubilats).
Aplicabilitat: L’estudi servirà de base per a la realització d’estudis sobre l’ús de la telemedicina i el seu impacte ambiental diferencial a l’àmbit rural per tal d’optimitzar les polítiques sanitàries en el desenvolupament de programes sostenibles que reflecteixin l’equitat entre territoris.
Rellevància: L’estudi ens ajudarà a conèixer i avaluar l’impacte ambiental diferencial a les àrees rurals per tal d’optimitzar polítiques sanitàries, contribuint a confeccionar els estàndards de
sostenibilitat de les institucions sanitàries de l’AP. Això permetrà millorar l’equitat territorial i obre la porta a estudis més amplis sobre la salut digital i canvi climàtic o sobre com les tecnologies poden contribuir als objectius de desenvolupament sostenible (ODS).

L’ús de l’ecografia clínica a l’atenció primària ha anat en augment durant les últimes tres dècades. Avui dia, la majoria d’EAP tenen un equip d’ecografia estàndard a la seva disposició. Fins el dia d’avui, s’han realitzat molts estudis comparant la concordança diagnòstica entre metges/esses especialistes en MFiC amb radiòlegs/ogues i avaluant quines diferències hi ha en l’ús de l’ecografia des dels diferents àmbits sanitaris. L’ecografia és una eina de diagnòstic que permet millorar el servei del professional sanitari cap al pacient.
S’ha demostrat en diversos estudis que els metges especialistes en MFiC (Medicina familiar i comunitària) formats en ecografia clínica tenen la mateixa precisió i eficiència que les exploracions ecogràfiques realitzades per radiòlegs. Per altra banda, el cost-eficiència de l’ecografia a l’atenció primària és un tema que no s’ha analitzat amb tanta profunditat. Trobem tan sols una referència a l’estudi de Osteba (3) on realitza un anàlisi econòmic dels costos directes de l’ús de l’ecografia en els centres d’atenció primària, basat en dades del País Basc.
D’aquesta manera, l’objectiu principal d’aquest projecte de recerca és analitzar el cost-eficiència de l’ecografia en l’atenció primària de la Catalunya Central, avaluant els costos directes i indirectes que involucra aquesta eina de diagnòstic.
Els costos s’analitzen a partir de dades internes de l’Institut Català de la Salut juntament amb un qüestionari destinat als professionals mèdics per estudiar l’ús de l’ecografia en el seu dia a dia.

Antecedents: La intel·ligència artificial (IA) es defineix com “la capacitat de les màquines per imitar el comportament humà”. Aquesta eina es capaç de analitzar i interpretar un gran volum de dades en un interval molt petit de temps. Gràcies a aquesta capacitat, l’ús de la IA pot convertir-se una eina molt útil a la pràctica assistencial futura. Actualment, la IA ja és capaç de donar suport en el triatge dels pacients, suggerir diagnòstics i alertes de resultats, processar llenguatge natural per automatitzar la documentació clínica mitjançant un resum de text i detectar diagnòstics a partir d’imatges radiològiques. En aquest moment, es essencial conèixer la percepció tant dels professionals com dels usuaris, en vers la IA per tal d’establir protocols i guies d’actuació per afavorir l’acceptació d’aquesta tecnologia així com per superar les preocupacions que es poden derivar del seu ús.

Hipòtesi: Existeix una desconfiança en vers l’ús de la IA en els procediments mèdics, tant per part dels usuaris com del personal sanitari, provocada pel desconeixement sobre aquest.

Objectius: Conèixer la percepció que tenen els professionals sanitaris i els usuaris d’atenció primària respecte l’ús de la IA com a eina sanitària.

Metodologia: Estudi descriptiu transversal, a professionals i usuaris d’atenció primària majors de 18 anys que accedeixin a respondre voluntàriament l’enquesta de l’estudi. S’exclouran de l’estudi aquells usuaris amb dificultat de lectura i comprensió del qüestionari. S’utilitzaran dues enquestes validades, una destinada als professionals i l’altre als usuaris. L’enquesta als professionals serà en format digital a través Microsoft Forms 365 (eina corporativa), i l’enquesta als usuaris se’ls hi facilitarà al taulell del Centre d’Atenció Primària i serà en format paper. Serà necessària una mostra de 385 professionals de la salut i 385 usuaris.

Anàlisi estadística: Es descriuran els resultats obtinguts en funció dels criteris sòcio-demogràfics per cadascuna de les dimensions de l’enquesta, i per cada un dels dos grups d’estudi. L’anàlisi estadística es realitzarà mitjançant freqüències absolutes i percentatges per les variables categòriques, mitjana i desviació típica o mediana i quartils per les variables contínues. S’utilitzarà la prova de Chi-quadrat o el Test de Fisher, T Student o Mann-Whitney segons correspongui. S’acceptarà un valor de p<0.05 per a considerar una diferència estadísticament significativa, i els intervals de confiança seran del 95%. Per a la realització de l’anàlisi estadística s’utilitzarà el programa estadístic R versió 4.0.3. Resultats esperats: S’espera conèixer la percepció dels usuaris d’atenció primària, en conjunt i dividits demogràficament, en vers l’ús de la IA com a eina sanitària. Conèixer la percepció dels professionals d’atenció primària, en conjunt i dividits demogràficament, en vers l’ús de la IA com a eina sanitària, i conèixer en quines àrees (ètiques, tècniques, etc) hi ha més manca de confiança cap a l’ús de la IA. Aplicabilitat i rellevància: La IA aplicada a la salut és una eina digital que permet una millora en el flux de treball dels professionals sanitaris i incideix positivament en la qualitat de vida dels pacients. La resistència al canvi és un element a gestionar en un entorn on el creixement exponencial de les noves tecnologies incideix cada cop amb força. D’aquesta manera, és rellevant analitzar les percepcions dels professionals sanitaris i dels pacients envers l’aplicació de l’IA en els processos clínics per poder generar estratègies per millorar l’acceptació en l’aplicació de les noves tecnologies en la salut.

Antecedents:
? La pandèmia de COVID-19 ha tingut un important impacte en la salut de la població no només en el cas de les persones infectades, sinó també indirectament per la disrupció dels serveis sanitaris, causant potencialment una forta disminució de la capacitat de tractament i diagnòstic al llarg dels mesos de la pandèmia.

Hipòtesis
? L’accés als serveis sanitaris de primària és un fort determinant de la capacitat de diagnòstic i tractament del sistema sanitari, i les limitacions d’accés als serveis de salut a causa de la pandèmia han afectat de manera diferenciada als diferents grups de la població, tant segons les seves característiques sociodemogràfiques com el seu perfil de salut.
? La telemedicina ha substituït les visites presencials, en gran mesura, els pitjors mesos de la pandèmia; l’efectivitat de la telemedicina ha esta diferent entre tipus de pacients i segons les seves necessitats d’atenció.

Objectius
? Establir l’efecte de la pandèmia sobre la salut de la població, més enllà dels efectes directes de la COVID-19, amb un focus especial sobre les poblacions vulnerables.
? Mesurar l’efectivitat de la telemedicina i la seva contribució a mantenir la qualitat assistencial en un context d’alta pressió sobre els serveis sanitaris.

Metodologia
? Mitjançant una combinació de dades prèvies del període previ a la pandèmia (2015-2019) i dels mesos de la pandèmia (2020-2021):
? Anàlisi del nombre i tipus de visita per categories de pacients per establir els principals grups de pacients amb dificultats d’accés, així com l’associació entre la disminució de visites i la incidència de COVID-19.
? Avaluació de l’evolució dels indicadors de les principals malalties cròniques per subgrups de pacients.

Determinacions / Anàlisi estadística
? Es crearan subgrups poblacionals d’acord amb les seves característiques sociodemogràfiques i perfils de càrrega de morbiditat.
? A partir del modelatge d’un baseline basat en les visites a centres de primària pels anys pre-pandèmia, ajustats per les característiques dels subgrups, s’estimarà l’impacte de la pandèmia sobre el nombre i tipus de visites. De manera similar s’estimarà un baseline de l’evolució dels indicadors de salut i la desviació causada per la pandèmia.

Resultats esperats
? Caracterització dels subgrups poblacionals que més han patit la disrupció del sistema de salut pública al llarg dels mesos de la pandèmia.
? Avaluació de l’efectivitat de la telemedicina segons els perfils sociosanitaris.

Aplicabilitat
L’aplicabilitat és immediata en el cas del sistema públic català, donada l’especificitat de la mostra. La validesa externa és més limitada, en tant que els resultats estaran condicionats per les característiques del sistema públic sanitari (universal i amb copagaments relativament baixos), però tanmateix pot servir informar el policy-making a països amb sistemes sanitaris públics semblants.

Rellevància
La proposta proporcionarà una visió de l’impacte de la pandèmia en els serveis sanitaris des del seu inici. L’objectiu és generar l’evidència necessària per guiar a les autoritats sanitàries en el seus plans per focalitzar els recursos en aquelles malalties i grups de la població que més han patit els efectes de la pandèmia, més enllà dels efectes directes del COVID-19.

Antecedents: La pandèmia actual ha catapultat l’ús de les noves tecnologies per poder visitar de forma no presencial als usuaris. Aquest nou sistema de visites, que pretén limitar les possibilitats de contagi entre pacients i/o personal sanitari ha precipitat l’ús de solucions tecnològiques que permetin controlar els pacients a distància, especialment en el cas de pacients crònics, o com una forma de triatge a possibles pacients amb coronavirus. Encara desconeixem l’impacte que pot tenir en la qualitat de l’atenció a moltes de les patologies prevalents a l’atenció primària.

Hipòtesis: L’ús indiscriminat de visites no presencials a l’atenció primària pot impactar negativament en la detecció i cribratge d’algunes malalties prevalents en aquest àmbit.

Objectiu: Amb aquest document volem analitzar la relació de l’ús de visites no presencials amb la incidència o detecció de malalties prevalents a la comunitat.

Metodologia: Anàlisi retrospectiu d’una sèrie temporal de registres en el període comprès entre l’1 d’octubre de 2018 i el 31 d’octubre de 2020. S’inclourà per a l’estudi a la població assignada i atesa als equips d’atenció primària de l’ICS de Catalunya que utilitzen l’estació clínica de treball ECAP.

Objetivos:
Evaluar la efectividad de una aplicación (app) para la abstinencia tabáquica en mujeres gestantes fumadoras. Objetivos específicos: 1)Determinar la efectividad de la intervención sobre la deshabituación del tabaco durante el embarazo, 2)Determinar la efectividad de la intervención a largo plazo (12 meses post intervención) y 3)Determinar la efectividad de la intervención sobre la reducción del tabaquismo en las embarazadas que continúen fumando.
Diseño:
Ensayo aleatorizado, multicéntrico de intervención comunitaria.
Ámbito:
Servicios de Atención a la Salud Sexual y Reproductiva de los Centros de Atención Primaria del Camp de Tarragona y Cataluña Central.
Población de estudio:
mujeres embarazadas que consulten por cualquier motivo, refieran haber fumado los 30 días previos y acepten participar.
Intervención:
todas las participantes recibirán la atención clínica habitual para dejar de fumar, el grupo intervención (GI) además tendrá acceso a una app para dejar de fumar basada en la gamificación. Variable resultado principal: abstinencia autoinformada prolongada, durante el embarazo y tras 12 meses de la intervención, se comprobará mediante coximetria durante el seguimiento y se verificara con test de cotinina al finalizarlo.
Análisis:
de grupos “”por intención de tratar”” se compararán tasas de abstinencia y se evaluarán los factores determinantes mediante estadística multivariante. Resultados esperados: La abstinencia en el GI será >5%, comparado con la práctica habitua

Antecedentes:
Las condiciones dermatológicas son un problema de salud relevante. Los modelos de aprendizaje automático se están aplicando cada vez más a la dermatología como una herramienta de apoyo a las decisiones de diagnóstico mediante el análisis de imágenes, especialmente para la detección y clasificación del cáncer de piel.

Objetivo:
El objetivo de este estudio es realizar una validación prospectiva de un modelo de análisis de imagen ML, que es capaz de cribar 44 tipos diferentes de enfermedades de la piel, comparando su capacidad diagnóstica con la de los médicos de familia y dermatólogos.

Métodos:
En este estudio prospectivo se reclutarán 100 pacientes consecutivos que acudan a un médico de cabecera participante con un problema cutáneo en la Cataluña central, cuya recogida de datos está prevista para una duración de 7 meses. Se tomarán imágenes anónimas de enfermedades de la piel y se introducirán en la interfaz del modelo ML, que devolverá el diagnóstico de precisión de los 5 primeros. La misma imagen también se enviará como consulta de teledermatología, siguiendo el flujo de trabajo actual. Se compararán las evaluaciones de GP, modelo ML y dermatólogo / s para calcular la precisión, sensibilidad, especificidad y exactitud del modelo ML.

Resultados:
Los resultados se representarán global e individualmente para cada clase de enfermedad de la piel utilizando una matriz de confusión y la metodología Uno contra Todos. También se tendrá en cuenta el tiempo necesario para realizar el diagnóstico.

Antecedents:
La malaltia del coronavirus 2019 (COVID-19) que es produeix a finals de desembre del 2019 i s’ha anat estenent a altres països i regions del món entre els que es troba Espanya i en concret Catalunya. L’atenció primària és la porta d’entrada més important al sistema sanitari i per tant, de detecció de casos en la comunitat. Per tant resulta important disposar d’eines per ajudar a detectar la malaltia i predir la seva gravetat.

Mètodes:
S’analitza l’ús i la sensibilitat d’una aplicació d’IA integrada a la història clínica electrònica d’atenció primària per tal de donar suport als professionals en la presa de decisions clíniques referents a la COVID-19.

Resultats esperats:
Alts nivells d’utilització i fiabilitat de l’eina a nivell dels professionals d’atenció primària amb una especial predilecció per un ús a través d’una modalitat de visita no presencial.

Aplicabilitat i rellevància:
Demostrar la utilitat de les eines d’IA pel suport a la decisió clínica en entorns de visita no presencial pot ser de gran utilitat de cara a plantejar-se el seva validesa en situacions com les que estem vivint durant aquesta pandèmia, però també en altres situacions en les que de ben segur s’imposarà l’ús de la modalitat de visita a distància (telefònica o pel altres sistemes de comunicació no presencial)

Antecedents: Las residencias geriátricas concentran una parte importante de la mortalidad poblacional dependiendo de las condiciones socioeconómicas donde se sitúan, la edad, sexo y comorbilidades de sus residentes y de la propia estructura del centro. Debido a ello, se especula con que estos lugares pueden ser más proclives a padecer las formas más graves de la infección por SARS-COV2, causando una importante alarma social.

Hipòtesis: La mortalidad por la COVID19 en personas mayores de 65 años en centros residenciales es superior a la de los no residentes.

Objectiu: Comparar la mortalidad por el SARS-COV2 en personas mayores de 65 años de centros residenciales de Cataluña respecto a los no residentes.

Metodologia: Análisis de cohortes retrospectivas del periodo del 1 de marzo al 30 de abril del 2020, correspondiente a la epidemia del SARS-COV2. Se incluirá para el estudio a la población mayor de 65 años asignada a los equipos de atención primaria de Cataluña que utilizan la estación clínica de trabajo ECAP y que hayan tenido infección por SARS-COV2 confirmada mediante test rápido o PCR o con diagnóstico clínico sin confirmación serológica.

Las afecciones de la piel son uno de los motivos más frecuentes para acudir a un centro de atención primaria, por lo que es de vital importancia que los médicos de cabecera (GP) tengan los conocimientos y las herramientas adecuadas para diagnosticar las afecciones dermatológicas más frecuentes.
Métodos: Este estudio evalúa la precisión de los diagnósticos dermatológicos realizados por 120 médicos de cabecera a partir de fotografías tomadas con un teléfono inteligente mediante una encuesta transversal anónima en línea. Resultados: El estudio se llevó a cabo entre agosto y octubre de 2018. Los resultados muestran que la mayoría de los participantes están a favor de utilizar teléfonos móviles para comunicarse con otros profesionales y utilizarlos para consultar imágenes médicas. La mayoría (69%) tomó fotografías dermatológicas y el dispositivo preferido fue un teléfono inteligente (70%). De 22 imágenes diferentes evaluadas, en el 69% de las respuestas los participantes expresaron un alto grado de confianza en su capacidad para diagnosticar la lesión mostrada y en el 72% de los casos el diagnóstico elegido fue correcto. Conclusiones: El estudio confirma que el uso de teléfonos inteligentes para enviar imágenes médicas está creciendo rápidamente y su potencial para tomar imágenes médicas es una oportunidad para ayudar a los equipos de atención primaria a lidiar con problemas dermatológicos. Los resultados sugieren que los médicos de cabecera necesitan más formación en la interpretación de imágenes dermatológicas, para aumentar su confianza en el diagnóstico y evitar la necesidad de derivaciones a visitas presenciales.

Antecedents. La síndrome d?apnea-hipopnea del son (SAHS) és una malaltia molt prevalent en la població general que pot causar deteriorament de la qualitat de vida, hipertensió arterial, malalties cardiovasculars, cerebrovasculars, accidents de trànsit i es relaciona amb un excés de mortalitat. Els pacients amb aquesta síndrome, fins ara només són visitats pel seu metge/ssa de família per ser derivats a les consultes especialitzades de pneumologia on són diagnosticats i tractats.
Hipòtesi. La polisomnografia respiratòria ambulatòria (PR) realitzada a l?atenció primària pot disminuir els costos del diagnòstic del SAHS.
Objectiu. Valorar l?impacte econòmic de la introducció de polisomnografia respiratòria ambulatòria a les consultes d?atenció primària per diagnosticar la SAHS a la capçalera del llit del pacient.

El objetivo de este estudio es validar la capacidad diagnóstica de un algoritmo de detección de retinopatía diabética para su utilización como prueba para diagnosticar la retinopatía diabética en atención primaria.

Metodología
Realizaremos un estudio observacional transversal para la validación de un algoritmo diagnóstico de lectura automática para determinar la presència de retinopatía diabética en personas a las que se les realiza una fotografía de fondo de ojo como parte del cribado habitual de retinopatía diabética. Este estudio requiere un tamaño muestral de 990 pacientes. El período de estudio será desde enero del 2020 hasta que se obtenga el tamaño muestral a los 18-24 meses del inicio del estudio. Las imágenes serán captadas con la cámara no midriática y se transferirán a los servidores de OPTretina de manera segura, junto con un ID única por paciente anonimizado para ser analizadas primero por el algoritmo de diagnóstico de lectura automática y seguidamente, mediante una aplicación web proporcionada por OPTretina, por los especialistas en retina y los profesionales de medicina y enfermería. Al final del estudio, tanto el algoritmo como las lecturas hechas por el equipo de lectores de medicina familiar (médicos y enfermeras) se compararán con un estándar de referencia (precisión, sensibilidad, especificidad, área bajo la curva, etc.); una doble lectura ciega realizada por los especialistas en retina y se obtendrán los indicadores finales.

Antecedents
Davant l?augment de la demanda ocorregut en els darrers anys en l?atenció primària de Catalunya i la manca de professionals, cal trobar solucions innovadores que facilitin continuar donant una atenció sanitària de qualitat. La intel·ligència artificial (IA) pot ser una bona eina d?ajuda als professionals sanitaris, ja que pot analitzar i optimitzar conjunts de dades molt complexes
Hipòtesis
La intel·ligència artificial pot ajudar a la presa de decisions clíniques a l?atenció primària.
Objectius
? Inici de projectes encaminats a l?obtenció de dades de salut mitjançant dispositius electrònics (wearables) i el seu anàlisi mitjançant eines d?intel·ligència artificial.
? Inici de projectes relacionats amb la utilització de la intel·ligència artificial per a la lectura d?imatges mèdiques en l?atenció primària.
Resultats esperats
S?espera iniciar una línia de recerca relacionada amb la intel·ligència artificial aplicada específicament a l?atenció primària.
Aplicabilitat/rellevància
Si els resultats són satisfactoris es pretenen desenvolupar algoritmes per a ser utilitzat com a eina de suport a les decisions que han de prendre els especialistes en medicina de família. També es podria plantejar obtenir el marcatge CE dels algoritmes desenvolupats com a productes sanitaris i d?aquesta manera obrir la porta a ser utilitzats com a sistemes automàtics que no requereixin de la intervenció dels professionals sanitaris, amb el
corresponent estalvi de temps i diners.

Antecedents:
L’ús de les càmeres que incorporen els telèfons intel·ligents o les tauletes s’estan convertint en eines de gran rellevància per al suport clínic, amb una gran taxa de penetració entre els professionals sanitaris que les comencen a emprar com a eines de suport a l’assistència, entre les que destaca l’enviament d’imatges en teledermatologia.

Hipòtesi:
Les imatges generades des d’un dispositiu portàtil (telèfon intel·ligent o tauleta) tenen la qualitat suficient per substituir les imatges preses des d’una càmera digital compacta a l’hora de ser avaluades per un altre professional clínic (dermatòlegs, metges de família o metges d’urgències).

Objectiu principal:
Demostrar que els telèfons intel·ligents i/o les tauletes són bones eines per captar imatges dermatològiques en ser comparables, quan a qualitat, amb les imatges d’una càmera digital.

Metodologia:
Enquesta web en la que es demana als professionals clínics (dermatòlegs, metges de família o metges d’urgències) la valoració de la qualitat de les imatges preses amb tres dispositius diferents (telèfon intel·ligent, tauleta i càmera digital) i la seva validesa per poder valorar la possible existència de patologia.

Determinacions:
Valoracions segons escala de Likert de la qualitat general de les imatges, així com d’aspectes relatius a les característiques de les imatges. També es valorarà l’acceptabilitat en l’ús dels diferents dispositius per obtenir les imatges.

Anàlisi estadístic:
Es realitzarà una regressió lineal per les dades agrupades per participant, on es compararan les puntuacions de qualificació de qualitat per a la tauleta i el telèfon intel·ligent amb els de la càmera digital.

Resultats esperats:
Esperem obtenir valoracions de qualitat similars amb els diferents dispositius

Aplicabilitat i rellevància:
El fet de constatar que la qualitat de la imatge obtinguda amb els diferents dispositius pot ser similar permetrà que de forma justificada es puguin començar a emprar els diferents dispositius estudiats per a l’enviament d’imatges digitals, facilitant així la generació de circuïts eficients, còmodes, ràpids i més segurs per a l’intercanvi d’informació.

Objectius:
Avaluar l’efectivitat d?una intervenció en deshabituació tabàquica amb un joc per a telèfons intel·ligents, comparada amb la intervenció habitual, per deixar de fumar durant l’embaràs i prevenir les recaigudes durant el puerperi en gestants fumadores ateses a les consultes de les unitats especialitzades d’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR) en atenció primària.

Disseny:
Assaig clínic aleatoritzat controlat.

Àmbit:
L’assaig es realitzarà als centres d’Atenció Primària de Salut (CAPS) de la Catalunya Central. Les dades es recolliran a les unitats especialitzades d’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR).

Subjectes:
Dones gestants que acudeixen a les consultes ASSIR de Catalunya Central que són fumadores actives, estan motivades per deixar el consum de tabac, tenen un telèfon intel·ligent amb sistema operatiu iOS o Android i donin el seu consentiment informat per participar en l’assaig.

Instrumentació i Determinacions:
Les usuàries del grup d’intervenció seran instruïdes en l’ús d’un joc en forma d’aplicació per telèfon intel·ligent i se’ls facilitarà la descarrega. A aquestes usuàries se’ls oferiran els mateixos consells i actuacions que al grup control, però a més, se’ls oferirà l’ús de l’aplicació de telèfon intel·ligent dissenyat per l’estudi. El grup de control rebrà l’atenció habitual. Les variables resultat seran abstinència del tabac des de l’inici de la intervenció fins el part i l’abstinència continuada a l’any del part.

Resultats esperats:
S’espera que el percentatge de dones abstinents del grup d’intervenció sigui significativament major que la del grup control al final de l’embaràs i que aquesta abstinència es mantingui durant el puerperi, demostrant la hipòtesi plantejada de l’estudi.

Antecedents
La retinopatia diabètica (RD) és una de les causes més importants de ceguesa a nivell mundial, especialment en els països més desenvolupats. Examinar periòdicament el fons d’ull dels pacients diabètics coneguts, mitjançant càmera no midriàtica, ha demostrat àmpliament ser un sistema efectiu per controlar i prevenir l’aparició de la RD. Les xarxes neuronals convolucionals s’han utilitzat per a la detecció de la RD, aconseguint sensibilitats i especificitats molt elevades.

Hipòtesis
És possible desenvolupar un algoritme basat en intel·ligència artificial que pugui demostrar un rendiment igual o superior i que constitueixi una alternativa, a l’actual cribratge de RD en pacients diabètics.

Objectius
Desenvolupament d’un sistema d?intel·ligència artificial per a la detecció de signes de patologia de la retina amb pacients diabètics.
Validació científica del sistema per a ser utilitzat com a sistema de cribratge en l’atenció primària.

Metodologia
Aquest projecte consistirà en la realització de dos estudis de manera concomitant:
1. Desenvolupament d’un algoritme amb intel·ligència artificial per a detectar signes de RD en pacients amb diabetis.
2. Realització d’un estudi prospectiu que permetrà comparar la capacitat diagnòstica de l’algoritme respecte a la dels especialistes en medicina de família lectors de les imatges de fons d’ull. La referència serà la lectura amb doble cec per part d’oftalmòlegs especialistes en retina.

Determinacions/Anàlisi estadística
? Per al desenvolupament de l’algoritme d’intel·ligència artificial, es realitzaran diferents iteracions i entrenaments sobre el mateix data set. Abans de començar cada nou entrenament, s’utilitzarà l’estratègia que consisteix en partir el data set en dos grups de manera aleatòria. Un grup amb el 80% de les imatges, que s’utilitzarà durant l’entrenament (training data set) i l’altre, del 20% restant (validation data set), s’utilitzarà per validar els resultats de cada cicle (epoch).

? Durant l’estudi prospectiu, es calcularan de nou els valors de positius correctes (TP), negatius correctes (TN), fasos positius (FP), falsos negatius (FN) i d’aquí s’obtindrà la matriu de confusió i la resta d’indicadors per mesurar de rendiment de l’algoritme.

Resultats esperats
S’espera desenvolupar i validar un sistema d’intel·ligència artificial per a la detecció de signes de patologia de la retina amb pacients diabètics

Aplicabilitat
Si els resultats són satisfactoris, l’algoritme desenvolupat pot ser utilitzat com a eina de suport a les decisions que han de prendre els especialistes en medicina de família.

Rellevància
A més a més, és possible obtenir el marcatge CE com a producte sanitari de manera que s’obre la porta a ser utilitzat com a sistema automàtic que no requereix de la intervenció del metge de família, amb el corresponent estalvi de temps i diners.

Antecedentes: Las aplicaciones de teléfonos inteligentes se pueden utilizar en entornos de atención primaria de salud para mejor la atención médica, la comunicación, el cuidado y la educación de los pacientes o los profesionales; pero todavía existen dudas sobre las actitudes de los profesionales.
Hipótesis: La mayoría de profesionales de atención primaria utilizan los dispositivos móviles para ayudarlos en su actividad asistencial, valoran positivamente su uso y consideran que son útiles solo para algunas cuestiones.
Objetivos: El objetivo de este estudio es explorar el uso de las aplicaciones para teléfonos inteligentes con fines asistenciales entre los profesionales de atención primaria y sus actitudes.
Metodología:
Diseño: Estudio transversal mediante una encuesta anónima vía web. Los participantes son profesionales sanitarios de atención primaria en la región sanitaria de la Cataluña Central, que realizan actividad clínica. Se excluyen aquellos profesionales sin actividad asistencial.
Determinaciones: Cuestionario autoadministrado con variables sociodemográficas, profesionales, actitudes, preferencias de uso y manejo clínico.
Análisis estadístico: Análisis descriptivo de las variables demográficas, univariante y multivariante utilizando como variable dependiente el uso de las Apps para actividades asistenciales (sí/no).
Resultados esperados: Resultados que sugieran actitudes positivas y que demuestren que las aplicaciones de teléfonos inteligentes son herramientas poderosas para ayudar a profesionales de atención primaria de salud.
Aplicabilidad y relevancia: Los resultados del estudio permitirán conocer las actitudes, conocimientos e impacto que supone el uso de la tecnología móvil entre los profesionales de atención primaria de nuestro territorio, un recurso importante a ser explotado para la mejora de la prestación de la salud en Cataluña

Introducció
Per treure profit de la mHealth, hem d’entendre l’ús dels telèfons mòbils i la percepció del seu ús que tenen els professionals de la salut, tant en la vida
diària i per a la cura de la salut.

Objectiu
Avaluar les opinions i els factors que influeixen en l’ús dels telèfons mòbils pels professionals de salut de l?atenció primària.

Materials i Mètodes
S?utilitzarà un enfocament qualitatiu amb entrevistes semiestructurades en grups de professionals de l?atenció primària. Els participants seran metges i infermeres d?atenció primària a la comarca d?Osona, província de Barcelona.
L?anàlisi estadístic de les dades qualitatives es realitzarà amb el programa ATLAS.ti.
Esperem obtenir les valoracions subjectives sobre l?ús d?aquesta eina, l?impacte sobre l?activitat assistencial, així com els tipus d?usos i aplicabilitat real de l?mHealth a primària.

Objectius: Avaluar l?efectivitat d?una intervenció en deshabituació tabàquica amb un joc per a
telèfons intel·ligents, comparada amb la intervenció habitual, per deixar de fumar durant
l?embaràs i prevenir les recaigudes durant el puerperi en gestants fumadores ateses a les
consultes de les unitats especialitzades d?atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR) en
atenció primària.
Disseny: Assaig clínic aleatoritzat controlat.
Àmbit: L?assaig es realitzarà als centres d’Atenció Primària de Salut (CAPS) de la Catalunya
Central. Les dades es recolliran a les unitats especialitzades d?atenció a la salut sexual i
reproductiva (ASSIR).

Objectius: Avaluar l?eficàcia d?una intervenció en deshabituació tabàquica
amb una aplicació (APP) per a telèfons intelligents, comparada amb la
intervenció habitual, per deixar de fumar durant l?embaràs i prevenir les
recaigudes durant el puerperi en gestants fumadores ateses a les consultes
de les unitats especialitzades d?atenció a la salut sexual i reproductiva
(ASSIR) en atenció primària.
Disseny: Assaig clínic aleatoritzat controlat.
Àmbit: L?assaig es realitzarà als centres d’Atenció Primària de Salut (CAPS)
de la Catalunya Central. Les dades es recolliran a les unitats especialitzades
d?atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR).