Núria Soldevila Bacardit

INTRODUCCIÓ
En múltiples zones urbanes, les partícules aèries en suspensió (PM10) i la concentració de NO2 constitueixen un dels contaminants més preocupants i amb major impacte en la salut pública. Hi ha estudis que relacionen la contaminació atmosfèrica amb l?augment de la pressió arterial, però en el nostre medi, no existeix cap estudi que relacioni aquesta amb la pressió arterial ambulatòria.
OBJECTIU
Avaluar l’associació entre pressió arterial ambulatòria determinada per monitoratge ambulatori de pressió arterial (MAPA) de 24 hores i nivells de concentració de contaminants atmosfèrics (partícules PM10 i NO2).
METODOLOGIA
Disseny: estudi descriptiu transversal.
Àmbit de l’estudi: centres d’Atenció Primària i Unitats d’Hipertensió de la zona metropolitana de Barcelona.
Població diana: Tots els pacients, sense tractament antihipertensiu, que tinguin registrada una primera MAPA vàlida a la base de dades CARDIORISC (SEHLELHA).
S’avaluarà l’associació entre pressió ambulatòria de 24 h, diürna i nocturna, amb els nivells de contaminants atmosfèrics mitjans de 24 h, diürns i nocturns del mateix dia i lloc de realització de la MAPA segons dades registrades pel Departament de Medi Ambient. L’anàlisi s’ajustarà per variables sociodemogràfiques, patologia concomitant i temperatura ambiental.

Antecedentes: los cambios no específicos de la onda ST-T electrocardiográfica y los criterios de voltaje para la hipertrofia ventricular izquierda (HVI) se han asociado con morbilidad y mortalidad cardiovascular. El objetivo del estudio de cohorte fue evaluar el valor pronóstico de los cambios ST-T inespecíficos y los criterios electrocardiográficos HVI en eventos cardiovasculares y mortalidad en pacientes hipertensos.
Métodos: Estudio de cohortes de 352 pacientes hipertensos no diabéticos, sin enfermedad cardiovascular asociada, seleccionados al azar de 1.780 pacientes hipertensos atendidos en un centro de atención primaria. Se realizó un electrocardiograma en la visita inicial (clasificada según el Código de Minnesota). Se evaluaron los eventos cardiovasculares y la muerte por cualquier causa durante el período de seguimiento. Un análisis multivariado ajustado por sexo, edad y factores de riesgo cardiovascular se realizó.

Introducció: la dermatoscòpia és una tècnica diagnòstica no invasiva, aplicable a l?Atenció Primària, que redueix l?àrea d?incertesa entre el diagnòstic benigne i el diagnòstic maligne, objectiu fonamental pel diagnòstic precoç del melanoma. La utilització del dermatoscopi a la consulta d?atenció primària per un metge que ha rebut formació en dermatoscòpia augmenta l?exactitud entre el diagnòstic definitiu emès per aquest metge i el gold standard (diagnòstic emès per l?especialista en dermatologia o diagnòstic histopatològic).7,13

Objectius:
Principals:
? Conèixer el grau de concordança diagnòstica de la sospita de malignitat en lesions pigmentades de la pell, entre metges de família amb diferents nivells de formació en dermatoscòpia.
? Conèixer el grau de concordança diagnòstica de la sospita de malignitat en lesions pigmentades de la pell, entre metges de família que utilitzen el dermatoscopi amb formació reglada i metges de família que examinen les lesions a ull nu.
Secundaris:
? Conèixer el grau de concordança entre el criteri de derivació de lesions pigmentades amb sospita de malignitat que són explorades amb dermatoscopi entre metges de família amb formació reglada en dermatoscòpia i metges que no han rebut formació reglada.
? Conèixer el grau de concordança diagnòstica de la sospita de malignitat en lesions pigmentades de la pell, entre metges de família que fan servir el dermatoscopi amb diferents nivell de formació i la dermatòloga, a un dels centres participants (EAP Raval Nord).
? Descriure el percentatge de pacients derivats amb sospita de malignitat que finalment són malignes.

Mètodes: el projecte consisteix en un estudi descriptiu multicèntric i transversal. Es realitza en tres Centres d?Atenció Primària (CAP) de l?Àrea Metropolitana de Barcelona (EAP La Mina, EAP Raval Nord, EAP El Clot), des de desembre 2015 fins l?any 2017. La població d?estudi engloba els pacients assignats i atesos als tres centres citats. La selecció es realitza a les consultes dels metges de l?EAP de pacients que consulten per alguna lesió cutània, als quals se?ls ofereix una derivació directa a la consulta setmanal anomenada DERMATOSCÒPIA de cada centre implicat. En aquesta consulta es registren les característiques de cada pacient i de la lesió que presenta i s?insereixen en una base de dades Access per posteriorment ser avaluades mitjançant l?anàlisi estadístic amb el programa SPSS. Les lesions són valorades amb dermatoscopi per un metge format en dermatoscòpia i un metge sense formació específica. Si hi ha dubtes diagnòstics, és valorat pel dermatòleg de zona. En el cas concret de l?EAP Raval Nord la lesió és sempre valorada per la dermatòloga de referència mitjançant imatge teledermatològica (amb o sense visita presencial addicional), per poder fer l?estudi comparatiu també amb dermatologia.

Resultats esperats: conèixer el grau de concordança entre metges de família formats i no formats en dermatoscòpia i el dermatòleg de referència ens serveix per valorar l?interès i la necessitat de formació de metges no especialistes en aquest tema, donada l?alta sensibilitat diagnòstica que ofereix aquesta tècnica. S?espera obtenir un major grau de concordança en les valoracions realitzades pels metges que utilitzen dermatoscòpia respecte a qui no l?utilitza. En les dades avaluades fins al moment s?obtenen resultats similars al esperats. Fins abril 2016 s?han valorat 86 lesions en 62 pacients (amb una edat mitjana de 54,4 anys i sent el 61,3% dones). La concordança entre la valoració a ull nu i per dermatoscòpia té un índex Kappa de 0,583 (per a la sospita de malignitat) i de 0,404 (en la decisió de derivació); en canvi, amb l?ús del dermatoscopi, la concordança entre els metges que l?empren, té un índex Kappa de 0,602 (per a la sospita de malignitat) i de 0,714 (en la decisió de derivació).

Impacte potencial esperat: poder demostrar la nostra hipòtesi seria de gran interès de cara al futur des de tots els àmbits (Atenció Primària i Dermatologia), per donar a conèixer la tècnica de cribatge diagnòstica de dermatoscòpia a l?Atenció Primària i valorar les necessitats de formació. Tanmateix, seria important pel diagnòstic i morbiditat dels pacients visitats.

Objectiu. Cap estudi ha avaluat conjuntament el valor pronòstic dels valors mitjans de pressió arterial ambulatòria, de variabilitat tensional, de pressió de pols ambulatòria i de freqüència cardíaca nocturna sobre la incidència de esdeveniments cardiovasculars i mortalitat. L’objectiu és estimar el valor pronòstic del monitoratge ambulatori de pressió arterial (MAPA) de 24 hores sobre la morbimortalitat global i cardiovascular i validar un algoritme d’estimació de risc cardiovascular basat en els paràmetres de la MAPA.

Mètodes. Estudi de cohort prospectiva a partir de la base de dades de MAPA de la Societat Espanyola d?Hipertensió. S’inclouran tots els pacients amb una visita basal i una primera MAPA vàlida realitzada amb posterioritat a 2008. Seguiment de la cohort estimada d’uns 60.000 pacients fins a juny de 2019.

Variable principal: mortalitat cardiovascular, obtinguda a partir de l’Instituto Nacional de Estadística per tot l?Estat. Subestudi en la població de Catalunya on es registraran també esdeveniments cardiovasculars a partir de la història clínica electrònica compartida i els ingressos hospitalaris. Mitjançant anàlisi de regressió múltiple ajustat per factors de risc i pressió arterial clínica s’estimarà l’associació de les pressions arterials mitjanes ambulatòries, el patró tensional circadià, la variabilitat tensional, la pressió de pols de 24 h i la freqüència cardíaca nocturna amb la morbimortalitat.

Resultats esperats. Esperem estimar el risc de morbimortalitat cardiovascular a partir de la informació addicional que aporta la MAPA de 24 h, més enllà dels valors mitjans de pressió arterial ambulatòria, i validar un algoritme de risc cardiovascular.

Introducció
En múltiples zones urbanes, les partícules aèries en suspensió (PM10) i la concentració de NO2 constitueixen un dels contaminants més preocupants i amb major impacte en la salut pública. Hi ha estudis que relacionen la contaminació atmosfèrica amb l?augment de la pressió arterial a la consulta, però en el nostre medi, no existeix cap estudi que relacioni aquesta amb la pressió arterial ambulatòria.

Objectiu
Avaluar la relació entre la pressió arterial ambulatòria determinada per monitoratge ambulatori de pressió arterial (MAPA) de 24 hores i nivells de concentració de contaminants atmosfèrics (partícules de PM10, PM2,5, NO2, O3, SO2, CO i metalls).

Metodologia
Disseny:
estudi descriptiu transversal.

Àmbit de l’estudi:
centres d’Atenció Primària i Unitats d’Hipertensió de la zona metropolitana de Barcelona

Població diana:
Tots els pacients, sense tractament antihipertensiu, que tinguin registrada una primera MAPA vàlida a la base de dades CARDIORISC (SEHLELHA). S’avaluarà l’associació entre pressió ambulatòria de 24 h, diürna i nocturna, amb els nivells de contaminants atmosfèrics mitjans de 24 h, diürns i nocturns del mateix dia i lloc de realització de la MAPA segons dades registrades pel
Departament de Medi Ambient. L’anàlisi s’ajustarà per variables sociodemogràfiques, patologia concomitant i temperatura ambiental.

Resultats esperats
S’espera una associació positiva significativa independent entre les xifres tensionals mitjanes per MAPA i nivells de contaminació (mitjanes de PM10,PM2,5,NO2,O3,SO2,CO i metalls).

Aplicabilitat i rellevància
Creiem que els resultats que es derivin d’aquest estudi ens permetran identificar millor les variacions de pressió, els nivells de contaminació ambiental i els factors de risc relacionats, fet que ens permetrà aplicar diferents mesures de prevenció i promoció de la salut.

Objetivo principal: Comparar el efecto de una dieta que incluya una restricción moderada en la ingesta de sal (NaCl) (3-4gr/día) en la reducción de la hospitalización cardiovascular y la mortalidad en pacientes con insuficiencia cardíaca, respecto a la práctica habitual en estos pacientes. Objetivos secundarios: 1) Estudiar si una reducción moderada en la ingesta diaria de cloruro sódico en estos pacientes, reduce el número de descompensaciones de la enfermedad que precisen tratamiento diurético intravenoso frente a una dieta cardiosaludable estándar. 2) Analizar los cambios antropométricos (composición corporal) consecuencia de dicha intervención dietética. Metodología: Diseño: Ensayo clínico multicéntrico aleatorizado abierto, en el que se comparará el efecto de una intervención dietética que incluya una reducción moderada de sal frente a la dieta habitualmente recomendada en pacientes con insuficiencia cardíaca. Población de estudio: Pacientes con el diagnóstico de insuficiencia cardíaca en la historia clínica de atención primaria. Ámbito: 12 centros de atención primaria de Barcelona. Intervenciones: Grupo control: tratamiento habitual y dieta
cardiosaludable,Grupo intervención: además del tratamiento habitual y dieta cardiosaludable se llevará a cabo una reducción en la ingesta de NaCl (3-4 gr/día). Periodo de intervención y seguimiento: un año desde la inclusión.

Sovint a les consultes d?atenció primària atenem pacients amb antecedents de depressió recurrent i símptomes residuals que expressen dificultats per relacionar-se, per trobar un espai o una xarxa social pròpia i, en conseqüència, es fa manifest un determinat grau d?aïllament social.
Existeix una sòlida evidència en relació a la funcionalitat social, com un dels determinants socials de la salut més important. En aquest sentit, l’aïllament i la disfunció social representen un terreny fèrtil per a la mala salut i impedeixen portar una vida activa. Per això, considerem rellevant la potencia terapèutica de la socialització i de la participació en activitats de la pròpia comunitat. La prescripció social té una especial indicació en el context de malestars emocionals, problemes psicològics i també en situacions d?aïllament social. Així, els professionals de salut utilitzem cada vegada més els recursos dels pacients i de la seva comunitat (actius de salut) per tal d?ajudar-los a portar una vida més saludable. En el cas de les persones diagnosticades de depressió recurrent amb cert grau d?aïllament social volem donar eines i obrir les portes a la comunitat per tal de millorar la seva funcionalitat social i el seu estat d?ànim.

Objectius:
-Avaluar l?impacte d?una intervenció educativa per millorar el grau d?aïllament social (Inventari de discapacitat de Sheehan o SDI) del pacient amb trastorn depressiu recurrent.
-Avaluar l?efecte de la intervenció en l?estat d?ànim (escales de Hamilton per depressió i ansietat) en aquests pacients.

– Avaluar l?efecte de la intervenció en la qualitat de vida dels pacients amb trastorn depressiu recurrent (Escala EuroQol-5D-5L)

INTRODUCCIÓ
En múltiples zones urbanes, les partícules aèries en suspensió (PM10) i la concentració de NO2 constitueixen un dels contaminants més preocupants i amb major impacte en la salut pública. Hi ha estudis que relacionen la contaminació atmosfèrica amb l?augment de la pressió arterial, però en el nostre medi, no existeix cap estudi que relacioni aquesta amb la pressió arterial ambulatòria.
OBJECTIU
Avaluar l’associació entre pressió arterial ambulatòria determinada per monitoratge ambulatori de pressió arterial (MAPA) de 24 hores i nivells de concentració de contaminants atmosfèrics (partícules PM10 i NO2).
METODOLOGIA
Disseny: estudi descriptiu transversal.
Àmbit de l’estudi: centres d’Atenció Primària i Unitats d’Hipertensió de la zona metropolitana de Barcelona.
Població diana: Tots els pacients, sense tractament antihipertensiu, que tinguin registrada una primera MAPA vàlida a la base de dades CARDIORISC (SEHLELHA).
S’avaluarà l’associació entre pressió ambulatòria de 24 h, diürna i nocturna, amb els nivells de contaminants atmosfèrics mitjans de 24 h, diürns i nocturns del mateix dia i lloc de realització de la MAPA segons dades registrades pel Departament de Medi Ambient. L’anàlisi s’ajustarà per variables sociodemogràfiques, patologia concomitant i temperatura ambiental.
RESULTATS ESPERATS
S’espera una associació positiva significativa independent entre les xifres tensionals mitjanes per MAPA i nivells de contaminació (mitjanes de PM10 i NO2).
DOCUMENT 2
SolRecer2014_4 Núria Soldevila.doc
APLICABILITAT I RELLEVÀNCIA
És important conèixer els diferents factors que provoquen variacions i alteracions de les xifres de pressió arterial (PA) per poder realitzar un seguiment i prevenció dels nostres pacients.
Creiem que els resultats que es derivin d’aquest estudi ens permetran identificar millor les variacions de pressió, els nivells de contaminació ambiental, els factors de risc relacionats i això ens donarà peu a aplicar diferents mesures de prevenció i promoció de la salut. La pressió ambulatòria és una variable predictora d’esdeveniments cardiovasculars molt més potent que la pressió arterial clínica. Per tant, demostrar que hi ha una associació independent entre contaminació atmosfèrica i pressió ambulatòria tindria rellevància des del punt de vista de salut pública. Una intervenció poblacional sobre els nivells de contaminació atmosfèrica podria oferir benefici també en termes de risc cardiovascular a llarg termini, especialment quan és conegut que determinades zones urbanes de Catalunya presenten nivells de contaminants atmosfèrics que superen les recomanacions de la Unió Europea.

Actualment no hi ha cap estudi publicat que avaluï de forma conjunta i integrada totes les variables que s’obtenen del Monitoratge Ambulatori de Pressió Arterial de 24h (MAPA). Dins el projecte “Valor pronòstic del monitoratge ambulatori de pressió arterial de 24 hores sobre la morbiditat i mortalitat cardiovascular en pacients en prevenció primària cardiovascular”, ja avaluat pel CEIC amb codi P17/078 que té com a objectiu la creació d’un algoritme de risc per estimar el risc cardiovascular a partir de les xifres del MAPA, es vol realitzar una validació externa de dit algoritme per podem valorar l’ús d’aquest en diverses poblacions i així aspirar a utilitzar-lo en la nostra pràctica clínica diària. S’obtindran dades pseudoanonimitzades de diversos CAPs de Barcelona consistents en les dades del primer MAPA i dades d’esdeveniments cardiovasculars i mortalitat cardiovascular en pacients en prevenció primària cardiovascular majors de 18 anys. Es realitzarà una anàlisi descriptiva i de supervivència, i un model de riscos proporcionals de Cox de les noves dades, i posteriorment es realitzarà una comparativa dels dos models. S’espera que l’algoritme inicial sigui aplicable a la població utilitzada per a la validació externa, i així iniciar el procés d’incorporar-lo a la pràctica clínica habitual. Això suposaria un gran avanç per l’atenció als pacients amb risc cardiovascular, i de forma molt pragmàtica, ja que aquest algoritme podria ser utilitzat per qualsevol metge a la seva consulta.