Mència Benítez Camps,

Estat del tema: L’aprenentatge basat en jocs (game-based learning) és una eina innovadora en l’educació en ciències de la salut. Els jocs permeten una experiència immersiva positiva que possibilita un aprenentatge més autònom i interactiu, emprant diferents tècniques com el feedback, els escenaris de prova i les repeticions Des de fa un temps, el Grup de Treball d’Hipertensió de la CAMFiC està desenvolupant activitats gamificades en diferents formats. En les que s’han dut a terme fins ara, s’observa una millora de coneixements i valoració molt positiva per part dels professionals participants.
Tanmateix no està ben establert que aquestes activitats gamificades siguin millors que les activitats formatives convencionals.
Per aquest motiu, ens proposem fer un estudi amb l’objectiu de comparar una activitat formativa gamificada (joc de cartes) amb una activitat de formació tradicional.
Metodologia: estudi creuat d’intervenció.
32 professionals d’atenció primària amb activitat assistencial es randomitzaran en dos grups A i B: Un realitzarà l’activitat gamificada i l’altre una sessió clínica tradicional. A l’inici i final de l’activitat els participants respondran un formulari de coneixements i un qüestionari de satisfacció.
Als 6 mesos, es repetiran las mateixes activitats, però creuant els grups. I respondran de nou el formulari de coneixements a l’inici i el final i el qüestionari de satisfacció.
S’avaluaran las diferències en respostes correctes entre el principi i final de cada activitat i entre els grups.
Es consideraran rellevants les diferències de 2 o més punts (donat que és l’observat fins ara en la realització de les diferents activitats gamificades del grup).
Tots els participants signaran un consentiment acceptant participar en l’estudi.

Antecedents : La malaltia renal crònica (MRC) constitueix una patologia que en la seva evolució causa una gran discapacitat als pacients que la pateixen i una gran càrrega per al sistema sanitari. Constitueix un risc important en l’esdeveniment de malaltia vascular. En els últims estadis, el tractament passa per la diàlisi o el trasplantament. La MRC es pot detectar de manera senzilla i els tractaments i controls dels estadis inicials que poden prevenir aquesta evolució es duen a terme fonamentalment des de l’atenció primària.
Hipòtesis: S’ha produït una millora en el cribratge, detecció i control dels pacients amb MRC, des de l’any 2016.
Objectius: Descriure l’evolució del cribratge, detecció i control de la MRC a l’atenció primària entre els anys 2016 i 2021. Comparar aquests resultats amb les dades publicades d’altres països.
Metodologia: Estudi descriptiu transversal. S’inclou totat la població major de 18 anys, atesos en centres d’atenció primària amb història clínica informatitzada ECAP. Es recullen les variables següents: edat, sexe, filtrat glomerular estimat (FGe) amb la fòrmula CKD-EPI , albuminúria, xifres de pressió arterial, glicèmia, hemoglobina glicada, index de massa corporal estadiatge de MRC, fàrmacs usats, i vacunacions. Totes les dades s’obtenen de la història clínica d’atenció primària (ECAP). Les dades es recullen de forma anonimitzada (HASH) i agregades.
Anàlisi estadística: Totes les dades es descriuen amb freqüències i percentatges. Resultats esperats: S’espera trobar una millora en el cribratge, detecció adecuada i grau de control de diferents factors de risc cardiovascular respecte de l’any 2016.
Aplicabilitat: Conèixer l’evolució del cribratge i abordatge de la MRC a l’atenció primària permetrà detectar àrees de millora en aquesta patolgia, i valorar la utilitat dels protocols d’actuació existents actualment
Rellevància: És imprescindible conèixer les àrees en les que cal millorar en l’abordatge d’aquesta patologia des de la situació d’atenció primària per reduir les complicacions finals de la malaltia.

Paraules Clau: Renal Insufficiency, Chronic; Primary Health Care, diagnosis, comorbidity

La longitudinalitat assistencial és un dels aspectes clau en l’atenció dels pacients i una de les quatre característiques de l’atenció primària definides per Barbara Starfield. Existeix evidència que una relació longitudinal s’associa amb millors resultats assistencials i millor eficàcia del sistema sanitari.
La principal hipòtesi de l’estudi és que els indicadors de longitudinalitat de l’Atenció Primària a Catalunya es veuen afectats per característiques dels professionals, dels Equips d’Atenció Primària i del pacient.
Aquest projecte pretén estudiar els índex de longitudinalitat definits segons la bibliografia internacional i analitzar quines variables a nivell de pacient, de professional i d’organització dels equips es relacionen amb millors valors de longitudinalitat.
Per tal de dur a terme l’anàlisi es dissenyarà un estudi observacional retrospectiu, d’un període de mínim 2 anys, dins l’àmbit de l’atenció primària. La població d’estudi serà multi-nivell (pacients, professionals i equips).
Es realitzarà un anàlisi descriptiu univariant i bivariant, i s’ajustaran models de regressió per conèixer quines variables s’associen amb la longitudinalitat.
S’espera poder conèixer quins factors afecten la longitudinalitat a diferents nivells assistencials i així poder millorar l’atenció primària.

Objectiu
Avaluar les diferències existents en la prevalença de factors de risc cardiovascular (FRCV) i el grau de control d’aquests entre els pacients amb antecedents de neoplàsia maligna i els que mai l’han patit.

Mètodes
Estudi descriptiu transversal. S’inclouran els pacients de 18 anys o més assignats al CAP Gòtic del SAP Litoral de l’àmbit de Barcelona ciutat, atesos a atenció primària en els darrers dos anys, que tinguin antecedents de càncer registrat a la història clínica informatitzada (ECAP). Per cada pacient amb càncer s’identificaran dos controls aparellats per edat ( +/-5 anys) i sexe, atesos en el mateix període.
Un cop obtingut el consentiment informat s’accedirà a la història clínica dels pacients i dels controls per recollir la presència o no de FRCV i el grau de control d’aquests. També es recolliran variables demogràfiques, variables referents a la neoplàsia, variables referents a dany orgànic i variables referents a malaltia cardiovascular.

Resultats esperats
Esperem observar si els pacients que han patit una neoplàsia maligna tenen una prevalença superior als pacients sense aquest tipus d’antecedent.

Impacte potencial esperat
Conèixer el risc cardiovascular, les diferències en la prevalença i maneig dels coneguts factors de risc en aquest grup de pacients ens permetrà de fer una aproximació més acurada i un tractament més efectiu a l’hora de prevenir esdeveniments cardiovasculars i evitar morts prematures, així com dissenyar un protocol d’actuació específic per aquest grup de pacients
Això és d’especial importància si tenim en compte que els malalts supervivents de càncer són un grup cada cop més nombrós dels nostres pacients, i que tant les malalties cardio i cerebrovasculars com el càncer representen les causes més freqüents de mortalitat en la nostra societat, i apareixen cada cop més a edats més joves.

Objetivo: Evaluar la efectividad del conjunto mínimo básico de datos sobre la prevención, diagnóstico y el tratamiento de la insuficiencia venosa crónica (CMBD-IVC) para la prevención y tratamiento de la insuficiencia venosa crónica y su aplicabilidad clínica.
Diseño: Estudio experimental no controlado. Se presentará el CMBD-IVC y se incluirá en el programa informático e-CAP de los centros de Atención Primaria de la provincia de Girona, siendo el resto de provincias el grupo control. Los datos para determinar la línea base del diagnóstico actual se obtendrán del Sistema de Información para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria (SIDIAP).
Sujetos de estudio: Toda la población de Catalunya mayor de 18 años con los diagnósticos de Insuficiencia venosa crónica o varices adscrita a los centros públicos del Insitut Català de la Salut, que hayan sido visitados en los últimos tres años. Que no tengan ambos miembros inferiores amputados o estén ingresados en residencia.
Variables: Se considerará variable respuesta el diagnóstico de Insuficiencia venosa crónica o su estadio anterior que sería varices. Variables de comorbilidad: hipertensión, diabetes, insuficiencia renal, úlcera venosa. Variables sociodemográficas: edad, sexo, país de origen. Variables de prescripción farmacéutica y diagnósticos enfermeros.
Análisis estadístico: Se llevará a cabo un análisis estadístico descriptivo de las variables, hallando frecuencia y porcentaje de las variables cualitativas, media y desviación típica de las cuantitativas que sigan la distribución normal, y la mediana y rango intercuartil para las que no la sigan.

The ?Real world outcomes across the Alzheimer?s disease spectrum for better care: multi-modal data access platform? (ROADMAP) project provides the foundation for an integrated data environment and framework for real world evidence (RWE in Alzheimer?s disease).

The ROADMAP project aims the development of consensual key outcome measures and data integration tools for dataset characterisation and outcome classification, as well as guidelines on the handling and interpretation of real world evidence data.

Principal: Estimar si la presència del bloqueig de branca dreta (BBD) en població general sense malaltia cardiovascular augmenta la morbimortalitat cardiovascular.
Metodologia:
Disseny: Estudi de cohorts poblacional.
Àmbit de l?estudi: Estudi multicèntric amb 28 equips d?Atenció Primària (EAP) de Barcelona ciutat i del Barcelonès Nord- Maresme.
Subjectes de l?estudi: 3786 pacients reclutats el 2006-08 per a l?estudi ARTPER, el qual investigava la prevalença d?arteriopatia perifèrica i el seu valor predictiu vers les malalties i mortalitat cardiovascular. La cohort ARTPER està formada per població general adscrita a 28 EAPs de l?Àrea de Barcelona i del Barcelonès Nord-Maresme
Resultats esperats. Que els pacients que presenten un BBD sense malaltia cardiovascular presentin un augment de la morbimortalitat cardiovascular comparant amb pacients amb un ECG normal.
Impacte potencial esperat:
Si es conclou que el BBD augmenta la morbimortalitat cardiovascular dels nostres pacients, aquest estudi constituirà un punt de partida per renovar les recomanacions de les Guies de Practica Clínica sobre l? avaluació i seguiment dels pacients amb BBD , amb un impacte evident en la salut dels nostres pacients.

OBJETIVO: Evaluar el efecto hipotensor de la administración nocturna de bajas dosis de aspirina en hipertensos, de alto riesgo cardiovascular en tratamiento farmacológico y preventivo secundario con bajas dosis de AAS, para conseguir optimizar su tratamiento habitual y reducir el riesgo cardiovascular.

DISEÑO Ensayo clínico multicéntrico, aleatorizado, controlado con placebo, cruzado y triple ciego.

AMBITO Y SUJETOS: Se captarán 610 hipertensos, en tratamiento con bajas dosis de AAS como prevención secundaria, entre unos 40 médicos de AP colaboradores en el estudio; pertenecientes principalmente ala Comarca Guipúzcoa Oeste, Bilbao y Barcelona.

INTERVENCION: los 610 pacientes se asignarán aleatoriamente, en 2 grupos homogéneos. En un primer período, al grupo de intervención se le administrará AAS por la noche y placebo por la mañana y al grupo control AAS por la mañana y placebo por la noche, durante 3 meses. Tras un período de lavado de 1 mes, se intercambiarán el tratamiento durante otros 3 meses que dura el segundo período.

MEDICIONES: A los participantes en el ensayo, se les realizará un MAPA basal, un 2º MAPA al finalizar primer período y un 3er MAPA al finalizar el segundo período. La medida principal será la disminución de la TAM medida mediante MAPA.
Se valorarán los cambios en la TAS y TAD diurnas como nocturnas y la relación entre ellas. También se evaluará la transformación de pacientes non-dippers en dippers trasla intervención.

ANALISIS: Se realizará por intención de tratar, comparando los cambios entre ambos grupos mediante el análisis de modelos efectos mixtos.

OBJETIVOS: Principal: Evaluar la efectividad de una intervención en atención primaria, mediante una alerta electrónica en la historia clínica informatizada (HCI) para promover la participación de la población en un programa poblacional de cribado de cáncer colorrectal (CCR). Secundarios: Conocer los motivos de la no participación de la población invitada al cribado del CCR. Conocer la opinión de los profesionales sanitarios sobre el circuito del programa oficial y sobre la implementación de esta nueva herramienta. DISEÑO: Ensayo clínico controlado no aleatorio y una segunda fase transversal. SUJETOS DE ESTUDIO: Todas las personas invitadas a participar en el Programa de Detección Precoz de CCR del Servicio Catalán de la Salud, que incluye a hombres y mujeres de 50-69 años, y asignados a los dos Servicios de Atención Primaria (SAP) del estudio. Todos los profesionales sanitarios. METODOLOGÍA: La intervención consistirá en la activación de un recordatorio electrónico en la HCI de los pacientes que el médico o la enfermera deberán realizar en cualquier ocasión que el paciente acuda a la consulta durante los dos años que dura la intervención. Posteriormente se comparará el porcentaje de pacientes que han realizado el cribado, mediante la prueba de detección de sangre oculta en heces, en los grupos control e intervención. También se pasará un cuestionario a los profesionales para conocer su opinión sobre el circuito del programa oficial y sobre la nueva herramienta. RESULTADOS ESPERADOS: Esperamos observar un aumento superior o igual al 10% de pacientes cribados en el grupo intervención respecto al grupo control

OBJETIVO: Determinar si el paracetamol en formulación efervescente incrementa la presión arterial en comparación con el paracetamol en formulación no efervescente. DISEÑO: Ensayo clínico multicéntrico, abierto, aleatorizado, cruzado, con tratamiento activo de 3 semanas de duración en cada periodo. SUJETOS: Hipertensos, con indicación de tratamiento crónico del dolor con paracetamol, atendidos en atención primaria. VARIABLES: edad, sexo, grado de dolor (escala visual analógica), cifras de presión arterial clínicas y ambulatorias (24 h). Variable principal de estudio: cambios en las presiones arteriales medias de 24 horas, diurnas y nocturnas basales, al cruce de los grupos y finales. ANALISIS: Análisis estadístico por intención de tratar y por protocolo y descriptivo basal (frecuencias absolutas y relativas para las variables categóricas, y estadísticos descriptivos para las variables cuantitativas). Se estudiaran las diferencias en las variables demográficas y clínicas entre la población objetivo y la aleatorizada para poder evaluar un posible sesgo de selección en la muestra final. Para los objetivos primarios se aplicará la prueba de la t de Student o la prueba de la U de Mann Whitney, después de la prueba de Levene para evaluar la homogeneidad de variancias. La proporción de pacientes con control en cada rama se comparará con el test de ji cuadrada de Pearson o la prueba exacta de Fisher y se calculará la reducción absoluta y relativa del riesgo. Se presentaran los resultados en diferencias absolutas y relativas y su intervalo de confianza al 95%.

OBJETIVO: Comparar la efectividad de la atención realizada por las enfermeras respecto a la que hace de forma habitual el personal médico en los pacientes adultos que piden ser visitados el mismo día en los Equipos de Atención Primaria (EAP) del Institut Català de la Salut (ICS) de Cataluña. ÁMBITO: EAP del ICS de los territorios de Costa de Ponent, Barcelona Ciutat y Barcelonés Nord i Maresme (142 EAP de los 272 EAP del ICS). Se ofrecerá participar en el estudio a todo el personal médico (1.500) y enfermeras (1.500) integrado en la red reformada de estos EAP. DISEÑO: Ensayo clínico aleatorio (ECA) sin enmascaramiento. El grupo intervención será atendido por enfermeras y el grupo control por personal médico. El tamaño muestral será de 2.154 (1.077 por grupo), teniendo en cuenta 40 profesionales como mínimo, de 20 EAP, y el efecto de diseño debido a la correlación intraclase intraprofesional y EAP. La asignación aleatoria se realizará por conglomerados de días de la semana. SUJETOS: Pacientes adultos que piden ser visitados el mismo día. VARIABLES: Principales: resolución de síntomas y satisfacción del paciente a las 2 semanas de la visita. Co-variables: características de los sujetos; profesional; EAP; día de la semana. FUENTES DE INFORMACIÓN: Variables principales: encuesta telefónica a las 2 semanas. Co-variables: entrevista e historia clínica del paciente. ANALISIS: Por intención de tratar. Para comparar la efectividad entre los grupos se realizarán modelos multinivel logísticos o lineales, realizando diferentes escenarios de correlación intraclase.