Maria Ramon Granés

– ANTECEDENTS: La diabetis tipus 2 (DM2) és una condició cada vegada més prevalent que afecta especialment la població d’edat avançada. El control insuficient de la malaltia, redueix la qualitat i esperança de vida de les persones afectades, principalment arran de l’aparició de complicacions vasculars i cròniques. Entre els factors que influeixen en aquest mal control, trobem la presència de determinants socials de la salut adversos i la coexistència amb la fragilitat, que més sovint es presenta durant l’envelliment.
– HIPÒTESI: Les persones amb DM2 i fragilitat presenten una càrrega més elevada de comorbiditats i pitjors resultats en salut (més complicacions de la diabetis, hospitalitzacions, mortalitat) en comparació amb les persones amb DM2 sense diabetis. També presenten major risc de sobretractament farmacològic a causa de l’infradiagnòstic de la fragilitat i falta d’adaptació dels objectius terapèutics.
– OBJECTIUS: L’objectiu que es preté és conèixer la prevalença de la fragilitat en pacients amb DM2, identificar factors de risc i determinants socials associats, així com la presència d’altres comorbiditats, complicacions i tractaments de la diabetis.
– METODOLOGIA: Estudi observacional de cohorts retrospectives i multicèntric.
– DETERMINACIONS: No procedeix.
– ANÀLISI ESTADÍSTICA: S’analitzarà una cohort de pacients amb DM2 i una cohort de control sense DM2, aparellades per edat i sexe. La DM2 es definirà per la presència d’un codi diagnòstic CIE-10, l’ús de fàrmacs
antidiabètics, o una HbA1c = 6,5%. S’inclouran pacients diagnosticats entre 2010 i 2023 que compleixin els criteris d’inclusió i exclusió establerts. La fragilitat es determinarà amb l’índex validat eFRAGICAP, que classifica els pacients segons el grau de fragilitat a partir de les dades clíniques disponibles.
– RESULTATS ESPERATS: S’espera evidenciar una prevalença elevada de fragilitat en pacients amb DM2, amb una associació significativa entre els SDOH desfavorables i pitjors resultats de salut. També es preveu identificar diferències significatives en el grau de control metabòlic, les complicacions de la malaltia, hospitalitzacions i mortalitat entre els grups estudiats.
– APLICABILITAT I RELLEVÀNCIA: Els resultats d’aquest estudi contribuiran a millorar la detecció precoç de la fragilitat i l’estratificació del risc de presentar-la; optimitzar el maneig clínic personalitzat dels pacients fràgils amb DM2; i ajustar protocols clínics, informar polítiques sanitàries dirigides a minimitzar desigualtats socials en salut.

ANTECEDENTS. La diabetis mellitus tipus 2 (DM2) és una malaltia crònica molt prevalent, que associa una elevada morbimortalitat i costs sanitaris. La seva distribució no és homogènia a la població, sinó que segueix un gradient social: com més baixa és la posició socioeconòmica, pitjor estat de salut. Els determinants socials de la salut expliquen bona part d’aquestes desigualtats observades en la prevalença de la DM2, el seu control metabòlic i l’aparició de complicacions en el temps.
HIPÒTESI. Els pacients amb diabetis tipus 2 atesos a l’àmbit d’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut que viuen en àrees amb més privació socioeconòmica presenten pitjor control de la diabetis que aquells que resideixen en àrees menys privades.
OBJECTIUS. L’objectiu principal és analitzar l’associació entre la privació socioeconòmica territorial amb la prevalença, el control metabòlic i les complicacions cròniques de la DM2.
METODOLOGIA. Estudi observacional ecològic. La unitat d’estudi seran els 280 Equips d’Atenció Primària de Catalunya. Es realitzaran correlacions amb l’Índex Socioeconòmic Compost (ISC) i les variables de salut de la DM2, i una anàlisi descriptiva de la població amb DM2 inclosa a l’estudi.
RESULTATS ESPERATS. S’espera que la correlació entre la privació socioeconòmica del territori i les variables de salut de la DM2 sigui significativa; observant-se pitjor resultats en el maneig de les persones amb DM2 d’aquelles àrees amb més privació socioeconòmica.
APLICABILITAT I RELLEVÀNCIA. Millor caracterització dels pacients amb DM2 de la població estudiada, fent èmfasi en com les complexitats de l’entorn influeixen en el maneig de la malaltia. Utilitzar els resultats com a eina d’ajuda per a la distribució de recursos equitativa.
PARAULES CLAU. Diabetis mellitus tipus 2; Determinants socials de la salut; Privació socioeconòmica.