Magdalena Bundo Vidiella

Objetivo principal: Identificar los cambios en el grado de control y tratamiento de la DM2 en el periodo 2014-2018 en la población de Catalunya atendida en atención primaria. Identificar los cambios en la prevalencia de enfermedad macrovascular (Cardiopatia isquémica, AVC y Arteriopatia periférica) y complicaciones microvasculares de la DM2 (retinopatia y nefropatia).

Diseño y Ámbito del estudio: Estudio observacional retrospectivo analizando los datos de varios cortes transversales de la población de pacientes con DM2 atendidos en atención primaria en Catalunya Sujetos del estudio: Pacientes con DM2 atendidos durante el año de cada una de las evaluaciones Instrumentación: Datos de todos los pacientes de la base de datos poblacional SIDIAP (población atendida por el Institut Català de la Salut) los años 2014-2018.

Determinaciones: Edad, sexo, tiempo de evolución de la DM2, HbA1c, Presión Arterial y Colesterol-LDL presencia de complicaciones macro y microvasculares y tratamientos para la hiperglucemia y otros factores de riesgo cardiovascular (antihipertensivos, hipolipemiante y antiagregantes/anticoagulantes).

Análisis estadístico: Descriptiva general de las variables incluidas en el estudio expresadas como intervalos de confianza del 95%. No se considerarán los datos ausentes y se considerarán como perdidos. De resultar de interés algún subgrupo en particular de pacientes, podrán realizarse subanálisis.

Resultados esperados: existen importantes cambios en el abordaje de la enfermedad diabética en los últimos años, que se traduce en el distinto grado de control de los factores de riesgo, la prevalencia de complicaciones y el tratamiento de la DM2.

Aplicabilidad: Los datos obtenidos de este estudio permitirán mejorar el conocimiento sobre el control de la enfermedad y sus complicaciones crónicas y permitirá identificar el tipo de pacientes que se pueden beneficiar de las intervenciones terapéuticas y por tanto en los que se debería priorizar los recursos Relevancia: Es necesario conocer la evolución de los indicadores de control metabólico, el tratamiento y la morbimortalidad en personas con DM2 en nuestro ámbito Limitaciones: las propias de los estudios observacionales retrospectivos

Assaig clínic controlat amb placebo, a triple cec i aleatoritzat que pretén avaluar l’eficàcia del col·lutori de Clorur de Cetilpriridini al 0,07% en la reducció de la càrrega viral salival del SARS-CoV-2 en pacients COVID-19 positius, avaluar les mascaretes facials com a eina de mostreig en estudis de col·lutoris orals y determinar si la viabilitat mitjançant RT-qPCR és efectiva en el recompte de SARS-CoV-2 infectius de les mostres.

Objetivo: Analizar la evolución del control metabólico de la DM2 y de sus factores de riesgo, así como la
aparición de las complicaciones crónicas de la DM2 en los pacientes en función de la edad a la que se les ha
diagnosticado la enfermedad.
Metodología: Estudio observacional de tipo analítico de cohortes retrospectivo, longitudinal y multicéntrico
mediante el uso de la base de datos del SIDIAP (sistema de información para el desarrollo de la investigación
en Atención Primaria) que contiene los datos de la historia clínica informatizada de atención primaria
(eCAP).
La población de referencia: Son los pacientes con un debut de la DM2, durante el periodo a analizar (entre
2008 y 2018).
Resultados esperados: La hipótesis de trabajo es que los pacientes a los que se les diagnostica la diabetes
tipo 2 (DM2) a una edad avanzada, probablemente tendrán una mejor evolución clínica y con menos
complicaciones que los pacientes a los que se les ha diagnosticado la DM2 a una edad más precoz.
Aplicabilidad: el mayor conocimiento de la historia natural de la enfermedad y la distinta importancia de los
factores de riesgo según la edad permitirán una mejor planificación de las actividades preventivas de forma
que redunden en un claro beneficio para la población.
Palabras clave: control glucémico, diabetes mellitus, diagnostico, edad, epidemiologia.

Antecedents:
Les lesions als peus són una de les complicacions més greus de la Diabetis Mellitus (DM) i la primera causa d’amputació no traumàtica en els països desenvolupats. La infecció de la lesió és el factor determinant més important en l’amputació. No s’ha trobat cap treball realitzat a l’atenció primària (AP) que tingui com a objectiu conèixer els principals gèrmens implicats en les infeccions de les ferides als peus dels pacients diabètics.

Hipòtesis:
Es trobarà almenys un microorganisme en el 80 % dels cultius. Els grampositius seran els organismes aïllats amb més freqüència, seguits pels bacils gramnegatius Enterorobacteriaceae.

Objectius:
Conèixer la prevalença dels gèrmens més freqüents implicats en les infeccions de les úlceres dels peus dels pacients diabètics atesos en els centres d’AP del Barcelonès Nord i Maresme.
Conèixer la seva sensibilitat als antimicrobians per tal d’adequar la política de l’ús dels antibiòtics, evitant l’aparició de microorganismes multiresistents.

Objectius específics:
Conèixer el grau de coneixement que tenen els professionals sanitaris de les recomanacions de les principals guies publicades i augmentar aquest coneixement.
Conèixer el nombre de cultius que es realitzen en un període de 6 mesos.
Conèixer l’evolució de l’úlcera i del pacient als 6 mesos de seguiment.

Metodologia:
Estudi prospectiu multicèntric observacional

En el anterior Pla de Salut de Catalunya, el Programa de Prevención y Atención a la Cronicidad (PPAC) propuso la identificación de la complejidad clínica siguiendo dos perfiles: Paciente crónico complejo (PCC) y Modelo de atención a la cronicidad avanzada (MACA). Se proponía identificar la condición para actuar de forma adecuada con estas personas, de forma equitativa (entendida tratar igual a los iguales y diferente a los diferentes). Si es éticamente legítima la discriminación positiva hacia un colectivo vulnerable, si sabemos que las personas con necesidades complejas de atención, y en concreto las personas susceptibles de recibir el modelo MACA son vulnerables, y hace ya años de la implementación de las políticas, es oportuno saber si hemos identificado a las personas susceptibles, o si tienen acceso a los recursos adecuados y son atendidas de forma acorde a las mejores prácticas en nuestro equipo.

Hipòtesi
Els sistemes d’informació i els indicadors automatitzats de comandament que s’elaboren des de les estructures de gestió són insuficients per conèixer la complexa realitat de les consultes d’assistència primària. Necessitem conèixer com estan els professionals, entendre’ls i saber com fan la seva feina per poder planificar un futur millor.

Objectiu
General:
Estendre el treball engegat al novembre de 2016, aprofundint en el coneixement de la complexitat de la tasca assistencial de les consultes dels metges de família de la comarca del Maresme creant l’OBSERVATORI DE LA MEDICINA DE FAMILIA AL MAREMSE.
Específics:
a) Establir una plantilla fixe de metges sentinella de tots els ABS de la comarca (des de Masnou a Tordera).
b) Conèixer el nombre de visites realitzades al final d’una setmana laboral ordinària (estàndar). Tipus de visita (presencials, virtuals, telefòniques, domicilis, …)
c) Conéixer el nivell d’estrés crònic professional (Burnout), fent servir l’escala MBI (Maslach i Jackson,1981), ampliament utilitzada en l’entorn clinic.
d) Aprofundir en la complexitat de la consulta per la demanda realitzada, valorant els domicilis, urgències, visites espontànies. Amb la intenció de poder determinar si la complexitat es deguda al problema clínic, o ver per atendre moltes demandes al mateix moment, o per problemes amb l’idioma/comunicació, o per patologia mental, etc).
e) Conèixer el nombre de demandes i els motius de consulta de les visites presencials.
f) Conéixer el grau de ressolució de les consultes des del punt de vista del professional.
g) Millorar en el coneixement de la percepció de fatiga al final de la jornada mitjançant la Escala Visual Analògica-fatiga (EVA-fatiga).

Disseny: Estudi transversal descriptiu
Àmbit: Comarca del Maresme, des de Masnou fins a Tordera.
Població: Metges d’Atenció Primària dels EAPs de l’Institut Català de la Salut, del Consorci Sanitari del Maresme i de la Corporaciò de Salut del Maresme i la Selva.
Observacions i medicions : Seguint el model de la vigilància epidemiològica s’ampliarà la Xarxa de Metges Sentinella per obtenir la informació requerida per realitzar l’estudi. Aquest model està basat en la col·laboració voluntària dels professionals sanitaris. Es necessiten un mínim de dos metges sentinella per cada Equip d’Atenció Primària, intentant equilibrar per gènere, torn de treball (majoritàriament matí o tarda), edat , temps d’antiguitat a l’equip.

Antecedentes: las lesiones en los pies son una de las complicaciones más graves de la Diabetes Mellitus tipo 2 (DM2) y la primera causa de amputación no traumática en los países desarrollados.
Objetivo: Conocer la prevalencia de úlceras en las extremidades inferiores y pie diabético (UEIP) de los pacientes diabéticos tipo 2 atendidos en atención primaria en Cataluña.
Diseño del estudio: estudio descriptivo transversal a partir de los registros de historiales médicos
electrónicos de la base de datos SIDIAP.
Pacientes: Pacientes diagnosticados de DM2, usuarios de centros de atención primaria del ICS el día 31 de diciembre de 2018.
Determinaciones: Edad,sexo,hábitos tóxicos, diagnóstico de la DM2,años de evolución de DM2,IMC,Presión arterial , ITB, monofilamento, sensibilidad vibratoria con diapasón, comorbilidades, Articulación de Charcôt, amputaciones, variables de laboratorio, variables relacionadas con la ulcera, medicación concomitante.
Plan de análisis: Se realizará un análisis descriptivo general de las variables incluidas en los objetivos. Se presentarán las distribuciones de frecuencias absolutas y relativas de las variables cualitativas, así como las medidas de tendencia central y dispersión (media desviación típica, mediana, mínimo y máximo) de las variables cuantitativas globalmente y en función del grupo (UEIP registrada versus no).
Resultados esperados: la prevalencia de ulceras que se espera encontrar es de un 1-2%
Aplicabilidad i relevancia: La realización de un análisis específico de SIDIAP centrado en lesiones en los pies en pacientes diabéticos nos puede aportar gran información acerca de la prevalencia de esta complicación en nuestro país.Las conclusiones obtenidas podrán ser extrapoladas sin dificultad al total de las personas con pie diabético de Catalunya

Objetivo: Evaluar la efectividad del conjunto mínimo básico de datos sobre la prevención, diagnóstico y el tratamiento de la insuficiencia venosa crónica (CMBD-IVC) para la prevención y tratamiento de la insuficiencia venosa crónica y su aplicabilidad clínica.
Diseño: Estudio experimental no controlado. Se presentará el CMBD-IVC y se incluirá en el programa informático e-CAP de los centros de Atención Primaria de la provincia de Girona, siendo el resto de provincias el grupo control. Los datos para determinar la línea base del diagnóstico actual se obtendrán del Sistema de Información para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria (SIDIAP).
Sujetos de estudio: Toda la población de Catalunya mayor de 18 años con los diagnósticos de Insuficiencia venosa crónica o varices adscrita a los centros públicos del Insitut Català de la Salut, que hayan sido visitados en los últimos tres años. Que no tengan ambos miembros inferiores amputados o estén ingresados en residencia.
Variables: Se considerará variable respuesta el diagnóstico de Insuficiencia venosa crónica o su estadio anterior que sería varices. Variables de comorbilidad: hipertensión, diabetes, insuficiencia renal, úlcera venosa. Variables sociodemográficas: edad, sexo, país de origen. Variables de prescripción farmacéutica y diagnósticos enfermeros.
Análisis estadístico: Se llevará a cabo un análisis estadístico descriptivo de las variables, hallando frecuencia y porcentaje de las variables cualitativas, media y desviación típica de las cuantitativas que sigan la distribución normal, y la mediana y rango intercuartil para las que no la sigan.

Hipòtesi:
Els sistemes d’informació i els indicadors de comandament que s’elaboren des de les estructures de gestió no estan detectant la sobrecàrrega assistencial i la complexitat que afronten els Metges de Familia amb la conseqüent repercusió sobre el desenvolupament de l’organització i les tasques pròpies d’aquests professionals

Objectius:

General:
Obtenir una descripció qualitativa de la complexitat i la càrrega assistencial de les consultes dels Metges de Familia del Maresme Central.

Específics:
a) Conèixer el nombre d’assistències reals realitzades al final d’un dia
b) Conèixer el nombre de demandes i motius de consulta de les visites presencials
c) Categoritzar els motius principals de cada consulta
d) Valorar la presència de consultes considerades inadequades
e) Conèixer la percepció de fatiga al final de la jornada i la seva repercusió sobre la empatia dels professionals
f) Conèixer el temps de descans efectiu dels professionals en una jornada estàndard de 7 hores i la càrrega mental que suposa

Disseny:
Estudi transversal descriptiu

The ?Real world outcomes across the Alzheimer?s disease spectrum for better care: multi-modal data access platform? (ROADMAP) project provides the foundation for an integrated data environment and framework for real world evidence (RWE in Alzheimer?s disease).

The ROADMAP project aims the development of consensual key outcome measures and data integration tools for dataset characterisation and outcome classification, as well as guidelines on the handling and interpretation of real world evidence data.

Objectius principals: conèixer la incidència, evolució, pronòstic i factors de risc d’úlceres en el peu dels pacients diabètics tipus 2 en diferents centres d’atenció primària de Catalunya.
Disseny i Àmbit de l’estudi: estudi prospectiu multicèntric observacional realitzat a 33 centres d’Atenció Primària de Catalunya.
Pacients: individus amb el diagnòstic de Diabetis Mellitus tipus 2 (DM2) de qualsevol edat, atesos al seu centre d’atenció primària que consultin o a l’exploració física se’ls hi trobi una úlcera al peu. També s’hi inclouran els pacients en els que es realitzi el diagnòstic de DM2 arrel de la lesió al peu.
Determinacions: Edat, sexe, temps d’evolució de la DM2, tractament, complicacions macro i microvasculars, factors de risc cardiovasculars, mida i localització de la úlcera, desencadenant, tractament i evolució.
Instrumentació: la habitual per a la exploració del peu diabètic (monofilament, índex turmell -braç, sensibilitats, etc) i dels factors de risc (pressió arterial, analítica, etc)
Anàlisis estadístic: estadística descriptiva general amb mesures de tendència central i dispersió. Estadística inferencial estàndard per estudi de relacions bivariants. Estimació de taxes de incidència.
Resultats esperats: la incipiència d’úlceres que s’espera trobar en els pacients diabètics tipus 2 es d’un 1-4%. La gran majoria d’aquestes lesions es resolen a l’atenció primària, sense necessitat de que el pacient sigui derivat a un segon nivell.
Aplicabilitat : les dades obtingudes permetran millorar el coneixement del peu diabètic i establir estratègies que millorin la prevenció, el tractament i el pronòstic d’aquesta complicació de la DM2.
Rellevància: un estudi prospectiu, amb una participació voluntària de 33 centres d’Atenció Primària arreu de Catalunya donarà una gran informació sobre els desencadenants, la incidència i el pronòstic de les lesions als peus dels diabètics tipus 2, per tal d’evitar les amputacions.
Limitacions: venen determinades per el registre de les variables i la possible pèrdua de seguiment dels pacients

Rationale and background
Strontium ranelate (Protelos®/ Osseor®) has been authorised since 2004 in the European Union for the treatment of osteoporosis in postmenopausal women to reduce the risk of vertebral and hip fracture. Since June 2012, strontium ranelate is also approved for the treatment of osteoporosis in adult men at increased risk of fracture.
In the frame of 13th PSUR assessment, data submitted raised concern regarding cardiovascular safety beyond the already recognised risk for venous thromboembolism. As a result of this assessment, an increased risk for serious cardiac disorders, including myocardial infarction has been identified and risk minimization measures specifically targeting this identified risk were recommended by the CHMP. These risk minimisation measures included a restriction of the target population by excluding patients with established, current or past history of ischaemic heart disease, peripheral arterial disease and/or cerebrovascular disease and/or uncontrolled hypertension, and precautions of use. These changes were disseminated in the form of a DHPC in May 2013.
In view of this newly identified risk of serious cardiac disorders, an overall benefit/risk review under Article 20 of regulation (EC) No 726/2004 started in May 2013 and was finalized on 20 February 2014. Following the outcome of this referral, the MAH has to conduct a non-interventional safety study to evaluate the effectiveness of the applied risk minimisation measures.
The overarching aims of the proposed study are:
1. To study the effect of the risk minimisation measures for Strontium Ranelate
2. To estimate and compare the incidence rates of cardiac and thromboembolic events in users of SR and users of bisphosphonates

Research question and objectives
PRIMARY OBJECTIVES:
Effectiveness of risk minimization
1) To characterise utilization patterns of strontium ranelate
2) To estimate the prevalence of contraindications in SR users during the period before and after the May 2013 DHPC.
Safety
3) To estimate the incidence rates of cardiac and thromboembolic events in SR users with and without contra-indications prior and after May 2013 DHPC
4) To compare the risk of cardiac and thromboembolic events between new users of SR and new users of oral bisphosphonates without contra-indications, both before and after the May 2013 DHPC.

Study design
Multi-national multi-database approach with:
1. Population-based cohort study
2. Nested case control analysis in a cohort of new users of strontium ranelate or oral bisphosphonates (BP)

Population Setting
The study will be conducted using routinely collected health care data from databases that participate in the EU-ADR Alliance. EU-ADR Alliance is a network of research institutes that conduct pharmacoepidemiological research. For this study data will be used from 5 EU countries: Denmark, Italy, the Netherlands, Spain, and the United Kingdom.

Study population
The study population will comprise the entire source population for the measurement of risk minimization effectiveness. It comprises a cohort of new SR and oral bisphosphonate users for the comparative safety study. Specific inclusion and exclusion criteria will apply

OBJETIVO: Evaluar la utilidad diagnóstica de la retinografía en la detección de isquemia cerebral silente en población mayor de 50 años sin ictus previo. DISEÑO: Estudio analítico observacional multicéntrico de evaluación de una prueba diagnóstica. SUJETOS: 644 individuos con una Resonancia Nuclear Magnética (RNM) practicada por sospecha de patologia cerebral no vascular, pertenecientes a Centros de Salud de Atención Primaria (AP) del área metropolitana de Barcelona. Definición de caso: paciente que presente isquemia cerebral silente diagnosticada por RNM; para cada caso se seleccionará un control de las mismas características sin patologia vascular cerebral por RNM. Se excluyen los individuos con alguna limitación para la lectura de la retinografía o la patología cerebral que altere su interpretación o de la RNM. MÉTODOS: Se realizará una entrevista para recoger datos socio-demográficos, de tratamiento, factores de riesgo y comorbilidades cardiovasculares. Se solicitará una analítica y ECG. Posteriormente, se realizará una retinografía mediante cámara amidriática a todos los participantes. ANÁLISIS ESTADÍSTICO: La sensibilidad, especificidad y valores predictivos se calcularán a partir de tablas 2×2 (isquemia cerebral silente sí/no vs. retinografía positiva/negativa). Sus intervalos de confianza se calcularán como el intervalo de confianza de una proporción. RELEVANCIA Y APLICABILIDAD: La detección de isquemia cerebral silente precisa una RNM, exploración poco accessible desde AP. Conocer la utilidad de la retinografia como prueba de cribaje, comportaria una optimización de recursos con reducción de costes

El índice tobillo-brazo (ITB) se obtiene dividiendo la presión arterial sistólica (PAS) a nivel del tobillo por la PAS braquial. Un ITB ? 0,90 es sugestivo de arteriopatía periférica (AP) y ha demostrado ser un buen predictor de morbimortalidad cardiovascular y mortalidad total. En los trabajos publicados hasta el momento, se utiliza un doppler y un esfingomanómetro de mercurio para poder determinar las PAS. La retirada de los esfingomanómetros de mercurio de las consultas hace necesario validar nuevos instrumentos. Los esfingomanómetros automáticos han demostrado muy baja sensibilidad en la determinación del ITB. El OMRON HEM-907, cuando se utiliza con su opción manual, actúa como una columna de mercurio. Nuestro objetivo es conocer la concordancia entre los ITB obtenidos con OMRON HEM-907 (modo manual) y con esfingomanómetro de mercurio. El Índice dedo-brazo (IDB) se obtiene al dividir la PAS a nivel del primer dedo del pie por la braquial del brazo control. Existen muy pocos estudios publicados y no hay seguimiento de ninguna cohorte. El IDB ha demostrado una buena correlación con la angiografía y ser muy útil en los pacientes con calcificación arterial. Nuestro objetivo es conocer la aplicabilidad de la determinación de este parámetro en atención primaria. Para llevar a cabo el estudio se realizará la determinación del ITB utilizando el OMRON HEM-907, en su versión manual junto con el doppler y con el esfingomanómetro de mercurio. Ambas exploraciones se realizarán en el mismo paciente de forma consecutiva y por dos exploradores distintos. También se determinará la PAS a nivel del dedo del pie.

OBJECTIU: Objectius principals: Conèixer la prevalença d’IDB patològic en el grup de pacients diabètics tipus 2 amb un ITB calcificat. Conèixer la concordança entre l’IDB i l’ITB i la informació complementària que pot aportar l’IDB a la determinació de l’ITB en el grup de pacients diabètics tipus 2 amb un ITB normal o patològic. Objectiu secundari: Determinar l’índex de massa corporal com a factor de risc en els pacients diabètics tipus 2 amb valors de l’ITB i/o l’IDB alterats. MÈTODES: Disseny: Estudi transversal, observacional i descriptiu. Àmbit d’estudi: Atenció primària. Tres Centres d’Atenció Primària (CAPs) de l’àmbit del Barcelonès Nord i Maresme. Subjectes d’estudi: Pacients diabètics tipus 2 de més de 40 anys i que estiguin assignats a algun d’aquests 3 CAPs. Variables i mesures principals: Es citarà per telèfon als pacients diabètics tipus 2 seleccionats per l’estudi, per a que acudeixin a fer-se una visita en el corresponent centre d’atenció primària. Se’ls hi recollirà informació sociodemogràfica (edat i gènere), antecedents d’hipertensió arterial i mesures antropomètriques (pes, talla, perímetre del braç i del turmell). També se’ls hi farà una exploració amb el doppler i l’esfigmomanòmetre de mercuri per determinar l’ITB i l’IDB. Per tal d’estandarditzar la tècnica d’aquestes exploracions sempre serà la mateixa infermera la que les realitzarà. RESULTATS ESPERATS: Hi han molt pocs estudis publicats que permetin conèixer l’aplicabilitat i rendibilitat de l’IDB en pacients diabètics amb sospita de calcificació arterial. Tot i així, entre l’elevat nombre de pacients diabètics tipus 2 amb un ITB calcificat que tenim a les nostres consultes, esperem trobar un percentatge significatiu de pacients amb un IDB patològic, cosa que milloraria molt el diagnòstic d’arteriopatia perifèrica (AP). IMPACTE POTENCIAL ESPERAT: Aquest estudi permetrà tenir més dades del valor pràctic de l’IDB i donar-lo a conèixer per poder completar l’estudi dels pacients diabètics, especialment en aquells que presenten criteris de calcificació en l’ITB. Això ajudarà a millorar el diagnòstic de l’AP a les consultes d’atenció primària i prevenir possibles complicacions.

OBJETIVO: Conocer la prevalencia de arteriopatía periférica (AP) en población general de ambos sexos, su relación con morbi-mortalidad vascular y su significado clínico-pronóstico en relación al riesgo cardiovascular determinado mediante las tablas REGICOR, Framingham y SCORE. DISEÑO: Estudio observacional en dos fases. FASE I: Transversal descriptivo de prevalencia de AP y FASE II: Analítico de cohortes. ÁMBITO DE ESTUDIO: Población adscrita a 24 Centros de Salud de Atención Primaria de entorno urbano y semiurbano. SUJETOS DE ESTUDIO: Muestra aleatoria de 3010 personas de edad mayor o igual a 50 años. INSTRUMENTALIZACIÓN: A) Estudio transversal. Como criterio diagnóstico de AP se utilizará el índice tobillo/brazo. Esta determinación se realizará mediante un Doppler portátil (sonda de 8 Mhz) por personal previamente entrenado. El cálculo del riesgo cardiovascular se realizará mediante las tablas REGICOR, Framingham y SCORE. B) Estudio de cohortes. Los sujetos serán evaluados cada 6 meses mediante entrevista telefónica, revisión de la historia clínica informatizada, entrevista personal o telefónica con el médico de atención primaria responsable del paciente yrevisión anual de los registros de mortalidad para determinar la aparición de los siguientes eventos durante el seguimiento: 1. Accidente isquémico transitorio, 2. Ictus, 3. Angina de pecho, 4. Infarto de miocardio, 5. Aneurisma abdominal sintomático y 6. Mortalidad vascular. RESULTADOS ESPERADOS: Estimación prevalencia de arteriopatía periférica en población mayor o igual a 50 años y estimación del riesgo relativo de padecer un evento cardiovascular en función de la presencia de AP

OBJECTIU: Conèixer la prevalença d’arteriopatia perifèrica en població general d’ambdos sexes, la seva relació amb la morbi-mortalitat vascular i el seu significat clínic-pronòstic en relació al risc cardiovascular determinat mitjançant les taules REGICOR i Framingham. DISSENY: Estudi observacional en dues fases. FASE I: Transversal descriptiu de prevalença d’arteriopatia perifèrica i FASE II: Analític de cohorts. ÀMBIT D’ESTUDI: Pacients adscrits a 21 Centres de Salut d’Atenció Primària i entorn urbà i semiurbà. SUBJECTES D’ESTUDI: Mostra aleatòria de 3010 persones d’edat ? 50 anys. INSTRUMENTALITZACIÓ: A) Estudi transversal. Com criteri diagnòstic d’arteriopatia perifèrica s’utilitzarà l’índex turmell/braç ? 0,9. Aquesta determinació es realitzarà mitjançant un Doppler portàtil (sonda de 8 Mhz) per personal prèviament entrenat. El càlcul del risc cardiovascular es realitzarà mitjançant les tauless REGICOR i Framingham. B) Estudi de cohorts. Els subjectes seran avaluats cada 6 mesos mitjançant entrevista telefònica, revisió de la història clínica informatitzada, entrevista personal o telefònica amb el metge d’atenció primària responsable del pacient i revisió anual dels registres de mortalitat per a determinar l’aparició dels següents events durant el seguiment: 1.Accident isquèmic transitori, 2.Ictus, 3.Angina de pit, 4.Infart de miocardio, 5.Aneurisme abdominal simptomàtic i 6.Mortalitat vascular. RESULTATS ESPERATS: Estimació prevalença d’arteriopatia perifèrica en població ? 50 anys i estimació del risc relatiu de patir un event cardiovascular en funció de la presència d’arteriopatia perifèrica.