Macarena Pozo Ariza

La Fibromiàlgia i la síndrome de la Fatiga Crònica es consideren síndromes de Sensibilització Central, on semblen estar involucrats circuits metabòlics, immunològics i neurològics. El dolor crònic disseminat és un dels seus principals símptomes, juntament amb l’insomni i la fatiga. No existeixen dades acurades de prevalença a nivell català i espanyol, però en els dos casos es coneix que l’impacte socioeconòmic d’aquests síndromes invalidants és molt elevat. Les dues síndromes són més prevalents al sexe femení i aproximadament el 95% dels diagnòstics de Fibromiàlgia, i el 70% dels diagnòstics de Fatiga Crònica es produeixen en dones. Els tractaments farmacològics milloren parcialment els símptomes en determinats casos i cada cop més l’abordatge no farmacològic grupal multicomponent guanya rellevància, mostrant una millor eficàcia. Diversos estudis associen certes característiques dels hàbits alimentaris, nivells baixos de determinats nutrients i alteracions cronobiològiques amb el desenvolupament i la simptomatologia en Fibromiàlgia i la Fatiga Crònica. Per altra banda s’ha demostrat el benefici de la pràctica d’exercici físic en aquestes patologies. Per diverses raons en l’abordatge grupal multicomponent, la nutrició i cronobiologia no s’arriben a tractar amb la profunditat necessària tot i el seu potencial. Per altra banda aquests grups terapèutics impulsats des d’Atenció Primària es porten a terme en persones amb Fibromiàlgia però no en persones amb Síndrome de Fatiga Crònica, que també es podrien beneficiar. Per aquest motiu aquest projecte pretén avaluar, de manera innovadora, l’efectivitat d’una intervenció grupal multidisciplinar basada amb aquests tres components (nutrició, cronobiologia i exercici físic) i estudiar la millora de la qualitat de vida, la reducció de la fatiga, del dolor i l’insomni en persones amb Fibromiàlgia i Fatiga Crònica. Aquesta avaluació es portarà a terme amb metodologia mixta, quantitativa i qualitativa, mitjançant un assaig clínic aleatoritzat, on en el grup control es realitzarà la pràctica clínica habitual i en el grup intervenció, la pràctica habitual més la intervenció grupal multidisciplinar. La intervenció serà compacta, per facilitar l’assistència a persones que treballen, d’un total de 12 hores repartides al llarg de 2 setmanes, en sessions de 2 dies per setmana, 3h/dia. El disseny de la intervenció a nivell de continguts i metodología es realitzarà amb la participació de persones amb aquests síndromes a través de grups focals. En ambdós grups, intervenció i control, s’avaluarà la variable principal, la qualitat de vida, així com d’altres variables rellevants com són la fatiga, el dolor, l’insomni, la qualitat dels descans nocturn, l’adherència a la dieta mediterrània, la freqüència de consum d’aliments, els ritmes biològics, la pràctica d’exercici físic, l’impacte funcional de la Fibromiàlgia i l’ansietat, mitjançant els qüestionaris EuroQol-5D, MFI, EVA dolor, PSQI, erMEDAS-17, BRIAN, REGICOR-Short i FIQR i HADs, a l’inici de l’estudi previ a la intervenció, al mes de finalizar la intervenció i als 3, 6 i 12 mesos post-intervenció. També s’avaluarà la ingesta (R24h i QFCA), la composició corporal (bioimpedància), la resistència i la força pre-intervenció i als 3 i 6 mesos post-intervenció. A més, es realitzarà un anàlisis qualitatiu amb grups focals postintervenció dels participants, per tal d’ajustar i optimitzar el disseny de la intervenció i avaluar i optimitzar el procés d’implementació. S’espera que la intervenció millori la qualitat de vida dels pacients, la fatiga, dolor i insomni, així com els hàbits alimentaris i d’exercici físic, aportant evidència de la efectivitat de la intervenció assajada en l’abordatge d’aquests síndromes en Atenció Primària i impulsant la seva implementació. Es dissenyarà un pla d’implementació, que començarà a desenvolupar-se el darrer període del projecte, per estendre a altres centres de Catalunya.

La violencia machista (VM) es un problema grave de salud pública. Es una lacra social con graves repercusiones sobre la
salud física y psíquica de las mujeres que la sufren, mermando la integridad moral y la realización plena de las mujeres en
todas las esferas de la vida: familiar, social, económica y laboral. El sector de la salud es un ámbito privilegiado para la
prevención de la VM, y puede tener un papel decisivo contribuyendo a la detección temprana de los malos tratos,
proporcionando a las víctimas el tratamiento requerido y derivando a las mujeres a los servicios idóneos para
suministrarles la atención e información necesaria. Este proyecto pretende aumentar las tasas de detección precoz de
mujeres en situación de VM en el ámbito de la atención primaria. Para ello, se ha diseñado un proyecto de 3 fases
consistente en: 1) el desarrollo de un algoritmo basado en inteligencia artificial (IA) a partir de datos clínicos y
sociodemográficos registrados en la historia clínica electrónica (HCE), 2) el desarrollo de un plan de formación dirigido a
profesionales sanitarios para el nuevo abordaje de VM incluyendo la detección mediada por el algoritmo, basado en la
evidencia científica, protocolos y guías existentes, así como en la experiencia y valoraciones de distintos stakeholders,
incluyendo la ciudadanía, y 3) la evaluación de la efectividad del algoritmo y del plan formativo mediante un ensayo clínico
piloto en la región sanitaria de Terres de l’Ebre (TTEE).

•ANTECEDENTS: La violència masclista (VM) és un problema greu de salut pública. Una de les principals barreres per a la seva erradicació és la infradetecció per part dels sistemes encarregats de garantir els drets i necessitats de les dones en situació de VM. Per tant, és necessària la generació d’instruments que facilitin la detecció precoç de situacions de VM.
•HIPÒTESIS: El desenvolupament d’una eina de suport a la decisió clínica (ESDC) basada en aprenentatge automàtic en l’àmbit de l’atenció primària (AP) augmentarà les taxes de detecció i reduirà l’infradiagnòstic.
•OBJECTIUS: Augmentar la detecció precoç de dones en situació de VM en l’àmbit de l’AP. Elaborar i validar un algoritme predictiu basat en dades de la història clínica electrònica (HCE) i dissenyar la seva implementació.
•METODOLOGIA: Estudi de metodologia mixta de 3 fases (analítica, qualitativa i quantitativa, respectivament), seguint el marc conceptual d’intervencions complexes de la MRC:
– Fase 1: modelatge i validació de l’algoritme d’IA per a la detecció precoç de casos de VM mitjançant l’anàlisi de dades de la HCE.
– Fase 2: estudi qualitatiu i de disseny del Pla de Formació per a professionals sanitaris sobre el nou abordatge de VM incloent la detecció mediada per l’algoritme
– Fase 3: assaig clínic pilot d’avaluació de l’efectivitat de l’algoritme i del pla de formació sobre les taxes de detecció i el nou abordatge de casos de VM
•APLICABILITAT: Els resultats d’aquest estudi tenen una aplicabilitat directa en els serveis d’AP del territori i, de manera integrada, en la resta de serveis involucrats en l’atenció a la dona en situació de VM.
•RELLEVÀNCIA: L’impacte recau tant en els sistemes assistencials com en la població diana i la població general ja que la implementació de la nova ESDC contempla la sensibilització de tots els agents implicats.