M.Angels Molló Iniesta

Objectius: El nostre objectiu primari és optimitzar, sempre dins de la pràctica clínica habitual, el tractament en els pacients amb diabetis mellitus tipus 2 (DM2) tractats amb múltiples dosis d’insulina (MDI) del nostre territori. Aquest objectiu s’abordarà fenotipant en profunditat la diabetis tipus 2 mitjançant la determinació d’índexs de funció de cèl·lula ß i resistència a la insulina i estudiant l’autoimmunitat pancreàtica. En funció del resultat d’aquests paràmetres es decidirà si es pot suspendre la insulina prandial i s’ajustarà el tractament no insulínic, aplicant les guies clíniques habituals. Creiem que amb aquest canvi els pacients es poden beneficiar d’altres fàrmacs amb un perfil de seguretat i benefici cardiovascular, renal i per l’obesitat millor que el de la insulina prandial. A més, com a objectius secundaris avaluarem el control glucèmic (incloent-hi el nombre d’hipoglucèmies greus) i l’adherència i satisfacció amb el tractament i qualitat de vida després de realitzar aquesta intervenció. En aquells pacients en què no es suspengui la insulina prandial, bé per protocol, bé per decisió clínica, avaluarem els mateixos objectius secundaris però després de 6 mesos d’implantació de dispositius de monitoratge de glucosa intersticial (MCG).
Metodologia: Es tracta d’ un estudi clínic pragmàtic de baixa intervenció que es durà a terme a l’Atenció Primària de les Regions Sanitàries de Lleida i de l’ Alt Pirineu i Aran i en coordinació amb l’Atenció Especialitzada del Servei d’Endocrinologia i Nutrició (SEiN) de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida (HUAV). S’oferirà l’estudi a tots els pacients amb DM2 i MDI. S’aplicarà un algoritme en el qual, en funció de la presència/absència d’autoimmunitat pancreàtica (anticossos anti la descarboxilasa de l’àcid glutàmic (anticossos anti-GAD)) i l’estimació de la reserva pancreàtica (pèptid C) es mantindrà el mateix tractament i s’iniciarà la MCG o es suspendrà la insulina prandial i s’ajustarà el tractament seguint les principals guies clíniques i el criteri de l’equip mèdic habitual (vegeu Annex 1). S’ avaluarà el resultat d’ aquesta intervenció als 6 mesos, en termes de control glucèmic, hipoglucèmies greus i adherència i satisfacció amb el tractament i la qualitat de vida. Com a procediment addicional es col·locarà un dispositiu de MCG 10-14 dies de durada a l’inici i 6 mesos després de la intervenció. En aquells pacients en què no es suspengui la insulina prandial s’iniciarà la MCG de manera contínua segons s’indica a la Cartera de Serveis del Sistema Nacional de Salut. En aquests subjectes també s’avaluarà als 6 mesos l’impacte que l’ús d’aquests dispositius té sobre el control glucèmic, hipoglucèmies greus i adherència i satisfacció amb el tractament i qualitat de vida.

“Objetivo: Evaluar los cambios en la tasa de filtración glomerular estimada y la albuminuria en función de los valores basales y el tratamiento antidiabético entre los pacientes con DM2 atendidos en los centros de atención primaria de Cataluña.

Metodología: Estudio observacional de cohortes retrospectivo, longitudinal y multicéntrico mediante el uso de la base de datos del SIDIAP (sistema de información para el desarrollo de la investigación en At. Primaria) que contiene los datos de la historia clínica informatizada de atención primaria (eCAP). El estudio se desarrollará mediante el seguimiento de varias
cohortes de pacientes en función de tratamiento antidiabético a partir del momento de la iniciación de tratamiento por primera vez en la base de datos. Se creará una cohorte de control de pacientes DM2 sin tratamiento farmacológico antidiabético. Se van a incluir todos los pacientes diagnosticados de DM2 o en tratamiento con fármacos antidiabéticos en el periodo comprendido entre 2008 y 2021 que cumplan con los criterios de inclusión y ninguno de exclusión

La población de referencia: Todas las personas atendidas por médicos de familia que registran el diagnóstico de debut de una DM2 o toman fármacos antidiabéticos en el periodo comprendido entre 2008 y 2021. Según los datos disponibles de estudios previos, la población de estudio puede ser de aproximadamente 600.000 personas.

Resultados esperados y aplicabilidad: Los iSGLT2 y los raGLP1 han demostrado mejorías en su evolución según resultados de los ensayos clínicos pero no existen datos suficientes en su aplicación en la vida real en pacientes de atención primaria.
Esperamos poder describir su impacto real y sus efectos sobre la función renal en pacientes con DM2 sin los sesgos de inclusión de los ensayos clínicos aleatorizados, así como diseñar estrategias de intervención más eficaces.
“

ANTECEDENTS: A Catalunya es disposen d’escasses dades sobre la prevalença de diabetis gestacional (DMG), les seves característiques ni la seva evolució en el postpart.
Hipòtesi: La prevalença de DMG a la nostra àrea és similar a la descrita a Espanya. Part de les dones amb DMG presenten alteracions del metabolisme hidrocarbonat en el postpart.
OBJECTIUS:
1-Conèixer la prevalença anual de DMG i comparar les característiques basals de les gestants amb DMG amb les de les gestants sense DMG.
2-Determinar el percentatge de les alteracions glucèmiques en el postpart i el risc relatiu de complicacions relacionades amb l’embaràs, el part i del recent nascut en les dones amb DMG en comparació amb les dones sense DMG.
METODOLOGIA:
Fase I: Estudi transversal per determinar l’objectiu 1
Fase II: Estudi de cohorts retrospectiu per determinar l’objectiu 2.
S’inclouran totes les gestants a qui se’ls ha realitzat el cribratge de DMG entre 2010-2019.
DETERMINACIONS:
La informació clínica, analítica i de tractament farmacològic s’obtindrà de la base de dades SIDIAP que inclou la informació de la història clínica informatitzada a l’atenció primària (e_CAP).
ANALISI ESTADÍSTICA:
Es farà una descriptiva general de les variables incloses a l’estudi. Els tests d’hipòtesi realitzats seran amb un nivell de significació de 0,05.
RESULTATS ESPERATS:
Coneixerem la prevalença de DMG, les característiques de les dones amb DMG i el percentatge d’alteracions glucèmiques pregestació no diagnosticades prèviament. Sabrem l’aplicabilitat del protocol en relació al control postpart i quina part de les gestants amb DMG acaba desenvolupant alteracions del metabolisme hidrocarbonat.
APLICABILITAT I RELLEVANCIA:
Es realitzarà una millor caracterització de la DMG a la nostra àrea. S’obtindrà informació de la implantació del protocol diagnòstic de DMG i del control postpart a la pràctica clínica per optimitzar futurs protocols, millorar els punts més febles i poder prevenir l’evolució a diabetis en el postpart d’aquestes gestants.

Objetivo: Conocer el perfil de riesgo de la población adulta de Catalunya con anterioridad al primer evento cardiovascular (ECV) cuando este ocurre a edad prematura (55 años en hombres o 65 en mujeres).

Metodología: Se incluirán adultos (35-74 años) que sufrieron su primer evento (grupo EVENTO) cardiovascular entre 2010 y 2016 y controles (grupo CONTROL) de la misma edad y sexo sin eventos cardiovasculares previos (ni incidentes). El grupo EVENTO se caracterizará antes del primer evento ECV utilizando la información disponible más próxima (1-5 años) al evento, y el grupo CONTROL con la información del último año de seguimiento disponible. La información clínica y los eventos (mortalidad CV incluida) se obtendrán de la base de datos SIDIAP (historia clínica informatizada en Centros Atención Primaria del ICS) y del CMBD hospitalario.
Además de con el grupo CONTROL, se comparará detalladamente el perfil de riesgo (clásico y no clásico/emergente) de este grupo EVENTO con otros grupos EVENTO de edad superior en los que el Programa de Actividades Preventivas y de Promoción de la Salud recomiendan (hasta los 75 años) la evaluación del riesgo cardiovascular (estrategia REGICOR). Se utilizará estadística descriptiva y regresión logística y analizarán por separado hombres y mujeres

Resultados esperados: No se identificará como de riesgo alto/muy alto a la mayoría de personas con un primer ECV prematuro. Conoceremos, en este segmento poblacional prioritario, incidencia y edad del primer ECV, y prevalencia de factores de riesgo clásico y no clásicos. Esta realidad local y actual será útil (traslación e individualización) para mejorar la prevención CV en población joven catalana

L’estudi Di@bet.es va permetre conèixer per primera vegada la prevalença de la diabetis a Espanya. El di@bet.es II vol establir també per primera vegada la incidència de la malaltia.

Objectius principals:
1.- Conèixer la taxa d’incidència de la malaltia diabètica i els seus factors de risc en la població general catalana.
2.- Mantenir una cohort d?estudi activa a Catalunya.

Metodologia del projecte:
Es dissenya un estudi de cohorts prospectiu amb base poblacional (seguiment de la població de l’estudi di@bet.es 2008-2010). Segon tall transversal al 2017-2018 de la mateixa població. Es disposa de tota la informació generada en el període 2008-2010 en l’estudi de prevalença. Seguiment mitjà de 8 anys. A Catalunya el tamany mostral va ser de 914 persones repartida en 16 centres de salut.

Resultats esperats:
La prevalença de diabetis al Di@bet.es era de 13,8%, dels quals un 40% desconeixien patir la malaltia. Al voltant del 30% de la població presentava alguna alteració del metabolisme hidrocarbonat.
El seguiment continuat de la població inclosa en el primer estudi permetrà obtenir un conjunt de variables clíniques, antropomètriques i de mostres biològiques que, a més de determinar la incidència de la diabetis a Catalunya, ens permetrà disposar de una cohort ben estructurada a nivell epidemiològic per realitzar futurs estudis periòdics, utilitzant diverses tècniques òmiques i anàlisis de big-data amb l?objectiu d?identificar les persones susceptibles de desenvolupar diabetis molt abans de l’aparició d’hiperglucèmia en plasma. És essencial disposar de dades pròpies de la població catalana en una malaltia que suposa un important cost social.

La prevención de la diabetes tipo 2 es un objetivo prioritario que suele abordarse en atención primaria mediante la detección precoz y una serie de actividades no siempre bien estructuradas. Desde 2005, a partir de un proyecto financiado por la Unión Europea (DE-PLAN), se desarrolla en Cataluña una iniciativa de salud pública cuyo primer objetivo fue evidenciar a 4 años la factibilidad y efectividad de una intervención intensiva sobre el estilo de vida para reducir la incidencia en sujetos tan sólo con riesgo alto pero libres de diabetes (DE-PLAN-CAT). El estudio prosiguió 3 años más con un análisis de coste-efectividad (PREDICE). Ambos proyectos contaron con financiación del ISCIII, colaborando las entidades responsables en investigación (IDIAP Jordi Gol), planificación (Departamento de Salud) y asistencia (Instituto Catalán de la Salud). Se demostró que la intervención es factible en la práctica clínica, es efectiva frenando la incidencia de la diabetes y, además, es coste-efectiva desde la perspectiva del proveedor público de servicios de salud. El mismo grupo de investigación propone ahora expandir dicha intervención, estructurándola para estimular la motivación por cambiar el estilo de vida con un plan de acción individual, colectivo y su refuerzo periódico. A través de un proceso de implementación en tres etapas y dos intensidades, este proyecto de traslación hacia los centros de atención primaria pretende extender el efecto de la intervención al máximo posible de beneficiarios.

La intensificación del tratamiento del control glucémico y de otros factores de riesgo (lípidos y presión arterial, hábito tabáquico y ejercicio físico) en los pacientes con diabetes mellitus tipo 2 (DM2) ha mostrado beneficios en términos de complicaciones asociadas a la enfermedad.
En el contexto actual de limitación de recursos y accesibilidad a la atención especializada, se plantea como estrategia de mejora las acciones dirigidas a incrementar las competencias de los profesionales de Atención Primaria.
Siguiendo esta línea de pensamiento, nos planteamos realizar un tipo de intervención basada en dos estrategias de intervención en atención primaria.
La hipótesis del estudio se basa en la intervención por parte de un equipo de atención primaria mediante una estrategia integral de detección de los pacientes inadecuadamente controlados, la introducción de una consulta monográfica de diabetes mellitus tipo 2, con soporte especializado a distancia, y la introducción de otras medidas de aproximación para vencer las barreras al tratamiento, por parte de los pacientes y los profesionales, en la aproximación a la evaluación y orientación del manejo de casos con deficiente control glucémico es efectiva en el control de la glucemia y otros parámetros de control metabólico y control de factores de riesgo, y es coste-efectiva.
El objetivo principal del estudio es determinar si el control glucémico, medido por la concentración media de la HbA1c del paciente deficientemente controlado con DM2, mejora cuando es evaluado y tratado en el ámbito de atención primaria mediante la estrategia integral propuesta en el estudio
El proyecto INTEGRA comprende todo el proceso de desarrollo de un estudio de intervención en pacientes con DM tipo 2 en el ámbito de la atención primaria del Institut Català de la Salut (ICS). El proyecto incluye no sólo el estudio de intervención sobre pacientes con DM tipo 2 y control glucémico deficiente, sino que incluye también la fase 1 (estudio de investigación cualitativa) en la que se identificarán aquellas estrategias determinadas como viables en la supresión de las barreras al tratamiento y que se incorporarán al estudio de intervención propiamente dicho.
El objetivo de la fase 1 es determinar los factores de los participantes y del contexto que pueden condicionar el desarrollo y la implementación de una estrategia de intervención específica en pacientes con mal control glucémico de la diabetes tipo 2 en atención primaria.
La fase 2 consiste en un estudio de intervención cuasi-experimental, controlado, en el que participarán todos los sujetos con DM2 y deficiente control glucémico de 6 centros de atención primaria. El estudio de intervención con tres brazos: grupo control; grupo intervención 1 (consulta monográfica + formación a los profesionales) y grupo intervención 2 (formación a los profesionales en técnicas de coaching + plataforma web+ acciones complementarias surgidas de la fase 1 + formación a los profesionales) que se detallan en el proyecto al igual que la frecuencia e intervenciones planificadas para cada visita. El estudio comprenderá 6 centros de intervención situándose en Lérida, Girona y Barcelona. El grupo control será de datos extraídos del Sistema de Información para el Desarrollo de Investigación en Atención Primaria.
La duración prevista del estudio es de 24 meses, dedicándose los 6 primeros meses a la fase previa y el diseño definitivo de la intervención. El periodo de reclutamiento se realizará durante 6 meses, y el periodo de seguimiento será de 12 meses por cada paciente (total 2 años de duración).
El estudio se realizará teniendo en cuenta aspectos éticos y las consideraciones prácticas que requiere la intervención del proyecto INTEGRA.

Introducció/Antecedents: La diabetis mellitus tipus 2 (DM2) és una síndrome metabòlica causada per una combinació variable de deficiència d’insulina i insensibilitat als seus efectes (insulinoresistència). Una de les característiques principals de la DM2 és que durant la seva evolució apareixen complicacions cròniques (macro i microvasculars), i aquestes, són la causa principal de morbimortalitat i alhora provoquen una important pèrdua de qualitat de vida en aquests pacients.
El control metabòlic de la DM2 té com a objectiu la normalització de la glucèmia, intentar alleugerir els símptomes derivats de la hiperglucèmia i evitar o endarrerir l’aparició de les complicacions. El grau de control metabòlic en els nostres diabètics no és òptim, doncs segons diversos estudis es conclou que el control metabòlic sol ser deficient, i es detecta una infrautilització de medicació pel control dels FRCV associats. Per establir intervencions alhora de maximitzar el rati de pacients en control de la diabetis (hemoglobina glicada < 7%) és imprescindible saber quants pacients tenen criteris de control i conèixer quins son els principals factors que hi influeixen. Alguns d'aquests factors no seran modificables com poden ser la edat o el sexe, no obstant n'hi ha d'altres que sí son modificables com ja és conegut, seria el cas del pes i el colesterol entre altres. El que proposem nosaltres és saber si a part dels factors a nivell de pacient, existeixen altres factors a nivell de professional que puguin explicar la variabilitat del control d'hemoglobina. Per tant, poder incloure en els programes de control de la diabetes tan pautes a nivell de pacient com a nivell de facultatiu. Objectius: Estimar la variabilitat entre professionals en quant al control de la HbA1c (< 7%), ajustant per les característiques a nivell de pacient. Secundaris: Estimar la prevalència de pacients diagnosticats de diabetes. Estimar la prevalència de pacients diabètics sense una analítica sanguínia de control l'últim any. Avaluar el control dels factors de risc cardiovascular associats a la DM2, comparant entre pacients ben controlats i no. Tamany mostral: No es considera un estudi formal ja que degut a les característiques de l'estudi ens assegurem més de 50 pacients per cada cluster (professiona) i més de 25 professionals. Disseny: Estudi observacional transversal que inclou pacients diabètics tipus 2 tractats a l'àmbit d'atenció primària de Catalunya. S'ajustarà una regressió logística (control d'HbA1c {sí/no}) mitjançant models jeràrquics: nivell 1 (clústers: professionals) i nivell 2 (pacients). La població serà la definida per tots els pacients assignats a professionals de l'ICS amb diagnòstic de DM2 i no morts o traslladats l'últim any, assignats a pediatres o bé diagnosticats els últims 6 mesos.

Objectius:
– Estimar la incidència acumulada anual de fractura osteoporotica en dones de mes de 60 anys durant els anys 2005- 2010.
– Determinar si existeix relació entre diferents nivells d?exposició a bisfosfonats i el risc de fractura osteoporotica a mig-termini (1-5 anys).
Disseny: Estudi observacional retrospectiu. Població amb seguiment de 5 anys (2005-2010) amb informació retrospectiva de la seva exposició a fàrmacs des de l?any 2002. Els casos diagnosticats o amb esdeveniment de primera fractura osteoporotica entre els anys 2005 i 2010.
Àmbit de l?Estudi: Població assignada a qualsevol dels 21 centres de salut de l’Institut Català de Salut (ICS) de la Regió Sanitària de Lleida que va romandre activa en el Registre Central d’Assegurats (RCA) com a mínim desde l?any 2002. El RCA permet la identificació única de cada assegurat a partir d’un codi d’identificació personal (CIP)

La població atesa en el nostre centre és d’orígens molt diversos. Creiem que el fet que els pares provinguin de països i cultures diferents a les mediterrànies també influirà en la adherència a la dieta mediterrània dels seus fills. Així doncs ja és conegut que en altres cultures, es cuina habitualment sense oli d’oliva. El present estudi pretén conèixer millor l’estat actual de la adherència a la dieta mediterrània en el nostre centre que té unes característiques demogràfiques molt diferents a altres centres amb serveis pediàtrics. HIPÒTESIS: Creiem que l’adherència a la dieta mediterrània és inferior en nens que provenen d’altres cultures, no obstant creiem que com més integrats estan els pares a la cultura mediterrània més adherència hi ha a la dieta mediterrància per part dels nens. OBJECTIUS: Objectiu principal: avaluar els hàbits dietètics dels nens sans que són atesos en al consulta de pediatria (adherència a la dieta mediterrània) dins del programa de nen sa, amb edats compreses entre els 3 i 14 anys de Guissona, aplicant el qüestionari Kidmed. Objectiu secundari: estimar la associació dels hàbits dietètics a diferents factors diferencials del nostre centre (lloc de naixement, temps d’arribada al país, nivell d’estudis dels pares així com la utilització del menjador escolar).

El seguimiento de una dieta mediterránea ha demostrado tener efectos beneficiosos sobre el metabolismo de la glucosa y la enfermedad cardiovascular.

Objetivo: determinar la asociación entre el seguimiento espontáneo por parte de la población general adulta de un patrón alimentario compatible con la dieta mediterránea y la presencia de diabetes oculta o de prediabetes y de enfermedad ateromatosa subclínica (medida por ecografía carotídea).

Métodos: se diseña un estudio con base poblacional, multicéntrico (en tres Áreas Básicas de Salud de características diferenciadas) y transversal.
El universo de la muestra estará formado por toda la población adulta asignada a los correspondientes centros de salud sin diagnóstico previo de diabetes. Se realizará un muestreo aleatorio simple entre los pacientes incluidles hasta alcanzar el tamaño de muestra necesario.

La Diabetes Mellitus tipus 2 es considera una epidèmia a nivell mundial, ja que anualment milions de persones presentes complicacions macro o microvasculars conjuntament amb una elevada mortalitat. D’aquí el grau d’interès que s’ha creat en els estadis previs a la malaltia, és a dir, la prediabetis. L’American Diabetes Association reconeix l’existència d’un ampli nombre d’individus amb xifres glicèriques elevades, no diabètics, però que presenten un elevat risc a desenvolupar la malaltia i per tant, la seva comorbiditat a llarg termini.