Leonardo Méndez Boo

Background
Growth reference charts are useful tools to monitor infants growth and development. In Catalonia, national and WHO growth charts are widely used despite not being representative of the general population visited in primary care.
Objectives
To generate new growth curves for children and adolescents living in Catalonia based on data collected routinely in primary care electronic health records.
Methods
We will conduct a population-based cohort study using individual-level routinely-collected electronic health records (EHR) from primary care in Catalonia. We will include a population from 0 to 18 years of age with at least one valid weight and length/height measurement registered in their EHR between 2006 to 2019. Growth references for head circumference, weight, length/height, weight-for-length/height, and body mass index (BMI) for age will be fitted using generalized additive models for location, scale, and shape (GAMLSS). BMI percentile curves passing through BMIs 30, 25, 18.5, 17, and 16 kg/m 2 at the age of 18 years will be calculated to define limits for obesity, overweight, and various grades of thinness.
Impact
The new growth charts could be incorporated into the electronic health records system of primary care centers in Catalonia in order to facilitate the monitoring of growth and development of children and adolescents in clinical practice.

La longitudinalitat assistencial és un dels aspectes clau en l’atenció dels pacients i una de les quatre característiques de l’atenció primària definides per Barbara Starfield. Existeix evidència que una relació longitudinal s’associa amb millors resultats assistencials i millor eficàcia del sistema sanitari.
La principal hipòtesi de l’estudi és que els indicadors de longitudinalitat de l’Atenció Primària a Catalunya es veuen afectats per característiques dels professionals, dels Equips d’Atenció Primària i del pacient.
Aquest projecte pretén estudiar els índex de longitudinalitat definits segons la bibliografia internacional i analitzar quines variables a nivell de pacient, de professional i d’organització dels equips es relacionen amb millors valors de longitudinalitat.
Per tal de dur a terme l’anàlisi es dissenyarà un estudi observacional retrospectiu, d’un període de mínim 2 anys, dins l’àmbit de l’atenció primària. La població d’estudi serà multi-nivell (pacients, professionals i equips).
Es realitzarà un anàlisi descriptiu univariant i bivariant, i s’ajustaran models de regressió per conèixer quines variables s’associen amb la longitudinalitat.
S’espera poder conèixer quins factors afecten la longitudinalitat a diferents nivells assistencials i així poder millorar l’atenció primària.

Antecedents:
Per fer front a la pandèmia de COVID-19 la majoria de països han adoptat mesures més o menys dures de distanciament social i diversos graus de confinament. Hi ha alguns estudis que suggereixen que aquestes mesures tenen diversos efectes secundaris.

Hipòtesis:
L’epidèmia de COVID-19 i les mesures de control han tingut un efecte negatiu en diferents àmbits de l’atenció primària.

Objectius:
Conèixer si existeix una relació temporal entre l’epidèmia de COVID-19 i el resultat dels indicadors de qualitat assistencial, la incidència de diferents malalties i la longitudinalitat assistencial en l’àmbit de l’atenció primària.

Metodologia:
Estudi analític observacional de sèries temporals.Les variables d’estudi inclouran el resultat dels indicadors de qualitat assistencial (EQA), dels índex de longitudinalitat i de la incidència mensual de diferents malalties estratificats per edat, sexe, ruralitat i nivell socioeconòmic. El període d’estudi és des de gener 2014 a agost 2020. La font de les dades és la base de dades mensual on el SISAP emmagatzema els resultats calculats des de 2014.

Antecedents: Las residencias geriátricas concentran una parte importante de la mortalidad poblacional dependiendo de las condiciones socioeconómicas donde se sitúan, la edad, sexo y comorbilidades de sus residentes y de la propia estructura del centro. Debido a ello, se especula con que estos lugares pueden ser más proclives a padecer las formas más graves de la infección por SARS-COV2, causando una importante alarma social.

Hipòtesis: La mortalidad por la COVID19 en personas mayores de 65 años en centros residenciales es superior a la de los no residentes.

Objectiu: Comparar la mortalidad por el SARS-COV2 en personas mayores de 65 años de centros residenciales de Cataluña respecto a los no residentes.

Metodologia: Análisis de cohortes retrospectivas del periodo del 1 de marzo al 30 de abril del 2020, correspondiente a la epidemia del SARS-COV2. Se incluirá para el estudio a la población mayor de 65 años asignada a los equipos de atención primaria de Cataluña que utilizan la estación clínica de trabajo ECAP y que hayan tenido infección por SARS-COV2 confirmada mediante test rápido o PCR o con diagnóstico clínico sin confirmación serológica.

Antecedents: Una de les línies de treball interna prioritàries del Sistema d’informació per al Desenvolupament de la Investigació en Atenció Primària (SIDIAP) és la validació dels diagnòstics de patologies registrats a l?historia clínica electrònica (HCE) d?atenció primària. El Registre de Càncer de Girona (RCG) recull informació sobre tots els casos de càncer diagnosticats a la Regió Sanitària Girona i és la millor font de dades disponible per a la validació de casos de càncer registrats al SIDIAP així com per a la realització de futurs estudis de recerca que necessitin informació detallada dels tumors.
Hipòtesis: El registre dels diagnòstics de càncers a l?HCE per part dels professionals d?atenció primària de l?ICS a la Regió Sanitària de Girona és vàlid.
Objectius: L?objectiu principal és validar el registre dels diagnòstics de càncer a la població del SIDIAP a la regió sanitària de Girona, fent servir les dades del RCG com a estàndard d?or. Els objectius específics són: 1) vincular les dades del SIDIAP amb les dades del RCG; 2) validar els diagnòstics de càncers registrats a l?HCE d?atenció primària a la població SIDIAP de la Regió Sanitària de Girona; 3) descriure els indicadors de validació en funció de l’edat, el sexe, la zona geogràfica (i/o centre d?atenció primària si és possible), nacionalitat, nivell socioeconòmic, la data de registre del diagnòstic i la localització tumoral; i 4) investigar l?associació entre el nivell socioeconòmic de les persones amb càncer i l?estadificació dels tumors (quan disponible) en el moment del diagnòstic.
Mètodes: Estudi de validació transversal. S?identificaran els casos de càncer registrats amb codis CIM-10 al SIDIAP i al RCG a la regió sanitària de Girona entre l?1 de gener de 2005 al 31 de desembre del 2015. Les variables d?estudi són: edat, sexe, codi CIM-10 pels diagnòstics de càncer i la data de registre del diagnòstic, l?estadificació dels tumors (RCG; pels tumors amb aquesta informació disponible), la zona geogràfica, nivell socioeconòmic (índex MEDEA), nacionalitat, realització de proves de cribratge per la detecció de casos de càncer i els seus resultats si està disponible, consum d?alcohol, tabaquisme, activitat física, índex de massa corporal, índex de comorbiditat de Charlson, variables de salut reproductiva (paritat, edat primer embaràs, menopausa i teràpia hormonal), diabetis, hipertensió, colesterol, i els antecedents familiars de neoplasmes malignes. Per cada localització de tumor, es calcularà la sensibilitat, l?especificitat, el valor predictiu positiu (VPP) i el negatiu (VPN). Aquests indicadors de validació es descriuran segons els grups d?edat, sexe, zona geogràfica, equip d?atenció primària, any de diagnòstic, nacionalitat i índex MEDEA. L?associació entre el nivell socioeconòmic i l?estadificació dels tumors s?avaluarà a partir de models de regressió logística.
Aplicabilitat i rellevància: La validació dels diagnòstics de càncer al SIDIAP i la col·laboració amb el RCG facilitarà la realització de futurs estudis de recerca. A més a més, el SIDIAP podria ser una nova font d?informació del RCG.

Les bases de dades electròniques dissenyades primàriament per a l’assistència i que, posteriorment, es trasnformen en bases de dades per a la recerca necessiten validar la informació disponible. Una de les línies estratègiques de l’IDIAP Jordi Gol és la qualitat de SIDIAP i, per tant, la necessitat de validació de la informació que conté. L’objectiu d’aquest projecte és la la validació, en termes de valor predictiu positiu, dels codis de cardiopatia isquèmica de SIDIAP. Addicionalment, s’analitzarà descriptivament la concordança entre el motiu d’ingrés i d’alta dels registres hospitalaris que no estiguin registrats a SIDIAP, així com els motius pel qual no s’ha registrat.

Background: Understanding the determinants of childhood obesity has never been more urgent, given the rapid rise in obesity worldwide. Individual-level interventions, focused on changing dietary and physical activity behaviours, have had limited success. It is increasingly recognized that the urban environment contributes to the obesity epidemic and that it provides important potential for community-level intervention.

There are important gaps, though, in knowledge about multiple urban exposures and mediators, and there is no data in Catalonia on which to base impact assessments.

Main objective: ECHOCAT aims to examine whether the urban environment (air pollution, green spaces, social environment, built environment, unhealthy food environment) influences childhood obesity across Catalonia in three unique and complementary study populations.

Methodology: ECHOCAT will exploit the large resource of available primary care data of 1.6 million children (80% of the population) and the extensive individual data already available in a mother-child cohort in Catalonia. ECHOCAT will also collect new data on school children (10-12 years) in one Catalan city, Sabadell, where anthropometric measurements will be combined with questionnaires to obtain data on obesity and important risk factors. Geographical information system technologies will be used to estimate exposure to the different urban environment indicators at census tract level for the whole Catalonia and at home and school address level for Sabadell city. Individual-level mediators including diet, physical activity, and psychological well-being will be evaluated for their role in the association between urban environment indicators and childhood obesity. A health impact assessment will be developed based on this study and available literature.

Expected results: ECHOCAT will be novel in modelling multiple community-level urban environment
indicators and by evaluating potential individual-level mediators. A final impact assessment will help decision makers to develop urban environment policies aimed at reducing and preventing childhood obesity in
Catalonia.

Durante los últimos años el volumen de información disponible electrónicamente ha aumentado exponencialmente, acuñándose el
término Big Data para hacer referencia a este fenómeno. El dominio médico constituye un ámbito en el que el número de documentos generados por los centros de atención al paciente (hospitales y atención primaria) aumenta constantemente, pero se genera un cuello de botella debido a que su procesamiento requiere personal especializado que realiza las tareas de una manera en gran parte artesanal. En este contexto, el desarrollo de herramientas automáticas de análisis textual puede suponer un gran avance para los sistemas de salud.

Este proyecto desarrollará un conjunto de procesadores que permitirán el análisis automático de textos médicos teniendo en cuenta criterios de robustez, alta precisión y cobertura. Las tecnologías informáticas han llegado a un grado de madurez en el que es posible disponer de herramientas que pueden ayudar al personal médico a aumentar su productividad. Este proyecto tendrá como resultado un conjunto de herramientas que, utilizando métodos y algoritmos avanzados, proporcionarán un conjunto amplio y versátil de herramientas para las siguientes tareas:
– Análisis morfológico, sintáctico y semántico de textos médicos de acuerdo al estado del arte en el procesamiento del lenguaje natural.
Un punto importante consiste en ir más allá de los procesadores lingüísticos genéricos, para adaptarlos al dominio médico, especialmente en el reconocimiento de entidades nombradas, que son especialmente importantes en el tratamiento de textos médicos, como medicamentos, sustancias, enfermedades, síntomas, procedimientos o partes del cuerpo.
– Detección de relaciones entre conceptos. Esto permitirá la construcción de grafos semánticos útiles para posteriores análisis estadísticos que permitan descubrir nuevo conocimiento médico. Dichos grafos podrán describir relaciones entre conceptos abstractos (p.e., cierto signo suele indicar cierta enfermedad), o bien, relaciones entre instancias particulares que se mencionen en informes clínicos. Una relación de especial importancia son los efectos adversos a medicamentos, con un gran coste personal y económico. También es relevante la detección de la dimensión temporal en la que ocurren dichas relaciones dentro del historial clínico de un paciente.

El proyecto hará uso de técnicas supervisadas y no supervisadas. Se desarrollarán herramientas para español y catalán. El español constituye un objetivo ambicioso, dado su amplio uso en diversos sistemas de salud, español e internacional.

Una de les línies de treball interna de SIDIAP és la validació dels diagnòstics de les patologies registrades en la plataforma. Alguns diagnòstics, com ara algunes patologies cardiovasculars o de l’aparell musculoesquelètic han estat validades mitjançant la comparació amb registres poblacionals (REGICOR) o amb el Registre d’Artroplàsties de Catalunya, respectivament.
En el context dels processos de validació interna de SIDIAP s’adjunta aquest projecte, que és la tercera fase de la validació de diversos tipus de càncer de la plataforma SIDIAP. Es proposa una metodologia de validació directa amb els metges de capaçalera (feed-back).
En el projecte participarien dos centres d’Atenció Primària que pertanyen a l’àrea de captació de casos de càncer del Regsitre del Hospital del Mar: el CAP Clot i el CAP Ciutat Vella. La metodologia proposada seria que els metges d’atenció primària, mitjançant, una pregunta en la història clínica electrònica, validessin el diagnòstic registrat de càncer dels pacients de SIDIAP que no van creuar amb el Registre de l’Hospital del Mar. La informació es recollirà de manera agregada i en cap moment es transmetrà dades de tipus individual al Registre de Càncer de l’Hospital del Mar.
Es preveu utiiltzar el suport tècnic i el procediment estàndar que disposa SISAP per tal de reclutar individus amb l’objectiu de participar en assajos clínics.

Antecedents: Es recomana vacunar contra la grip i/o en pneumococ en nens que presenten certes patologies de risc. Els objectius d’aquest projecte (apartats 1 i 2) són determinar les cobertures vacunals contra la grip i el pneumococ, respectivament, en nens amb patologies de base de risc a Catalunya, i la seva associació amb variables sociodemogràfiques i mèdiques. Els objectius dels apartats 3 i 4 són determinar l?associació entre la vacunació antigripal i antipneumocòccica i la presentació de síndrome gripal i MPI, respectivament.

Metodologia: Els apartats 1 i 2 són estudis trasversals descriptius, els apartats 3 i 4 són estudis de casos (nens amb síndrome gripal o MPI respectivament) i controls nens sense síndrome gripal o MPI).
Resultats esperats/preliminars: cobertura vacunal antigripal 23,9%, cobertura vacunal antipneumocòccica 39,3%. S’espera trobar associació entre la vacunació i el fet de presentar sd gripal o MPI.

Justificación: Existe controversia sobre el impacto de los recordatorios electrónicos. Se necesita evaluar científicamente las modificaciones en el modelo de historia clínica electrónica. Las escasas experiencias en España y la posibilidad de evaluar este proceso por la experiencia y el acceso a bases de datos, ofrecen la oportunidad de realizar un ensayo clínico que evalúe el impacto en la toma de decisiones clínicas de un sistema de recordatorios electrónicos sincrónicos. Esta intervención puede suponer mejoras significativas sobre los procesos de atención y los resultados en salud. Objetivos: Analizar la efectividad de: 1)Recordatorios electrónicos sincrónicos para mejorar la práctica clínica de profesionales en patologías crónicas y prevención. 2)La adición de un sistema para priorizar los pacientes con mayor número de situaciones mejorables. 3)La adición de un sistema para configurar los recordatorios clínicos. Metodología: Ensayo clínico aleatorizado sin enmascaramiento en 6.687 profesionales asistenciales de atención primaria. La aleatorización se realizará a nivel de EAP estratificando por calidad asistencial. Se comparará entre un grupo control con feedback y listados de pacientes con una situación clínica mejorable frente al de intervención donde se añaden recordatorios en la historia electrónica, visibles en el momento de la visita, sobre 15 situaciones clínicas mejorables. Se analizaran los efectos adicionales de recordatorios sintéticos en la agenda y su configurabilidad por parte del profesional en subgrupos de la intervención. Medidas de resultados: Porcentaje de recordatorios resueltos y media de tiempo transcurrido hasta su desaparición.