Iris Lumillo Gutierrez

Objetivo: Analizar la efectividad, coste-efectividad y coste-utilidad de una intervención compleja basada en la Psicología Coaching en la calidad de vida (CV), el dolor, el sobrepeso y la actividad física de personas con artrosis de rodilla (AR) atendidas en centros de atención primaria (CAP) de Barcelona. Métodos: Estudio de metodología mixta siguiendo las recomendaciones del Medical Research Council: Fase 1: Modelización y operativización de la intervención: Estudio cualitativo socioconstructivista para identificar barreras y facilitadores en la implementación de una intervención flexible, dinámica, factible y adecuada a la atención primaria. Muestreo teórico con 10 entrevistas en profundidad a personas con AR y 4 grupos de discusión con 8-12 profesionales de atención primaria. Se realizará un análisis sociológico del discurso. Fase 2: Estudio de efectividad, coste-efectividad y coste-utilidad. Ensayo clínico aleatorizado comunitario pragmático. Participarán 360 personas con AR (180 en cada grupo) y 18 CAP (9 en cada grupo). Unidad de aleatorización: CAP. El grupo intervención recibirá un programa de Psicología Coaching de 20 horas, sesiones mensuales de mantenimiento, refuerzo telefónico y la práctica habitual; el grupo control seguirá la práctica habitual. La variable de resultados principal será la CV (WOMAC). Análisis: respuesta media estandarizada y análisis multinivel de medidas repetidas. El análisis económico se hará a partir de medidas de efectividad y de utilidad. Fase 3: Evaluación de la intervención. Estudio cualitativo con la metodología de la fase 1. Aplicabilidad: Aportar evidencias sobre la efectividad del coaching en la CV de personas con un problema prevalente como la AR .

HIPÓTESIS
La actitud de las enfermeras hacia el diagnóstico enfermero está influenciada por el entorno y carga de trabajo. Esta actitud determina el uso que las enfermeras hacen del diagnóstico enfermero.
OBJETIVOS
Describir la actitud de las enfermeras frente al diagnóstico enfermero. (Fase 1)
– Analizar las asociaciones entre actitud de las enfermeras hacia el diagnóstico enfermero y nivel de contacto con éste. (Fase 1)
– Analizar las asociaciones entre la actitud hacia el diagnóstico enfermero respecto al entorno. (Fase 1)
– Analizar las asociaciones entre la actitud hacia el diagnóstico enfermero respecto a la carga de trabajo. (Fase 1)
Explorar las experiencias y vivencias de las enfermeras respecto a la utilización del diagnóstico enfermero y su opinión en términos de utilidad, barreras y condicionantes para su uso (Fase 2).

Objectiu: Adaptar el ?Child and Adolescent Self-Care Performance Questionnaire? al context de la població infantil sana de 8 a 12 anys resident a Espanya i avaluar les seves propietats psicomètriques.

Disseny: Estudi de validació segons la Teoria Clàssica dels Test.

Àmbit: Centres d’Educació i d’Atenció Primària de Barcelona-Ciutat.

Subjectes: Població infantil sana de 8 a 12 anys resident a Espanya.

Metodologia: El Child and Adolescent Self-Care Performance Questionnaire es fonamenta en la teoria del dèficit d’autocura de Dorothea Orem. Es va desenvolupar a Estats Units i es va adaptar a Xile. Es realitzarà una adaptació cultural del qüestionari, aquest s’administrarà en grup a un mínim de 245 nens i nenes de 8 i 12 anys. S’analitzarà el procés de resposta (patró de dades omeses, efectes terra i sostre), l’estructura interna (anàlisi factorial confirmatòria), la fiabilitat de les puntuacions (consistència interna i estabilitat temporal) i la validesa convergent i divergent. Se sol·licitarà el consentiment informat dels pares dels nens i nenes que participin en l’estudi. Es preservarà la confidencialitat de les dades.

Resultats esperats: Dur a terme aquest estudi permetrà avaluar una eina que si presenta unes propietats psicomètriques adequades facilitarà la identificació del dèficit de pràctiques d’autocura entre la població infantil sana i per tant, també contribuirà a la planificació d’intervencions dirigides a la seva promoció. D’altra banda, també pot impulsar al desenvolupament d’investigacions fonamentades en les teories infermeres i de promoció de la salut i així, incrementar el cos de coneixements que recolzen la solidesa i l’aplicabilitat d’aquestes teories.

Objetivo: Comparar la eficacia de la prescripción farmacológica enfermera con la prescripción médica en pacientes que acuden a un centro de atención primaria por problemas de salud agudos leves.
Ámbito de estudio: Multicéntrico, con la participación de 8 centros de atención primaria de Cataluña.
Metodología: Ensayo clínico aleatorizado simple ciego, con grupo experimental que recibe prescripción farmacológica enfermera y un grupo control que recibe prescripción médica. Los sujetos serán personas que soliciten una visita espontanea en el día por patologías agudas y cumplan los criterios de selección, con asignación aleatoria de 374 sujetos, 187 por grupo.
Para evaluar la eficacia del tratamiento prescrito, ésta se entenderá como la no reconsulta 72h después y se complementará con las variables: información y conocimientos del tratamiento, efectos adversos, cumplimiento, grado de satisfacción y resolución del problema de salud. La recogida de datos se realizará 10 días después de la visita mediante un cuestionario telefónico ad hoc de 11 ítems, probado previamente. El análisis se realizará mediante el programa SPSS versión 21.0, obteniendo datos de estadística descriptiva, multivariante e inferencial.
Implicaciones para la práctica: Evidenciar la equivalencia de la prescripción enfermera farmacológica con la prescripción médica ante problemas de salud agudos leves.

Els baixos nivells d’activitat física (AF) en la població adolescent és un dels principals problemes de salut pública del segle XXI, en especial en les noies. L’Organització Mundial de la Salut estima que el 84,7% de la població de noies adolescents d’11 a 17 anys són insuficientment actives i això repercuteix en què no gaudeixen dels beneficis que aporta l’AF. Aquestes dades es relacionen amb múltiples causes i desigualtats que precisen ser explorades, ja que perpetuen els baixos nivells d’AF i les diferencies de gènere. OBJECTIU: Descriure les pràctiques relacionades amb l’activitat física i la seva relació amb els factors personals i contextuals en la població de noies adolescents entre 12 i 18 anys d’Esplugues de Llobregat (Barcelona). METODOLOGIA: Estudi amb metodologia mixta, amb una primera fase d’enfocament quantitatiu, en què s’identifiquen els nivells d’AF a partir del qüestionari IPAQ i els factors condicionants de la pràctica d’AF a partir de les escales del model de promoció de la salut de Pender. En la segona fase, amb metodologia qualitativa fenomenològica, es pretén conèixer les experiències de les noies en l’inici, manteniment i abandonament de l’AF, a partir de grups de discussió on s’explorin en profunditat aquests nivells de pràctica i els factors condicionants inicialment detectats. RELLEVÀNCIA: El coneixement dels factors condicionants de la pràctica d’AF de les adolescents permetrà dissenyar programes d’intervenció més efectius, que aportin beneficis i contribueixin a reduir les desigualtats en salut vinculades al gènere.

Introducció: La malaltia renal crònica (MRC) s’associa a un augment d’esdeveniments adversos
renals i cardiovasculars, i de la mortalitat. A Catalunya, un 13,5% dels majors dels 60 anys atesos a l’atenció primària presenta MRC, i un 8% MRC avançada (MRCA). La incidència de complicacions augmenta amb la severitat de la MRC, i el cost de l’atenció es multiplica per 8 en MRCA.
L’atenció primària és un pilar fonamental en el maneig dels factors de risc de progressió, des dels estadis inicials fins a fases molt avançades, especialment en les persones sense tractament renal substitutiu. Els programes multidisciplinaris basats en guies estandarditzades en malalties cardiovasculars, metabòliques i renals, s’han relacionat amb menors costos, taxes de rehospitalització i mortalitat. Existeix evidència creixent en forma de guies i rutes assistencials per millorar l’atenció a les persones amb MRCA, però actualment el seu abordatge a l’atenció primària té capacitat de millora en quant a seguiment estructurat i coordinat amb altres proveïdors.
Objectiu: Dissenyar, implementar i avaluar una intervenció multidisciplinar amb ús d’eines digitals en els resultats de salut i ús de recursos de persones amb MRCA.
Mètodes: Estudi de mètodes mixtes que combina la metodologia qualitativa i quantitativa, desenvolupat en dos fases. La primera fase d’anàlisi de la situació basal consta de: 1) un estudi quantitatiu descriptiu transversal en persones amb MRCA segons registres electrònics de salut de Catalunya per conèixer el maneig de la MRCA; i 2) un estudi qualitatiu amb perspectiva socioconstructivista i enfocament fenomenològic a usuaris i professionals que identificar barreres i facilitadors en l’atenció a les persones amb MRCA. Les dades obtingudes permetran adequar la intervenció basada en la implementació d’un model d’atenció integrat multidisciplinar, amb eines de suport digital que facilitin la valoració i seguiment de la MRCA, i la formació i intercomunicació entre professionals. En una segona fase es realitzarà un estudi de cohorts (intervenció i control) en persones amb MRCA.
Resultats esperats: Aquest projecte permetrà descriure i caracteritzar la MRCA amb una base poblacional. En la primera fase s’espera identificar un grup important de persones, de major edat i predomini femení o amb comorbiditat important, que poden beneficiar-se d’un tractament conservador basat en una atenció integral estructurada, i identificar les competències i maneig de malaltia dels actors principals de la intervenció per operativitzar la intervenció i millorar el benefici potencial. La quantificació dels dèficits en l’atenció permetrà adequar la intervenció prevista, amb estratègies més específiques en subgrups de persones amb menor adherència.
Amb la intervenció s’espera obtenir una millora en el maneig de la MRCA i el control dels factors de risc, i la detecció precoç de complicacions, que porti a mig termini a una disminució dels esdeveniments adversos cardiovasculars i renals, i amb un ús més eficient dels recursos disponibles.
Pla de treball. Durant el primer any del projecte es portarà a terme l’anàlisi de la situación basal del maneig de la MRCA. Paral·lelament s’anirà desenvolupant el protocol estructurat, els continguts de la formació a professionals i les eines digitals de suport a implementar, i a la que s’incorporaran les conclusions de les anàlisis quantitativa i qualitativa. En la segona fase, durant l’últim semestre del 2024, per avaluar l’impacte de la intervenció s’analitzarà novament el maneig de la MRCA, comparant les dades en els centres amb i sense intervenció.