Silvia Copetti Fanlo

Propòsit: Que les persones amb migranya puguin desenvolupar la seva vida en els diferents àmbits ( personal, familiar, social i laboral) sense limitacions, com qualsevol altra persona sense migranya i gaudir d’una bona qualitat de vida
Objectiu: Millorar l’abordatge diagnòstic i terapèutic de les persones amb migranya a les consultes d’Atenció Primària (AP) del SAP Baix Llobregat Centre amb una intervenció formativa col·laborativa, dinàmica, específica, multidisciplinària, amb visió 360 i coordinació amb Neurologia (NRL) de referència.
Metodologia. Estudi quasi experimental abans i després d’una intervenció formativa específica en migranya. Anàlisi inicial de les necessitats dels professionals i situació basal d’abordatge a territori. Constitució d’un Equip d’Alt Rendiment multidisciplinari ( Migrai-NE 360 Team territorial), disseny d’un pla formatiu interactiu i específic en migranya, elaboració d’un procediment per millorar comunicació i coordinació AP- NRL.
Resultats esperats: Es de preveure que amb la intervenció específica, col·laborativa, multidisciplinària i dinàmica per una banda i la millora en la coordinació i comunicació amb el servei de neurologia de referència, millori l’abordatge diagnòstic i terapèutic del problema de salut.
Paraules claus: Migranya, Tractament, Qualitat de vida , Satisfacció pacient, Coordinació nivells assistencials, Abordatge multidisciplinari, Formació

Assaig clínic aleatoritzat pragmàtic en el que es preten avaluar la efectivitat dels fàrmacs més freqüentment utilitzats com a primera línia en atenció primària com a tractament preventiu per la migranya segons la reducció de dies de migranya al mes (DMM), comparant amitriptilina, flunarizina i topiramat amb propanolol.

La implantación de la Ley Anti Tabaco ha estimulado el desarrollo de actividades que promueven la cesación del hábito tabáquico disminuyendo la incidencia y prevalencia de fumadores así como un aumento de la prevalencia e incidencia de exfumadores. También tiene un impacto a corto término en la disminución de la incidencia de enfermedad coronaria aguda y asma. OBJETIVO GENERAL: Evaluar la evolución del hábito tabáquico (incidencia y prevalencia) en la población atendida en Atención Primaria de la plataforma REGIPREV antes y después de la implantación de la Ley Antitabaco ( ley 42/2010) desde el año 2007 al 2013. DISEÑO: Estudio observacional longitudinal entre los años 2007- 2013 de la población adscrita en las zonas básicas de salud incluidas en el REGIPREV. ÁMBITO: Baleares, Castilla-La Mancha, Cataluña, Navarra. FUENTES DE INFORMACIÓN: REGIPREV: base de datos que incluye información de 7 actividades preventivas básicas realizadas en AP obtenida a partir de la historia clínica informatizada de AP, de una muestra de 22 zonas básicas de salud de cada Comunidad participante. Variables dependientes: hábito tabáquico (prevalencia, incidencia) cesación tabáquica (prevalencia, incidencia), número de cigarrillos/dia, IAM y Asma (incidencia) VARIABLES DEPENDIENTES: edad, sexo, morbilidad, características de la ZBS y CCAA. ANÁLISIS ESTADÍSTICO: Tasas de incidencia y prevalencia globales, por comunidad autónoma y sexo estandarizadas por edad por el método directo. Evaluación de la evolución temporal en la incidencia, modelos multinivel de Poisson. Evolución de la prevalencia, mediante modelos multinivel de regresión logística. Evaluación la existencia de cambio brusco en el momento de la ley según modelos de regresión jointpoint

OBJETIVOS: Evaluar la efectividad de una intervención individualizada multifactorial en disminución de proporción de caídas y de malnutrición en personas de 85 años de la comunidad. Disminuir secuelas o complicaciones de caídas y malnutrición. Analizar cumplimiento de recomendaciones realizadas. DISEÑO: ensayo clínico aleatorizado a tres años. ÁMBITO: Siete equipos de Atención Primaria (AP) del Ámbito Costa de Ponent. PARTICIPANTES: residentes en comunidad nacidos en 1924, no institucionalizados y que acepten participar en el estudio (N=328). Se realizarán cuatro entrevistas anuales presenciales por investigadores entrenados, y tres analíticas. Recibirán calendarios mensuales dónde registrarán caídas, hospitalizaciones, peso. Se efectuaran llamadas telefónicas de seguimiento para registrar número caídas, hospitalizaciones y peso. La asignación por aleatorización simple de sujetos será realizada al finalizar la entrevista basal. INTERVENCIÓN: los sujetos de este grupo recibirán intervención multidisciplinar individualizada específica para factores de riesgo de caídas y/o malnutrición según algoritmo. Se realizarán dos intervenciones presenciales que dirigirán los participantes a médicos, enfermería habituales, personal contratado (dietista, fisioterapeuta) y también se realizarán llamadas telefónicas de adhesión. Grupo control seguirá las recomendaciones habitulales de los profesionales de AP. VARIBLES resultado (dependientes) principales: incidencias de caídas y malnutrición de ambos grupos de estudio. Variables resultado secundarias: Incidencias de institucionalización, ingresos hospital, cambios en actividades de vida diaria, en función cognitiva, nº fármacos, cambios calidad vida. Variables de adherencia a recomendaciones: acudir a enfermera, médico de AP, otros profesionales, cambios prescripción, realización ejercicios, terapia ocupacional. RESULTADOS ESPERADOS: se espera disminuir la proporción caídas, de malnutrición mediante la intervención.

OBJECTIU: avaluar l’atenció dimiciliària que ofereixen els equips d’atenció primària (EAP) en el nostre entorn, a les persones de més de 64 anys d’edat amb patologies cròniques, per identificar oportunitats de millora. Es vol identificar quines són les variables del pacient i del servei que rep que s’associen al deteriorament funcional i cognitiu, ingrés en una residència geriàtrica, visites a urgències, ingrés hospitalari o mort. També es vol identificar quines variables dels pacients s’associen amb la intensitat i amb el tipus de serveis socials i sanitaris que reben. MÈTODE: Estudi anaític de seguiment d’una cohort de pacients majors de 64 anys amb patologies cròniques, atesos en els EAP dins un programa d’atenció domiciliària de Catalunya. Es reclutarà 1.272 pacients que es valoraran anualment. Es recollirà el seu estat de salut (diagnòstics, Barthel, Pfeiffer, Braden i Gijon), dades del seu cuidador (Zarit), les atencions rebudes (social i sanitària), la seva salut subjectiva (SF-12), les visites a urgències i els ingressos temporals, i el resultat final entès com mort o bé ingrés definitiu en una residència geriàtrica o hospital. Es realitzarà un control de qualitat de les dades sobre una mostra aleatòria del 10% dels pacients de l’estudi. Les anàlisis principals es basaran en regressions logístiques i una anàlisi de supervivència. RESULTATS ESPERATS: Estandarditzant per l’edat i l’esta de salut, l’intensistat de visites i la intervenció multiprofessional esperem que s’assocïin amb un menor deteriorament funcional i cognitiu i amb un menor nombre d’ingressos hospitalaris i a residències geriàtriques. Algunes característiques dels pacients, com les nafres per pressió, pensem que també s’associaran amb la intensitat de l’atenció que reben aquests pacients.