Miguel Ángel Díaz Herrera

Antecedentes:
Las úlceras venosas, una complicación de la insuficiencia venosa crónica, afectan aproximadamente al 1% de la población adulta y hasta al 3% de las personas mayores de 65 años, con un impacto económico y social considerable. A pesar de la complejidad de su tratamiento y su tasa de mortalidad asociada, no existen estudios realizados en el ámbito de la atención primaria que aborden específicamente la tasa de mortalidad y los factores asociados de esta patología.
Metodología:
Estudio de cohorte retrospectivo basado en registros electrónicos de salud. Se incluyen los nuevos casos de úlceras venosas desde mayo de 2018 hasta diciembre de 2024 en el área metropolitana sud de Barcelona de Atención Primaria. La variable principal del estudio es la mortalidad a lo largo de cinco años en pacientes con úlceras venosas crónicas. Se evaluará la
tasa de mortalidad cruda. Además, se examinarán variables secundarias como características demográficas (edad, sexo), comorbilidades (enfermedades cardiovasculares, diabetes, enfermedades renales, trastornos hematológicos, obesidad, enfermedades respiratorias,
hepáticas, neurológicas, inmunodeficiencias, cáncer, enfermedades psiquiátricas, dermatológicas y autoinmunes) y factores de estilo de vida (tabaquismo, consumo de alcohol). Estas variables permitirán analizar su posible asociación con el riesgo de mortalidad en esta población.
Resultados esperados:
Se espera encontrar una tasa de mortalidad a 5 años superior al 40% en pacientes con úlceras venosas. Además, se pretende identificar factores demográficos y de estilo de vida que influyen significativamente en la mortalidad y el manejo de las úlceras venosas.
Aplicabilidad:
Los resultados de este estudio proporcionarán una comprensión detallada de los factores que contribuyen a la alta mortalidad asociada con las úlceras venosas. Al identificar los determinantes clave en su mortalidad y manejo, el estudio propondrá recomendaciones para optimizar las estrategias de tratamiento y orientará la implementación de políticas de salud pública para mejorar la atención primaria. Asimismo, se buscará reducir la morbilidad y mortalidad a través de programas de prevención y manejo basados en evidencia, y aumentar la sensibilización sobre estas úlceras entre profesionales de salud.

Xarxa d’R+D+I multidisciplinària en l’àmbit de la Medicina de precisió amb una visió integradora amb l’aproximació triple, exposoma, fenoma i genoma entre les tecnologias digitals i la ciència de les dades per dur a terme programes de valorització i transferència dels resultats de la recerca generat en smart Health, tecnologies digitals, productes sanitaris i solucions per la salut per impulsar la competitivitat del sector de la medicina (medtech), en eines reventives, pronòstic, diagnòstic, avaluació dels resultats, reclasificació de les malalties i teràpies individualitzades així com afavorir la localització de noves empreses relacionades amb les tecnologies mèdiques, la biomedicina, la indústria farmacèutica i de serveis i la reactivació dels sistemes productiu.

El peu diabètic (PD) és una lesió localitzada en la pell i/o el teixit subjacent, sota el turmell, en una persona amb diabetis mellitus (DM) a causa de la neuropatia diabètica (NP) o a la malaltia arterial perifèrica (MAP) o a totes dues.
Les mesures preventives per prevenir el PD més eficaces són, la posada en marxa d’un programa de cribratge, l’estratificació sistemàtica del risc d’úlcera, l’educació sanitària del pacient i la seva família orientada a l’apoderament i l’autocura, i un sistema integrat d’AP i hospitalària eficient. Hi ha diferents sistemes d’estratificació del risc, com la proposada per l’International Working Group on the Diabetic Foot (IWGDF) o la proposada pel National Institute for Health and Care Excellence (NICE). El cribratge inclou la inspecció del peu, l’avaluació de NP i l’avaluació MAP. Les proves hemodinàmiques no invasives són el pilar de l’estudi vascular per a la majoria de pacients amb isquèmia crònica de membres inferiors. No obstant això, les proves arterials no invasives actuals, com ara l’índex turmell-braquial (ITB), no són fiables en pacients amb important calcificacions arterials, el que succeeix en un terç dels pacients amb DM.
Davant la necessitat de millorar les proves de cribratge per reduir lesions i amputacions, l’ús de la termografia dèrmica infraroja (TDI) ha demostrat en estudis inicials ser una eina diagnòstica per complementar el cribratge i l’estratificació del PD El seu ús en el cribratge dels factors de risc de PD pot millorar la estratificació del risc de PD augmentant la detecció de NP i MAP subclínic, i reduir les complicacions.
L’objectiu d’aquest estudi és avaluar la validesa diagnòstica (concordança Kappa de Cohen) de la TDI rutinària en el diagnòstic precoç i estratificació de PD d’alt risc neuropàtic, neuroisquèmic o amb trastorns angiosomals (angiopatia distal i MAP distal) subclínics a l’àmbit de l’AP.
L’estudi el realitzarà el Grup de recerca en Ferides Cròniques i Complexes (GReFeC), la Unitat Funcional de Peu Diabètic (UFPD) i el Servei d’Angiologia i Cirurgia Vascular (ACV) de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) de la Gerència Territorial Metropolitana Sud (GTMS).
Es tracta d’un estudi prospectiu, multicèntric de validesa diagnòstica de la TDI rutinària en el diagnòstic precoç i estratificació de PD d’alt risc neuropàtic, neuroisquèmic o amb trastorns angiosomals (angiopatia distal i MAP distal) subclínics en pacients amb DM2.
La població d’estudi són pacients amb diagnòstic de DM tipus 2 (DM2) procedents dels Equips d’AP (EAP) de l’Institut Català de la Salut (ICS) de les localitats de Gavà, el Prat de Llobregat, Viladecans, Castelldefels, Begues i les zones centre i sud de l’Hospitalet de Llobregat.
La intervenció consisteix en una visita a 471 pacients, on es realitza la exploració neurovascular completa i la captura de les imatges tèrmiques, fotogràfiques i volumètriques dels peus. Si el resultat de la exploració cribratge de la MAP o en la TDI apareix una variable
alterada es programarà al Laboratori Vascular del servei d’ACV del HUB per confirmar la MAP i es repetirà la TDI. Es realitzarà un seguiment telefònic als 6 mesos i a l’any per valorar la aparició de lesions de PD Per analitzar la validesa diagnòstica de la TDI, analitzarem la concordança amb l’estadístic Kappa de Cohen (?) de la estratificació de risc (no risc, risc baix, risc moderat o risc alt) amb TDI respecte a classificació amb:
a) IWGDF i NICE per separat,
b) IWGDF, NICE i TDI combinats,
c) exploració completa de NP i MAP (gold estàndard).
S’espera, que pugui detectar trastorns angiosomals als peus, que per les característiques del pacient amb diabetis (calcificació) no es detecten en les proves de cribratge habituals d’atenció primària. La millora del cribratge pot augmentar el nombre de casos detectats de prevenció secundària cardiovascular en pacients amb DM (estimat en un 30% d’infradiagnòstic de MAP per falsos negatius de la tècnica de la ITB).

Antecedents
Diferents estudis mostren que la qualitat de l’entorn de la pràctica infermera s’associa amb el reclutament i la retenció de les infermeres i amb la qualitat dels resultats observats en els pacients. La “Practice Environment Scale of the Nursing Work Index” (PES-NWI) representa una eina fiable i vàlida per identificar la influència de l’entorn de la pràctica infermera al desenvolupament de l’atenció infermera i als seus resultats en els pacients. No obstant, no es disposa d’una versió adequada al context organitzatiu de l’Atenció Primària (AP) de salut i penitenciària de Catalunya.
Objectiu
Adaptar i validar la PES-NWI al context organitzatiu dels equips d’AP de salut i penitenciària de l’Institut Català de la Salut (ICS).
Metodologia
Es realitzarà un estudi d’adaptació i validació basat en la Teoria Clàssica dels Tests i les directrius proposades per la iniciativa “COnsensus-based Standards for the selection of health Measurement Instruments (COSMIN)”. L’estudi es durà a terme en dues etapes, amb diferents dissenys metodològics, una primera per assegurar la validesa de contingut de la nova versió i una segona per determinar la seva validesa estructural així com la consistència interna i l’estabilitat temporal de les puntuacions. La població de destí seran les infermeres que desenvolupin tasques assistencials en els equips d’AP i salut penitenciària de l’ICS.
Implicacions de l’estudi
La disponibilitat d’un instrument de mesura de l’entorn de pràctica infermera fiable i vàlid adequat al context de l’AP i salut penitenciària pot contribuir a l’avenç de la recerca en aquests serveis de salut i així generar un major coneixement sobre la seva influència als resultats dels pacients i l’efectivitat de les intervencions que puguin millorar la seva qualitat.

Las úlceras por presión (UPP) se incluyen dentro de las lesiones relacionadas con la dependencia y su replanteamiento requiere una revisión de los métodos de determinación del riesgo de presentar una UPP. En especial de las escalas de valoración del riesgo de presentar UPP (EVRUPP) y de los criterios de aplicación de las mismas.
OBJETIVO
Principal: Estudiar la validez y fiabilidad de una pregunta/ítem específica para la adecuada administración de la EVRUPP Braden.
Secundario: Analizar la validez predictiva de la escala Braden en las diferentes categorizaciones de las lesiones por dependencia: Úlceras por presión, lesiones asociadas a la humedad, lesiones por roce o fricción y lesiones mixtas.
DISEÑO ESTUDIO
El estudio consta de dos fases diferenciadas, un estudio de fiabilidad del ítem/pregunta a administrar y un estudio comparación de los resultados de validez de criterio de los resultados obtenidos de la EVRUPP Braden una vez cribados por medio de la pregunta/ítem a estudio.
Fiabilidad: se analizará la consistencia, la estabilidad temporal y la concordancia interobservadores del ítem/pregunta. Para desarrollar el estudio de concordancia interobservadores y de consistencia se utilizará un diseño observacional transversal y para analizar la estabilidad temporal un diseño prospectivo longitudinal
Validez: Estudio prospectivo longitudinal de 6 meses de duración para analizar la sensibilidad, especificidad, VPP, VPN, eficacia o porcentaje correcto y área bajo la curva ROC, de la escala Braden administrada en los dos grupos a estudio:
– Grupo con factores de riesgo: respuesta positiva/negativo a la pregunta/ítem de cribaje (movilidad/actividad/lesiones de dependencia previas)

Antecedents
L’úlcera cutània crònica o ferida crònica (HC) és la lesió de la pell amb una escassa o nul·la tendència a la cicatrització, mentre es mantingui la causa que la produeix. Les HC comprenen lesions per pressió (LPP), úlceres d’etiologia venosa (UEV), úlceres d’etiologia arterial (UEA) i peu diabètic (PD).
Segons la bibliografia, la prevalença de LPP oscil·la de 0,11% a 0,35? en la comunitat, la de UEV entre 0,13? i 2%, la de UEA entre 0,13? i 0,26?, les de PD entre 1,92% a 6,3% en pacients diabètics i entre 0,16? a 0,27? en el total de la població adulta. Els costos de les cures de prevenció i tractament també varien segons la bibliografia, entre 470 ? i 10.000 ? per ferida i any.
La variabilitat de costos publicades i la no explotació d’aquestes dades de manera integral per part dels sistemes de serveis sanitaris del nostre entorn justifiquen la realització d’un estudi de costos en l’àmbit comunitari.

Objectius

Objectiu Principal
? Analitzar l’impacte econòmic de les ferides cròniques en l’àmbit comunitari en la zona sud de la província de Barcelona en el període de 2012 a 2021.

Objectius específics
? Determinar els diferents tipus de productes sanitaris utilitzats per a gestionar la cura i tractament de les ferides cròniques
? Analitzar les diferències de costos atribuïble a la gestió de material específic utilitzat en el tractament local de ferides cròniques en funció de l’índex socioeconòmic compost dels diferents centres

Metodologia
Es realitzarà un estudi descriptiu retrospectiu dels costos de material específic (apòsits estèrils, material de teràpia compressiva) de capellà de ferides cròniques imputats als centres d’atenció primària, pertanyents a la Direcció d’Atenció Primària (DAP) Costa de Ponent del ICS, en el registre financer de magatzem intern i en el registre d’indicadors quantitatius de despeses de farmàcia (ICGF) de la DAP Costa Ponent, en el període comprès de 2012 a 2021. Aquestes dades es completaran amb la informació de diferents fonts de dades: Registre Central de Població del Catsalut (RCA) i Observatori del Sistema de Salut de Catalunya.

INTRODUCCIÓN:
La herida crónica (HC) es la lesión de la piel con una escasa o nula tendencia a la cicatrización, mientras se mantenga la causa que la produce, por lo que se ha asimilado el término de úlcera cutánea de herida crónica. Los estudios de prevalencia e incidencia en el ámbito comunitario son escasos a diferencia de los estudios en realizados con pacientes hospitalizados o institucionalizados en centros residenciales sociosanitarios.

OBJETIVO:
Estimar la evolución de la prevalencia e incidencia de heridas crónicas (HC) en el ámbito comunitario de la zona sur de la provincia de Barcelona en los períodos de 2013, 2018 y 2019. Objetivos secundarios: Analizar el perfil demográfico y clínico de los pacientes con estas patologías; Analizar las características principales de las heridas de las diferentes etiologías; Analizar las características demográficas, recursos comunitarios y asistenciales del territorio en relación con las HC; Determinar las diferentes intervenciones y tratamientos utilizados para gestionar el cuidado y tratamiento de las heridas crónicas.

INTRODUCCIÓ
Les úlceres per pressió i cisalla (UPP) es defineixen com “”Una lesió localitzada a la pell i/o el teixit subjacent en general sobre una prominència òssia, com a resultat de la pressió, o la pressió en combinació amb les forces de cisalla””(García-Fernández et al. 2014).

Les dades epidemiològiques disponibles indiquen en atenció primària una prevalença crua de 8,51% (96-9,1%) i una prevalença mitjana de 15,32% (± 19,17) per als pacients majors de 14 anys inclosos en el programa d’atenció domiciliària (ATDOM) (Pancorbo-hidalgo et al. 2014). Aquest problema de salut genera costos i càrregues de treball tant en prevenció com en tractament, a part de l’impacte sobre cuidadors i famílies. L’estimació del cost per càpita del material de cura específic per a aquestes ferides a l?àmbit de la DiAP de Costa Ponent (ICS) al 2014 és de 2,36 ? amb un cost total de 2.312.186,09 ? per 1.217.564 habitants. (Díaz-Herrera et al. 2013).

HIPÒTESI
Un ítem previ de cribratge que identifiqui pacients amb factors de risc relacionats amb la falta de mobilitat/activitat i lesions per dependència prèvies millorarà la validesa de criteri (sensibilitat, especificitat, valor predictiu positiu (VPP), valor predictiu negatiu (VPN) i àrea sota la corba ROC) de l’EVRUPP Braden en la categorització de les UPP.

OBJECTIU
Principal:
Estudiar la validesa i fiabilitat d’una pregunta/ítem específica per a l’adequada administració de la EVRUPP Braden.
El pacient presenta dificultat per canviar o controlar la posició del cos (enllitat, en cadira, període de repòs pautat …), o presenta una lesió relacionada amb la dependència prèvia? Sí / No
Secundari:
Analitzar la validesa predictiva de l’escala Braden en les diferents categoritzacions de les lesions per dependència: UPP, lesions cutànies associades a la humitat, lesions per fregament o fricció i lesions mixtes.

La fractura por fragilidad es un problema de salud pública con un gran impacto socioeconómico en los países desarrollados. Más frecuente en mujeres, aumenta con la edad avanzada junto a las caídas como otro problema asociado al envejecimiento. Los cambios sociodemográficos hacen que estén aumentando agravando el problema al provocar dependencia, discapacidad y aumento de la mortalidad. Está demostrado que uno de los factores de riesgo más relevantes de las fracturas son las caídas accidentales, sin embargo están olvidadas por la industria y los programas preventivos oficiales. Las intervenciones para prevenir las caídas se han fundamentado, lógicamente, en los abordajes multifuncionales. Sin embargo, las revisiones sistemáticas más conocidas (NICE, Cochrane, USPSTF) muestran escasa evidencia de su eficacia y se argumenta por la contaminación de variables confusoras. Recientemente se aconsejan los programas específicos de ejercicio físico, mantenidos en el tiempo e incorporados a las actividades de la vida diaria, como eficaces y coste-efectivos. Este proyecto pretende analizar la eficacia de una intervención basada en el programa de ejercicios OTAGO que ha mostrado buenos resultados en Nueva Zelanda y el Reino Unido, al tratarse de un programa de ejercicios sencillos adaptados a la edad avanzada, practicables de pie y/o sentados en una silla. Como complemento importante se intervendrá en la fidelización con soporte de enfermería a más largo plazo. El equipo investigador está formado por profesionales con experiencia asistencial en las diferentes áreas que comporta el proyecto y cuenta con el soporte de las instituciones sanitarias del área sanitaria.

El estudio tiene como objetivo diseñar un ensayo clínico multicéntrico exploratorio controlado para evaluar la efectividad de una intervención compleja multiriesgo dirigida a personas de 45 a 75 años atendidas en APS con el objetivo de desarrollar conductas promotoras de salud que mejoren su calidad de vida y eviten las enfermedades crónicas más frecuentes. Para ello se desarrollaran las tres primeras fases de una intervención compleja según las recomendaciones del Medical Research Council: 1) Fase 0, Preclínica/Teórica, en la que se realizará: a) una revisión bibliográfica sobre intervenciones dirigidas a la promoción de estilos de vida saludables, la disminución del riesgo cardiovascular, la prevención primaria de la depresión y la ansiedad así como sus resultados económicos; b) identificación y evaluación las distintas teorías de promoción de la salud así como los métodos de evaluación económica que servirán de fundamento para el desarrollo de la intervención. 2) Fase 1, Modelización y operativización, en la que se determinarán los componentes de la intervención, su interrelación y su relación con los resultados en salud. Para ello se realizaran distintos estudios cualitativos con los distintos actores involucrados identificando las barreras y los elementos facilitadores de cara a construir una intervención flexible y dinámica que permita una implementación adecuada a la atención primaria. 3) Fase 2, prueba piloto/ensayo exploratorio en 32 centros de 8 comunidades autónomas en el que se implementará la intervención final diseñada y se evaluará la factibilidad, la aceptabilidad y la efectividad potencial de la intervención

Identificar el percentatge de persones amb alta dependència i/o alta complexitat de la població adulta major de 18 anys, en base al registre Sistema d’Informació d’Atenció Primària (SIAP). Disseny: Estudi descriptiu transversal multicèntric. Subjectes d’estudi: Tota la població major de 18 anys atesa per l’Institut Català de la Salut (ICS) a les tres Àrees Bàsiques de Salut (ABSs) on es desenvoluparà l’estudi. Tamany de la mostra: 1049 persones del SIAP, identificades per mostreig aleatori, sistemàtic i estratificat. Variables dependents: pacients amb alta dependència (Índex de Barthel, Test de Pfeiffer) i/o complexitat clínica. Variables independents: sòcio-demogràfiques, d’utilització de recursos, comorbilitat (Índex de Charlson) i indicadors de risc social (Escala de Tirs). Anàlisi de les dades: anàlisi descriptiu de totes les variables i de factors associats. Els resultats esperats ens donaran l’estimació del percentatge amb l’interval de confiança (IC 95%) de la població real per les intervencions posteriors.

Les ferides cròniques complexes representen una problemàtica de salut amb greus repercussions socioeconòmiques, impactant la qualitat de vida dels pacients i generant elevats costos per als sistemes sanitaris. Les lesions per pressió, les úlceres venoses, arterials i del peu diabètic, tenen una alta prevalença i una evolució prolongada, amb freqüents recidives i una taxa de curació limitada. A la regió de Costa Ponent, les dades mostren un alt nombre de visites anuals a pacients amb ferides cròniques, amb una despesa significativa en materials de cura. Aquest context evidencia la necessitat d’implementar models d’atenció innovadors i eficients.
L’any 2017, a la regió Metropolitana Sud, es va establir un nou model assistencial per a l’atenció a persones amb ferides complexes, centrat en la integració de cures dins l’atenció primària i en la coordinació amb serveis especialitzats. Aquest model, liderat pel Grup de Recerca en Ferides Cròniques Complexes (GReFeC), ha millorat els indicadors epidemiològics i estandarditzat les cures, tot proporcionant un marc per a l’avaluació de nous abordatges i intervencions. El GReFeC desenvolupa línies de recerca centrades en:
•
Epidemiologia de les Ferides Cròniques Complexes.
•
Avaluació de Resultats en Salut.
•
Avaluació Clínica-Econòmica del Model d’Atenció Integrat.
•
Innovació en Atenció i Monitorització Remota: ús de tecnologies emergents per la detecció precoç de riscos i l’autonomia del pacient.
•
Aquests esforços posicionen el GReFeC com a líder en recerca aplicada a ferides cròniques, integrant coneixements clínics, econòmics i tecnològics per millorar la qualitat assistencial i contribuir a la sostenibilitat del sistema de salut.