En aquest espai compartim com la nostra activitat investigadora transcendeix l’àmbit acadèmic per generar un impacte real en la societat, les polítiques públiques i l’atenció sanitària. La transferència és el procés mitjançant el qual transformem l’evidència científica generada a través de la recerca en eines útils, accessibles i aplicables per a professionals, reguladors i la ciutadania.
“Per a mi va significar canviar de pell”: estudi de fotoelicitació sobre el benestar emocional i social en dones durant la perimenopausa a Barcelona
Aquest informe presenta els resultats d’un estudi qualitatiu impulsat per l’Institut de Recerca en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina en col·laboració amb l’Agència de Salut Pública de Barcelona sobre les experiències emocionals i socials de la perimenopausa en dones de l’àrea metropolitana de Barcelona. Mitjançant grups de discussió i tècniques de fotoelicitació amb 20 dones d’entre 41 i 66 anys, la recerca analitza com aquesta etapa es relaciona amb els rols de gènere, les cures, la sexualitat, les relacions socials i l’atenció sanitària. Els resultats mostren que la perimenopausa és una experiència diversa i profundament influïda per factors socials i econòmics, sovint marcada per la manca d’informació, la invisibilització i la deslegitimació dels malestars. Alhora, moltes dones també descriuen aquesta etapa com un procés de transformació, autoconeixement i empoderament. L’estudi destaca la necessitat d’impulsar espais de suport comunitari, millorar l’atenció sanitària i avançar cap a polítiques públiques més integrals i no estigmatitzants.
Aquest informe presenta els resultats de l’estudi Què em fa sentir bé? Salut emocional en les adolescències de Catalunya, una recerca participativa impulsada per l’Institut de Recerca en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina (finançat per l’Institut Carles III FIS PI22/01278) que explora els factors que afavoreixen el benestar emocional des de la perspectiva de les mateixes persones adolescents. L’estudi es va dur a terme mitjançant la metodologia de fotoveu, que combina la fotografia i el diàleg crític perquè les persones participants representin i interpretin les seves experiències. Hi van participar 40 adolescents d’entre 13 i 15 anys, procedents de tres instituts de Catalunya (dos de Barcelona i un d’Artesa de Segre), en un procés desenvolupat al llarg de diverses sessions grupals.
Els resultats mostren que els principals factors associats al benestar emocional són la pau i els vincles. La pau s’expressa a través d’activitats i espais que proporcionen tranquil·litat, com la pràctica d’aficions, el contacte amb la natura, els records significatius, la música o el descans. Els vincles amb la família, les amistats, els animals, el territori i la cultura es descriuen com una font de cura, afecte, pertinença i seguretat, tot i que també poden esdevenir font de malestar davant la por a la pèrdua, viure experiències de racisme o discriminació.
La recerca també posa de manifest que el benestar emocional està profundament condicionat per les circumstàncies socials i econòmiques de cada adolescent, que determinen les oportunitats d’accedir a espais de lleure, cultura o natura i, en conseqüència, les possibilitats de desenvolupar estratègies de benestar. L’estudi destaca la importància d’incorporar la veu de les persones adolescents en la recerca i en el disseny de polítiques i intervencions educatives, socials i sanitàries, reconeixent el seu benestar emocional com una construcció col·lectiva estretament vinculada als contextos de vida.
Aquest fotollibre és el resultat creatiu d’un estudi qualitatiu, en què es va utilitzar el mètode de Fotoveu, que explora les pràctiques que dones i persones que menstruen empren per tenir cura de la seva salut emocional quan experimenten malestars menstruals, com ara dolor, canvis emocionals o pobresa menstrual. L’estudi es va dur a terme en cinc comunitats autònomes d’Espanya (Andalusia, Canàries, Catalunya, Galícia i País Basc) i va ser coordinat per Laura Medina Perucha, de l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol).
A través de fotografies realitzades per les participants i de les seves narratives, l’estudi revela com les estructures socials estan relacionades amb els malestars menstruals. Els resultats també revelen que les experiències menstruals no només es caracteritzen pel malestar, sinó que també poden ser moments de cura, compassió i connexió.
Les experiències compartides per les persones participants assenyalen una necessitat urgent d’abordar els factors estructurals que continuen produint i donant forma als malestars menstruals. Així mateix, subratllen la necessitat d’una investigació participativa que aborde les experiències menstruals a través de conceptes com la cura, que abastin la seva diversitat i alhora atenguin les injustícies estructurals que les configuren.
