idiapJGol2

Transferència

En aquest espai compartim com la nostra activitat investigadora transcendeix l’àmbit acadèmic per generar un impacte real en la societat, les polítiques públiques i l’atenció sanitària. La transferència és el procés mitjançant el qual transformem l’evidència científica generada a través de la recerca en eines útils, accessibles i aplicables per a professionals, reguladors i la ciutadania.

Policy Briefs

  • Què és? Documents d’anàlisi i informes de polítiques que sintetitzen l’evidència científica disponible sobre un tema i la tradueixen en missatges clau i recomanacions clares i directes, orientades a la presa de decisions.
  • El nostre objectiu: Facilitar que responsables de polítiques, gestors públics i altres actors del sistema sanitari puguin accedir a informació científica rellevant, comprensible i aplicable, afavorint així la presa de decisions basada en l’evidència.
  • Salud menstrual en España. Recomendaciones clave para promover la salud menstrual y emocional en los ámbitos social, educativo y sanitario

    • Aquest informe identifica necessitats i barreres específiques per a la promoció de la salut menstrual i la salut emocional associada, així com accions concretes per abordar-les. Les accions se centren en tres àmbits: el sanitari, l'educatiu (tant formal com informal) i el comunitari i social. Els resultats també subratllen la necessitat de transformar la comprensió de les experiències menstruals, passant d'entendre-les com una responsabilitat individual i personal a reconèixer-les com una qüestió sistèmica i política. L'informe és el resultat d'un projecte de recerca que explora la interrelació entre la salut menstrual i la salut emocional, dut a terme en cinc comunitats autònomes d'Espanya (Andalusia, Canàries, Catalunya, Galícia i País Basc) i coordinat per Laura Medina Perucha, de l'Institut Universitari d'Investigació en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol). L'informe s'ha elaborat a partir dels resultats d'un estudi, en el qual van participar 118 persones i en el qual es va utilitzar la metodologia participativa del World Café, dissenyada per fomentar el diàleg inclusiu i col·laboratiu.
    • Descarregar
  • Impacte psicosocial del confinament per la COVID-19 a Espanya

    • L'Informe de Política sobre l' impacte psicosocial del confinament per la COVID-19 a Espanya es va basar en una recerca amb més de 7.000 participants i va analitzar la relació entre les conseqüències socials del confinament i la salut mental des d'una perspectiva de gènere. Els resultats van mostrar que l'impacte en la salut mental estava distribuït de manera desigual entre grups poblacionals i van posar de manifest la necessitat que les polítiques de resposta a la pandèmia consideressin la salut emocional i mental juntament amb les mesures de control d'infeccions. El Informe de Política va combinar evidència quantitativa amb les experiències dels participants i va concloure amb recomanacions per a respostes de salut pública i socials. La publicació científica associada ha rebut posteriorment més de 220 cites, cosa que indica una visibilitat científica substancial i reforça la rellevància dels resultats per entendre les conseqüències socials més àmplies de la pandèmia.
  • Impacte de la COVID-19 en el maneig de la depressió i els trastorns de l’estat d‘ànim

    • La recerca realitzada durant i després de la pandèmia de la COVID-19 va aportar evidència sobre com la pandèmia va afectar la identificació, gestió i continuïtat de l'atenció de la depressió i altres trastorns de l'estat d'ànim a l'atenció primària. La rellevància social d'aquesta recerca rau en identificar canvis en les necessitats de salut mental i els patrons d'ús de l'atenció sanitària durant un període excepcional de disrupció, proporcionant evidència per a l'adaptació dels serveis de salut mental d'atenció primària. Juntament amb el programa INDI i altres investigacions en salut mental realitzades per IDIAPJGol, aquest treball dóna suport a una narrativa d'impacte més àmplia sobre la necessitat de reforçar una atenció de salut mental accessible, integrada i resilient dins l'atenció primària, especialment durant grans crisis de salut.
  • La salut mental d'adolescents i joves a Catalunya des d'una perspectiva interseccional i participativa

    • El document es basa en els resultats del projecte finançat per l'ISCIII "Salut mental en adolescents i joves a Catalunya des d'una perspectiva de gènere: un estudi participatiu de població i qualitatiu" (PI22/01278). El seu propòsit és traduir els resultats de la recerca en recomanacions per als responsables responsables de polítiques, programes i serveis destinats a millorar la salut mental i el benestar emocional d'adolescents i joves. Tot i que l'evidència es va generar a Catalunya, moltes de les recomanacions poden ser potencialment transferibles a polítiques públiques locals, regionals i nacionals. Les recomanacions s'organitzen al voltant de sis àrees prioritaries: 1. TRANSFORMAR: Incorporar una perspectiva interseccional en les polítiques i serveis de salut mental. 2. PROMOURE: Prioritzar la promoció i la prevenció del benestar emocional a través de les polítiques públiques. 3. ENFORTIR: Reforçar l'atenció primària i comunitària per oferir respostes integrades i accessibles. 4. ASSEGURAR: Promoure l'accés equitatiu als recursos que donin suport al benestar. 5. AVALUAR: Millorar els sistemes d'informació, monitoratge i avaluació per a la salut mental d'adolescents i joves. 6. EMPODERAR: Reconèixer adolescents i joves com a agents actius en la construcció del seu propi benestar. Estat actual de l'impacte: El document deriva de la recerca realitzada durant el període d'avaluació però encara es troba en fase de disseny/disseny el 2026. Per tant, s'hauria de presentar com un resultat d'impacte social emergent, en lloc de com un impacte ja assolit durant el període 2022–2025.
  • De la invisibilització a l'equitat: Recomanacions polítiques per a reduir inequitats en salut en lesbianes i bisexuals des de l'atenció primària

    • Aquest document es basa en el projecte europeu L-WORLD IN HEALTH: Filling knowledge gaps and promoting competent primary care for lesbians (GA No. 101144766), la primera iniciativa europea centrada específicament en les desigualtats en salut i l'accés a l'atenció primària entre dones lesbianes i bisexuals. L'evidència va identificar diversos reptes importants: evidència científica limitada sobre la salut lesbi; capacitat insuficient de l'atenció primària i dels sistemes de salut pública per abordar la diversitat sexual; mancances en coneixements professionals, habilitats i actituds; integració insuficient de l'orientació sexual i altres determinants socials de la salut en l'atenció; percepció de discriminació en l'atenció sanitària; i el paper protector important de les xarxes socials i comunitàries. Les recomanacions resultants pretenen passar de la invisibilitat a una atenció primària inclusiva, competent i equitativa, abordant tant les barreres del sistema sanitari com els determinants socials més amplis que afecten les dones lesbianes i bisexuals.
    • Descarregar
  • Accions per adreçar la inequitat menstrual a Catalunya.

    • La recerca sobre la desigualtat menstrual es va traduir en recomanacions polítiques que abordaven l'educació menstrual, l'accés equitatiu a l'atenció sanitària, la infraestructura pública i l'accessibilitat dels productes menstruals, des d'una perspectiva basada en el gènere, l'equitat i els drets. El Informe de Política defensa polítiques estructurals i a llarg termini que abordin les múltiples dimensions de la desigualtat menstrual en lloc de mesures aïllades. El seu impacte social és especialment rellevant perquè els resultats de la recerca es van presentar al Parlament de Catalunya, al Senat espanyol, al Parlament Europeu i a les Nacions Unides entre 2022 i 2023, proporcionant una connexió directa entre l'evidència de recerca i la formulació de polítiques.
    • Descarregar

Guies de Pràctica Clínica (GPC)

  • Què són? Documents basats en la revisió sistemàtica que reuneixen i avaluen la millor evidència científica disponible amb l’objectiu de formular recomanacions que donin suport a professionals sanitaris i pacients en la presa de decisions sobre l’atenció i la cura de la salut.
  • La nostra aportació: En aquesta secció destaquem de quina manera la nostra recerca ha servit de referència i sustentació tècnica i ha estat incorporada en guies de pràctica clínica, contribuint així a fonamentar recomanacions i a generar impacte en la pràctica assistencial.

Informes Tècnics

  • Què són? Documents que presenten de manera estructurada i rigorosa els resultats, les anàlisis o les recomanacions derivats d’un projecte de recerca o de l’avaluació d’un tema específic.
  • Quin és el seu objectiu? Traslladar el coneixement científic a informació útil i aplicable, proporcionant evidència que pugui servir de suport a professionals, institucions i responsables de la presa de decisions en l’àmbit sanitari.

"Canviant la pell com una serp". Imatge elaborada per una de les participants de l'estudi.“Per a mi va significar canviar de pell”: estudi de fotoelicitació sobre el benestar emocional i social en dones durant la perimenopausa a Barcelona

Aquest informe presenta els resultats d’un estudi qualitatiu impulsat per l’Institut de Recerca en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina en col·laboració amb l’Agència de Salut Pública de Barcelona sobre les experiències emocionals i socials de la perimenopausa en dones de l’àrea metropolitana de Barcelona. Mitjançant grups de discussió i tècniques de fotoelicitació amb 20 dones d’entre 41 i 66 anys, la recerca analitza com aquesta etapa es relaciona amb els rols de gènere, les cures, la sexualitat, les relacions socials i l’atenció sanitària. Els resultats mostren que la perimenopausa és una experiència diversa i profundament influïda per factors socials i econòmics, sovint marcada per la manca d’informació, la invisibilització i la deslegitimació dels malestars. Alhora, moltes dones també descriuen aquesta etapa com un procés de transformació, autoconeixement i empoderament. L’estudi destaca la necessitat d’impulsar espais de suport comunitari, millorar l’atenció sanitària i avançar cap a polítiques públiques més integrals i no estigmatitzants.

Veure Informe

 

Aquest informe presenta els resultats de l’estudi  Què em fa sentir bé? Salut emocional en les adolescències de Catalunya, una recerca participativa impulsada per l’Institut de Recerca en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina (finançat per l’Institut Carles III FIS PI22/01278) que explora els factors que afavoreixen el benestar emocional des de la perspectiva de les mateixes persones adolescents. L’estudi es va dur a terme mitjançant la metodologia de fotoveu, que combina la fotografia i el diàleg crític perquè les persones participants representin i interpretin les seves experiències. Hi van participar 40 adolescents d’entre 13 i 15 anys, procedents de tres instituts de Catalunya (dos de Barcelona i un d’Artesa de Segre), en un procés desenvolupat al llarg de diverses sessions grupals.

Els resultats mostren que els principals factors associats al benestar emocional són la pau i els vincles. La pau s’expressa a través d’activitats i espais que proporcionen tranquil·litat, com la pràctica d’aficions, el contacte amb la natura, els records significatius, la música o el descans. Els vincles amb la família, les amistats, els animals, el territori i la cultura es descriuen com una font de cura, afecte, pertinença i seguretat, tot i que també poden esdevenir font de malestar davant la por a la pèrdua, viure experiències de racisme o discriminació.

La recerca també posa de manifest que el benestar emocional està profundament condicionat per les circumstàncies socials i econòmiques de cada adolescent, que determinen les oportunitats d’accedir a espais de lleure, cultura o natura i, en conseqüència, les possibilitats de desenvolupar estratègies de benestar. L’estudi destaca la importància d’incorporar la veu de les persones adolescents en la recerca i en el disseny de polítiques i intervencions educatives, socials i sanitàries, reconeixent el seu benestar emocional com una construcció col·lectiva estretament vinculada als contextos de vida.

Veure Informe

 

 

Patronat

Col·laboradors

Acreditacions