Ramon Sagarra Àlamo

Antecedents: La diabetis és un important problema de salut per la seva alta prevalença, la seva forta morbiditat i l’elevat volum de recursos sanitaris que consumeix. Pel que fa als costos directes del sistema nacional de salut, uns estudis mostren que la diabetis tipus 2 consumeix al voltant d’un 15%; altres estudis situen el cost de la diabetis mellitus tipus 2 (DM2), a l’atenció sanitària,
prop dels 2500 milions d’euros anuals.
La diabetis tipus 2 és una malaltia complexa, que empitjora les alteracions de la producció d’insulina i de la resistència a aquesta, afavorint l’aparició de complicacions vasculars i cardiovasculars de la pròpia malaltia. La coexistència de la diabetis, juntament amb la hipertensió, dislipèmies, obesitat, síndrome
metabòlica i hàbit tabàquic, contribueix al desenvolupament d’altres complicacions com la
retinopatia diabètica, nefropatia diabètica i peu diabètic.
Els factors de risc més importants per l’aparició d’aquesta malaltia són: l’obesitat, l’adipositat
central, la inactivitat física i uns hàbits d’alimentació poc saludables (dieta hipercalòrica amb un
elevat consum de greixos i un baix consum de fibra vegetal) (Steyn i cols., 2004).
Per tot això, aquest, és un estudi pioner dins el “Programa per a la promoció d’una alimentació
saludable i la prevenció i abordatge de malalties a l’atenció primària i comunitària” de l’Institut
Català de la Salut, en què es vol valorar la intervenció feta pel Dietista-Nutricionista dins l’atenció
primària i específicament de la seva cartera de serveis. A més, la intervenció nutricional a pacients
amb DM2 mitjançant el midó resistent, i la utilització de l’àcid acètic del vinagre, s’han estudiat
ben poc a Catalunya.
Hipòtesis: La intervenció mitjançant l’educació nutricional, amb recomanacions sobre a la
incorporació del midó resistent i de l’àcid acètic del vinagre a la dieta, millorarà el control glucèmic
(reduirà les xifres de glucosa basal en dejú, de glucosa postprandial i d’HbA1c); per tant hi haurà
una millor resposta en el tractament i/o control de la malaltia en pacients amb DM2.
Objectiu principal: Avaluar i determinar l’efectivitat del programa “Alimentació i Diabetis tipus 2”.
IMP-226-CT V03
Objectius específics: Avaluar l’efectivitat d’una intervenció amb la incorporació de noves pautes
alimentàries (segons el programa d’intervenció) en la població cribada amb Diabetis Mellitus tipus
2. Determinar les barreres i els facilitadors de l’aplicació del programa. Descriure la millora en la
resistència a la insulina dels participants. Descriure l’evolució de la motivació dels pacients al llarg
de les sessions d’intervenció.
METODOLOGIA: Disseny: Assaig comunitari d’intervenció amb grup control i aleatori. Àmbit i
període d’estudi: Atenció Primària i Comunitària. Durant un període de 2 anys. Població d’estudi:
homes i dones d’entre 30 i 70 anys diagnosticats amb Diabetis mellitus tipus 2. Intervenció: Tots
els participants rebran la intervenció en format de sessions grupals, el grup d’intervenció (GI) a
més rebrà recomanacions i formació específiques sobre el midó resistent i sobre l’efecte de l’àcid
acètic del vinagre en el metabolisme dels hidrats de carboni. Determinacions: Es duran a terme
durant 2 anys mitjançant l’autocontrol de la malaltia, amb determinacions periòdiques de la
glucèmia basal i la postprandial (tres determinacions per setmana: 1 determinació de glucèmia
basal i 2 determinacions de glucèmia postprandial). També és realitzarà de forma rutinària i dins
del protocol rutinari establert en pacients amb Diabetis tipus 2, una determinació mitjançant
analítica de laboratori (extracció sanguínia) dels valors d’HbA1c. Aquests valors s’enregistraran
dins l’aplicació de l’eCAP Assistencial.
A l’inici i al final del programa també es realitzaran dos tests, ja inclosos i validats que estan
disponibles dins l’aplicació de l’ECAP Assistencial, el Qüestionari d’Adherència a la Dieta
Mediterrània (QADM), per la valoració dels hàbits alimentaris i el test URICA per la valoració de
l’estat emocional del pacient per afrontar el canvi d’hàbits alimentaris.
Anàlisis estadístic: S’avaluaran els factors determinants (glucèmia basal, glucèmia postprandial,
HbA1c, Test URICA i QADM); i es compararan els resultats de l’inici i del final de la intervenció,
mitjançant un anàlisis de regressió logística.
Resultats esperats: Els valors d’HbA1C, la glucèmia basal i la glucèmia postprandial tindran millors
resultats en el grup d’intervenció que en el grup control. A més, millorarà l’adherència a la dieta
mediterrània i la posició en l’escala motivacional. Per tant, en el grup d’intervenció hi haurà una
millorar en la resistència a la insulina i en el control de la malaltia.
Aplicabilitat: Els resultats de la investigació podran aportar millores per la prevenció de
complicacions de la Diabetis M. tipus 2, així com la disminució de la prevalença de les
complicacions de la malaltia i el millor control d’aquesta en pacients ja diagnosticats; a més de
generar noves estratègies nutricionals per l’abordatge del pacient amb Diabetis Mellitus tipus 2.
Amb els resultat obtinguts es podrà valorar l’aplicació i la implantació del programa d’intervenció
en alimentació i Diabetis tipus 2 en la població general en l’entorn comunitari; així mateix es
podran fer actualitzacions a les guies de pràctica clínica.
Rellevància: Aquest programa de caire educacional en alimentació i diabetis tipus 2 és de fàcil
aplicació en l’àmbit de l’Atenció Primària i comunitària, ja que forma part de la cartera de serveis
del Dietista-Nutricionista. No requereix de la prescripció de fàrmacs i, promou uns hàbits
d’alimentació i un estil de vida saludables, amb l’objectiu de prevenir i millorar les complicacions
de la malaltia.

DP-TRANSFERS es un proyecto público en curso a gran escala que traslada un modelo coste-efectivo de prevención de la diabetes (DE-PLAN-CAT) al máximo de centros de atención primaria donde es factible en Cataluña. Se dirige primero a profesionales y luego a participantes con riesgo alto de diabetes (FINDRISC>11 y/ó prediabetes). Consta de 3 etapas (detección, intervención sobre estilo de vida y seguimiento), 2 intensidades (módulos básico y de continuidad) y 4 canales de traslación (interrelación institucional, talleres para facilitadores, interacción técnica audio-visual y sitio WEB). Se llevó a cabo un análisis intermedio descriptivo del proceso de traslación a los 2 años (tras el cierre de la fase de cribado).
Participaron 647 profesionales desde 123 centros de salud (población atendida: 1,6 millones). De 2381 sujetos cribados, 1713 (72%) accedieron a intervención (190 grupos) y 936 (54,6%) ya habían finalizado: 409 (43,7%) tras recibir el módulo básico, 161 (17,2%) completando un año y 366 (39,1%) los 2 años, evidenciando la factibilidad de la implementación a corto plazo usando recursos públicos existentes. El proyecto DP-TRANSFERS-Eco propone ahora un análisis económico de la implementación basado en el coste directo de los recursos consumidos (materiales, humanos y temporales), así como en el coste ajustado a efectividad (incidencia de diabetes) y por calidad de vida relacionada con la salud (EQ5D5L).

Durante el periodo 2013-2018, hemos desarrollado un sistema de ayuda al diagnóstico clínico dirigido al cribado de retinopatía diabética, a partir de una base de datos de más de 2000 pacientes con diabetes mellitus. Dicho sistema se ha materializado en un software que nos permite establecer un tiempo de cribado óptimo en función de los diversos factores de riesgo asociados. Dicho sistema ofrece una sensibilidad de detección de retinopatía del 80.67%, una especificidad del 94,18 y una precisión del 82.39%. En este nuevo proyecto, se propone la implementación en todas las áreas básicas (poner cuantas son) dependientes de nuestro ámbito asistencial para validar y optimizar el sistema. Así mismo se va a desarrollar un sistema de lectura automática de imágenes para obtener una herramienta diagnóstica que nos permita predecir la evolución de la retinopatía, en caso de que existiera, a fases más severas.

La diabetis mellitus és la primera causa de polineuropatia en el món occidental. La neuropatia diabètica és la complicació més freqüent de la diabetis i pot arribar a una gran transcendència clínica a causa, fonamentalment, del dolor i la possibilitat d?ulceració en extremitats inferiors. A més, és una causa rellevant de morbimortalitat entre els pacients afectats per la diabetis.

Encara que la seva gènesi és encara desconeguda, s?associa amb la hiperglucèmia crònica qual cosa suggereix una possible implicació etiopatogènica dels productes avançats de glicació. En la gestió mèdica de la neuropatia, la detecció precoç és l?aspecte més notable ja que la regulació de la glucèmia i l’ús de determinats fàrmacs poden millorar la seva evolució progressiva però tant més com més aviat s?apliquin. Entre les troballes pròpies de la neuropatia diabètica la més primerenca és la disfunció de fibres C amielíniques i la primera manifestació clínica és una alteració del reflex sudomotor de les glàndules eccrines. Aquesta primera alteració és actualment evidenciable amb l?ús d’una nova tecnologia, el mesurament de la conductància electroquímica dèrmica. És una prova no invasiva, senzilla i probablement cost-efectiva la valoració de la qual planteja aquest projecte. Es presenta el disseny d’un estudi per avaluar la factibilitat i efectivitat de mesurar la conductància electroquímica dèrmica (expressió quantitativa del reflex sudomotor) com a prova de cribratge de la neuropatia diabètica en els pacients que utilitzen serveis públics d?atenció primària de salut.

Objectiu: Determinar l´efectivitat d´una xarxa de reanimadors activats automàticament mitjançant smartwatch i Smartphone en la reducció del temps d´inici de les maniobres de reanimació.
Disseny: Es desenvolupa en 4 fases a) validació d´una APP per smartwatch desenvolupada per a generar de forma automática una alerta sanitària en cas d´Aturada Cardíaca Extrahospitalària (ACR-EH) no observada, b) Curs de formació en tècniques de Reanimació Cardiopulmonar básica (RCP) i ús de DEA dirigit a familiars de malalties cardíaques c) creació d´una xarxa de voluntaris formats en RCP que cobreix la ciutat de Reus, formada a partir de familiars de cardiopates i personal sanitari i d) Estudi de simulació on els voluntaris serán activats de forma automàtica (Smartphone) per atendre ACR-EH. L’estudi es realitzarà mitjançant l´activació en 137 ocasions de l´app d´smartwatch. En 67 ocasions l’alerta será enviada als voluntaris més propers i al Centre d´Urgències d´Atenció Primària (CUAP) de Reus (Grup Intervenció), i en 67 ocasions únicament s’enviarà l’alerta al CUAP (Grup Control)
Dades a registrar: Temps d´arribada del primer reanimador, tipus de primer reanimador (personal CUAP o voluntari de la xarxa RCP), el temps d´inici de maniobres i la competencia en la realització de les maniobres.
Anàlisi estadística Prova de la t d´Student determinant les diferències del temps d´inici de les maniobres de RCP.
Resultats esperats: el temps d’inici de les maniobres de RCP serà menor en el grup intervenció (xarxa de RCP) comparat en el grup control (CUAP).

Evidència científica ben contrastada avala l?eficàcia de la intervenció intensiva en l?estil de vida per retardar l?aparició de la diabetis tipus2. No obstant això, la translació des de l?assaig clínic a l?entorn comunitari ha estat difícil a tot arreu i esdevé el principal desafiament de la recerca en el camp de la prevenció de la diabetis.
En un assaig comunitari previ varem demostrar que reduir substancialment la incidència de diabetis en atenció primària és viable i cost-efectiu, mitjançant intervenció intensiva en individus d?alt risc. El present projecte DP-TRANSFERS (3 anys) esdevé un programa de translació a gran escala que implementa una intervenció adaptada, mitjançant una proposta acordada a nivell nacional.
La metodologia es basa en una estratègia comunitària de 3 passos (detecció, intervenció i seguiment), que inclou una intervenció de dues intensitats (mòdul bàsic i mòdul de continuïtat) lliurada en condicions reals de treball i transferida a través de 4 canals (relacions institucionals, tallers de formació de facilitadors, tecnologia col?laborativa i lloc web). Inicialment participaran 90 centres (25% de tots els d?atenció primària), amb una població de referència de 1,6-1,8 milions d?habitants i una estimació de 0,32 milions de participants (45-75 anys) amb risc de diabetis.
Per tal de determinar la sostenibilitat, l?efecte, la qualitat del programa i el grau de satisfacció, s?ha projectat una anàlisi estadística de la població destinatària (facilitadors i participants) i d?una mostra estratificada representativa (n=920; poder estadístic 82,5%; errors tipus 1/tipus 2: 5%/20%). Aquesta projecció clarificarà fórmules factibles i eficaces d?avaluar el risc de diabetis, lliurar la intervenció i donar suport al manteniment dels canvis de comportament reeixits.
Esperem desenvolupar una estratègia coherent d?acostament a la societat basada en la ràpida accessibilitat als centres d?atenció primària. Així es podrà avaluar tant l?efecte de la intervenció en l?estil de vida, com el propi procés de translació.

La diabetes tipo 2 es una enfermedad prevenible importante y un creciente problema de salud pública. Al planificar medidas preventivas, las personas con riesgo de diabetes deberían participar en intervenciones de modificación del estilo de vida y estas intervenciones deberían ser trasladadas a la práctica asistencial, particularmente en atención primaria. Precisamente, la traslación a un entorno comunitario es actualmente el principal desafío de la investigación en prevención de la diabetes.

Durante los últimos años se ha documentado que el uso de sistemas persuasivos de intervención basados en la programación informática, el empleo de Internet, la telefonía móvil y diversos dispositivos de enlace (podómetros, acelerómetros) puede mejorar y rentabilizar las intervenciones de prevención de la diabetes. Este proyecto propone comparar la efectividad de los sistemas clásicos de intervención en población de riesgo (facilitada habitualmente por profesionales de la salud) con la resultante de asociar un nuevo método de transferencia de la intervención basado en tecnología 2.0, a través de un dispositivo facilitador virtual de prestaciones bien contrastadas.

El nuevo proyecto prosigue una línea continua de investigación sobre prevención de la diabetes iniciada con el proyecto europeo DE-PLAN-CAT (PI050033 y RD06/0018/0008), su análisis de coste-efectividad (PI09/001112) y el proyecto DP-TRANSFERS que promueve la traslación a gran escala (91 centros de atención primaria y 385 profesionales implicados) de una intervención cuya relación de coste-efectivad ya fue demostrada (PI14/00122).

La prevención de la diabetes tipo 2 es un objetivo prioritario que suele abordarse en atención primaria mediante la detección precoz y una serie de actividades no siempre bien estructuradas. Desde 2005, a partir de un proyecto financiado por la Unión Europea (DE-PLAN), se desarrolla en Cataluña una iniciativa de salud pública cuyo primer objetivo fue evidenciar a 4 años la factibilidad y efectividad de una intervención intensiva sobre el estilo de vida para reducir la incidencia en sujetos tan sólo con riesgo alto pero libres de diabetes (DE-PLAN-CAT). El estudio prosiguió 3 años más con un análisis de coste-efectividad (PREDICE). Ambos proyectos contaron con financiación del ISCIII, colaborando las entidades responsables en investigación (IDIAP Jordi Gol), planificación (Departamento de Salud) y asistencia (Instituto Catalán de la Salud). Se demostró que la intervención es factible en la práctica clínica, es efectiva frenando la incidencia de la diabetes y, además, es coste-efectiva desde la perspectiva del proveedor público de servicios de salud. El mismo grupo de investigación propone ahora expandir dicha intervención, estructurándola para estimular la motivación por cambiar el estilo de vida con un plan de acción individual, colectivo y su refuerzo periódico. A través de un proceso de implementación en tres etapas y dos intensidades, este proyecto de traslación hacia los centros de atención primaria pretende extender el efecto de la intervención al máximo posible de beneficiarios.

Objetivo: Evaluar la eficacia de una intervención multifactorial dirigida a médicos de familia sobre adecuación en la prescripción de benzodiacepinas y abordaje de la deshabituación en consumidores crónicos.
Diseño: Ensayo clinico aleatorizado estratificado por clusters donde las unidades de aleatorizacion seran los centros de salud

La prevención de la diabetes tipo 2 es un objetivo prioritario que suele abordarse en atención primaria mediante la detección precoz y una serie de actividades no siempre bien estructuradas. Desde 2005, a partir de un proyecto financiado por la Unión Europea (DE-PLAN), se desarrolla en Cataluña una iniciativa de salud pública cuyo primer objetivo fue evidenciar a 4 años la factibilidad y efectividad de una intervención intensiva sobre el estilo de vida para reducir la incidencia en sujetos tan sólo con riesgo alto pero libres de diabetes (DE-PLAN-CAT). El estudio prosiguió 3 años más con un análisis de coste-efectividad (PREDICE). Ambos proyectos contaron con financiación del ISCIII, colaborando las entidades responsables en investigación (IDIAP Jordi Gol), planificación (Departamento de Salud) y asistencia (Instituto Catalán de la Salud). Se demostró que la intervención es factible en la práctica clínica, es efectiva frenando la incidencia de la diabetes y, además, es coste-efectiva desde la perspectiva del proveedor público de servicios de salud. El mismo grupo de investigación propone ahora expandir dicha intervención, estructurándola para estimular la motivación por cambiar el estilo de vida con un plan de acción individual, colectivo y su refuerzo periódico. A través de un proceso de implementación en tres etapas y dos intensidades, este proyecto de traslación hacia los centros de atención primaria pretende extender el efecto de la intervención al máximo posible de beneficiarios.

OBJETIVO: Evaluar la eficacia de una intervención basada en el diseño específico e implementación de una aplicación para dispositivos móviles (APP) con objeto de reducir la prevalencia de consumo de tabaco en jóvenes motivados de 18 a 30 años. DISEÑO: Ensayo clínico aleatorizado por conglomerados, la unidad de aleatorización serán los Centros de Atención Primaria. Análisis por intención de tratar. SUJETOS DE ESTUDIO: Jóvenes fumadores motivados de 10 o más cigarrillos al día con edades entre los 18 a 30 años que acuden por cualquier motivo a las consultas de Atención Primaria y que acepten participar en el ensayo clínico. INTERVENCIÓN: aplicación de las recomendaciones de una Guía de Práctica Clínica durante 6 meses que incluye la utilización de aplicación APPs para dispositivos móviles durante la deshabituación al tabaco. Grupo control: deshabituación habitual. VARIABLES: Se considerará abstinente a los 12 meses al paciente que declaré no haber fumado de forma continuada desde el inicio del tratamiento y haber presentado concentraciones de CO exhalado inferior a 10 ppm o menores en cada uno de los controles. RESULTADOS ESPERADO: mejoraría en las tasas de éxito en la deshabituación.

OBJECTIU: Analitzar la relació de cost-efectivitat d’un programa preventiu de la diabetis tipus 2 en subjectes amb alt risc, inclosos en una intervenció sobre l’estil de vida. DISSENY: Anàlisi de cost-efectivitat de les mesures educatives desenvolupades específicament pel projecte europeu de salut pública (DE-PLAN-SANCO-2004-310), aplicat a Catalunya (DE-PLAN-CAT, projecte FIS, PI05/0033), per a prevenir la diabetis tipus 2. Aquest projecte va suposar un doble garbellat de subjectes de risc associat a una intervenció preventiva continuada i avaluable per a modificar l’estil de vida. EMPLAÇAMENT: Atenció primària de salut, 8 àrees de referència (Institut Català de la Salut), 60 unitats bàsiques implicant a 150 professionals (medicina+infermeria). INTERVENCIONS: Estudi de dades de 552 subjectes (sobre 2054 garbellats) que van formar la cohort en 2006, seguida 2 anys. Prolongació del seguiment a 4 anys i addició de 1062 nous garbellats que suposen 241 nous casos de seguiment. MESURAMENTS: Costos, diferència de costos, efectivitat (QALY guanyats), diferència d’efectivitat i cost-efectivitat incremental (?/QALY guanyat). S’inclouran costos directes i indirectes derivats dels canvis de l’estil i qualitat de vida, mitjançant qüestionaris validats. CONTRIBUCIÓ: Demostrar l’efectivitat real de la intervenció aportant dades rellevants i aplicables sobre el cost-efectivitat de programes realitzats en condicions reals de pràctica clínica en atenció primària.

OBJECTIU: Analitzar la relació de cost-efectivitat d’un programa preventiu de la diabetis tipus 2 en subjectes amb alt risc, inclosos en una intervenció sobre l’estil de vida.

DISSENY: Anàlisi de cost-efectivitat de les mesures educatives desenvolupades específicament pel projecte europeu de salut pública (DEPLAN-SANCO-2004-310), aplicat a Catalunya (DE-PLAN-CAT, projecte FIS, PI05/0033), per a prevenir la diabetis tipus 2. Aquest projecte va suposar un doble garbellat de subjectes de risc associat a una intervenció preventiva continuada i avaluable per a modificar l’estil de vida.

EMPLAÇAMENT: Atenció primària de salut, 8 àrees de referència (Institut Català de la Salut), 60 unitats bàsiques implicant a 150 professionals (medicina+infermeria).

INTERVENCIONS: Estudi de dades de 552 subjectes (sobre 2054 garbellats) que van formar la cohort el 2006, seguida 2 anys. Prolongació del seguiment a 4 anys i addició de 1062 nous garbellats que suposen 241 nous casos de seguiment.

MESURAMENTS: Costos, diferència de costos, efectivitat (QALY guanyats), diferència d’efectivitat i cost-efectivitat incremental (euros/QALY guanyat). S’inclouran costos directes i indirectes derivats dels canvis de l’estil i qualitat de vida, mitjançant qüestionaris validats.

CONTRIBUCIÓ: Demostrar l’efectivitat real de la intervenció aportant dades rellevants i aplicables sobre el cost-efectivitat de programes realitzats en condicions reals de pràctica clínica en atenció primària.

OBJETIVO: Analizar la relación de coste-efectividad de un programa preventivo de la diabetes tipo 2 en sujetos con alto riesgo, incluidos en una intervención sobre el estilo de vida.
DISEÑO: Análisis de coste-efectividad de las medidas educativas desarrolladas específicamente por el proyecto europeo de salud pública (DE-PLAN-SANCO-2004-310), aplicado en Cataluña (DE-PLAN-CAT, proyecto FIS, PI05/0033), para prevenir la diabetes tipo 2. Este proyecto supuso un doble cribado de sujetos de riesgo asociado a una intervención preventiva continuada y evaluable para modificar el estilo de vida.
EMPLAZAMIENTO: Atención primaria de salud, 8 áreas de referencia (Instituto Catalán de la
Salud), 60 unidades básicas implicando a 150 profesionales (medicina+enfermería).
INTERVENCIONES: Estudio de datos de 552 sujetos (sobre 2054 cribados) que formaron la cohorte en 2006, seguida 2 años. Prolongación del seguimiento a 4 años y adición de 1062 nuevos cribados que suponen 241 nuevos casos de seguimiento.
MEDICIONES: Costes, diferencia de costes, efectividad (QALY ganados), diferencia de efectividad y coste-efectividad incremental (?/QALY ganado). Se incluirán costes directos e indirectos derivados de los cambios del estilo y calidad de vida, mediante cuestionarios validados.
CONTRIBUCIÓN: Demostrar la efectividad real de la intervención aportando datos relevantes y
aplicables sobre el coste-efectividad de programas realizados en condiciones reales de práctica clínica en atención primaria.

OBJETIVO: Analizar la relación de coste-efectividad de un programa preventivo de la diabetes tipo 2 en sujetos con alto riesgo, incluidos en una intervención sobre el estilo de vida.
DISEÑO: Análisis de coste-efectividad de las medidas educativas desarrolladas específicamente por el proyecto europeo de salud pública (DE-PLAN-SANCO-2004-310), aplicado en Cataluña (DE-PLAN-CAT, proyecto FIS, PI05/0033), para prevenir la diabetes tipo 2. Este proyecto supuso un doble cribado de sujetos de riesgo asociado a una intervención preventiva continuada y evaluable para modificar el estilo de vida.
EMPLAZAMIENTO: Atención primaria de salud, 8 áreas de referencia (Instituto Catalán de la
Salud), 60 unidades básicas implicando a 150 profesionales (medicina+enfermería).
INTERVENCIONES: Estudio de datos de 552 sujetos (sobre 2054 cribados) que formaron la cohorte en 2006, seguida 2 años. Prolongación del seguimiento a 4 años y adición de 1062 nuevos cribados que suponen 241 nuevos casos de seguimiento.
MEDICIONES: Costes, diferencia de costes, efectividad (QALY ganados), diferencia de efectividad y coste-efectividad incremental (?/QALY ganado). Se incluirán costes directos e indirectos derivados de los cambios del estilo y calidad de vida, mediante cuestionarios validados.
CONTRIBUCIÓN: Demostrar la efectividad real de la intervención aportando datos relevantes y
aplicables sobre el coste-efectividad de programas realizados en condiciones reales de práctica clínica en atención primaria.

Based on the spirometric data, patients with anomalous evidences will always be informed ofthe results and referred to their GP for assessment as standard practice. Patients presenting normal results will be randomized. All other patients will be scheduled for another visit with their primary care practitioner one month later. In this visit (visit 1) and depending on the randomization into 2 groups, one group will be given brief but structured smoking cessation advice together with a detailed and structured discussion of the spirometric results while the second group will also be given the same brief smoking cessation advice but without discussing the spirometric results. Both groups will be scheduled for a follow-up visit at 6 months (visit 2), and end of study at 12 months (visit 3). In both visits the patient will be asked about his or her smoking habit. Also in the visit 3 a spirometry will be performed and those patients who claim to have stopped smoking will be required to take a carbon monoxide test. Schema of the activities and follow-up that could take place at each contact with the participant attached (attachment 2).

La diabetes es una de les enfermedades más devastadoras por su gran impacto en la salud pública. Para atenuarlo se precisan decisiones urgentes y acciones enérgicas como las propuestas por este proyecto europeo (DE-PLAN), adaptado a la realidad española (proyecto coordinado FIS) y catalana (DE-PLAN-CAT).

Se plantea una estrategia en dos fases cuyo principal objetivo es la prevención primaria de la diabetes a partir de la población europea de mayor riesgo para desarrollarla. La primera fase consiste en un programa de cribado no invasivo por medio de una escala validada con capacidad para discriminar el riesgo de diabetes (encuesta FINDRISK). Se pasará de forma aleatoria a 2000 usuarios del sistema público de salud en Catalunya interviniendo 20 unidades básicas de atención primaria, operativas en 5 centros de referencia, cuyos investigadores (comité ejecutivo) se coordinan a través dels responsable del centro (comité coordinador) y se dirigen (comité de dirección) de acuerdo con la normativa del proyecto europeo (comité central). Se estima que un tercio de los encuestados tendrá criterios de alto riesgo, sujetos que elegirán una de las 3 intervenciones propuestas para modificar el estilo de vida (informativa, educativa individualizada o educativa en grupos). En los dos úlitmos supuestos, se apliacará un programa educativo de 6 horas en 4 sesiones de 1,5 horas que será incentivado mediante el refuerzo periódico de la motivación a cargo de los educadores responsables.

El estudio se desarrollará en la rutina de la atención primaria evaluando la indicidencia de diabetes en función de la intervención así como la mejoría de ciertos parámetros antropométricos y analíticos. Se incluye una evaluación económica sobre el coste-efectividad de las medidas aplicadas con claras implicaciones sobre las políticas sanitarias y los programas de prevención.

Con el proyecto se espera demostrar que la eficacia ya evidenciada de estos programas es extensible a la efectividad (cuando se aplican a grandes poblaciones) y a la eficiencia (en términos socioeconómicos). También se desea obtener la mayor base de datos disponible sobre el riesgo de diabetes y enfermedad cardiovascular así como contribuir a la emisión de un manual europeo sobre prevención de la diabetes tipo2.