Direcció SAP Valles Occidental
Medicina de Familia
Analitzar l’efectivitat d’una intervenció mitjançant exercici físic en termes de prevenció de caigudes i les seves conseqüències,
qualitat de vida i benestar emocional en totes les dones = 75 anys residents a la comunitat com a investigació transferència i
participació comunitària.
Les caigudes són una de les principals causes de lesions, morbilitat, discapacitat i augment de la mortalitat entre les persones grans. Disminuir la seva incidència és de vital importància donada la seva repercussió en la qualitat de vida i la gran despesa sanitària que suposen.La malnutrició en els majors de 75 anys és freqüent. Les carències en alguns nutrients donen lloc a determinades patologies amb la conseqüent disminució de la qualitat de vida. Concretament les carències de vitamina D (Vit D), calci (Ca), fòsfor (P), proteïnes totals (PT) i albúmina (Alb) s’han associat amb les caigudes i amb patologies com la osteoporosi. La hipòtesi del projecte és que un dèficit d’aquests nutrients pot incidir en la freqüència de les caigudes. L’objectiu és analitzar l’associació entre els hàbits alimentaris i potencials carències de Vit D, Ca, P, PT i Alb amb les caigudes patides durant 18 mesos de seguiment de les persones participants A l’estudi PRECIOSA, així com la seva relació amb altres variables sociodemogràfiques o test de malnutrició.Les variables associades a la ingesta i exposició solar seràn determinades, previ consentiment informat, mitjançant enquesta alimentaria i els nivels sanguinis mitjançant anàlisi de sang en els casos en què no estigui recentment determinat. Les variables quantitatives es resumeixen mitjançant estadística descriptiva, com ara el nombre d’observacions (n), la mitjana, la desviació estàndard (SD), el valor mínim i màxim, la mediana i els quartils 1 i 3. Les variables qualitatives es resumeixen en taules de freqüència com a recomptes i percentatges. La comparació de les variables amb la t-Student o el test de Fischer. Es considerarà estadísticament significatiu un valor p<0.05.Per l'anàlisi estadístic utilitzarà el paquet estadístic SPSS versió 25. Els resultats que s'esperen trobar sobre l'associació entre les carències nutricionals i les caigudes poden permetre incorporar aquest coneixement als programes preventius de les caigudes en gent gran.
Antecedentes
La herramienta FRAX [WHO Fracture Risk Assessment Tool?], publicada por Kanis et al en el año 2008 para la predicción de riesgo absoluto de fractura mayor y de cadera a los 10 años, ha supuesto un cambio en la manera de abordar la osteoporosis en cuanto a la decisión de intervenir terapéuticamente o solicitar una densitometría. La herramienta permite el cálculo del riesgo absoluto de fractura osteoporótica a 10 años de personas entre los 40-90 años.
No obstante, no establece cuales son los umbrales categóricos del riesgo bajo, o alto y se recomienda que cada país establezco estos niveles en función de sus particularidades. En el mismo año de publicación de la herramienta, también se publicó un estudio con la valoración categórica del riesgo absoluto en 2 población del Reino Unido basado en el umbral coste-efectivo. En población española se han publicado estudios de cohortes donde se analizan los resultados de exactitud diagnóstica sobre predicción de fracturas (Fx) a 10 años, varios de ellos realizados por nuestro grupo (cohorte FRIDEX). En los primeros de ellos se observó que, analizada globalmente, la herramienta tiene una buena capacidad para discriminar a la población de mayor riesgo, pero cuando se valora globalmente las fracturas previstas estas son significativamente menores que las que se observan en el seguimiento, por lo que precisaba de ajustes o de establecer cuáles son los umbrales para riesgo alto y bajo. A partir de estas premisas, nuestro grupo ha publicado recientemente en Medicina Clínica un estudio donde se establecen cuáles son los umbrales de riesgo alto y bajo en la población femenina de la cohorte FRIDEX residente en Barcelona y cuáles son los valores de FRAX coste-efectivos tanto para solicitar una DXA como para iniciar un tratamiento.
Por otro lado, la mayor parte de los países industrializados centran sus esfuerzos en determinar la incidencia y mortalidad de la Fx osteoporótica (especialmente de cadera) por su incremento progresivo que se observa debido al aumento de la esperanza de vida y que conlleva un importante coste social y económico. Por tanto, tal y como han hecho otros países, se ha convertido en una necesidad conocer la incidencia de Fx osteoporótica y poder establecer la cantidad de dinero que el país está dispuesto a invertir para evitar una fractura, una muerte o una incapacidad por este motivo, tanto en medicamentos como en otras intervenciones para su prevención y para eso se
precisan estudios epidemiológicos del tipo que proponemos. Este estudio pretende llegar a determinar la incidencia de Fx osteoporótica por un método directo, contrastable y relativamente sencillo. Es preciso conocer la incidencia de estas fracturas para ajustar escalas de predicción de riesgo de Fx a 10 años 3 como el FRAX y para determinar a quién debe realizarse una densitometría y a quién no, a quien realizar sólo consejos sobre estilos de vida o realizar tratamiento farmacológico.
Hipótesis
Las fracturas por fragilidad esperadas mediante FRAX a 10 años se ajustan significativamente mejor a las observadas cuando el análisis se basa en población ?40 años captadas de la población general asignada a cupos de medicina de familia que en población con algún tipo de selección previa de las mismas características (grupo de edad, sexo y grupo étnico).
Objetivo
Principal: Determinar la eficacia predictiva de la escala de riesgo FRAX de la OMS con la calibración FRIDEX para identificar a los/as sujetos con mayor riesgo absoluto de fractura (Fx) por fragilidad a 10 años en población general no seleccionada mayor de 40 años residente en España.
Secundario 1. Conocer la incidencia de la fractura osteoporótica principal en España.
Métodos
Selección de una muestra representativa de la población de España en base a la población asignada a médicos de familia. Se realiza un cuestionario y se contrastan los datos suministrados en las variables principales con los registrados en el historial clínico.
Objectives:
-To jointly produce health technology assessments that are fit for purpose, of high quality, of timely
availability, and cover the whole range of health technologies.
– To apply this jointly produced assessment to a local (e.g. regional or national) context.
Project approach and method
The aim of this systematic review is to examine the benefits and harms (clinical effectiveness and
safety aspects) of a screening programme for osteoporosis in the general population with regard to
patient-relevant outcomes.
Antecedents: A les pacients amb diagnòstic d’osteoporosis en prevenció primària i en tractament amb bisfosfonats per un període superior a 3 anys es recomana retirar el tractament amb bifosfonats per tal d’evitar els efectes adversos que apareixen a llarg termini.
Hipòtesi de treball: La retirada d’aquests fàrmacs en aquestes pacients no ha de suposar un increment de fractures osteoporòtiques.
Objectiu: Descriure l’evolució clínica i la trajectòria terapèutica de les pacients exposades a bisfosfonats durant més de 3 anys. Detectar diferències entre les pacients que discontinuen el tractament i a les que es manté.
Objectiu principal: Mesurar la incidència de noves fractures osteoporòtiques en aquelles pacients amb osteoporosi en prevenció primària a les quals se’ls ha retirat els bisfosfonats.
Objectius secundaris
– Descriure les característiques de les pacients a les que es retira el bisfosfonat i comparar-les amb les que se’ls manté.
– Descriure l’estratègica terapèutica per l’osteoporosi després de retirar el bisfosfonat.
– Descriure les conseqüències clíniques de retirar o mantenir el bisfosfonat.
– Descriure si la retirada de bisfosfonats s’ajusta al risc de la pacient, segons les directrius de l’ICS
– Avaluar si el percentatge de fractures en el grup que es retiren els bisfosfonats és similar al de la població general.
Metodologia: Estudi de cohorts retrospectiu. Es compararan les cohorts amb i sense tractament amb bisfosfonats a desembre de 2017, i també amb una cohort poblacional de control de característiques similars (edat, i EAP). Àmbit: Pacients de la Direcció d’Atenció Primària Metropolitana Nord de l’Institut Català de la Salut, que han estat en tractament durant més de 3 anys (2012-2014) amb bisfosfonats. Font de dades: S’inclouran totes les pacients elegibles a la base de dades d’ecap. Sistemes d’informació de la DAP MN extrauran les dades de forma anonimitzada. Variables: incidència de fractures osteoporòtiques, temps fins la primera fractura, característiques basals de les pacients de cada cohort, canvis en el tractament farmacològic.
Anàlisi de les dades: Es compararan les característiques basals mitjançant khi quadrat o ANOVA. La incidència de factures es modelarà mitjançant models de regressió de Poisson i el temps fins a la primera fractura mitjançant models de regressió de Cox.
La fractura por fragilidad es un problema de salud pública con un gran impacto socioeconómico en los países desarrollados. Más frecuente en mujeres, aumenta con la edad avanzada junto a las caídas como otro problema asociado al envejecimiento. Los cambios sociodemográficos hacen que estén aumentando agravando el problema al provocar dependencia, discapacidad y aumento de la mortalidad. Está demostrado que uno de los factores de riesgo más relevantes de las fracturas son las caídas accidentales, sin embargo están olvidadas por la industria y los programas preventivos oficiales. Las intervenciones para prevenir las caídas se han fundamentado, lógicamente, en los abordajes multifuncionales. Sin embargo, las revisiones sistemáticas más conocidas (NICE, Cochrane, USPSTF) muestran escasa evidencia de su eficacia y se argumenta por la contaminación de variables confusoras. Recientemente se aconsejan los programas específicos de ejercicio físico, mantenidos en el tiempo e incorporados a las actividades de la vida diaria, como eficaces y coste-efectivos. Este proyecto pretende analizar la eficacia de una intervención basada en el programa de ejercicios OTAGO que ha mostrado buenos resultados en Nueva Zelanda y el Reino Unido, al tratarse de un programa de ejercicios sencillos adaptados a la edad avanzada, practicables de pie y/o sentados en una silla. Como complemento importante se intervendrá en la fidelización con soporte de enfermería a más largo plazo. El equipo investigador está formado por profesionales con experiencia asistencial en las diferentes áreas que comporta el proyecto y cuenta con el soporte de las instituciones sanitarias del área sanitaria.
Objectiu: Principal: Estudiar les diferències relatives al perfil sociodemogràfic, sanitari i d’ús de serveis entre diabètics fumadors i no fumadors , majors de 14 anys, a Barcelona Ciutat. Objectius Secundaris: – Descriure les característiques sociodemogràfiques dels diabètics i establir si existeixen diferències entre fumadors i no fumadors. – Determinar si existeixen diferències i, en quina mesura, en relació a les complicacions de la Diabetis entre la població de fumadors i no fumadors. – Descriure les diferències entre les patologies associades a la Diabetis en ambdues poblacions. – Conèixer el grau d’utilització de serveis sanitaris dels pacients diabètics i avaluar si aquest us és diferent respecte a l’hàbit tabàquic d’aquests pacients Mètodes: Estudi descriptiu transversal de base poblacional, a partir de la base de la base de dades DBS de Barcelona Ciutat. Es recolliran variables per anàlisi de tots els pacients diabètics vius a 31/12/2014. Es procedirà a l’anàlisi descriptiu de les variables cercant diferències entre fumadors i no fumadors. També s’analitzaran variables relacionades amb l’ús de serveis sanitaris. Resultats esperats: Esperem trobar diferències entre els Diabètics fumadors i els no fumadors quant al perfil sociodemogràfic, complicacions, patologies associades i en quant a ús de serveis. Impacte Potencial esperat: Un cop demostrades aquestes diferències esperem explicar a la societat científica les troballes i que aquestes serveixin per incidir més activament en la deshabituació tabàquica dels pacients diabètics fumadors. Aquest projecte serà una part de la tesi doctoral d’un dels investigadors
La demanda de visita urgent a l’Atenció Primària (AP) ha augmentat en els últims anys. La percepció subjectiva de gravetat i l’ansietat del pacient semblen ser els factors més determinants de la visita urgent. Quan revisem quins són els motius de consulta que s’atenen en els Centres d’Atenció Primària (CAP) trobem que un 25-30 % són per consulta médica previsible. Per millorar tant l’atención programable com l’atenció urgent, s’han proposat diferents alternatives entre les quals, hi ha la potenciació del paper d’infermeria de l’AP semblant al de les “nurse practitioners” d’altres països. Des de fa alguns anys l’Institut Català de la Salut (ICS) ha incorporat a la història clínica informatitzada (e-CAP) uns protocols consensuats per a l’atenció per part d’infermeria de setze problemes de salut lleus, prevalents i que poden requerir una visita urgent o no programada. La utilizació dels protocols no ha sigut avaluada en el nostre medi. Per això, l’objectiu del treball és avaluar tant l’eficàcia d’infermeria d’ AP en la resolució de las visites urgents d’Atenció primària mitjançant l’aplicació dels protocols com analitzar el grau de satisfacció de l’usuari amb l’atenció rebuda en aquests tipus de visites. El present estudi s’engloba, per tant, en l’avaluació i millora de processos assistencials innovadors en Atenció Primària.
Ob. Principal. Determinar la validez predictiva de la escala de riesgo FRAX de la OMS para identificar a los/as sujetos con mayor riesgo absoluto de fractura (Fx) por fragilidad a 10 años en población general no seleccionada mayor de 40 años residente en Cataluña.
Ob. Secundario 1. Conocer la incidencia de la fractura osteoporótica principal en Catalunya y una aproximación económica del coste que significa. Ob. Secundario 2. Validar registros en la historia clínica informatizada de las variables peso corporal y del número y tipo de fracturas.
Métodos. Selección de una muestra representativa de la población de Cataluña en base a la población asignada a médicos de familia de Cataluña. Se realiza un cuestionario y se contrastan los datos suministrados con los registrados en las variables principales.
Resultados esperados. Hasta el momento tenemos grandes dificultades para conocer la incidencia real de Fx osteoporóticas que no son las de cadera. De estas últimas existe un registro sistemático en personas mayores de 75 años pero no de otras edades o de Fx en otras localizaciones. Los estudios españoles publicados se centran en la fractura principal de cadera y pocos en el resto de Fx. Además, estos estudios presentan una gran diferencia de tasas estandarizadas lo que impide comparar entre CCAA o con otros países. Prácticamente no existen publicaciones recientes en revistas indexadas que muestren la incidencia de otras fracturas como las del antebrazo distal, del húmero proximal y de la fractura vertebral clínica. Algunas publicaciones analizan alguna de ellas pero en muestras relativamente pequeñas lo que dificulta su estandarización.
Impacto potencial esperado. En este campo la mayor parte de los países industrializados centran sus esfuerzos en determinar la incidencia y mortalidad (especialmente de cadera) de la Fx osteoporótica por su incremento paulatino, tanto por el envejecimiento poblacional como por la mayor esperanza de vida que está acarreando un importante coste social y económico. Por tanto, tal y como han hecho otros países se ha convertido en una necesidad conocer la incidencia de Fx y poder determinar la cantidad de dinero que el país está dispuesto a invertir para evitar una fractura, tanto en medicamentos como en otras intervenciones para su prevención y para eso se precisan estudios del tipo que presentamos. Este estudio pretende llegar a determinar la incidencia de fractura osteoporótica por un método directo y relativamente sencillo. Es preciso conocer la incidencia de estas fracturas para ajustar escalas de predicción de riesgo de Fx a 10 años como el FRAX y para determinar a quién debe derivarse a DXA y a quién no desde la propia consulta de atención primaria. El impacto bibliomético puede ser mínimo de 2 publicaciones nacionales y 2 internacionales asumiendo que existen escasas publicaciones con datos semejantes procedentes de nuestro país.
OBJETIVOS: Principal: Determinar la validez predictiva de la escala de riesgo FRAX de la OMS para identificar a los/as sujetos con mayor riesgo absoluto de fractura por fragilidad a 10 años en población española susceptible (cohorte FRYDEX). Secundarios: Analizar la asociación entre factores de riesgo clínicos (incluido el riesgo estimado mediante la herramienta FRAX) y ambientales (caídas, fármacos e ingesta de calcio) con la aparición de fractura por fragilidad (también llamada osteoporótica) en población española susceptible (cohorte FRYDEX). METODOLOGÍA: -Diseño: Estudio de validación predictiva de un instrumento, mediante seguimiento de una cohorte iniciada en 1999. -Ámbito: Medio urbano; Atención Primaria (AP), Expecialidades extrahospitalarias (E) y Hospitalaria (H). -Población de estudio: pacientes atendidos en el sistema nacional de salud e integrados en la cohorte FRYDEX [Anexo 1]; que dispone de mínimo una densitometría Ósea (DMO) central y un cuestionario extenso sobre factores de riesgo de fractura. -Instrumentos de medida: Determinación de la DMO por densitometría central tipo Dual-energy X-ray absorptiometry (DXA); Cuestionario de factores de riesgo clínicos de fractura, ingesta dietética de calcio (cuestionario INDICAD), antecedente de fractura, y fármacos relacionados [Anexo 2]; Cuestionario telefónico de seguimiento sobre fractura incidente y número de caídas el último año [Anexo 3]; Cálculo de riesgo estimado de fractura (de cadera y otras típicas fracturas mayores osteoporóticas definidas en el modelo) según herramienta FRAX desde la página web oficial. -Plan de análisis: para valorar la validez predictiva de la herramienta FRAX se usará curva ROC y test de Hosmer-Lemesow. Se usará metodología de regresión de Poison para analizar la asociación entre las diversas variables independientes observadas y la fractura incidente (variable dependiente).
El conocimiento científico actual sobre el abordaje de la osteoporosis en Atención Primaria (AP) es mejorable. Estudios recientes en nuestro medio añaden dudas sobre los registros en las historias clínicas de AP, sobre acciones médicas antes y/o después de fracturas y sobre la eficiencia de algunas intervenciones farmacológicas. OBJETIVO PRINCIPAL. Comparar en la población de mujeres de 50 años o más y hombres de 60 años o más con mayor probabilidad de sufrir fracturas por fragilidad, la incidencia de fracturas por fragilidad no vertebrales entre los tratados y no tratados con fármacos con indicación para la osteoporosis OBJETIVOS SECUNDARIOS. Conocer el perfil de prescripción en la osteoporosis y su correlación con los registros diagnósticos. Incrementar los registros específicos en el e-CAP. Crear una Base de Datos dinámica y establecer una cohorte para seguimiento a largo plazo. DISEÑO. Estudio multicéntrico observacional de seguimiento prospectivo de cohortes. POBLACIÓN Y ÁMBITO. Estudio sobre una población de 1.131.000 habitantes con cobertura sanitaria pública de la provincia de Barcelona. Por edad y sexo incluye 187.423 mujeres y 96.703 hombres. Según estimaciones de prevalencia podría estar afectando a más de 62.000 mujeres al inicio del estudio. DESARROLLO DEL ESTUDIO. En dos fases. 1ª Fase (3 meses): creación y difusión de las herramientas para favorecer los nuevos registros de DXA y fracturas. Control de calidad sobre registros y BD actuales. 2ª-Fase (4º mes y sucesivos): seguimiento, explotación de las bases de datos, difusión de los resultados e implementación de acciones de mejora en nuestro ámbito.
OBJETIVO: Adaptar transculturalmente al español el Illness Perception Questionnaire (IPQ-R) y estudiar su fiabilidad y validez. METODOLOGIA: DISEÑO: En dos fases: a) Adaptación transcultural del cuestionario: el IPQ-R será traducido por dos personas bilingües, retrotraducido por otras dos y consensuado en estas dos etapas. Se realizará un piloto para la obtención de la versión final. b) Se realizará un estudio transversal para valorar las características psicométricas de esta versión. AMBITO: Equipos de Atención Primaria de Cataluña, tanto urbanos como rurales. SUJETOS: Un total de 500 personas con diagnóstico de infarto de miocardio, hipertensión arterial, diabetes, enfermedad pulmonar obstructiva crónica y artrosis. VARIABLES: IPQ-R, edad, sexo, nivel de estudios, clase social, duración de la patología, comorbilidad, consejos sobre estilos de vida (tabaco, dieta, ejercicio), tratamiento farmacológico y de modificación de estilos de vida y adherencia al tratamiento de los mismos, realización de controles y autocontroles, frecuentación y calidad de vida relacionada con la salud (CVRS), a través del Sickness Impact Profile (SIP). PLAN DE ANÁLISIS: Se realizará un análisis descriptivo de la muestra seleccionada. Se analizará el proceso de respuesta. La validez estructural del IPQ-R se analizará mediante análisis de componentes prinicipales. Se estudiará la relación del IPQ-R con otras variables como CVRS, medida con el SIP, frecuentación, adherencia al tratamiento y a los consejo de cambio de estilo de vida. La fiabilidad, se estudiará evaluando la consistencia interna de las subescalas a través del coeficiente alfa de Cronbach. En un subgrupo se realilzará un test- retest para valorar la reproducibilidad. Los resultados obtenidos se compararán con la validación original.
E. MCCLOSKEY, H. JOHANSSON, E. LIU, K. AKESSON, F. ANDERSON, R. AZAGRA-LEDESMA, C. BAGER, C. BEAUDART, H. BISCHOFF-FERRARI, E. BIVER, O. BRUYÈRE, J. CAULEY, J. CENTER, R. CHAPURLAT, C. CHRISTIANSEN, C. COOPER, C. CRANDALL, S. CUMMINGS, J. DA SILVA, B. DAWSON-HUGHES, A. DIEZ-PEREZ, A. DUFOUR, J. EISMAN, P. ELDERS, S. FERRARI, Y. FUJITA, S. FUJIWARA, C. GLÜER, I. GOLDSHTEIN, D. GOLTZMAN, V. GUDNASON, J. HALL, D. HANS, M. HOFF, R. HOLLICK, M. HUISMAN, M. IKI, S. ISH-SHALOM, G. JONES, M. KARLSSON, S. KHOSLA, D. KIEL, W. KOH, F. KOROMANI, M. KOTOWICZ, H. KRÖGER, T. KWOK, O. LAMY, A. LANGHAMMER, B. LARIJANI, K. LIPPUNER, D. MELLSTRÖM, F. MCGUIGAN, T. MERLIJN, T. NGUYEN, A. NORDSTRÖM, P. NORDSTRÖM, T. O'NEILL, B. OBERMAYER-PIETSCH, C. OHLSSON, E. ORWOLL, J. PASCO, F. RIVADENEIRA, B. SCHEI, A. SCHOTT, E. SHIROMA, K. SIGGEIRSDOTTIR, E. SIMONSICK, E. SORNAY-RENDU, R. SUND, K. SWART, P. SZULC, J. TAMAKI, D. TORGERSON, N. VAN SCHOOR, T. VAN STAA, J. VILA, N. WAREHAM, N. WRIGHT, N. YOSHIMURA, M. ZILLIKENS, M. ZWART, M. SCHINI, L. VANDENPUT, N. HARVEY, M. LORENTZON, W. LESLIE and J. KANIS
OSTEOPOROSIS INTERNATIONAL. 2025 Sep 1; . doi:10.1007/s00198-025-07607-w; PMID:40848065
L. VANDENPUT, H. JOHANSSON, E. MCCLOSKEY, E. LIU, M. SCHINI, K. ÅKESSON, F. ANDERSON, R. AZAGRA, C. BAGER, C. BEAUDART, H. BISCHOFF-FERRARI, E. BIVER, O. BRUYÈRE, J. CAULEY, J. CENTER, R. CHAPURLAT, C. CHRISTIANSEN, C. COOPER, C. CRANDALL, S. CUMMINGS, J. DA SILVA, B. DAWSON-HUGHES, A. DIEZ-PEREZ, A. DUFOUR, J. EISMAN, P. ELDERS, S. FERRARI, Y. FUJITA, S. FUJIWARA, C. GLÜER, I. GOLDSHTEIN, D. GOLTZMAN, V. GUDNASON, J. HALL, D. HANS, M. HOFF, R. HOLLICK, M. HUISMAN, M. IKI, S. ISH-SHALOM, G. JONES, M. KARLSSON, S. KHOSLA, D. KIEL, W. KOH, F. KOROMANI, M. KOTOWICZ, H. KRÖGER, T. KWOK, O. LAMY, A. LANGHAMMER, B. LARIJANI, K. LIPPUNER, F. MCGUIGAN, D. MELLSTRÖM, T. MERLIJN, T. NGUYEN, A. NORDSTRÖM, P. NORDSTRÖM, T. O'NEILL, B. OBERMAYER-PIETSCH, C. OHLSSON, E. ORWOLL, J. PASCO, F. RIVADENEIRA, A. SCHOTT, E. SHIROMA, K. SIGGEIRSDOTTIR, E. SIMONSICK, E. SORNAY-RENDU, R. SUND, K. SWART, P. SZULC, J. TAMAKI, D. TORGERSON, N. VAN SCHOOR, T. VAN STAA, J. VILA, N. WAREHAM, N. WRIGHT, N. YOSHIMURA, M. ZILLIKENS, M. ZWART, N. HARVEY, M. LORENTZON, W. LESLIE and J. KANIS
OSTEOPOROSIS INTERNATIONAL. 2024 Mar 1; . doi:10.1007/s00198-023-07012-1; PMID:38228807
J. KANIS, H. JOHANSSON, E. MCCLOSKEY, E. LIU, K. ÅKESSON, F. ANDERSON, R. AZAGRA, C. BAGER, C. BEAUDART, H. BISCHOFF-FERRARI, E. BIVER, O. BRUYÈRE, J. CAULEY, J. CENTER, R. CHAPURLAT, C. CHRISTIANSEN, C. COOPER, C. CRANDALL, S. CUMMINGS, J. DA SILVA, B. DAWSON-HUGHES, A. DIEZ-PEREZ, A. DUFOUR, J. EISMAN, P. ELDERS, S. FERRARI, Y. FUJITA, S. FUJIWARA, C. GLUEER, I. GOLDSHTEIN, D. GOLTZMAN, V. GUDNASON, J. HALL, D. HANS, M. HOFF, R. HOLLICK, M. HUISMAN, M. IKI, S. ISH-SHALOM, G. JONES, M. KARLSSON, S. KHOSLA, D. KIEL, W. KOH, F. KOROMANI, M. KOTOWICZ, H. KRÖGER, T. KWOK, O. LAMY, A. LANGHAMMER, B. LARIJANI, K. LIPPUNER, D. MELLSTRÖM, T. MERLIJN, A. NORDSTRÖM, P. NORDSTRÖM, T. O'NEILL, B. OBERMAYER-PIETSCH, C. OHLSSON, E. ORWOLL, J. PASCO, F. RIVADENEIRA, A. SCHOTT, E. SHIROMA, K. SIGGEIRSDOTTIR, E. SIMONSICK, E. SORNAY-RENDU, R. SUND, K. SWART, P. SZULC, J. TAMAKI, D. TORGERSON, N. VAN SCHOOR, T. VAN STAA, J. VILA, N. WAREHAM, N. WRIGHT, N. YOSHIMURA, M. ZILLIKENS, M. ZWART, L. VANDENPUT, N. HARVEY, M. LORENTZON and W. LESLIE
OSTEOPOROSIS INTERNATIONAL. 2023 Dec 1; . doi:10.1007/s00198-023-06870-z; PMID:37566158
R. AZAGRA, P. GABRIEL-ESCODA, M. ZWART-SALMERÓN, M. CABALLERO-GÓMEZ, R. CABANAS-VALDÉS, A. AGUYÉ-BATISTA, M. DÍAZ-HERRERA, N. PUCHOL-RUIZ, J. PUJOL-SALUD and C. CLEMENTE-AZAGRA
AGING CLINICAL AND EXPERIMENTAL RESEARCH. 2023 Jul 1;
M. ZWART, R. AZAGRA, J. PUJOL-SALUD, M. DÍAZ-HERRERA, P. GABRIEL-ESCODA and A. AGUYÉ-BATISTA
AGING CLINICAL AND EXPERIMENTAL RESEARCH. 2023 Jul 1;
Y. FERNANDEZ-HERMIDA, F. VINCENZONI, D. MILARDI, A. ASTORRI, A. URBANI, G. GRANDE and R. AZAGRA
Life-Basel. 2022 Nov 1; . doi:10.3390/life12111815; PMID:36362970
L. VANDENPUT, H. JOHANSSON, E. MCCLOSKEY, E. LIU, K. AKESSON, F. ANDERSON, R. AZAGRA, C. BAGER, C. BEAUDART, H. BISCHOFF-FERRARI, E. BIVER, O. BRUYERE, J. CAULEY, J. CENTER, R. CHAPURLAT, C. CHRISTIANSEN, C. COOPER, C. CRANDALL, S. CUMMINGS, J. DA SILVA, B. DAWSON-HUGHES, A. DIEZ-PEREZ, A. DUFOUR, J. EISMAN, P. ELDERS, S. FERRARI, Y. FUJITA, S. FUJIWARA, C. GLUER, I. GOLDSHTEIN, D. GOLTZMAN, V. GUDNASON, J. HALL, D. HANS, M. HOFF, R. HOLLICK, M. HUISMAN, M. IKI, S. ISH-SHALOM, G. JONES, M. KARLSSON, S. KHOSLA, D. KIEL, W. KOH, F. KOROMANI, M. KOTOWICZ, H. KROGER, T. KWOK, O. LAMY, A. LANGHAMMER, B. LARIJANI, K. LIPPUNER, D. MELLSTROM, T. MERLIJN, A. NORDSTROM, P. NORDSTROM, T. O'NEILL, B. OBERMAYER-PIETSCH, C. OHLSSON, E. ORWOLL, J. PASCO, F. RIVADENEIRA, B. SCHEI, A. SCHOTT, E. SHIROMA, K. SIGGEIRSDOTTIR, E. SIMONSICK, E. SORNAY-RENDU, R. SUND, K. SWART, P. SZULC, J. TAMAKI, D. TORGERSON, N. VAN SCHOOR, T. VAN STAA, J. VILA, N. WAREHAM, N. WRIGHT, N. YOSHIMURA, M. ZILLIKENS, M. ZWART, N. HARVEY, M. LORENTZON, W. LESLIE and J. KANIS
OSTEOPOROSIS INTERNATIONAL. 2022 Oct 1; . doi:10.1007/s00198-022-06435-6; PMID:35639106
E. CASTRO-RODRIGUEZ, R. AZAGRA, X. GOMEZ-BATISTE and M. POVEDANO
Atencion Primaria. 2022 May 1; . doi:10.1016/j.aprim.2022.102322; PMID:35325790
C. URGELL, J. VICENTE, R. FERNANDEZ, G. BLANCO, C. NAVAJAS, A. SISO, J. MERINO and R. LEDESMA
BASIC & CLINICAL PHARMACOLOGY & TOXICOLOGY. 2022 May 1;
E. CASTRO-RODRIGUEZ, R. AZAGRA, X. GOMEZ-BATISTE and M. POVEDANO
Atencion Primaria. 2021 Dec 1; . doi:10.1016/j.aprim.2021.102158; PMID:34509895
P. GABRIEL-ESCODA, R. AZAGRA, M. CABALLERO, R. CABANAS, R. TORRES, M. BRAVO, C. EXPOSITO, C. CABISTAN, D. VILLANUEVA, A. AGUYE, M. CIRERA, M. DANTA, M. GOMEZ, C. CLEMENTE, M. DIAZ-HERRERA, E. ALMANSA, S. COVARRUBIAS and C. CERVERA
OSTEOPOROSIS INTERNATIONAL. 2020 Dec 1;
R. AZAGRA, P. GABRIEL-ESCODA, M. CABALLERO, R. CABANAS, R. TORRES, A. AGUYE, M. ZWART, N. MORENO, J. BONET, M. BARE, N. PUCHOL, L. LLOBET, J. GUARDADO, O. GOMEZ, R. DEVESA, R. VALVERDE and A. LALLAVE
OSTEOPOROSIS INTERNATIONAL. 2020 Dec 1;
L. OLMEDO, R. AZAGRA, A. AGUYE, M. PASCUAL, X. CALVET and E. GENE
Journal of Clinical Medicine. 2020 Aug 1; . doi:10.3390/jcm9082410; PMID:32731455
R. AZAGRA, P. GABRIEL, A. AGUYE and D. MORINA
Reumatologia Clinica. 2019 Sep 1; . doi:10.1016/j.reuma.2017.10.014; PMID:29221875
J. MORENO, R. MUNOZ, Y. MATOS, I. BALBOA, O. PUERTOLAS, J. ORTEGA, E. PEREZ, X. CURTO, C. RIPOLLES, N. FARRES, O. AGUDELO, C. CANTERA and R. LEDESMA
BRITISH JOURNAL OF GENERAL PRACTICE. 2019 Jan 1; . doi:10.3399/bjgp18X700253; PMID:30510098
E. GENE, L. OLMEDO, M. PASCUAL, R. AZAGRA, M. ELORDUY and M. VIRUMBRALES
REVISTA MEDICA DE CHILE. 2018 Feb 1; . doi:10.4067/s0034-98872018000200160; PMID:29999151
Y. FERNANDEZ-HERMIDA, G. GRANDE, M. MENARGUEZ, A. ASTORRI and R. AZAGRA
PROTEIN AND PEPTIDE LETTERS. 2018 Jan 1; . doi:10.2174/0929866525666180418122705; PMID:29667544
M. ZWART, A. AGUYE, D. MORINA and R. AZAGRA
Atencion Primaria. 2017 Jun 1; . doi:10.1016/j.aprim.2016.05.012; PMID:28063747
M. SAMPERIO-GONZALEZ, M. SELVI-BLASCO, M. MANZANO-MONTERO, J. MENDEZ-GOMEZ, M. GIL-PRADES and R. AZAGRA
Atencion Primaria. 2016 May 1; . doi:10.1016/j.aprim.2015.06.006; PMID:26441288
R. AZAGRA, M. ZWART, A. AGUYE, J. MARTIN-SANCHEZ, E. CASADO, M. DIAZ-HERRERA, D. MORINA, C. COOPER, A. DIEZ-PEREZ and E. DENNISON
MATURITAS. 2016 Jan 1; . doi:10.1016/j.maturitas.2015.10.002; PMID:26546077
R. AZAGRA, F. LOPEZ-EXPOSITO, J. MARTIN-SANCHEZ, A. AGUYE-BATISTA, P. GABRIEL-ESCODA, M. ZWART, M. DIAZ-HERRERA, J. PUJOL-SALUD, M. IGLESIAS-MARTINEZ and N. PUCHOL-RUIZ
MEDICINA CLINICA. 2015 Dec 7; . doi:10.1016/j.medcli.2015.02.023; PMID:25978925
R. AZAGRA, G. ROCA, J. MARTIN-SANCHEZ, E. CASADO, G. ENCABO, M. ZWART, A. AGUYE and A. DIEZ-PEREZ
MEDICINA CLINICA. 2015 Jan 6; . doi:10.1016/j.medcli.2013.11.014; PMID:24461732
R. AZAGRA, M. ZWART, J. MARTIN-SANCHEZ and A. AGUYE
MEDICINA CLINICA. 2014 Mar 4; . doi:10.1016/j.medcli.2013.06.008; PMID:24018248
R. AZAGRA, F. LOPEZ-EXPOSITO, J. MARTIN-SANCHEZ, A. AGUYE, N. MORENO, C. COOPER, A. DIEZ-PEREZ and E. DENNISON
OSTEOPOROSIS INTERNATIONAL. 2014 Apr 1; . doi:10.1007/s00198-013-2586-0; PMID:24322478
R. AZAGRA, F. LOPEZ-EXPOSITO, A. AGUYE and G. ENCABO
MEDICINA CLINICA. 2013 Jul 7; . doi:10.1016/j.medcli.2012.11.031; PMID:23490485
E. DENNISON, D. DHANWAL, S. SHAHEEN, R. AZAGRA, I. READING, K. JAMESON, A. SAYER and C. COOPER
Archives of Osteoporosis. 2013 Dec 1; . doi:10.1007/s11657-012-0115-y; PMID:23322029
D. PRIETO-ALHAMBRA, X. NOGUES, M. JAVAID, A. WYMAN, N. ARDEN, R. AZAGRA, C. COOPER, J. ADACHI, S. BOONEN, R. CHAPURLAT, J. COMPSTON, S. GEHLBACH, S. GREENSPAN, F. HOOVEN, J. NETELENBOS, J. PFEILSCHIFTER, M. ROSSINI, P. SAMBROOK, S. SILVERMAN, E. SIRIS, N. WATTS and A. DIEZ-PEREZ
ANNALS OF THE RHEUMATIC DISEASES. 2013 Jun 1; . doi:10.1136/annrheumdis-2012-201451; PMID:22730372
R. AZAGRA, A. AGUYÉ, M. ZWART, E. CASADO, J. MARTÍN, G. ENCABO and A. DÍEZ
MEDICINA CLINICA. 2013 Jan 1;
R. AZAGRA, A. AGUYÉ, A. PUENTE, M. ZWART, N. PUCHOL and E. GENÉ
Butlletí De La Camfic. 2013 Jan 1;
G. LANDSBERG, L. SAVASSI, A. DE SOUSA, J. DE FREITAS, J. NASCIMENTO and R. AZAGRA
Ciencia & Saude Coletiva. 2012 Nov 1; PMID:23175309
R. AZAGRA, G. ENCABO, A. AGUYE and M. IGLESIAS
Atencion Primaria. 2012 May 1; . doi:10.1016/j.aprim.2011.09.004; PMID:22019062
R. AZAGRA, M. ZWART, A. AGUYE and G. ENCABO
Atencion Primaria. 2012 Mar 1; . doi:10.1016/j.aprim.2011.03.012; PMID:21855178
R. AZAGRA, E. GENÉ and M. PASCUAL
Emergencias. 2012 Jan 1;
R. AZAGRA, A. AGUYÉ, A. PUENTE, M. ZWART, N. PUCHOL and E. GENÉ
Butlletí De La Camfic. 2012 Jan 1;
R. AZAGRA, G. ROCA, M. ZWART and G. ENCABO
MEDICINA CLINICA. 2011 Dec 10; . doi:10.1016/j.medcli.2011.03.021; PMID:21601890
M. ZWART, R. AZAGRA, G. ENCABO, A. AGUYE, G. ROCA, S. GUELL, N. PUCHOL, E. GENE, F. LOPEZ-EXPOSITO, S. SOLA, S. ORTIZ, P. SANCHO, L. ABADO, M. IGLESIAS, J. PUJOL-SALUD and A. DIEZ-PEREZ
BMC PUBLIC HEALTH. 2011 Oct 9; . doi:10.1186/1471-2458-11-775; PMID:21981790
E. GENE, I. GARCIA-BAYO, M. BARENYS, A. ABAD, R. AZAGRA and X. CALVET
Gastroenterologia y Hepatologia. 2010 Oct 1; . doi:10.1016/j.gastrohep.2010.05.004; PMID:20675017
E. GENE, X. PUIGDENGOLES, X. CALVET and R. AZAGRA
Atencion Primaria. 2009 Sep 1; . doi:10.1016/j.aprim.2009.01.009; PMID:19446923
E. GENE, J. SANCHEZ-DELGADO, X. CALVET, J. GISBERT and R. AZAGRA
VALUE IN HEALTH. 2009 Jul 1; . doi:10.1111/j.1524-4733.2009.00524.x; PMID:19490560
R. AZAGRA and R. VALLÈS
Agathos, Atención Sociosanitaria Y Bienestar. 2006 Jan 1;
R. AZAGRA and R. VALLÈS
Agathos, Atención Sociosanitaria Y Bienestar. 2006 Jan 1;
R. AZAGRA
Atención Primaria Basada En La Evidencia. 2002 Jan 1;
R. AZAGRA and T. LÓPEZ
Atencion Primaria. 2002 Jan 1;
F. SOLÉ, J. BONET and R. AZAGRA
Atencion Primaria. 2000 Jan 1;
Harvey NC, Johansson H, McCloskey EV, Liu E, Åkesson KE, Anderson FA, Azagra-Ledesma R, Bager CL, Beaudart C, Bischoff-Ferrari HA, Biver E, Bruyère O, Cauley JA, Center JR, Chapurlat R, Christiansen C, Cooper C, Crandall CJ, Cummings SR, da Silva JAP, Dawson-Hughes B, Diez-Perez A, Dufour AB, Eisman JA, Elders PJM, Ferrari S, Fujita Y, Fujiwara S, Glüer CC, Goldshtein I, Goltzman D, Gudnason V, Hall J, Hans D, Hoff M, Hollick RJ, Huisman M, Iki M, Ish-Shalom S, Jones G, Karlsson MK, Khosla S, Kiel DP, Koh WP, Koromani F, Kotowicz MA, Kröger H, Kwok T, Lamy O, Langhammer A, Larijani B, Lippuner K, McGuigan FEA, Mellström D, Merlijn T, Nguyen TV, Nordström A, Nordström P, O'Neill TW, Obermayer-Pietsch B, Ohlsson C, Orwoll ES, Pasco JA, Rivadeneira F, Schei B, Schott AM, Shiroma EJ, Siggeirsdottir K, Simonsick EM, Sornay-Rendu E, Sund R, Swart KMA, Szulc P, Tamaki J, Torgerson DJ, van Schoor NM, van Staa TP, Vila J, Wareham NJ, Wright NC, Yoshimura N, Zillikens MC, Zwart M, Vandenput L, Lorentzon M, Leslie WD and Kanis JA
JOURNAL OF BONE AND MINERAL RESEARCH. 2025 Sep 28; . doi:10.1093/jbmr/zjaf091; PMID:40795319
R. TORRES-LOPEZ, N. OBRADORS, R. ELOSUA, R. AZAGRA-LEDESMA and M. ZWART
Journal of Clinical Medicine. 2025 Aug 29; . doi:10.3390/jcm14176117; PMID:40943885
Kanis JA, Johansson H, McCloskey EV, Liu E, Schini M, Vandenput L, Åkesson KE, Anderson FA, Azagra R, Bager CL, Beaudart C, Bischoff-Ferrari HA, Biver E, Bruyère O, Cauley JA, Center JR, Chapurlat R, Christiansen C, Cooper C, Crandall CJ, Cummings SR, da Silva JAP, Dawson-Hughes B, Diez-Perez A, Dufour AB, Eisman JA, Elders PJM, Ferrari S, Fujita Y, Fujiwara S, Glüer CC, Goldshtein I, Goltzman D, Gudnason V, Hall J, Hans D, Hoff M, Hollick RJ, Huisman M, Iki M, Ish-Shalom S, Jones G, Karlsson MK, Khosla S, Kiel DP, Koh WP, Koromani F, Kotowicz MA, Kröger H, Kwok T, Lamy O, Langhammer A, Larijani B, Lippuner K, McGuigan FEA, Mellström D, Merlijn T, Nguyen TV, Nordström A, Nordström P, O Neill TW, Obermayer-Pietsch B, Ohlsson C, Orwoll ES, Pasco JA, Rivadeneira F, Schott AM, Shiroma EJ, Siggeirsdottir K, Simonsick EM, Sornay-Rendu E, Sund R, Swart K, Szulc P, Tamaki J, Torgerson DJ, van Schoor NM, van Staa TP, Vila J, Wright NC, Yoshimura N, Zillikens MC, Zwart M, Harvey NC, Lorentzon M and Leslie WD
OSTEOPOROSIS INTERNATIONAL. 2025 Feb 16; . doi:10.1007/s00198-025-07397-1; PMID:39955689
Zwart M, Azagra-Ledesma R, Díaz-Herrera MÁ, Pujol J, Saez M and Aguyé-Batista A
Journal of Clinical Medicine. 2025 Jan 30; . doi:10.3390/jcm14030925; PMID:39941596
E. CASTRO-RODRIGUEZ, R. AZAGRA-LEDESMA, X. GÓMEZ-BATISTE, A. AGUYÉ-BATISTA, C. CLEMENTE-AZAGRA and M. DÍAZ-HERRERA
Palliative & Supportive Care. 2024 Jan 31; . doi:10.1017/S1478951523001773; PMID:38294285
M. ZWART, R. AZAGRA-LEDESMA, M. SAEZ, A. AGUYÉ-BATISTA, M. DÍAZ-HERRERA and S. TRANCHE-IPARRAGUIRRE
BMC MUSCULOSKELETAL DISORDERS. 2023 Jul 15; . doi:10.1186/s12891-023-06670-w; PMID:37454058
E. CASTRO-RODRIGUEZ, R. AZAGRA-LEDESMA, X. ALERTON, A. AGUYE-BATISTA, M. ZWART-SALMERON, R. CABANAS-VALDES, F. CABALLERO-GOMEZ and C. CLEMENTE-AZAGRA
REVISTA DE NEUROLOGIA. 2022 Nov 16; . doi:10.33588/rn.7510.2022327; PMID:36354298
R. AZAGRA, M. ZWART, G. ENCABO, A. AGUYE, J. MARTIN-SANCHEZ, N. PUCHOL-RUIZ, P. GABRIEL-ESCODA, S. ORTIZ-ALINQUE, E. GENE, M. IGLESIAS, D. MORINA, M. DIAZ-HERRERA, M. UTZET and J. MANRESA
BMC MUSCULOSKELETAL DISORDERS. 2016 Jun 17; . doi:10.1186/s12891-016-1096-6; PMID:27317560
J. MORENO, R. MUNOZ, I. BALBOA, Y. MATOS, O. AGUDELO, A. VASUDEVA, O. AGUILERA, J. ORTEGA, A. GUILLEN, C. OLAYA, X. CUR, E. PEREZ, C. RIPOLLES, P. PALACIOS, N. FARRES, A. SANCHEZ, C. CANTERA and R. LEDESMA
Trials. 2014 May 21; . doi:10.1186/1745-6215-15-179; PMID:24886338
R. AZAGRA, G. ROCA, G. ENCABO, A. AGUYE, M. ZWART, S. GUELL, N. PUCHOL, E. GENE, E. CASADO, P. SANCHO, S. SOLA, P. TORAN, M. IGLESIAS, M. GISBERT, F. LOPEZ-EXPOSITO, J. PUJOL-SALUD, Y. FERNANDEZ-HERMIDA, A. PUENTE, M. ROSAS, V. BOU, J. ANTON, G. LANSDBERG, J. MARTIN-SANCHEZ, A. DIEZ-PEREZ and D. PRIETO-ALHAMBRA
BMC MUSCULOSKELETAL DISORDERS. 2012 Oct 22; . doi:10.1186/1471-2474-13-204; PMID:23088223
R. LEDESMA, D. PRIETO-ALHAMBRA, G. DURO, E. BURGOS, A. BATISTA and A. DIEZ-PEREZ
MEDICINA CLINICA. 2011 May 21; . doi:10.1016/j.medcli.2010.09.043; PMID:21349558
R. AZAGRA, G. ROCA, G. ENCABO, D. PRIETO, A. AGUYE, M. ZWART, S. GUELL, N. PUCHOL, E. GENE, E. CASADO, P. SANCHO, S. SOLA, P. TORAN, M. IGLESIAS, V. SABATE, F. LOPEZ-EXPOSITO, S. ORTIZ, Y. FERNANDEZ and A. DIEZ-PEREZ
BMC MUSCULOSKELETAL DISORDERS. 2011 Jan 28; . doi:10.1186/1471-2474-12-30; PMID:21272372