Marta Villanueva Perez

Evaluar el impacto de la utilización de la aplicación InhalCheck® en la adhesión terapéutica de pacientes con asma o EPOC, a través del cuestionario TAI-10 y establecer el MCID del mismo. a. Evaluar el grado de control de la enfermedad con la utilización de la aplicación InhalCheck®.
b. Evaluar el impacto de la utilización de la aplicación InhalCheck® en la técnica de inhalación.
c. Evaluar los cambios de patrón de los pacientes que no presentan adhesión al tratamiento (errático, deliberado o inconsciente) con la aplicación InhalCheck® y la utilización del cuestionario TAI-12
d. Evaluar el grado de bienestar y grado de satisfacción de los pacientes con el inhalador (nota: el dispositivo que se evaluará será el de mayor importancia para su tratamiento y se dividirán en dispositivos presurizados y de polvo seco).
e. Evaluar el grado de satisfacción de los pacientes con la aplicación InhalCheck® (solo para el grupo experimental).
f. Evaluar el grado de satisfacción de los profesionales sanitarios con la aplicación InhalCheck® (solo para el grupo experimental).
g. Evaluar la seguridad y tolerabilidad de la medicación que recibe el paciente

Introducció:
La inactivitat física i la presencia de sarcopènia són dos factors de risc que dificulten aconseguir un envelliment saludable amb una bona qualitat de vida. El dia Mundial de l’Activitat Física es celebra amb l’objectiu de promoure l’activitat física arreu del món. Dins el nostre territori, s’aprofita aquest dia per a realitzar activitats divulgatives de promoció d’estils de vida saludables amb activitat física i per a realitzar enquestes relacionades a la nostre població.
Objectius:
Avaluar la prevalença d’inactivitat física i el risc de sarcopènia en pacients d’atenció primària i en població general.
Material i mètodes:
Estudi transversal descriptiu. Es realitzarà una enquesta anònima en pacients d’atenció primària i en població general a 4 centres d’atenció primària del baix Llobregat durant els dies 27 de març al 6 d’abril (coincidint amb el Dia Mundial de l’Activitat Física). Es recollirà la presència d’inactivitat física i el risc de sarcopènia mitjançant el qüestionari BPAAT i el test SARC-F, respectivament. També es recollirà el sexe i el tram d’edat dels enquestats. Es realitzarà un anàlisi descriptiu univariant per a la descripció de les prevalences, seguit d’un bivariant amb khi-quadrat (?2) per avaluar associacions entre les diferents variables.
Resultats esperats:
S’espera que la prevalença d’inactivitat física i el risc de sarcopènia seran elevats en la nostra població. El risc alt de sarcopènia serà elevat inclòs en edats prèvies a la vellesa (abans dels 60 anys).

El càncer de pulmó és la primera causa de mort per càncer en homes i la segona més freqüent en dones, sent el consum de tabac el factor de risc principal. La supervivència al cap de 5 anys és del 15% de mitjana i depèn sobretot de l’estadiatge.

L’atenció primària (AP) té un paper important en els programes de cribratge de càncer. La identificació de la població diana en el cribratge de càncer de pulmó presenta una substancial diferència en comparació amb la d’altres cribratges (mama o colorectal) en els que les dades que la identifiquen (edat i sexe) estan disponible per a tota la població. En el cas del cribratge de càncer de pulmó, una de les variables clau a considerar són la història i intensitat de l’hàbit tabàquic, permeten una millor aproximació al risc de patir càncer de pulmó, i, per tant, de fer un cribratge adaptat al risc. Per altra banda, tot i que el tabaquisme és el principal factor de risc de càncer de pulmó, s’ha elaborat models que inclouen altres variables (malalties respiratòries, antecedents familiars de càncer de pulmó, edat, exposició laboral) que milloren l’estimació del risc i que poden ser usats per definir millor a la població diana. Un dels models és el PLCOm2012.

El present estudi proposa avaluar la utilització de la història clínica d’AP (ECAP), com eina de suport en la selecció de població pel cribratge de càncer de pulmó en el context de l’estudi Europeu 4 IN THE LUNG RUN i avaluar la factibilitat d’un model organitzatiu en què els professionals d’AP fan la captació i selecció de les persones de risc. El projecte consta de 4 objectius: 1) Avaluar la disponibilitat de la informació necessària per estratificar el risc del càncer de pulmó a l’AP; 2) Avaluar la viabilitat d’implementar un sistema de suport electrònic a l’ECAP per identificar els pacients amb criteris de risc; 3) Comparar la utilitat del model de risc PLCOm2021 vs. EST, basat només en edat, sexe i hàbit tabàquic; 4) Analitzar les actituds, percepció i expectatives dels participants amb relació al procés de cribratge del càncer de pulmó i comparar la participació envers els programes de cribratge de càncer de mama i colorectal.

Per assolir el primer objectiu s’analitzaran les dades del Sistema d’informació per al Desenvolupament de la Investigació en AP ( SIDIAP), incloent-hi els homes i dones, fumadors i exfumadors d’entre 55 i 79 anys, que hagin estat ateses algun cop durant els darrers 5 anys en els serveis públics de l’àmbit d’AP de Catalunya. S’identificaran totes les variables que cal utilitzar per calcular el risc de càncer de pulmó.
La població d’estudi per a la resta d’objectius són les persones no institucionalitzada, assignada als centres dels Serveis d’AP (SAP) Delta del Llobregat i Litoral Mar: homes i dones fumadors i exfumadors d’entre 60 i 79 anys. Objectiu 2: Els professionals de referència (metge/infermera) disposaran d’una llista de pacients identificats segons criteris EST, executaran una preselecció i, a la consulta, validaran i complementan les variables del formulari creat ad hoc i de forma automatitzada. Aquells pacients que compleixin criteris d’elegibilitat (PLCOm2021 risc 3,25 o superior), seran derivats per a la realització de TAC (2.000 persones de risc).
Objectiu 3: L’estudi 4 IN THE LUNG RUN utilitza dos mètodes per identificar la població diana, el model EST i el de PLCOm2012. La informació recollida a través del formulari permetrà comparar les característiques de les poblacions seleccionades. Objectiu 4: La base de dades d’aquells individus considerats població elegible (risc 3,25 o superior), es creuarà amb la base de dades dels Programes de detecció precoç de càncer colorectal i càncer de mama de Catalunya (SAP Delta del Llobregat i Litoral Mar), per tal de conèixer la participació de cada individu en aquests altres cribratges. S’elaborarà una enquesta en línia per a obtenir informació de les actituds, percepció i expectatives amb relació al cribratge de càncer de pulmó.

La diabetis tipus 2 és una malaltia prevenible important i un problema creixent de salut pública. En planificar les mesures preventives de la diabetis, les persones amb risc alt han de ser dirigides cap a intervencions per modificar el seu estil de vida mitjançant un enfocament polietàpic, adaptat a la situació local. Eines predictives simples com el Finnish Diabetis Risk Score (FINDRISC) són útils per identificar individus en risc i podrien reduir tant costos com inconvenients de la detecció. S?ha recomanat seguir un procediment de dos passos: primer, els subjectes es seleccionarien mitjançant la puntuació de risc; i segon, per a aquells amb risc alt, s?avaluaria el diagnòstic determinant la glucèmia (basal o també a les 2 hores d’una sobecàrrega oral amb glucosa), l’hemoglobina glucosil·lada (HbA1c) o ambdós indicadors. Recentment es va suggerir que la progressió a diabetis també pot ser retardada per una intervenció intensiva quan s?aplica durant la pràctica real en atenció primària de salut als subjectes d?alt risc identificats prèviament amb l’escala FINDRISC. Si es pogués demostrar que la puntuació de risc té aplicació general, podria ser una ajuda a la decisió de quins subjectes podrien beneficiar de la intervenció intensiva sobre l’estil de vida. Per això convindria conèixer el rendiment en condicions reals i la viabilitat del FINDRISC, adaptant el seu ús en la nostra atenció primària, per a la detecció precoç de trastorns glucídics presents i futurs. Per aquest motiu, el projecte planteja com a objectiu principal avaluar un nou qüestionari (CATDRISC) que augmenti el rendiment de FINDRISC i fer-ne la translació a la pràctica clínica de la nostra atenció primària.

JUSTIFICACIÓ: En els últims anys, s?ha demostrat l?efectivitat d?implementar a nivell hospitalari programes de detecció i gestió de pacients amb fractura osteoporòtica (FO) basats en gestors de casos o serveis de gestió de fractures.
OBJECTIUS: Avaluar l?efectivitat de un programa comunitari per a la prevenció secundària de noves FO.
METODOLOGIA: Estudi prospectiu d?intervenció en clusters aleatoritzats. Les àrees intervenció i les de control seran un conjunt d? ABS escollides de forma aleatòria. Durada de l?estudi 3 anys.
DESCRIPCIÓ:
Criteris d?inclusió:
– Fractures de terç proximal d?húmer, de terç distal d?avantbraç, branques de pelvis o sacre, vertebrals i de coll de fèmur.
– Edat >=50 a
– Provocades per mecanismes de baix impacte
INTERVENCIO: Implantació d?una estratègia d?identificació de FO. Realització d? una valoració inicial, avaluació del risc de caigudes, valoració del risc de fractura i enquesta sobre estils de vida, dieta i hàbits tòxics. Recomanacions sobre estils de vida i dieta saludable, mesures per evitar caigudes i prescripció de medicaments si s?escau en les àrees intervenció. Tractament segons pràctica habitual en les àrees control.
AVALUACIÓ: Anàlisi de supervivència. L?anàlisi dels factors que poden tenir efecte sobre la supervivència es farà segons model de regressió de riscos proporcionals de Cox estratificat per als grups d?edat.
INDIOCADORS DE RESULTATS:
? Taxa de segones fractures en àrea intervenció vs control
? Manteniment de l?adherència a les mesures farmacològiques i no farmacològiques proposades
? Avaluació del cost-efectivitat de la intervenció (cost- utilitat)

La diabetes tipo 2 es una enfermedad prevenible importante y un problema creciente de salud pública. Al planificar las medidas preventivas de la diabetes, las personas con riesgo alto deben ser dirigidas a intervenciones para modificar su estilo de vida mediante un enfoque polietápico, adaptado a la situación local. Herramientas predictivas simples como el Finnish Diabetes Risk Score (FINDRISC) son útiles para identificar individuos en riesgo y podrían reducir tanto costes como inconvenientes de la detección. Se ha recomendado seguir un procedimiento de dos pasos: primero, los sujetos se seleccionarían mediante la puntuación de riesgo; y segundo, para aquellos con riesgo alto, se evaluaría el diagnóstico determinando la glucemia (basal o también a las 2 horas de una sobecarga oral con glucosa), la hemoglobina glucosilada (HbA1c) o ambos indicadores. Recientemente se sugirió que la progresión a diabetes también puede ser retrasada por una intervención intensiva cuando se aplica durante la práctica real en atención primaria de salud a los sujetos de alto riesgo identificados previamente con la escala FINDRISC. Si se pudiese demostrar que la puntuación de riesgo tiene aplicación general, podría ser una ayuda a la decisión de qué sujetos podrían beneficiarse de la intervención intensiva en estilos de vida. Para ello convendría conocer el rendimiento en condiciones reales y la viabilidad del FINDRISC, adaptando su uso en nuestra atención primaria, para la detección precoz de trastornos glucídicos presentes y futuros. Por este motivo, el proyecto plantea como objetivo principal desarrollar y evaluar un nuevo cuestionario (CATDRISC) que aumente el rendimiento de FINDRISC.

Objetivo: Analizar la efectividad, coste-efectividad y coste-utilidad de una intervención compleja basada en la Psicología Coaching en la calidad de vida (CV), el dolor, el sobrepeso y la actividad física de personas con artrosis de rodilla (AR) atendidas en centros de atención primaria (CAP) de Barcelona. Métodos: Estudio de metodología mixta siguiendo las recomendaciones del Medical Research Council: Fase 1: Modelización y operativización de la intervención: Estudio cualitativo socioconstructivista para identificar barreras y facilitadores en la implementación de una intervención flexible, dinámica, factible y adecuada a la atención primaria. Muestreo teórico con 10 entrevistas en profundidad a personas con AR y 4 grupos de discusión con 8-12 profesionales de atención primaria. Se realizará un análisis sociológico del discurso. Fase 2: Estudio de efectividad, coste-efectividad y coste-utilidad. Ensayo clínico aleatorizado comunitario pragmático. Participarán 360 personas con AR (180 en cada grupo) y 18 CAP (9 en cada grupo). Unidad de aleatorización: CAP. El grupo intervención recibirá un programa de Psicología Coaching de 20 horas, sesiones mensuales de mantenimiento, refuerzo telefónico y la práctica habitual; el grupo control seguirá la práctica habitual. La variable de resultados principal será la CV (WOMAC). Análisis: respuesta media estandarizada y análisis multinivel de medidas repetidas. El análisis económico se hará a partir de medidas de efectividad y de utilidad. Fase 3: Evaluación de la intervención. Estudio cualitativo con la metodología de la fase 1. Aplicabilidad: Aportar evidencias sobre la efectividad del coaching en la CV de personas con un problema prevalente como la AR .