Maria Mercè Marzo Castillejo

Xarxa d’R+D+I multidisciplinària en l’àmbit de la Medicina de precisió amb una visió integradora amb l’aproximació triple, exposoma, fenoma i genoma entre les tecnologias digitals i la ciència de les dades per dur a terme programes de valorització i transferència dels resultats de la recerca generat en smart Health, tecnologies digitals, productes sanitaris i solucions per la salut per impulsar la competitivitat del sector de la medicina (medtech), en eines reventives, pronòstic, diagnòstic, avaluació dels resultats, reclasificació de les malalties i teràpies individualitzades així com afavorir la localització de noves empreses relacionades amb les tecnologies mèdiques, la biomedicina, la indústria farmacèutica i de serveis i la reactivació dels sistemes productiu.

El càncer de pulmó és la primera causa de mort per càncer en homes i la segona més freqüent en dones, sent el consum de tabac el factor de risc principal. La supervivència al cap de 5 anys és del 15% de mitjana i depèn sobretot de l’estadiatge.

L’atenció primària (AP) té un paper important en els programes de cribratge de càncer. La identificació de la població diana en el cribratge de càncer de pulmó presenta una substancial diferència en comparació amb la d’altres cribratges (mama o colorectal) en els que les dades que la identifiquen (edat i sexe) estan disponible per a tota la població. En el cas del cribratge de càncer de pulmó, una de les variables clau a considerar són la història i intensitat de l’hàbit tabàquic, permeten una millor aproximació al risc de patir càncer de pulmó, i, per tant, de fer un cribratge adaptat al risc. Per altra banda, tot i que el tabaquisme és el principal factor de risc de càncer de pulmó, s’ha elaborat models que inclouen altres variables (malalties respiratòries, antecedents familiars de càncer de pulmó, edat, exposició laboral) que milloren l’estimació del risc i que poden ser usats per definir millor a la població diana. Un dels models és el PLCOm2012.

El present estudi proposa avaluar la utilització de la història clínica d’AP (ECAP), com eina de suport en la selecció de població pel cribratge de càncer de pulmó en el context de l’estudi Europeu 4 IN THE LUNG RUN i avaluar la factibilitat d’un model organitzatiu en què els professionals d’AP fan la captació i selecció de les persones de risc. El projecte consta de 4 objectius: 1) Avaluar la disponibilitat de la informació necessària per estratificar el risc del càncer de pulmó a l’AP; 2) Avaluar la viabilitat d’implementar un sistema de suport electrònic a l’ECAP per identificar els pacients amb criteris de risc; 3) Comparar la utilitat del model de risc PLCOm2021 vs. EST, basat només en edat, sexe i hàbit tabàquic; 4) Analitzar les actituds, percepció i expectatives dels participants amb relació al procés de cribratge del càncer de pulmó i comparar la participació envers els programes de cribratge de càncer de mama i colorectal.

Per assolir el primer objectiu s’analitzaran les dades del Sistema d’informació per al Desenvolupament de la Investigació en AP ( SIDIAP), incloent-hi els homes i dones, fumadors i exfumadors d’entre 55 i 79 anys, que hagin estat ateses algun cop durant els darrers 5 anys en els serveis públics de l’àmbit d’AP de Catalunya. S’identificaran totes les variables que cal utilitzar per calcular el risc de càncer de pulmó.
La població d’estudi per a la resta d’objectius són les persones no institucionalitzada, assignada als centres dels Serveis d’AP (SAP) Delta del Llobregat i Litoral Mar: homes i dones fumadors i exfumadors d’entre 60 i 79 anys. Objectiu 2: Els professionals de referència (metge/infermera) disposaran d’una llista de pacients identificats segons criteris EST, executaran una preselecció i, a la consulta, validaran i complementan les variables del formulari creat ad hoc i de forma automatitzada. Aquells pacients que compleixin criteris d’elegibilitat (PLCOm2021 risc 3,25 o superior), seran derivats per a la realització de TAC (2.000 persones de risc).
Objectiu 3: L’estudi 4 IN THE LUNG RUN utilitza dos mètodes per identificar la població diana, el model EST i el de PLCOm2012. La informació recollida a través del formulari permetrà comparar les característiques de les poblacions seleccionades. Objectiu 4: La base de dades d’aquells individus considerats població elegible (risc 3,25 o superior), es creuarà amb la base de dades dels Programes de detecció precoç de càncer colorectal i càncer de mama de Catalunya (SAP Delta del Llobregat i Litoral Mar), per tal de conèixer la participació de cada individu en aquests altres cribratges. S’elaborarà una enquesta en línia per a obtenir informació de les actituds, percepció i expectatives amb relació al cribratge de càncer de pulmó.

ANTECEDENTES: El cáncer de cérvix (CC), causado por el virus del papiloma humano (VPH), se puede cribar mediante citología cervico-vaginal para diagnosticar sus lesiones precursoras. Las mujeres con cribado inadecuado (última citología hace 5 años o más) presentan una alta prevalencia de estas lesiones. Diferentes estudios muestran un aumento de participación en el cribado mediante un dispositivo de auto-recogida de muestra para detección de VPH (autotoma cérvico-vaginal (ACV)).
HIPÓTESIS: Mediante ACV conseguimos aumentar la participación en el cribado más del 10% respecto a ofrecer una exploración ginecológica convencional (EGC) con buena tolerancia.
OBJETIVOS: Aumentar la participación en el cribado de CC y conocer las razones del cribado inadecuado.
METODOLOGIA: Selección de 394 mujeres de Viladecans con cribado inadecuado y aleatorización en dos grupos: ACV y EGC. Encuesta telefónica sobre motivos asociados al cribado inadecuado. Posteriormente, envío de carta con cita para EGC o ACV.
DETERMINACIONES: Entrega de ACV al centro de referencia o asistencia a EGC programada.
ANÁLISIS ESTADÍSTICO: Se realizará estudio descriptivo respecto a los motivos de no cribado, aceptabilidad a ACV y test de Chi cuadrado para analizar las diferencias entre la aceptación a cada opción.
RESULTADOS ESPERADOS: Un 30% de las pacientes del grupo ACV entregarán la muestra, y un 19% del grupo de EGC acudirán a la visita programada.
APLICABILIDAD: Conocer las causas de cribado inadecuado permitirá establecer estrategias para mejorar la aceptación del cribado de CC, como la ACV.
RELEVANCIA: aumentar la participación en el cribado de CC entre las mujeres con cribado inadecuado, que son las que tienen mayor riesgo de desarrollar un CC

Objectiu principal:
Avaluar l’impacte de l’obertura de l’oci nocturn en entorn controlat per test ràpid d’antígens (TAR) en termes d’infeccions per SARS CoV-2 als 14 dies segons registre electrònic de Salut. Secundari: Avaluar l’impacte de l’obertura de l’oci nocturn en entorn controlat per test ràpid d’antígens en termes de resultat positiu en prova TAR al cap de 5 dies.

MÈTODES

Disseny de l’estudi.
Estudi d’intervenció no aleatoritzada amb grup control aparellat.

Àmbit i període de l’estudi. L’estudi es realitzarà sobre la base d’una prova pilot realitzada el 20 de maig de 2021 en una zona d’oci nocturn habilitada a Sitges.

Població diana. Població adulta interessada a assistir a l’esdeveniment d’oci nocturn, assignada a les gerències territorials de l’Institut Català de la Salut (ICS) de Metropolitana Sud o Barcelona Ciutat.

Selecció de mostra. Grup intervenció. Mostreig de conveniència a partir d’inscripció en enllaç web.

Antecedentes.
La mayor parte de datos disponibles de la actual pandemia causada por la Covidien-19 pertenecen a casos hospitalarios. Se dispone de menos datos de las características de los casos con diagnóstico clínico, con enfermedad poco evolucionada o de gravedad leve-moderada, que han sido atendidos en la atención primaria, y que representarían el porcentaje de casos.

Objetivo.
Identificar las comorbilidades y factores de riesgo asociados a peor pronóstico en los individuos con enfermedad por Covidien-19, con y sin determinación de PCR, en fases iniciales.

Población.
Individuos ? 15 años con Covidien-19 según código diagnóstico o PCR durante el período de estudio (1-febrero a 15-mayo 2020) de las áreas básicas que tienen como referentes del Hospital Universitario de Bellvitge y el Hospital de Viladecans.

Tipo de estudio.
Estudio observacional retrospectivo basado en registros médicos electrónicos.

Variables independientes:
socio-demográficas, co-morbilidades, datos de exploración física y analítica.

Variables de resultado:
atención a urgencias (primaria y hospital), ingreso hospitalario, complicaciones durante ingreso, muerte.

Se realizará seguimiento desde la fecha índice (diagnóstico clínico o confirmación laboratorio)
hasta la aparición del evento resultado de estudio, muerte o final del período de seguimiento
(15 de junio 2020). análisis estadístico
Se realizará análisis descriptivo y bivariante para evaluar las diferencias entre los individuos
que presentan o no el evento de interés.
Se calculará la incidencia mediante curva de Kaplan-Meier. Se realizará análisis multivariante con técnicas de regresión, con riesgos competitivos por el resultado de ingreso hospitalario, y con modelo de riesgos proporcionales de Cox por el resultado de muerte. los modelos ajustarán por las variables significativas en el análisis bivariante.

Resultados esperados.
El análisis de todos los casos de Covidien-19, con confirmación o no por laboratorio, permitirá
aproximarse de forma más real la carga y la tasa de complicaciones causadas por la nueva
enfermedad en nuestro medio.

Problem statement: There is not enough knowledge about the reasons for delay of cancer diagnosis in European primary care practices.

Research aim: To find out why European GPs/PCPs sometimes fail to think of, or act on, a possible cancer diagnosis.

Research questions: What are the views and experiences of European GPs/PCPs on their failure to think of, or act on, a possible diagnosis cancer diagnosis? Will this give a better understanding why there are delays in cancer diagnosis in primary care?

Hypothesis: PCPs’ narratives of, and views on, their experiences relating to failure to think of, or act on, a possible diagnosis cancer diagnosis will lead to an understanding of the reasons for delays in cancer diagnosis in primary care

Objectives:
1. To learn about the experiences of European GPs/PCPs relating to failure to think of, or act on, a possible cancer diagnosis (“”What happened?””)
2. To identify European GPs’/PCPs’ views on the reasons for delays in cancer diagnosis in primary care (“”Why do you think it happened?””)
3. To produce recommendations on ways to reduce delays in cancer diagnosis in primary care (“”If you saw this patient presenting in the same way today, what would you do differently?””)

Antecedents
Existeixen diversos qüestionaris per a la detecció de la població en risc de càncer de pell basats en els resultats de meta anàlisis de factors de risc de càncer de pell. Alguns d’aquests factors de risc són fàcilment identificables a partir d’una exploració directa de la pell: gran quantitat de lesions pigmentades i/o nevus melanocítics i presència de lesions de dany solar crònic (lentígens solars, queratosis actíniques). Aquests factors poden inferir-se a partir d’un examen de la pell en zones descobertes de la cara, el cap i els braços.
En un estudi recent (Derma-Risc) es va demostrar que és possible aplicar un qüestionari de factors de risc per part de farmacèutics comunitaris entrenats per al triatge de població de risc, i a més, se’n va comprovar l’efectivitat per seleccionar persones amb risc de presentar càncer cutani ocult.
Aquesta eina podria ser de gran utilitat per detectar població de risc de càncer de pell i s’ha de validar la integració dels metges de família i els farmacèutics comunitaris, ja que a la validació de l’estudi anterior va aplicar un circuit que encara no implicava els especialistes d’Atenció Primària.
Hipòtesis
El triatge de la població amb risc de patir càncer cutani, combinat amb el seguiment dermatològic amb exploració cutània de cos sencer, permet detectar càncer cutani ocult en un circuit multidisciplinar que inclou farmacèutics comunitaris, métges de familia i comunitaria (MFiC) i dermatòlegs.
Objectius
L’objectiu general de l’estudi és demostrar l’efectivitat i la viabilitat d’un programa de detecció precoç del càncer de cutani implementat a diferent àrees de Barcelona província, establint rutes compartides entre la farmàcia comunitària (triatge de factors de risc de càncer cutani a través d’un qüestionari), MFiC (identificació de lesions de la pell sospitoses de malignitat en les persones de risc identificades pels farmacèutics) i dermatòlegs (confirmació diagnòstica).

Resumen
Las tasas de supervivencia del cáncer varían mucho en Europa, lo que provoca una mortalidad adicional considerable en algunos países. Una posible explicación de las diferencias en la supervivencia entre países son los diferentes niveles de empoderamiento de los médicos generales (GP) cuando se enfrentan a pacientes que podrían tener cáncer.
Pregunta de investigación
Este estudio identificará los factores que afectan el empoderamiento de los médicos de cabecera para realizar un diagnóstico temprano de cáncer en sus pacientes.
Diseño de la investigación
Utilizaremos un proceso Delphi. Esto permitirá un fácil acceso a expertos que están geográficamente distantes y permitirá que cada uno de los panelistas tenga en cuenta sus opiniones.
Método de muestreo
Un estudio multicéntrico, con hasta 30 países del Grupo de Investigación Örenäs involucrados. Los líderes locales del estudio de cada país reclutarán 5 panelistas cada uno. Los panelistas serán médicos de cabecera y otras partes interesadas que tengan un interés especial en el cáncer en la atención primaria.
Instrumentos utilizados
El grupo del proyecto ha elaborado una lista de factores que creen que afectan al empoderamiento de los médicos de cabecera a la hora de realizar un diagnóstico precoz del cáncer. Esta será la base del proceso Delphi de 3 rondas, utilizando una escala de Likert de 9 puntos para evaluar la relevancia clínica en un entorno de atención primaria.
Análisis de los datos
Para cada criterio, el grado de consenso sobre la importancia clínica se basará en la puntuación de Likert promedio y la desviación estándar (DE) correspondiente. Las declaraciones se incluirán en la lista final si la puntuación media menos una SD supera los 5 en la Ronda 3.
Qué diferencia hará el estudio
Esperamos que los resultados identifiquen prioridades y acciones específicas para ayudar a aumentar el empoderamiento de los médicos de cabecera para realizar un diagnóstico temprano de cáncer en sus pacientes.

Antecedents: El càncer d’ovari (CO) es diagnostica tard. Les guies recomanen sol?licitar el CA-125 en l’Atenció Primària quan es presenten símptomes i signes suggestius de CO. Tot i la baixa sensibilitat i especificat, un CA-125 elevat donaria suport a demanar proves i/o fer una derivació a l?atenció especialitzada.

Hipòtesi: El patró d?utilització CA-125 durant el període 2006-2019 a l?Atenció Primària i el rendiment diagnòstic és variable i baix i es veurà influenciat per la implementació pilot d?un circuit diagnòstic ràpid (CDR) i d?un programa de formació en CO.

Objectiu: Descriure el patró d’utilització del CA-125 durant el període 2006-2019 en dones ateses en l?àmbit de l?Atenció Primària de l?ICS i els seus diagnòstics.

L?objectiu és mesurar els canvis d?estadi del càncer d?ovari (CO) i la supervivència a 1 any de les dones diagnosticades de CO, ateses a l?atenció primària (AP) de la xarxa pública i derivades a l?atenció especialitzada (AE) del SISCAT (sistema sanitari integral d?utilització pública de Catalunya), a partir de la implementació d?un Programa de Diagnòstic Ràpid de CO (PDR-CO) i d?un programa de formació dirigit als metges de família (MdF) sobre la identificació i maneig de la sospita de CO (PFMdF-CO). Es defineixen 5 paquets de treball: 1) Avaluació quantitativa del procés assistencial de les dones diagnosticades de CO durant el període 2013-2014 (signes i símptomes, procés diagnòstic, intervals, estadi, supervivència a 1 any); 2) Avaluació qualitativa sobre el procés diagnòstic del CO a través d?entrevistes a ginecòlegs i dones amb CO i grups focals integrats per MdF; 3) Intervenció PDR-CO als EAP que tenen com a referents l?Hospital Vall d?Hebron (21 EAP) i l?Hospital Clínic (19 EAP); 4) Intervenció PFMdF-CO als MdF de les EAP de les Gerències Territorials Metropolitana Sud (54 ABS) i Metropolitana Nord (64 ABS), a través de formació de formadors; 5) Avaluació de les intervencions i comparació de la cohort post-intervenció (2018-19) amb la cohort prèvia (2013-14). S?espera que un millor coneixement dels signes i símptomes associats al CO, l?accés ràpid a les proves i/o derivacions per part dels MdF i una coordinació eficient amb l?AE dels centres del SISCAT, es tradueixi en un menor retard diagnòstic, un estadi més favorable i un augment de la supervivència a 1 any en les dones de les dones ateses a l?AP i diagnosticades de CO en els centres del SISCAT.

Objectius de recerca:

– Analitzar les dades de l?estudi Örenäs-EGPRN. L?objectiu d?aquest estudi és avaluar com els models sanitaris de diferents països europeus i la seva organització intervenen en les decisions dels metges d’atenció primària (AP) a l?hora de derivar als pacients amb sospita de càncer que necessiten més investigacions (opinió de l?especialista o sol·licitar investigacions addicionals), i com això influencia en les taxes de supervivència de càncer a 1 any.
– Analitzar les dades de Catalunya, tenint en compte els diferents models de provisió de salut a l?AP: Institut Català de la Salut, Entitats de Base Associativa i Consorcis.
– Comparar els resultats de Catalunya amb els resultats de Mallorca i Galicia, Comunitats Autònomes que també participen en l?estudi Örenäs-EGPRN
– Redactar un article científic sobre els resultats de l?estudi Örenäs-EGPRN
– Redactar un article científic sobre els resultats de Catalunya
– Dissenyar un estudi amb enfocament qualitatiu, utilitzant entrevistes semiestructurades, entrevistes amb pacients simulats, i/o amb pacients reals.

Objectius de formació i transferència de coneixements:

– Oportunitat d’investigar un tema d’investigació clínicament rellevant.
– Ampliar els horitzons i el conjunt d’habilitats de recerca. Aprendre e integrar nous enfocaments d’investigació
– Practicar les habilitats de gestió de projectes d’investigació a través de la capacitació formal i informal
– Donar impuls i motivació a la recerca
– Millorar la competitivitat de la nostra USR Metropolitana Sud i la del propi grup de CANCER-AP, participant en projectes d?àmbit europeu, en col·laboració amb centres i organitzacions d?altres països.

Los objetivos del estudio son analizar la asociación entre la privación socioeconómica y la participación en un programa poblacional de cribado de cáncer colorrectal (CCR) (objetivo principal) y la detección de neoplasia colorrectal (objetivo secundario), en relación con el género, estilos de vida y la comorbilidad de los individuos.

Estudio de diseño descriptivo transversal analizando los datos de los hombres y mujeres de 50 a 69 años invitados a participar en segunda ronda del programa de cribado de Barcelona (2012-2013). La variable principal será la participación de los individuos. Como variables secundarias se incluirán el índice de privación socioeconómica MEDEA, perfil de los individuos, los resultados de las pruebas realizadas en el programa y nos nuevos casos de CCR detectados en la población del estudio. Los datos se obtendrán a partir de las bases de datos poblacionales del Sistema de Información para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria y del Programa de Detección Precoz de CCR. Para el análisis estadístico de los datos se realizará un análisis descriptivo y los modelos de regresión multinivel. considerando un nivel de significación del 5% a nivel bilateral.

Esperamos observar una menor tasa de participación en los grupos con mayor privación socioeconómica y una mayor detección de neoplasia colorrectal en estos individuos, identificando necesidades para futuras intervenciones en nuestro ámbito y nuevas líneas de investigación.

A. Study design:

This is an open non-controlled and non-randomized study of the effect of consumption of kiwifruit in adult patients with constipation.

These patients are asked to consume their normal diet for two weeks. In a second period they are asked to consume 3 pieces of kiwifruit per day for three weeks The kiwis are best taken each time together with the main meals (breakfast, lunch and dinner).

Patients are asked to continue their normal eating and exercise habits throughout the duration of the study.

C. Study objectives

1. Primary endpoint.

– Frequency of stool per week
– Number of responders (increase of >= 1 stool per week)

2. Secondary endpoints
– Consistency of stool
– Volume of stool
– Ease of defaecation
– Satisfaction of the patient
– Use of laxatives

Les sol·licituds de colonoscòpies han augmentat progressivament en els darrers anys sobretot perquè és la prova de confirmació diagnòstica de patologia de càncer colorrectal entre altres. Tot i això les colonoscòpies comporten uns riscos que poden ser greus i un cost elevat. D’aquí la utilitat de fer un estudi sobre el grau d’adequació de colonoscòpies sol·licitades. L’objectiu principal del nostres estudi és el de fer una descripció de la situació actual sobre l’adequació de les sol·licituds de colonoscòpies en el nostre territori tenint en compte la Guia EPAGEII (European Panel on the Appropiateness of Gastrointestinal Endoscopy). S’espera un grau d?adequació superior o igual al 60%, tant pel total de les colonoscòpies com pel seguiment de pòlips. Es tracta d’un estudi prospectiu de les ABS de Metropolitana Sud i Catalunya Central i els seus hospitals de referència. En total s’obtindran 1440 peticions de colonoscòpies que es recolliran durant tot un any. Es recolliran variables tant dels pacients, com dels professionals i dels hospitals, variables relacionades amb les peticions de colonoscòpies, el grau d’adequació segons la guia EPAGEII i els diagnòstics. Es farà bàsicament un anàlisi descriptiu i un anàlisi per determinar els factors predictors de fer una petició adequada segons motiu de diagnòstic. Pensem que avaluar la idoneïtat de la indicació de proves complementàries és important ja que suposa un punt clau en la millora de la relació cost-benefici. Alhora si millorem l’adequació augmentem el rendiment diagnòstic, reduint d’aquesta manera la realització de proves innecessàries sobretot en pacients sans.

OBJETIVOS: Evaluar la asociación entre el síntoma de alarma rectorragia (y/o combinación con otros signos y síntomas de alarma) y el subsecuente diagnóstico de cáncer colorrrectal en la población de Atención Primaria (AP) > 15 años, estratificado por diferentes grupos de edad y sexo. DISEÑO: Estudio prospectivo de base poblacional. Evaluación test diagnóstico. Pacientes que consultan por rectorragia (test diagnóstico) y pacientes diagnósticos de cáncer colorrectal o no (gold estándar). SUJETOS: 1.500.000 >15 años de AP. VARIABLES: test diagnóstico: rectorragia y/o combinación de diferentes signos y síntomas de alarma acompañantes; patrón de oro: cáncer colorrectal, no cáncer colorrectal; edad y sexo y otras variables clínicamente relevantes. RECOGIDA Y ANÁLISIS DE DATOS: Información generada por los propios registros de actividad informatizada. Determinación de los criterios de validez que cuantifican la capacidad de la rectorragia (y/o combinación de signos y síntomas de alarma) para el diagnóstico de CCR. LIMITACIONES: La dificultades para obtener e incorporar de forma sistemática la información de todas las bases de datos disponibles para completar la información de cada registro.

OBJETIVO: Describir y evaluar el impacto de la implantación de Centros de Urgencias de Atención Primaria (CUAP) en los Servicios de Atención Primaria (SAP) METODOLOGÍA: Tipo de estudio: intervención antes-después. Ámbito: 3 SAP, dos urbanas y una semiurbana que atienden 425.000 habitantes. Población: personas atendidas en los centros de urgencias. Período: 2005-2007. Intervenciones: a partir del 2005 se crean 2 CUAP abiertos 365 dias/año y 24 horas/dia dotados de tecnología adecuada para mejorar la resolución de patología urgente de baja y media complejidad. Medidas: actividad asistencial, flujos de pacientes, casuística, nivel de resolución y costes. Evaluación basal, anual y final a los 3 años RESULTADOS: el número de visitas en centros de urgencias de AP pasó de 132.798 en 2005 a 164.754 en 2007. En el mismo período se redujeron las urgencias hospitalarias de habitantes de las poblaciones de Sant Andreu de la Barca y Pallejà .Comparando períodos aumenta el uso de radiología (7,3% vs 14,3%), analítica (3,2% vs 7,3%) y pulsioximetria (1,9% vs 4,1%), sin variar el de electrocardiogramas (2,4% vs 2,4%). La derivación a servicios hospitalarios tiende a disminuir (6,5% vs 6,1%). El coste calculado de visita médica es de 43,1 euro para el CUAP semiurbano y de 57,31 para el urbano. Conclusiones: el CUAP parece contribuir a disminuir las urgencias hospitalarias. Dado que el precio de facturación de una urgencia en AP determinado por Catsalut es de 53,90 euros, los CUAP parecen ser un dispositivo eficiente, especialmente en áreas semiurbanas más alejadas de centros hospitalarios.