Mª del Mar Garcia Gil

Introducció i objectiu:
Una estratègia clau en la prevenció primària de les malalties cardiovasculars (MCV) és utilitzar les funcions de risc per individualitzar cada intervenció preventiva. Malauradament, les funcions de risc no identifiquen a molts dels individus que desenvoluparan un esdeveniment cardiovascular en un termini de 10 anys. La detecció de persones amb arteriopatia perifèrica en fase asimptomàtica podria millorar aquesta identificació. Hem creat una funció de risc (REASON) per identificar persones que estan lliures de MCV però que podrien presentar arteriopatia perifèrica en fase asimptomàtica. El diagnòstic d’arteriopatia perifèrica en una fase inicial i asimptomàtica, pot ser un moment d’especial motivació dels pacients per acceptar recomanacions i per controlar els factors de risc i millorar dels estils de vida (deixar de fumar, exercici i dieta).
L’objectiu de l’estudi és, per tant, avaluar l’efectivitat i cost-utilitat d’afegir a l’estratègia actual de detecció del risc CV, un programa de cribratge amb índex turmell-braç (ITB) en la població identificada d’alt risc segons la funció REASON, per reduir la incidència de MCV i de mortalitat en la població de 50 a 74 anys.
Metodologia:
El disseny de l’estudi serà un assaig clínic pragmàtic aleatoritzat per conglomerats. En el període de temps del 2022 al 2024, 274 centres d’atenció primària seran aleatoritzats per mantenir l’estratègia actual de detecció del risc de MCV basada en equacions de risc REGICOR o aquesta estratègia, més un programa de cribratge per a l’arteriopatia perifèrica asimptomàtica (utilitzant REASON per seleccionar pacients per realitzar un índex turmell-braç). En aquest grup s’inclourà la funció REASON a la història clínica i el càlcul es farà automàticament sempre que es calculi el risc REGICOR. La població d’estudi seran els pacients d’entre 50 i 74 anys que, per pràctica clínica habitual, es facin una mesura de risc CV REGICOR i presentin un risc REGICOR?7 i un risc REASON ?10, per tant candidats a mesura d’ITB. En el cas que el resultat de l’ITB?0.9 es recomanarà que es segueixin les indicacions de la guia de lípids i risc cardiovascular de l’Institut Català de la Salut. Prèviament, es portarà a terme un estudi d’implementació (Anàlisi Participativa de Vies d’Impacte (PIPA) i mapeig d’implementació) i un procés d’implementació conseqüent per aconseguir un desplegament exitós de la intervenció.
L’estudi és pragmàtic, així doncs, un cop s’hagin aleatoritzat els centres i feta la implementació, les dades basals i de seguiment seran les que generi la pràctica clínica habitual i per tant s’obtindran a partir de la història clínica electrònica.
El seguiment dels participants durant el primer semestre de l’estudi es realitzarà cada tres mesos per avaluar el grau d’implementació i a partir de llavors cada 6 mesos durant 3 anys de de la inclusió del l’estudi.
Les variables principals de resultat de l’estudi: incidència d’infart agut de miocardi, angina, ictus, accident isquèmic transitori, revascularització cardíaca i mortalitat global.
S’utilitzaran tècniques d’anàlisi de la supervivència per estimar l’efectivitat d’afegir l’estratègia de cribratge amb ITB mitjançant models de Cox clàssics (intenció de tractar) i estructurals marginals que permeten recollir l’efecte de les variables confusores-intermediàries dependents.
Resultats esperats:
S’esperen resultats directes en millora de la salut de la població intervinguda. S’espera que l’impacte no només sigui la reducció de la incidència de MCV sinó també la d’altres patologies relacionades amb estils de vida. Aquesta oportunitat és especialment valuosa en el moment actual on la pandèmia per COVID19 ha implicat una retard en els cribratges i control dels factors de risc CV a l’atenció primària i per tant, s’espera que també sigui un estímul per a recuperar i millorar la prevenció cardiovascular a l’atenció primària.

En España, la investigación sobre salud en minorías sexuales y de género (MSG) es muy escasa e inexistente en el ámbito cardiovascular (CV). Las MSG norteamericanas tienen estilos de vida menos saludables, mayor prevalencia de factores de riesgo y enfermedad CV y menor uso de estatinas que la población heterosexual. El objetivo es comparar la prevalencia y la incidencia de los estilos de vida, factores de riesgo y enfermedades CV entre el colectivo MSG y la población general. También se comparará el uso de fármacos CV y la utilización de recursos sanitarios en atención primaria. Se combinará un diseño transversal y un longitudinal de cohortes. Los datos se obtendrán de un cuestionario online (sobre orientación sexual y género) y del Sistema de Información para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria (SIDIAP), una gran base de datos clínicos pseudoanonimizada. El cuestionario se administrará a 768 personas MSG seleccionadas mediante un muestreo dirigido por entrevistados (MDE), con 20 semillas y 6 olas. La cohorte MSG se apareará con una muestra de población general seleccionada al azar (apareada por edad, sexo y estrato socio-económico) obtenida de SIDIAP, que proporcionará los datos clínicos de ambos grupos. Se contará con la participación ciudadana en el diseño del cuestionario, el reclutamiento y la interpretación de los resultados.

Many people with depression or anxiety experience their first episode in adolescence. There is evidence that major episodes of these common mental disorders can be prevented or mitigated by early intervention. Yet this requires identification strategies that are effective and feasible, as well as acceptable to young people, their families and healthcare professionals.
Our aim within this project is to develop and validate a prototype of a digital risk prediction tool to identify adolescents (11-19 years old) who are at high risk of experiencing depression and/or anxiety. The tool will be built on information available in electronic primary care health records of adolescents and their families using data from The Health Improvement Network (THIN database). Furthermore, we will perform an external validation of the model using data from the Catalan electronic health care system (SIDIAP database).

Antecedentes
La fibrilación auricular (FA) se ha postulado como un factor de riesgo independiente para el desarrollo de demencia (vascular o Alzheimer), incluso en ausencia de ictus. El uso de anticoagulación oral, el buen control del INR, el tipo de anticoagulante oral así como otras terapias concomitantes o comorbididades podrían influir sobre la asociación entre FA y demencia. No disponemos de estudios poblacionales amplios sobre la epidemiologia de la FA en Cataluña.

Objetivos
Evaluar la asociación independiente entre FA y demencia y el impacto del síndrome metabólico, la anticoagulación oral y otros tratamientos sobre esta asociación. Estudiar la evolución de la epidemiología de la FA y del ictus en Cataluña.

Métodos
Población del estudio: pacientes registrados en el Sistema de Información para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria (SIDIAP). Un análisis transversal anual describirá la epidemiología de la FA, la calidad y el tipo de anticoagulación oral, en pacientes >18 años. Un análisis longitudinal evaluará la asociación independiente entre FA y demencia y las variables modificadoras del efecto, en pacientes >45 años.

Resultados esperados
Esperamos demonstrar que la FA es un factor de riesgo independiente para demencia y observar que el INR en rango terapéutico, el tipo de anticoagulante oral y el síndrome metabólico tienen un impacto en esta asociación. Estos resultados implicarían la necesidad de considerar la prevención de la demencia como un objetivo de salud prioritario en pacientes con FA, indicarían qué pacientes presentan riesgo más elevado y qué medidas podrían ayudar a reducir este riesgo.

Intrarosa (prasterone) is indicated for the treatment of vulvar and vaginal atrophy (VVA) in post-menopausal women having moderate to severe symptoms. The Intrarosa pessary is administered once daily. The active ingredient prasterone is also known as dehydroepiandrosterone (DHEA). Prasterone is an inactive endogenous steroid that is converted intracellularly in the vaginal cells into active androgens and/or oestrogens which are inactivated locally at their site of synthesis. VVA is a common condition in post-menopausal women and is associated with decreased sex steroid levels in the vaginal tissue, which may be improved using suitable treatment. The effectiveness and safety of Intrarosa in post-menopausal women with moderate to severe VVA symptoms were assessed in the appropriate clinical trials.
In response to the application for market authorization in European Union (EU) countries, a drug utilization study (DUS) to investigate adherence to the SmPC with regards to contraindications in the real life situation was requested by the European Medicines Agency (EMA) which will be performed in 3 EU member states, namely France, Spain and Sweden.

Research question and objectives
The overall aim of the DUS is to describe the baseline characteristics and utilization patterns of EU post-menopausal women initiating treatment with Intrarosa.

Objectives
1. Describe their baseline and historical characteristics of female patients initiating Intrarosa such as age, history and current oestrogen-dependent cancers such as ovarian or breast cancer, endometrial cancer, endometrial hyperplasia, abnormal Pap smear, deep venous thrombosis, pulmonary embolism, thrombophilic disorders, angina and myocardial infarction, acute liver disease, porphyria and indication for use.
2. Estimate the proportion of patients that may have been prescribed Intrarosa outside of the specifications of the product label (‘off-label use’).

Study design
This will be a multi-country cohort study based on secondary data collection using a combination of existing data sources. No longitudinal follow-up of patients will be performed in this study.

Population
This study will be conducted in the outpatient setting of the target countries (France, Spain, Sweden). All patients in the selected countries/databases who initiate Intrarosa in the first 3 years following the product launch will be enrolled. No comparator cohort will be used.

Variables
In order to meet the study objectives, patients’ baseline and historical characteristics (age, indication, co-morbidities) will be described.

Data sources
The following data sources are planned for the DUS Intrarosa
? Electronic Medical Records (EMR) databases: IMS® LPD (France, Spain)
? National registry (Sweden)

Study size
The exact number of prescriptions records available for analysis will depend significantly on the market uptake of Intrarosa in the target countries. The more data will be available, the higher will be the level of confidence for any estimate, i.e. the smaller will be the width of the 95% confidence interval (CI). In case of low numbers, the inclusion of additional target countries (like Germany) or extension of the observational period will be discussed.

Data analysis
The analyses will be descriptive in nature, performed annually for 3 years, and use counts and percentages for categorical variables and means with standard deviations for continuous variables. Analyses will be performed for annual and cumulative study periods separately per database and per country. In case of low patient numbers, analysis may be postponed to the following year to allow for an extended observational period. A detailed description of planned analyses is provided in the statistical analysis plan.

Results and Milestones
Two annual interim study reports and a final report will be submitted to the EMA in Q4 2020, Q4 2021 and Q4 2022. The DUS will include patients who initiate Intrarosa treatment in the first 3 years following the first commercial availability of Intrarosa in the EU. Product launch in the target countries is expected to start in Q4 2018 for Sweden, while for Spain and France, it is expected to start in Q1 2019. Protocol Registration in the EU PAS register is planned in Q4 2018.

This retrospective longitudinal analysis investigates the change in HbA1c on T1DM and T2DM patients initiating treatment on Degludec in Catalonia. A baseline HbA1c measurement prior to switch as well as a follow-up HbA1c measurement will determine the change HbA1c for each patient that fulfils the list of inclusion criteria. The results are expected to show an HbA1c improvement in patients when switched to Degludec.

L’objectiu de l’estudi és descriure l’ús de dulaglutida en diferent subpoblacions de pacients en diferents països europeus. Per avaluar aquests objectiu es descriurà la freqüència d’us de dulaglutide en la població cataracteritzada per edad, gènere, principals comorbilitats i co-prescripcions en els següents sub-grups d’interés:

– Pacients amb insuficiència renal severa.
– Pacients amb malaltia hepàtica.
– Pacients amb insuficiència cardíaca.
– Pacients amb malatia gastrointestinal severa.
– Nens i adoloscents de menys de 18 anys.
– Pacients a partir de 75 anys.
– Embaràs i dones lactants.

També es vol identificar l’ús fora d’indicació (‘off-label’) de dulaglutide, considerant els errors de prescripció i/o fora d?indicació a les diferents poblacions d?interés.

Antecedents: Una de les línies de treball interna prioritàries del Sistema d’informació per al Desenvolupament de la Investigació en Atenció Primària (SIDIAP) és la validació dels diagnòstics de patologies registrats a l?historia clínica electrònica (HCE) d?atenció primària. El Registre de Càncer de Girona (RCG) recull informació sobre tots els casos de càncer diagnosticats a la Regió Sanitària Girona i és la millor font de dades disponible per a la validació de casos de càncer registrats al SIDIAP així com per a la realització de futurs estudis de recerca que necessitin informació detallada dels tumors.
Hipòtesis: El registre dels diagnòstics de càncers a l?HCE per part dels professionals d?atenció primària de l?ICS a la Regió Sanitària de Girona és vàlid.
Objectius: L?objectiu principal és validar el registre dels diagnòstics de càncer a la població del SIDIAP a la regió sanitària de Girona, fent servir les dades del RCG com a estàndard d?or. Els objectius específics són: 1) vincular les dades del SIDIAP amb les dades del RCG; 2) validar els diagnòstics de càncers registrats a l?HCE d?atenció primària a la població SIDIAP de la Regió Sanitària de Girona; 3) descriure els indicadors de validació en funció de l’edat, el sexe, la zona geogràfica (i/o centre d?atenció primària si és possible), nacionalitat, nivell socioeconòmic, la data de registre del diagnòstic i la localització tumoral; i 4) investigar l?associació entre el nivell socioeconòmic de les persones amb càncer i l?estadificació dels tumors (quan disponible) en el moment del diagnòstic.
Mètodes: Estudi de validació transversal. S?identificaran els casos de càncer registrats amb codis CIM-10 al SIDIAP i al RCG a la regió sanitària de Girona entre l?1 de gener de 2005 al 31 de desembre del 2015. Les variables d?estudi són: edat, sexe, codi CIM-10 pels diagnòstics de càncer i la data de registre del diagnòstic, l?estadificació dels tumors (RCG; pels tumors amb aquesta informació disponible), la zona geogràfica, nivell socioeconòmic (índex MEDEA), nacionalitat, realització de proves de cribratge per la detecció de casos de càncer i els seus resultats si està disponible, consum d?alcohol, tabaquisme, activitat física, índex de massa corporal, índex de comorbiditat de Charlson, variables de salut reproductiva (paritat, edat primer embaràs, menopausa i teràpia hormonal), diabetis, hipertensió, colesterol, i els antecedents familiars de neoplasmes malignes. Per cada localització de tumor, es calcularà la sensibilitat, l?especificitat, el valor predictiu positiu (VPP) i el negatiu (VPN). Aquests indicadors de validació es descriuran segons els grups d?edat, sexe, zona geogràfica, equip d?atenció primària, any de diagnòstic, nacionalitat i índex MEDEA. L?associació entre el nivell socioeconòmic i l?estadificació dels tumors s?avaluarà a partir de models de regressió logística.
Aplicabilitat i rellevància: La validació dels diagnòstics de càncer al SIDIAP i la col·laboració amb el RCG facilitarà la realització de futurs estudis de recerca. A més a més, el SIDIAP podria ser una nova font d?informació del RCG.

Les bases de dades electròniques dissenyades primàriament per a l’assistència i que, posteriorment, es trasnformen en bases de dades per a la recerca necessiten validar la informació disponible. Una de les línies estratègiques de l’IDIAP Jordi Gol és la qualitat de SIDIAP i, per tant, la necessitat de validació de la informació que conté. L’objectiu d’aquest projecte és la la validació, en termes de valor predictiu positiu, dels codis de cardiopatia isquèmica de SIDIAP. Addicionalment, s’analitzarà descriptivament la concordança entre el motiu d’ingrés i d’alta dels registres hospitalaris que no estiguin registrats a SIDIAP, així com els motius pel qual no s’ha registrat.

L’estudi REGICOR (Registre Gironí del COR; www.regicor.org) ha fet contribucions molt rellevants en Recerca de Salut cardiovascular (CV) en els darrers 35 anys. Una de les seves fites hae stat el reclutament d’una cohort poblacional de 11.158 persones de 25 a 79 anys a les comarques de Girona. L’objectiu general d’aques projecte és re-examinar i identificat esdeveniments clínics dels 11.158 participants de la cohort REGICOR per respondre als següents objectius específics:
i) establir la incidència d’esdeveniments CV, factors de risc CV i identificar els factors associats a la seva aparició:
ii) re-calibrar/derivar i validar noves funcions de risc CV que s’adaptin a l’evolució de les característiques de la nostra població
iii) avaluar la capacitat predictiva de nous biomarcadors de risc CV (bioquímics, epigenètics, d’imatge);
iv) determinar les tendències en al prevalença de factors de risc CV, i analitzar l’efecte de l’edat, el període i la cohort sobre els canvis observats;
v) determinar l’associació dels canvis en els nivells de factors de risc i altres biomarcadors en una cohort poblacional amb mesures repetides en el desenvolupament de malaltia CV i identificar factors causals i mediadors;
vi) constituir un biobanc amb espècimens d’una mostra representativa de població general. Per respondre a aquests objectius hem format un equip interdisciplinari amb epidemiòlegs, metges d’atenció primària i investigadors bàsics amb experiència en malalties CV. Aquest estudi proporcionarà dades molt rellevants per a progressar en el coneixement dels mecanismes implicats en les malalties CV i en la seva prevenció.

La HF està infradiagnosticada i infratractada a Catalunya. La seva prevalença és superior a la considerada prèviament i només un 10 % del pacients són diagnosticats segons dades prèvies. Els objectius de l’estudi són: 1). Avaluar el tractament hipolipemiant i el seu impacte amb fenotip HF (F-HF) (efectivitat, seguretat, adherència, resposta) 2). Estimar la incidència d’esdeveniments cardiovasculars i mortalitat en el seguiment dels participants amb fenotip HF. 3). Estimar la incidència de mort sobtada d’origen cardíac en pacients amb F-HF.4). Derivar i validar una funció de risc per predir esdeveniments vasculars en població amb F-HF.

Subjectes: Població major de 7 anys amb determinació de perfil lipídic atesos en qualsevol centre d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut. Les dades s’obtindran del Sistema d’Informació per al Desenvolupament de la Investigació en Atenció Primària (SIDIAP)
Metodologia: Disseny de cohorts retrospectives. Definició de la prevalença de F-HF segons punts de tall cLDL amb major sensibilitat i especificitat en el nostre medi. Es consideraran nous tractaments amb estatines aquells sense tractament 6 mesos anteriors. Variables resposta: incidència de malaltia vascular (mortal o no): vascular cerebral, coronària i perifèrica. A més es registrarà la mort per qualsevol causa i la incidència d’efectes secundaris.
Anàlisi: cohort aparellada per índex de propensió al tractament i models longitudinals de supervivència. S’estima en 14.700 els casos de FHF i en 7.000 els nous usuaris de HPL en el període de realització de l’estudi. El període de seguiment serà de 10 anys (Juny 2006-Desembre 2016).

Exenatide is a new treatment for type 2 diabetes mellitus (T2DM) in adult patients and is used in combination with other glucose-lowering drugs (GLDs) when previous treatment regimens have resulted in inadequate responses. It is available as a twice-daily injectable product (Byetta®) and a once-weekly injectable product (Bydureon®). Byetta® was approved by the European Medicine Agency (EMA) in 2006, while Bydureon® was approved by the EMA in 2011. Both Byetta® and Bydureon® were subsequently launched in Spain.
As part of risk assessment of new drugs, EMA requires that the marketing authorisation holder of exenatide, Astra Zeneca, performs a post-authorisation safety (PAS) study, to assess the incidence of pancreatic cancer and thyroid neoplasm among patients with T2DM who initiated exenatide, twice-daily or once-weekly formulations, as compared with those who initiated other GLDs.
This data request is a part of a feasibility study for the required PAS study, to assess in which countries the required study could be conducted. The feasibility study includes several European countries, including Spain. Through this aggregate data request, we aim to determine in the SIDIAP database from Spain the total number of individuals in three different drug user groups and a comparison group, depending on the stepwise addition of specific inclusion or exclusion criteria. Therefore, it is important that the total number of individuals per year is obtained in the specified order given in Tables 1-4 (below), such that the number of individuals who fulfil criteria 1 are then examined to determine if they fulfil criteria 2, and so on. We also hope to estimate the length of exposure to the drug of interest to be able to estimate average follow-up time in power calculations (Table 5).

Objetivos:
Analizar la efectividad de los grupos definidos según la consecución de los objetivos de control de niveles de cLdL en relación a la aparición de eventos cardiovasculares y mortalidad por todas las causas en población en prevención primaria, en prevención primaria diabética y en prevención secundaria. Describir la asociación entre el nivel de colesterol LdL (cLdL) post-tratamiento y la aparición de eventos cardiovasculares en estas tres poblaciones.
Sujetos:
Población atendida > o igual 35 años de ambos sexos en cualquier centro público de atención primaria del Institut Català de la Salut (ICS). Los datos se obtendrán del Sistema de Información para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria (SIDIAP).
Metodología:
Grupos definidos para cada cohorte en función de los objetivos de control terapéutico (objetivo principal) y niveles de cLdL como variable continua (objetivo secundario). Ajuste por el ínide de propensión a pertenecer a una categoría de objetivo de control. Para la estimación del riesgo de eventos cardiovasculares y las probabilidades de transición entre grupos de objetivos terapéuticos se utilizarán modelos multiestado. La identificación de la asociación de los niveles de LdL y eventos cardiovasculares se abordará mediante el ajuste de modelos GAM (lineales generalizados aditivos).

El proyecto europeo Marco de Información Médica (EMIF) tiene el objetivo principal de la construcción de una infraestructura para la reutilización eficiente de los datos de salud existentes para la investigación epidemiológica. Dentro del proyecto, la Plataforma EMIF
representa una federación de fuentes heterogéneas de datos de salud (por ejemplo administrativa, bases de datos hospitalarias o de atención primaria, los registros de enfermedades, biobancos). Uno de los principales retos para el proyecto EMIF es para hacer frente a las diferentes características de las fuentes de datos de participantes con el fin de facilitar la ejecución de los grandes, de múltiples datos multinacional
fuente estudios de observación y generan pruebas de alta calidad. Para este propósito, una plantilla de procedimiento de derivación de datos fue desarrollada específicamente. En este estudio de prueba de concepto, el procedimiento estándar será aplicado para la identificación de los pacientes con infarto agudo de miocardio (IAM) en un conjunto de fuentes heterogéneas de datos de salud de observación.
Índices de validez (sensibilidad, PPV) de los algoritmos de detección de casos de origen a la medida de datos se estimaron a partir de pruebas disponibles, y la prevalencia ajustada y la incidencia de IAM se estimaron a partir de las fuentes de datos que participan.

Objetivos: 1.- Analizar la asociación del tratamiento con hipolipemiantes y la incidencia de enfermedades vasculares y mortalidad, así como la incidencia de efectos adversos asociada al tratamiento con hipolipemiantes en pacientes con posible HF. 2- Estimar la prevalencia de “”posible HF”” en la población mayor de 8 años en Cataluña utilizando dos definiciones (Criterios Ducth Lipid Clinc Network reducidos y puntos de corte de cLDL del consenso de expertos sobre la detección y el manejo clínico de la HF). 3-Describir la población de pacientes con posible HF (características socio-demográficas, distribución geográfica, características clínicas, manejo farmacológico, adherencia a hipolipemiantes, niveles de control). 4-Estimar la incidencia de eventos cardiovasculares y mortalidad en el seguimiento de los participantes con posible HF desde el diagnóstico y determinar el incremento de riesgo que los pacientes con posible HF tienen en comparación con la población general.
Diseño: a)Transversal para la estimación de la prevalencia y la descripción de la población (Objetivo 1-2). Se estimará la prevalencia en el año 2014, teniendo en cuenta las medidas de cLDL del periodo 2006-2014.
b)Cohortes retrospectiva para evaluar la incidencia de enfermedades vasculares y la asociación con el tratamiento hipolipemiante y.(Objetivos 3-4).
Sujetos: Pacientes adscritos a los Equipos de Atención Primaria del ICS de 8 o más años de edad a los que se les ha realizado una analítica con perfil lipídico realizada por cualquier motivo entre el 2006 y el 2014.
Variables: Se considerarán nuevos tratamientos con hipolipemiantes aquellos sin facturación del tratamiento los seis meses anteriores y con criterios de cumplimiento (>80%) y persistencia (>6 meses). Variables respuesta: incidencia de enfermedad vascular (mortal o no): cerebrovascular, coronaria y periférica. Además se registrará la muerte por cualquier causa y la incidencia de efectos secundarios. Variables independientes: variables sociodemográficas, presencia de factores de riesgo, otras comorbilidades, datos exploratorios, otros tratamientos farmacológicos.
Análisis estadístico: Las variables categóricas se describirán con porcentajes. Las variables continuas, si se puede asumir una distribución normal, se describirán con la media y la desviación típica o, si no se puede asumir, con estadísticos de posición (percentiles). Se utilizará la T-Student para muestras independientes o la U-Mann-Whitney y el test exacto de Fisher o Chi-cuadrado para los contrastes de variables continuas o discretas, respectivamente, en función de los grupos definidos por la cohorte. Para la estimación de la prevalencia y descripción de la población se realizarán análisis estratificados en función de la edad. Se construirán modelos de regresión de Cox para estimar la incidencia de las variables principales de interés con la variable inicio del tratamiento y dosis.

The use of aspirin, statins, beta-blockers, and angiotensin converting enzyme inhibitors (ACEI) for secondary cardiovascular disease (CVD) prevention has shown in clinical trials to improve survival. Nevertheless, for chronic conditions requiring long-term drug treatment, such as CVD, adherence to medication is, generally, poor. The polypill is a pharmaceutical product which combines fixed doses of antihypertensive drugs, statins, and aspirin. It has been claimed that the use of a daily dose pill will improve adherence to treatment. And, due to better compliance, the use of the polypill for secondary CVD prevention is expected to translate into reduction of cardiovascular risk compared with the use of its components given separately.
Objectives: To assess the relationship between adherence to the Polypill components and the clinical outcomes of cardiovascular morbidity and mortality (hospitalization for myocardial infarction, hospitalization for ischemic stroke and all-cause mortality) in patients with established CVD.
Data sources: SIDIAP: comprises electronic medical records of a representative sample of patients attended by general practitioners in Catalonia. The SIDIAP data includes the clinical and referral events registered by primary care health professionals and administrative staff in electronic medical records, comprehensive demographic information, prescription and corresponding pharmacy invoicing data, specialist referrals, primary care laboratory test results, and hospital admissions and their major outcomes. This database is fully linked to the official local pharmacy invoice database which will be the source of data on drug utilization. CMBD: this register includes data from all Catalan hospitals and collects demographic data, patient admission and discharge date, the diagnosis that was the reason for admission (principal diagnosis), risk factors, comorbidities and complications that the patient has during the admission (secondary diagnoses) and also information about performed procedures during admission.
Study design: Population-based, retrospective cohort study. Population: All adult patients registered in SIDIAP who, after a first episode of hospitalization for acute myocardial infarction [AMI] or unstable angina which requires a revascularization procedure, start treatment with statins, ACEI and low-dose aspirin will constitute the study population.
Variables: The primary clinical outcome is a composite endpoint which includes:
– all-cause mortality
– hospitalization for MI
– hospitalization for ischemic stroke

Background: Temperature has been associated with hospitalizations and even mortality. However, such association has been reported in both Northern and Southern European countries, suggesting that the absolute temperature cannot solely explain seasonal patterns.
Objective: We aim to evaluate the effect of short-term changes in daily ambient temperature on hospitalisations due to cardiovascular disease and on mortality in Catalan general population.
Methods: This population-based retrospective study includes general population aged 18 years or older inhabiting in Catalonia from 2006-2013. We will obtain demographic and clinical data from SIDIAP, climatic data from the Meteocat and mortality data at a population level from the Instituto Nacional de Estadística. We will use information about temperature from the meteorological station closest to each census track. First, we will describe the hospitalization due to cardiovascular disease and the mortality ratios at a population level. Then we will assess the effect of temperature (and other climatic variables) over cardiovascular hospitalisations or mortality using two approaches: we will fit a Poisson regression at a population level, and a self-controlled case series (SCCS) analysis at individual level.
Limitations: Some potential confounders (i.e. housing conditions, pollution or seasonality of lifestyle factors) are missing. However, fixed confounders will be accounted for in the SCCS analysis.
Relevance and applicability: These findings will improve patients’ lives by means of providing recommendations to reduce cardiovascular and mortality linked to extreme weather, and guidelines to optimize the hospital resources management.

The objective of this study is to describe the population with high cardiovascular (CV) risk and/or familial hypercholesterolemia in Catalonia depending on the LDL-cholesterol concentration and the lipid-lowering treatment. Specifically, the objective is to describe the CV risk factor prevalence, incidence and prevalence of CV disease (CVD) and the treatment strategy in this population.
This will be a cohort study in which the participants will be followed during 3 years (2011-2013). Participants will be selected from the SIDIAP if the following inclusion criteria are met: ?35 years and lipid profile performed within 2006-2011.
The main variables under study will be: previous CVD (myocardial infarct, angina, stroke, peripheral artery disease), presence of familial hypercholesterolemia, CV risk factors (age, sex, hypercholesterolemia, hypertension, diabetes, smoking), lipid-lowering treatment and occurrence of CVD.
We expect that those at higher CV risk (with previous CV disease and more CV risk factors) will follow a more intensive lipid-lowering treatment and will have a higher prevalence and incidence of CVD disease.
The use of the SIDIAP database will allow us to obtain reliable estimates on the proportion of individuals by LDL-cholesterol concentration and lipid-lowering treatment. An important limitation of the present study could be the existence of missing data in the selected variables in the SIDIAP database. To overcome this limitation, multiple imputation will be performed when possible.

EMIF plans to address the logistical challenges of developing a sustainable and scalable information framework which has the potential to access data on a scale and at a level of detail not currently available which will completely re-shape the way researchers currently approach key scientific questions and also to open avenues of research that so far have been out of reach. The current project will focus on two such research questions to provide focus and some guidance for the framework development:

OBJECTIU: Estudiar l’efectivitat de les estatines, els inhibidors de l’enzim convertidor de l’angiotensina (IECAs) i els bloquejants dels receptors de l’angiotensina II (ARAII) en la prevenció primària de fibril·lació auricular en funció del risc d’incidència d’aquesta arítmia.
DISSENY: Estudi de cohorts històriques; aparellades segons l’índex de propensió al tractament amb els diferents grups de fàrmacs.
ÀMBIT D’ESTUDI: Persones ateses a qualsevol centre públic d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut.
SUBJECTES D’ESTUDI: Població >55 anys d’edat, sense antecedents de fibril·lació auricular, ni esdeveniment cardiovascular a l’inici del període d’inclusió.
DETERMINACIONS: Variable resultat: fibril·lació auricular. Variables d’ajust: edat, sexe, país de procedència, taxa de freqüentació, taxa de facturació, temps registrat a l?e-CAP, hàbit tabàquic i alcohòlic, índex de massa corporal, comorbiditats i presa de medicaments.
ANÀLISI ESTADÍSTICA: Es construirà un model de Cox de riscos proporcionals i se n’avaluarà la seva idoneïtat. El grup de no exposats al tractament amb els diferents grups de fàrmacs s’aparellarà al grup d’exposats al mateix grup de fàrmacs segons l’índex de propensió calculat amb un model de regressió logística condicional.
S’estimaran les densitats d’incidència de fibril·lació auricular a partir de la informació obtinguda en la cohort.
RESULTATS ESPERATS, APLICABILITAT, RELLEVÀNCIA I LIMITACIONS
S’espera que l’efectivitat dels diferents grups de fàrmacs sigui major en les persones categoritzades amb més alt risc, i disminuït o nul en les de menor risc.
Es podria aconseguir una millor definició del risc a nivell individual, que pot ajudar els professionals de la salut assistencials a l’hora de prendre decisions quant a consells d’estil de vida o quant al tractament preventiu amb fàrmacs.
A l’inici del seguiment de la cohort no es poden controlar totes les variables diferencials dels grups a comparar. L’aparellament segons l’índex de propensió al tractament podrà minimitzar aquest biaix.

Study Background and Rationale: Given the large number of patients with a history of CVD, the substantial risk of further CVD morbidity and mortality, and the present and future availability of effective interventions on potentially key risk factors, it is important to characterize the burden of events (event rates and mortality) as well as the modifiable risk factors for subsequent CVD. The preponderance of existing data informing event rates in patients with existing CVD is derived from clinical trial populations. While such data is informative, clinical trials may underestimate event rates for a variety of reasons including: selection of patients with lower risk due to inclusion or exclusion criteria, disproportionate recruitment from high performing academic centers, or the higher quality of care received by clinical trial participants. Studies of risk factors for CV events have focused mostly on patients without existing CVD (the primary prevention setting) and thus prediction models focus on primary events as opposed to recurrent events. There may be important differences in predictors of primary events in an event-free population, and predictors of subsequent events in a population with existing CVD. Further, the relationship between these risk factors and outcomes may change over time from the primary CVD event, either due to changes in the natural history of disease, or to the use of various interventions. Such research requires population-based data with enough granularity in patient-level information (e.g. risk factors), a sufficient sample size, and a follow-up time long enough for such analyses to be feasible as well as potentially repeat measurements over time. Primary Objective(s): Objective 1: Estimate the rate of ACS (AMI, UA) or IS, plus CV and non-CV mortality, among patients with no history of CVD but who are at an elevated clinical risk due to a diagnosis of diabetes. Objective 2: Estimate the rate of ACS (AMI, UA), IS or HF, plus CV and non-CV mortality, among patients who have had ACS, IS or who have other clinically-evident CVD. Objective 3: Estimate the rate of CV and non-CV mortality among patients with HF secondary to an ACS event or other clinically-evident CVD Secondary Objective(s): Exploratory Objective 1: Evaluate the performance of existing risk equations to predict the rate of CVD-related events among patients with diabetes alone or with a history of ACS, IS or other clinically-evident CVD. Exploratory Objective 2: Estimate the association between LDL-C and risk of AMI, UA, and IS among patients with a history of CVD. Study Design/Type: Retrospective longitudinal descriptive cohort study Study Population or Data Resource: The study population will be derived from the SIDIAP database of electronic medical records in Catalonia and linked databases (e.g. hospital event data, and death records). Summary of Patient Eligibility Criteria: Patients must meet the following criteria: All patients: ? Age ? 30 years ? Continuous enrollment during a ? 2 year baseline period Cohort 1: ? Evidence of diabetes Cohort 2: ? Identified clinically-evident CVD Cohort 3: ? Incident non-fatal ACS or IS event Cohort 4: ? Incident HF subsequent to clinically-evident CVD or ACS or IS event. Outcome Variables: CVD events and CV and non-CV death. Follow-up: Data captured between July 2006 and December 2013 will be eligible for inclusion into this study. The baseline period and start of time at risk are defined differently for each study cohort. All cohorts must have continuous enrollment for ? 2yrs during which they do not experience an ACS or IS event. Sample Size: Minimun estimated sample size was calculated according to the number of expected cardiovascular events in the three cohorts of the study. Minimum sample sizes which will obtained from SIDIAP are the following: 47,000 (cohort 1), 22,500 (cohort 2), 26,000 (cohort 3), 10,000 (cohort 4).These estimated sample sizes will be obtained by far according to previous preliminary analysis in SIDIAP Statistical Considerations: Continuous and nominal variables will be described using number of observations, mean, standard deviation, median, interquartile range, and frequencies. For categorical variables, the number of observations, frequency and percent will be calculated. Incidence rates and 95% CIs will be calculated for ACS and IS and for CVD-related and non-CVD-related mortality The rate of HF will also be calculated for secondary prevention cohorts. Cause-specific hazard rates will be estimated by time-to-event models for each event individually. Other events, including death, will be treated as censored. Royston-Parmar models will be used, which are parametric survival models that use restricted cubic spline functions of time to permit more flexible hazard functions than are possible with Weibull, log-logistic, log-normal, and generalized gamma models.The adjusted hazard function will be based on a model including covariates.

Study Title: Healthcare utilization, costs and treatment patterns associated with cardiovascular events in patients with elevated cardiovascular risk or prior CV events in the SIDIAP database. Indication: Cardiovascular disease Study Background and Rationale: Cardiovascular disease (CVD) is a major cause of premature death worldwide and an important source of disability. Elevated levels of blood lipids represent a major risk factor for the development of CVD. Drug treatment with lipid modifying therapy (LMT) to lower lipids, especially statins, is commonly used but many patients do not attain lipid target levels sufficient to prevent CV events such as myocardial infarction (MI) and stroke. Several studies have examined costs of CV events with a focus on short-term costs and/or first CV event. However, data are limited for long-term costs, especially for patients experiencing a second or third CV event (secondary prevention). The present study will contribute towards filling the gap in available evidence for resource use and costs of CV events by providing data on short-term and long-term costs and for patients with a first and/or second CV event in Catalonia. These data can be used for further health economic analysis to predict the cost-effectiveness of new health technologies that may prevent CV events. Primary Objective(s): The primary objective is to estimate HRU and costs of new CV events in patients with hyperlipidemia or prior CV events within short and long term time periods. Secondary Objective(s): The secondary objectives are to: ? Describe the demographic and clinical characteristics of primary and secondary prevention patients and between those who remain event free and those who develop incident (primary prevention cohort) and recurrent (secondary prevention cohort) events ? Evaluate achieved levels of LDL-C and LDL-C between primary and secondary prevention and those who develop (primary prevention cohort) and recurrent (secondary prevention cohort) ? Describe the treatment patterns (lipid modification medication, medication persistence, titration, switching) for patients with new CV events before and after the event Study Design/Type: Retrospective longitudinal descriptive cohort study Study Population or Data Resource: The study population will be derived from the SIDIAP database of electronic medical records in Catalonia and linked databases (e.g. hospital event data, and death records). Patients will have treatment with a hyperlipidemia drug or a CV event (full description in section 3.2). Summary of Patient Eligibility Criteria: Patients must meet the following criteria: ? Inclusion in the SIDIAP database ? Taking at least two prescriptions for LMT or have at least one CV event. ? Aged 18 years and over at time of prescription for LMT or at the time of a CV event. Outcome Variables: Outcomes are resource use and costs associated with new CV events. Costs are total direct medical costs associated with the resource use. Exposure Variables: Exposure is defined by lipid-modification therapy (ATC codes) or CV event history. Follow-up: Follow-up for the primary objective starts from the date of the prescription for LMT and for those with a history of CV events orat the time of the new CV event among patients with primary prevention and prior CV event patients. Follow-up for the secondary objectives starts from the date of the prescription for LMT and for those with a history of CV events, patients will be followed from the occurrence of that first CV event. Resource use and costs will be captured from the index date through the end of the database records, to patient death or patient lost to practice (no further records available), whichever comes first. Sample Size: Minimun estimated sample size was calculated according to the number of expected cardiovascular events in the three cohorts of the study. Minimum sample sizes which will obtained from SIDIAP are the following: 22,400 (cohort 1), 43,000 (cohort 2), 26,000 (cohort 3).These estimated sample sizes will be obtained by far according to previous preliminary analysis in SIDIAP Statistical Considerations: All study variables, including pre-index and outcomes measures, will be stratified by CVD risk level and analyzed descriptively. The analysis will focus on the first CV event in the follow-up period and that subsequent CV events will be described. Continuous and nominal variables will be described using number of observations, mean, standard deviation, median, interquartile range, and frequencies. For categorical variables, the number of observations, frequency and percent will be calculated. To estimate resource utilization and costs, a statistical transformation (e.g. logarithmic function) will be employed on costs if their distribution is not normal. Bootstrapping methods may also be employed to estimate confidence intervals around cost estimations. Regression analysis will be employed to adjust for potential confounding factors.

Una de les línies de treball interna de SIDIAP és la validació dels diagnòstics de les patologies registrades en la plataforma. Alguns diagnòstics, com ara algunes patologies cardiovasculars o de l’aparell musculoesquelètic han estat validades mitjançant la comparació amb registres poblacionals (REGICOR) o amb el Registre d’Artroplàsties de Catalunya, respectivament.
En el context dels processos de validació interna de SIDIAP s’adjunta aquest projecte, que és la tercera fase de la validació de diversos tipus de càncer de la plataforma SIDIAP. Es proposa una metodologia de validació directa amb els metges de capaçalera (feed-back).
En el projecte participarien dos centres d’Atenció Primària que pertanyen a l’àrea de captació de casos de càncer del Regsitre del Hospital del Mar: el CAP Clot i el CAP Ciutat Vella. La metodologia proposada seria que els metges d’atenció primària, mitjançant, una pregunta en la història clínica electrònica, validessin el diagnòstic registrat de càncer dels pacients de SIDIAP que no van creuar amb el Registre de l’Hospital del Mar. La informació es recollirà de manera agregada i en cap moment es transmetrà dades de tipus individual al Registre de Càncer de l’Hospital del Mar.
Es preveu utiiltzar el suport tècnic i el procediment estàndar que disposa SISAP per tal de reclutar individus amb l’objectiu de participar en assajos clínics.

Objetivos: analizar el efecto del nivel del riesgo cardiovascular (RCV) relativo y la variación temporal del mismo a lo largo del seguimiento sobre la incidencia de la demencia, en población general a partir de 50 años de edad sin antecedentes de enfermedad vascular. Metodología: Los datos se obtendrán del Sistema de Información para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria (SIDIAP-Q) y del Registro de Demencias de Girona (ReDeGi). Un estudio transversal validará el diagnóstico de demencia en ambas bases de datos estimando la sensibilidad (completitud) y el valor predictivo positivo (exactitud). Se ha diseñado una cohorte retrospectiva con población general a partir de 50 años sin antecedentes de eventos vasculares. Se evaluarán tres variables respuesta: la incidencia de demencia según SIDIAP (población catalana), la incidencia de demencia según ReDeGi (población gerundense) y grado de severidad de demencia según ReDeGi. Se analizarán dos variables de interés: el nivel de RCV relativo (adecuado/inadecuado) y la variación a lo largo del seguimiento de las estimaciones RCV. Se imputará los valores perdidos y se aplicarán análisis de supervivencia, modelos de riesgo y modelos estructurales.

Donar continuïtat a la línia de recerca en Salut Vascular, específicament dels projectes relacionats amb la farmacoepidemiologia i l’efectivitat de les teràpies cardiovasculars i desenvolupament de noves línies de recerca altament relacionades com ara, l’avaluació de teràpies relacionades amb la malaltia musculoesquelètica i la seva relació amb els esdeveniments cardiovasculars. L’objectiu específic de l’estada seria la preparació de les dades i anàlisis que permetrà la redacció ‘in situ’ dels esborranys de dos articles que s’enviaran a revistes internacionals d’alt impacte. El grup d’investigació receptor té una àmplia experiència en el disseny d’estudis amb grans bases de dades, tant pròpies com de dades provinents de GPRD i altres bases de dades europees com ara THIN o PHARMO, així com en el tractament analític de les mateixes. Aquest expertesa permetrà a la sol?licitant el perfeccionament de la seva formació metodològica

HIPÓTESIS
1. Existen diferentes patrones reales de tratamiento con estatinas definidos en función del tipo de estatinas, de la dosis y el grado de cumplimento en población de estudio.
2. Existe un patrón de tratamiento con estatinas en población de estudio que es más efectivo en relación a la reducción de los niveles de colesterol y la aparición de eventos cardiovasculares.

OBJETIVOS
1. Identificar patrones de tratamiento con estatinas en la población de estudio usuaria de los centros de salud de Atención Primaria en función del tipo de estatinas, de la dosis y el grado de cumplimento.

2. Analizar la efectividad de los diferentes patrones de tratamiento con estatinas en términos de reducción de los niveles de colesterol y aparición de eventos vasculares en la población de estudio (infarto agudo de miocardio fatal o no fatal, angina, accidente vascular cerebral fatal o no fatal, accidente isquémico transitorio y arteriopatía periférica).

DISEÑO
Cohorte prospectiva histórica

OBJETIVOS: 1. Identificar el nivel de presión arterial basal, riesgo cardiovascular basal y reducción de presión arterial a partir del cual el tratamiento antihipertensivo es efectivo en relación a la aparición de eventos cardiovasculares en población general, mayores de 65 años, menores de 40 años y población diabética. 2. Analizar el coste – efectividad del tratamiento antihipertensivo en función de los niveles de presión arterial basal y riesgo cardiovascular basal en población general, mayores de 65 años, menores de 40 años y población diabética. SUJETOS: Población sin antecedentes de eventos vasculares atendidos en cualquier centro público de atención primaria del Institut Català de la Salut (ICS). Los datos se obtendrán del Sistema de Información para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria (SIDIAP) METODOLOGÍA: Primeramente, se analizará una cohorte poblacional de nuevos usuarios de antihipertensivos vs una cohorte no expuesta al tratamiento para la estimación de: 1.- El hazard ratio de eventos cardio y cerebrovasculares; 2.- la prevalencia de factores de riesgo (cálculo del riesgo cardiovascular basal). Se estima en 290.000 los nuevos usuarios de antihipertensivos en el período de realización del estudio y una razón de al menos 2 controles por caso. El período de seguimiento será de siete años. Posteriormente, se construirá un modelo de Markov para el análisis de coste-efectividad con los datos obtenidos de la cohorte y los datos relativos a los costes desde la perspectiva del Sistema Nacional de Salud (ICER).

OBJETIVOS: 1.Analizar la efectividad del tratamiento con estatinas en pacientes con ERC (estadios 1-3) según diferentes estratos de riesgo cardiovascular basal. 2. Analizar el coste-efectividad del tratamiento con estatinas en pacientes con ERC (estadios 1-3) según diferentes estratos de riesgo cardiovascular basal. 3. Establecer puntos de corte en función del riesgo cardiovascular basal en relación al coste-efectividad. SUJETOS DE ESTUDIO: Población sin antecedentes de eventos vasculares atendidos en cualquier centro público de atención primaria del Institut Català de la Salut (ICS) con Enfermedad Renal Crónica estadios 1-3. Los datos se obtendrán del Sistema de Información para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria (SIDIAP) cuya fuente primaria de datos son los registros electrónicos de la historia clínica (e-CAP) y otras fuentes de datos, como la facturación en las oficinas de farmacia del CATSALUT y el conjunto mínimo de básico de datos (CMBD). METODOLOGÍA: El diseño consta de dos partes; primero, se analizará una cohorte poblacional aparejada por el índice de propensión al tratamiento con estatinas para la estimación de: 1.- la densidad de incidencia de eventos cardio y cerebrovasculares; 2.- la prevalencia de factores de riesgo para el cálculo del riesgo cardiovascular basal; 3.- la reducción relativa de riesgo en los expuestos. Se estima que SIDIAP cuenta con 8.200 casos con ERC estadios 1-3 expuestos a estatinas y 36.300 casos con ERC estadios 1-3 no expuestos a estatinas (potencia superior al 80% para una detección de reducción de riesgo del 20%).El período de seguimiento será de cuatro años. Posteriormente, se construirá un modelo de Markov para el análisis de coste-efectividad con los datos obtenidos de la cohorte y los datos relativos a los costes desde la perspectiva del Sistema Nacional de Salud. El análisis se realizará en base a la razón de coste-efectividad incremental (ICER).

Las funciones de riesgo cardiovascular dejan de identificar más del 50% de los pacientes que desarrollarán enfermedad cardiovascular. Este hecho es especialmente evidente en los pacientes catalogados de riesgo intermedio cuyo manejo clínico resulta complicado. Nuestro objetivo es analizar si el índice tobillo brazo (ITB), las medidas de rigidez arterial, la glicemia capilar post-pandrial, la hemoglobina glicada, la auto-medida de presión arterial y la presencia de comorbilidad, están asociadas de manera independiente a la incidencia de acontecimientos vasculares y si pueden contribuir a mejorar la capacidad predictiva de las ecuaciones de riesgo actuales en la población de riesgo intermedio. El proyecto implica 3 grupos de la REDIAPP (RETICS RD06/0018) de 3 comunidades autónomas. Se creará una cohorte multicéntrica de 2688 pacientes de riesgo intermedio (riesgo coronario entre 5 y 15% o riesgo de muerte vascular entre 3-5% a 10 años) y sin antecedentes de enfermedad arteriosclerótica, seleccionados al azar. Se registrará información socio-demográfica, información sobre dieta, ejercicio físico, comorbilidad y claudicación intermitente. Se realizarán medidas de ITB, velocidad de onda de pulso, cardio-ankle brachial index, presión arterial (automedida y en consulta) y medidas antropométricas. Se cuantificarán lípidos, glicemia y hemoglobina glicada en ayunas y la glicemial capilar post-pandrial. Se realizará un seguimiento al año y medio para conocer la incidencia de eventos vasculares (posteriormente se prevén seguimientos a 5 y 10 años). Se analizará la contribución de los factores de riesgo estudiados a la predicción de la enfermedad vascular, ajustados por factores de riesgo clásicos.

OBJETIVOS: 1. Analizar el coste-efectividad del tratamiento con estatinas según diferentes estratos de riesgo cardiovascular basal. 2.Analizar el coste-efectividad del tratamiento con estatinas según el nivel de colesterol basal y la reducción absoluta de colesterol. 3. Establecer puntos de corte en función del riesgo cardiovascular basal, el colesterol basal y la reducción absoluta de colesterol en relación al coste-efectividad. SUJETOS DE ESTUDIO: Población sin antecedentes de eventos vasculares atendidos en cualquier centro público de atención primaria del Institut Català de la Salut (ICS). Los datos se obtendrán del Sistema de Información para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria (SIDIAP) cuya fuente primaria de datos son los registros electrónicos de la historia clínica (e-CAP) y otras fuentes de datos, como la facturación en las oficinas de farmacia del CATSALUT y el conjunto mínimo de básico de datos (CMBD). METODOLOGÍA: El diseño consta de dos partes; primero, se analizará una cohorte poblacional aparejada por el índice de propensión al tratamiento con estatinas para la estimación de: 1.- la densidad de incidencia de eventos cardio y cerebrovasculares; 2.- la prevalencia de factores de riesgo para el cálculo del riesgo cardiovascular basal; 3.- el cálculo de la calidad de vida (utilidades) en una submuestra. Se estima en 83.500 los nuevos usuarios de estatinas en el período de realización del estudio y una razón de al menos 3 controles por caso (250.000 personas en el grupo no expuesto). El período de seguimiento será de cuatro años. Posteriormente, se construirá un modelo de Markov para el análisis de coste-efectividad con los datos obtenidos de la cohorte y los datos relativos a los costes desde la perspectiva del Sistema Nacional de Salud. El análisis se realizará en base a la razón de coste-efectividad incremental (ICER).