Elisabet Balló Peña

Introducció i objectiu:
Una estratègia clau en la prevenció primària de les malalties cardiovasculars (MCV) és utilitzar les funcions de risc per individualitzar cada intervenció preventiva. Malauradament, les funcions de risc no identifiquen a molts dels individus que desenvoluparan un esdeveniment cardiovascular en un termini de 10 anys. La detecció de persones amb arteriopatia perifèrica en fase asimptomàtica podria millorar aquesta identificació. Hem creat una funció de risc (REASON) per identificar persones que estan lliures de MCV però que podrien presentar arteriopatia perifèrica en fase asimptomàtica. El diagnòstic d’arteriopatia perifèrica en una fase inicial i asimptomàtica, pot ser un moment d’especial motivació dels pacients per acceptar recomanacions i per controlar els factors de risc i millorar dels estils de vida (deixar de fumar, exercici i dieta).
L’objectiu de l’estudi és, per tant, avaluar l’efectivitat i cost-utilitat d’afegir a l’estratègia actual de detecció del risc CV, un programa de cribratge amb índex turmell-braç (ITB) en la població identificada d’alt risc segons la funció REASON, per reduir la incidència de MCV i de mortalitat en la població de 50 a 74 anys.
Metodologia:
El disseny de l’estudi serà un assaig clínic pragmàtic aleatoritzat per conglomerats. En el període de temps del 2022 al 2024, 274 centres d’atenció primària seran aleatoritzats per mantenir l’estratègia actual de detecció del risc de MCV basada en equacions de risc REGICOR o aquesta estratègia, més un programa de cribratge per a l’arteriopatia perifèrica asimptomàtica (utilitzant REASON per seleccionar pacients per realitzar un índex turmell-braç). En aquest grup s’inclourà la funció REASON a la història clínica i el càlcul es farà automàticament sempre que es calculi el risc REGICOR. La població d’estudi seran els pacients d’entre 50 i 74 anys que, per pràctica clínica habitual, es facin una mesura de risc CV REGICOR i presentin un risc REGICOR?7 i un risc REASON ?10, per tant candidats a mesura d’ITB. En el cas que el resultat de l’ITB?0.9 es recomanarà que es segueixin les indicacions de la guia de lípids i risc cardiovascular de l’Institut Català de la Salut. Prèviament, es portarà a terme un estudi d’implementació (Anàlisi Participativa de Vies d’Impacte (PIPA) i mapeig d’implementació) i un procés d’implementació conseqüent per aconseguir un desplegament exitós de la intervenció.
L’estudi és pragmàtic, així doncs, un cop s’hagin aleatoritzat els centres i feta la implementació, les dades basals i de seguiment seran les que generi la pràctica clínica habitual i per tant s’obtindran a partir de la història clínica electrònica.
El seguiment dels participants durant el primer semestre de l’estudi es realitzarà cada tres mesos per avaluar el grau d’implementació i a partir de llavors cada 6 mesos durant 3 anys de de la inclusió del l’estudi.
Les variables principals de resultat de l’estudi: incidència d’infart agut de miocardi, angina, ictus, accident isquèmic transitori, revascularització cardíaca i mortalitat global.
S’utilitzaran tècniques d’anàlisi de la supervivència per estimar l’efectivitat d’afegir l’estratègia de cribratge amb ITB mitjançant models de Cox clàssics (intenció de tractar) i estructurals marginals que permeten recollir l’efecte de les variables confusores-intermediàries dependents.
Resultats esperats:
S’esperen resultats directes en millora de la salut de la població intervinguda. S’espera que l’impacte no només sigui la reducció de la incidència de MCV sinó també la d’altres patologies relacionades amb estils de vida. Aquesta oportunitat és especialment valuosa en el moment actual on la pandèmia per COVID19 ha implicat una retard en els cribratges i control dels factors de risc CV a l’atenció primària i per tant, s’espera que també sigui un estímul per a recuperar i millorar la prevenció cardiovascular a l’atenció primària.

Antecedents : La malaltia renal crònica (MRC) constitueix una patologia que en la seva evolució causa una gran discapacitat als pacients que la pateixen i una gran càrrega per al sistema sanitari. Constitueix un risc important en l’esdeveniment de malaltia vascular. En els últims estadis, el tractament passa per la diàlisi o el trasplantament. La MRC es pot detectar de manera senzilla i els tractaments i controls dels estadis inicials que poden prevenir aquesta evolució es duen a terme fonamentalment des de l’atenció primària.
Hipòtesis: S’ha produït una millora en el cribratge, detecció i control dels pacients amb MRC, des de l’any 2016.
Objectius: Descriure l’evolució del cribratge, detecció i control de la MRC a l’atenció primària entre els anys 2016 i 2021. Comparar aquests resultats amb les dades publicades d’altres països.
Metodologia: Estudi descriptiu transversal. S’inclou totat la població major de 18 anys, atesos en centres d’atenció primària amb història clínica informatitzada ECAP. Es recullen les variables següents: edat, sexe, filtrat glomerular estimat (FGe) amb la fòrmula CKD-EPI , albuminúria, xifres de pressió arterial, glicèmia, hemoglobina glicada, index de massa corporal estadiatge de MRC, fàrmacs usats, i vacunacions. Totes les dades s’obtenen de la història clínica d’atenció primària (ECAP). Les dades es recullen de forma anonimitzada (HASH) i agregades.
Anàlisi estadística: Totes les dades es descriuen amb freqüències i percentatges. Resultats esperats: S’espera trobar una millora en el cribratge, detecció adecuada i grau de control de diferents factors de risc cardiovascular respecte de l’any 2016.
Aplicabilitat: Conèixer l’evolució del cribratge i abordatge de la MRC a l’atenció primària permetrà detectar àrees de millora en aquesta patolgia, i valorar la utilitat dels protocols d’actuació existents actualment
Rellevància: És imprescindible conèixer les àrees en les que cal millorar en l’abordatge d’aquesta patologia des de la situació d’atenció primària per reduir les complicacions finals de la malaltia.

Paraules Clau: Renal Insufficiency, Chronic; Primary Health Care, diagnosis, comorbidity

Objectius: – Analitzar si el tractament amb estatines s’associa a una reducció de la incidència de malalties vasculars en pacients majors de 74 anys sense malaltia vascular coneguda. – Determinar la incidència d’efectes adversos associada a aquest tractament. – Avaluar la relació cost-efectivitat de les estatines en aquest tipus de població. Disseny: – Un estudi de cohort aparellats mitjançant l’índex de propensió. Les dades s’obtindran del Sistema d’Informació per al desenvolupament de la Investigació a Atenció Primària que inclou els registres de la Història Clínica electrònica del Institut Català de la Salut. – Un Model de Markov per l’anàlisi de cost-efectivitat amb les dades obtingudes de la cohort i les dades relatives als costos des de la perspectiva del Sistema Nacional de Salud. L’anàlisi es realitzarà en base a la raó de cost-efectivitat incremental (ICER). Àmbit: Àrees Bàsiques d’Atenció Primària de Girona del Institut Català de la Salut. Subjectes: Població major de 74 anys sense malaltia vascular coneguda (11059 subjectes en la cohort d’exposats i 22118 en la cohort de No exposats). Instrumentació i Determinacions: Es consideraran nous tractaments amb estatines aquells pacients sense facturació del tractament els 6 mesos previs al inici del fàrmac i amb criteris de compliment de la dosi (> 80%) i persistència (>6mesos). Variable resposta: incidència de malaltia vascular (mortal o no): cerebrovascular, coronària y perifèrica. A més es registrarà la mort per qualsevol causa i la incidència d’efectes adversos secundaris. Les variables independents: variables demogràfiques, presència de factors de risc, altres comorbiditats, dades exploratòries i altres tractaments farmacològics. L’anàlisi estadístic: es construiran models de regressió de cos per estimar la incidència de les variables principals d’interès amb la variable d?inici del tractament i dosi. Resultats esperats: No existeix una disminució d’incidència de malaltia vascular en pacients majors de 74 anys en tractament amb estatines en prevenció primària. S’observarà una prevalença d’efectes adversos associada a les estatines superiors a les conegudes actualment. I el tractament amb estatines es poc cost-efectiu.

OBJETIVOS: 1) Analizar si el tratamiento con estatinas se asocia a una reducción de la incidencia de enfermedades vasculares en pacientes mayores de 74 años sin enfermedad vascular conocida; 2) determinar la incidencia de efectos adversos asociada a este tratamiento y 3) evaluar la relación coste-efectividad de las estatinas en esta población.
DISEÑO: 1) Un estudio de cohortes aparejadas por puntuación de propensión. Los datos se obtendrán del Sistema de Información para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria que incluye los registros de la historia clínica electrónica del Institut Català de la Salut. 2) Un modelo de Markov para el análisis de coste-efectividad con los datos obtenidos de la cohorte y los datos relativos a los costes desde la perspectiva del Sistema Nacional de Salud. El análisis se realizará en base a la razón de coste-efectividad incremental (ICER).

SUJETOS: Población mayor de 74 años sin enfermedad vascular conocida (11059 sujetos cohorte de expuestos y 22118 cohorte no expuestos).

VARIABLES: Se considerarán nuevos tratamientos con estatinas aquellos sin facturación del tratamiento los seis meses anteriores y con criterios de cumplimiento (>80%) y persistencia (>6 meses). Variables respuesta: incidencia de enfermedad vascular (mortal o no): cerebrovascular, coronaria y periférica. Además se registrará la muerte por cualquier causa y la incidencia de efectos secundarios. Variables independientes: variables demográficas, presencia de factores de riesgo, otras comorbilidades, datos exploratorios, otros tratamientos farmacológicos.

ANÁLISIS ESTADÍSTICO: Se construirán modelos de regresión de Cox para estimar la incidencia de las variables principales de interés con la variable inicio del tratamiento y dosis.

Las funciones de riesgo cardiovascular dejan de identificar más del 50% de los pacientes que desarrollarán enfermedad cardiovascular. Este hecho es especialmente evidente en los pacientes catalogados de riesgo intermedio cuyo manejo clínico resulta complicado. Nuestro objetivo es analizar si el índice tobillo brazo (ITB), las medidas de rigidez arterial, la glicemia capilar post-pandrial, la hemoglobina glicada, la auto-medida de presión arterial y la presencia de comorbilidad, están asociadas de manera independiente a la incidencia de acontecimientos vasculares y si pueden contribuir a mejorar la capacidad predictiva de las ecuaciones de riesgo actuales en la población de riesgo intermedio. El proyecto implica 3 grupos de la REDIAPP (RETICS RD06/0018) de 3 comunidades autónomas. Se creará una cohorte multicéntrica de 2688 pacientes de riesgo intermedio (riesgo coronario entre 5 y 15% o riesgo de muerte vascular entre 3-5% a 10 años) y sin antecedentes de enfermedad arteriosclerótica, seleccionados al azar. Se registrará información socio-demográfica, información sobre dieta, ejercicio físico, comorbilidad y claudicación intermitente. Se realizarán medidas de ITB, velocidad de onda de pulso, cardio-ankle brachial index, presión arterial (automedida y en consulta) y medidas antropométricas. Se cuantificarán lípidos, glicemia y hemoglobina glicada en ayunas y la glicemial capilar post-pandrial. Se realizará un seguimiento al año y medio para conocer la incidencia de eventos vasculares (posteriormente se prevén seguimientos a 5 y 10 años). Se analizará la contribución de los factores de riesgo estudiados a la predicción de la enfermedad vascular, ajustados por factores de riesgo clásicos.

OBJETIVO: Evaluar la efectividad del tratamiento con estatinas para reducir la incidencia de enfermedades vasculares en pacientes sin antecedentes de enfermedad vascular conocida con riesgo cardiovascular intermedio (5-15 % a 10 años) e índice tobillo-brazo patológico (<0.9). DISEÑO: Estudio de cohortes aparejadas por puntuación de propensión. Los datos se obtendrán del Sistema de Información para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria que incluye los registros de la historia clínica electrónica (e-CAP) del Institut Català de la Salut. SUJETOS DE ESTUDIO: Población de 35 a 74 años libres de enfermedad vascular conocida que presenten riesgo cardiovascular intermedio e índice tobillo-brazo<0.9 (3684 sujetos cohorte de expuestos y 7368 cohorte no expuestos). El período de reclutamiento debe garantizar al menos 3 años de seguimiento. VARIABLES: Se considerarán nuevos tratamientos con estatinas aquellos sin facturación del tratamiento los seis meses anteriores y de a acuerdo a los criterios de cumplimiento (>80%) y persistencia (>6 meses). Variables respuesta: incidencia de enfermedad cerebrovascular (mortal o no), infarto de miocardio(mortal o no), angina inestable, revascularizaciones, claudicación intermitente, diagnóstico de enfermedad arterial periférica y amputación o gangrena. Además se registrará la muerte por cualquier causa. Variables independientes: variables demográficas, presencia de factores de riesgo, otras comorbilidades, datos exploratorios, otros tratamientos farmacológicos.

ANÁLISIS ESTADÍSTICO: Se construirán modelos de regresión de Cox para estimar la incidencia de las variables principales de interés con la variable inicio del tratamiento y dosis (que se considerarán variables dependiente del tiempo) y otras variables asociadas a la aparición del eventos vasculares. A partir de la reducción absoluta de riesgo calculada en función de las incidencias observadas en ambos grupos se calculará el número necesario a tratar.