IDIAP Jordi Gol
Psicologia
Antecdentes: La Comunitat WISE és una xarxa europea de treball format per institucions de l’ecosistema de salut: institucions de recerca, hospitals i organismes públics que inclou a Espanya, Portugal, Itàlia, Alemanya i Polònia. El seu compromís bàsic és promoure la perspectiva interseccional en la recerca en salut per abordar el complex món de les desigualtats socials en salut. Per aconseguir un canvi transformador, s’ha plantejat la necessitat d’anar més enllà dels conceptes bàsics i comprendre les barreres pràctiques, explorar el coneixement i l’actitud de les institucions per adoptar un enfocament interseccional en la recerca en salut.
Objectiu principal: Identificar els coneixements existents sobre interseccionalitat, el reptes actuals i les potencialitats futures entre els socis de la comunitat WISE.
Metodologia: Projecte exploratori amb metodologia qualitativa. Es realitzaran tres grups focals (GF) a membres que formen part de la Comunitat WISE. El projecte es portarà a
terme entre gener de 2026 i juliol de 2026. Es farà una estratificació segons llengua: dos en castellà/català i una en anglès amb 2-3 participants per Institució amb formació en estudis de gènere. Els GF es gravaran i transcriviren amb previ consentiment de les persones participants. Les dades s’analitzaran mitjançant anàlisi temàtica reflexiva. Les primeres categories es comentaran i discutiran amb la resta de les persones participants de la Comunitat WISE per consensuar els resultats finals.
Aplicabilitat i Rellevància. Els resultats es presentaran en un informe per la Comunitat WISE amb sugerències i recomanacions finals que es podràn fer servir per donar-li continuitat a la Comunitat i també com orientació a les polítiques de la Comissió de la Unió Europea. Principalmente té aquest tres aspectes més rellevants:
• Donar continuïtat i enfortir la Comunitat com a espai de reflexió i acció.
• Orientar futures línies de recerca i programes de formació interna.
• Informar i influir en el disseny de polítiques i prioritats de la Comissió Europea en matèria de recerca en salut, equitat i justícia social.
Background
Climate change leading to extreme events represent pressing challenges for humanity. Short- term exposure
to ambient air pollution and temperature has been associated with exacerbations of chronic respiratory
diseases, yet significant knowledge gaps remain regarding specific diseases, such as interstitial lung diseases
and bronchiectasis, and potential adaptation strategies to decrease the risk of exacerbations.
Objectives
To investigate the short-term effects of air pollution and temperature, including their co- occurrence, on
chronic respiratory diseases exacerbations and sick leaves in Catalonia; to evaluate potential adaptation
strategies, including the role of inhaled corticosteroids, statins, SGLT-2 inhibitors, and vaccines in modifying
these effects; to incorporate patient perspectives to understand coping mechanisms against climate change
stressors and disease burden.
Methods
Using a well-characterised cohort with detailed environmental exposure data, we will analyze associations
between air pollution and temperature, and chronic respiratory diseases exacerbations, accounting for
hospitalisations, mortality, and sick leaves. We will apply advanced statistical modelling to disentangle
exposure-outcome relationships, assess effect modification, and integrate a qualitative research approach
to capture patient experiences.
Expected results
Identification of environmental triggers of chronic respiratory disease exacerbations, evaluation of
protective effects of pharmacological and behavioural adaptation measures, and generation of evidence to
inform public health policies and clinical guidelines.
LGTB-phobia persists in European society. As a result of stigma, prejudice, and discrimination, LGBTIQA+ people may experience more stress than other people, resulting in worse health, especially amongst those who experience multiple discriminations simultaneously like misogyny, racism, classism, or structural violence. Previous European projects developed LGTBIQA+ training programs to enhance inclusivity in healthcare, but they are mostly assessing and addressing the community as a whole and thus focus little on the specific health needs and inequities of a certain LGTBIQA+ group. Lesbians have been traditionally invisibilized in both clinical practice and research mainly due to structural misogyny and lesbophobia. Stigma and discrimination are still present in primary care services where patients’ heteronormativity is assumed, professionals are not trained regarding lesbians’ health and research on it is very scarce. For example, in Spain public funded research on lesbians’ health is almost non existent since research on LGTBIQA+ health is very scarce and focused on gay men and trans* people. The lack of public funding at regional or national level limits lesbian health research to small non-funded studies, and the lack of solid evidence perpetuates health inequities. This project (called L-Health project) aims to promote excellent clinical practice for everyone, regardless of their sexual orientation, sex or gender identity. We will promote excellence by a) Identifying the major health inequities for lesbians and by b) Training healthcare professionals and students. This project is based on the principles of Responsible Research and Innovation. Lesbians people will be involved in many stages of the project: study design, research team, participant recruitment, interpretation of results, and dissemination of main findings. The L-Health project is a unique opportunity to move towards an excellent clinical practice for everybody.
Antecedentes: En Cataluña interrumpen voluntariamente el embarazo unas 20.000 mujeres y personas gestantes al año. Existen diferentes barreras para el acceso a la interrupción voluntaria del embarazo como las restricciones legales, grandes distancias de viaje debido a la disparidad territorial de los centros acreditados o el posicionamiento restrictivo (e.g. objeción de conciencia, estigma, falta de capacitación) de profesionales que trabajan en hospitales, ASSIR (Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva) o CAP (Centre d’Atenció Primária). Posiciones morales, falta de formación, estigma, presión social, y/o dificultades burocráticas para nuevas acreditaciones podrían condicionar a un/a profesional a practicar o no un aborto voluntario.
En España solo profesionales médicos con especialidad de ginecología pueden practicar abortos -farmacológicos e instrumentales- y legalmente son los únicos que pueden acogerse a la objeción de conciencia (OC). La objeción de conciencia es el incumplimiento a una obligación legal, por motivos de sus convicciones en materia ética, religiosa, moral o filosófica. La Ley Orgánica 1/2023, de 28 de febrero, por la que se modifica la Ley Orgánica 2/2010, de 3 de marzo, de salud sexual y reproductiva y de la interrupción voluntaria del embarazo (IVE) obliga a las CCAA a disponer de un registro de profesionales objetores con el fin de planificar los recursos. Las comadronas, aunque no puedan realizar abortos y por tanto objetar, juegan un papel muy notable en el circuito de acceso en Cataluña. Eso hace que también sea importante explorar tanto el tipo de formación que reciben y posicionamiento con respeto al IVE. En relación a la formación el déficit de formación sobre la interrupción voluntaria del embarazo y que también puede suponer otra barrera, especialmente en las edades gestacionales avanzadas.
Hipótesis: Se espera demostrar que los motivos que puedan condicionan la decisión de facilitar o no abortos por parte de comadronas y profesionales de obstetricia y ginecología (OB/GIN) son diversos y complementarios. También se espera que la OC en Cataluña se debe a aspectos morales o éticos, falta de formación, estigma personal, y/o estigma profesional (falta de prestigio).
Objetivos: Los objetivos generales del estudio serán conocer los factores que pueden condicionar a OB/GINs o comadronas a facilitar o no una IVE incluyendo la formación en varias técnicas, posiciones morales, estigma, presión social, y dificultades burocráticas para nuevas acreditaciones. Este estudio examinará cómo valores personales, ideología y aspectos sociales (estigma desde colegas o familia debido a trabajar en el ámbito del aborto), y la formación impactan la decisión de facilitar abortos farmacológicos e instrumentales. También se quiere identificar cuales motivos son los más importantes a participantes y si/como diferentes motivos de no practicar IVE interactúan con unos y otros. Los objetivos específicos para el estudio cuantitativo son las siguientes: (1) Identificar una estimación aproximada de la prevalencia de profesionales de la salud que han practicado IVE y/o han proporcionado acompañamiento emocional e/o informativo en sus centros (2) Identificar motivos comunes por los que profesionales de la salud no han practicado IVE a varias edades gestacionales y/o no han proporcionado acompañamiento emocional e/o informativo en los últimos cinco años (3) Identificar el estigma sobre las prácticas de IVE en profesionales de la salud. (4) Identificar los contenidos de la formación curricular sobre el aborto (aspectos técnicos, éticos, legales, contracepción, acompañamiento emocional, acompañamiento informativo) recibida por profesionales de la salud y (5) Identificar aquellos factores que están asociados y condicionan la provisión o no de la IVE.
Los objetivos específicos para el estudio cualitativo son las siguientes (1) Explorar las motivaciones para practicar/no practicar la IVE y para proporcionar, o no, acompañamiento emocional e/o informativo en profesionales de la salud (2) Explorar qué factores contribuyen a la práctica/no práctica de la IVE en profesionales de la salud.
Metodología: Estudio mixto cuantitativo y cualitativo en dos fases. La población del estudio para las dos fases del estudio incluirá OB/GINs, y comadronas que estén en activo y todas las regiones de Cataluña en el ámbito ASSIR, centro de atención primaria, hospitales públicos, hospitales privadas concertadas, y hospitales privadas. Se usará muestra intencional para reclutar a OB/GINs y comadronas en Cataluña en el fase cuantitativo y en el fase cualitativo. Se distribuirán los cuestionarios y convocatorias de entrevistas a través de sociedades científicas y de profesionales: L’Associació Catalana de Llevadores para las comadronas y por la Societat Catalana d’Obstetricia i Ginecologia para los OB/GINs. También se hará difusión del estudio directamente a través de los correos electrónicos de los ASSIR de Catalunya. Se hará también difusión del estudio a través de las redes sociales de L’Associació de Drets Sexuals i Reproductius y también via WhatsApp. El primero fase (cuantitativo) consistirá de la administración de un cuestionario autoadministrado a cada grupo profesional.
El segundo fase (cualitativo) consistirá en realizar entrevistas semiestructuradas con los mismos colectivos profesionales para contrastar los resultados cuantitativos y facilitar una exploración más profunda de las posicionamientos y elementos facilitadores u obstaculizadores a proporcionar la IVE. El objetivo será reclutar participantes desde el mismo grupo que ya había contestado los cuestionarios, así como reclutar a participantes que no habían contestado los cuestionarios. Se hará la recogida de datos desde las oficinas de L’Associació Drets Sexuals i Reproductius en Barcelona. El estudio se llevará a cabo en octubre 2024.
Análisis: Para los datos cuantitativos se hará análisis estadístico descriptivo a reportar frecuencias y proporciones de las personas encuestadas que eligen una respuesta en cada categoría. Los datos obtenidos de los cuestionarios se explorarán estadísticamente utilizando análisis de frecuencias para cada uno de los variables, así como tablas de contingencia, la prueba de ji al cuadrado de Pearson y el estadístico exacto de Fisher para cada combinación de los variables dependientes con los variables independientes. Para los datos cuantitativos, también se hará regresión logística multivariable para explorar factores sociodemográficos asociados con proporcionar o no una IVE. El variable dependiente para esto análisis será proporcionar las IVEs o no, y los variables independientes serán: edad, genero, años de experiencia como ginecólogo/a o comadrón/a, ámbito actual del trabajo (ASSIR, centro de atención primaria, hospital privado, hospital privado concertado, hospital público), años trabajados en este ámbito, región sanitaria en Cataluña, si ostentan algún cargo de jefatura, y si practican IVE en sus centros. Para el estudio cualitativo, se grabarán y transcribirán las entrevistas, y se leerán las transcripciones. Se identificarán temas emergentes y se revisarán la lista de temas después de revisar todas las transcripciones. Se finalizarán las listas de temas y código y se realizará la codificación temática de las respuestas para extraer información de las entrevistas.
Resultados esperados: Se estima que hay actualmente 1000 comadronas, y 1300 OB/GINs en Cataluña. La calculadora de tamaños de respuesta de la Universidad de California – San Francisco estima que para detectar diferencias de tamaño moderado con la prueba de ji y con p<0.05, se necesitará un tamaño de muestra de 90 OB/GYNs y 90 comadronas. Eso se requiere un tamaño de respuesta de 10% (90 comadronas, 90 OB/GINs). La misma calculadora estima que usando regresión logística multivariable, para detectar diferencias entre un razón de posibilidades (RP) de 1 y 1,5 con p<0.05 y con 44% de la población de estudio que no proporcione abortos (grupo de exposición), se necesitará un tamaño de muestra mínima de 197 OB/GINs y 197 comadronas. En la segunda fase del estudio, se reclutará desde la misma población. Se reclutarán 20 OB/GINs y otras 20 comadronas. Si en tres entrevistas consecutivas no haya temas nuevas (dentro del mismo grupo), se considerará que la información sea saturado. Estos criterios de saturación de la información se determinarán la muestra final. Aplicabilidad y relevancia: Los resultados del proyecto proporcionarán una comprensión de la formación del aborto y las motivaciones a la hora de facilitar el mismo entre comadronas, y OB/GINs en Cataluña que ayudará a establecer iniciativas que puedan mejorar la aceptabilidad del IVE entre profesionales y, por consiguiente, mejorar la prestación en Cataluña. Entender la intersección entre valores y formación del aborto en Cataluña a través de este estudio ayudara´ a determinar aquellos factores que suponen mayores barreras para el acceso al aborto. Profundizar en el fenómeno de la OC y otros factores que influyen el posicionamiento de comadronas nos ayudará a entender la situación y podría ayudar en las estrategias de abordaje tanto en Cataluña como en otras comunidades autónomas.
L’adolescència i la primera joventut són una època caracteritzada per canvis físics, emocionals i socials, es tracta d’una etapa essencial per a l’aprenentatge, la construcció de la identitat i el desenvolupament. Fenòmens com l’exposició a la pobresa, la
discriminació o la violència fan que aquest període sigui especialment vulnerable als problemes de salut mental amb diferències segons gènere i altres determinants socials, la qual cosa condueix al fet que fins al 80% dels trastorns mentals apareguin per primera vegada abans dels 26 anys. Això és especialment rellevant per les conseqüències que aquests trastorns tenen a l’edat adulta a escala emocional i físic i, per tant, social.
El confinament i la restricció d’activitats socials van impactar en la salut mental dels joves, duplicant els símptomes de depressió i ansietat. És així, que l’atenció primària ha complert un rol clau en el diagnòstic, tractament i derivació dels malestars emocionals,
l’impacte de la qual encara es desconeix. Per això, ens plantegem en aquest projecte fer ús de metodologia mixta, participativa i des d’una perspectiva d’iniquitats socials en salut, basant-nos en tres eixos d’iniquitat: sexe/gènere, nacionalitat/estatus migratori i nivell socioeconòmic. Es plantegen tres fases: 1) Analitzar la incidència de quatre trastorns mitjançant la base dades d’atenció primària (real world data) que sónrepresentatius de la ciutat de Barcelona; 2) Conèixer les experiències dels professionals d’atenció primària i comunitària respecte als adolescents i joves amb trastorns mentals;
3) Analitzar l’associació del sexe del professional, l’edat, perfil professional i el diagnòstic de trastorns mentals en adolescents i joves.
Aquesta proposta és la continuïtat d’un projecte finançat pel Ministeri de Sanitat (FIS-PI22/01278) sobre salut mental i adolescència i joventut a Catalunya. Els resultats d’aquest projecte ens han mostrat com a aspectes relacionats amb el racisme, l’aïllament social, la deprivació socioeconòmica i les desigualtats de gènere aguditzen el malestar emocional en els col·lectius adolescents i joves. Per això, comptem amb les dades del SIDIAP.
Ajut complementari econòmic
This project is part of Andrea Pistillo’s PhD thesis project. A part of the project has received funds from Ajuntament de Barcelona “Subvencions extraordinàries per a projectes de recerca i innovació en col·laboració amb la Fundació La Caixa, 2022”. We lead the project from IDIAPJGol and other two institution are partners: ISGlobal and ICTA-BCNUEJ.
Environmental exposures may affect people’s lives. In particular heatwaves and peaks in air pollution had been associated with more mortality and hospitalizations, and a worst life quality. In Barcelona and its metropolitan area, these two types of exposures affect the neighbourhoods in a different way, both for geographic reasons (neighbourhoods nearer to the sea had a milder temperature during daytime) and sociodemographics ones (older population, energy poverty, areas with less green spaces, low education). Higher temperature and air pollution had been linked to respiratory, cardiovascular, mental, perinatal problems and infectious diseases. So far, this problems had been studied in hospital settings and a comprehensive study in primary care is needed to understand both the prevalence of the problems due to these environmental exposures and the burden of this on the primary care system. In this project we aim to analyze the relationship among temperature and air pollution on the health of the citizens of Barcelona and its metropolitan area. We will perform a quantitative study using the newest methodologies (case time series), and we will link daily environmental exposures with three types of health indicators (diagnosis, medications registered in primary care and sick leaves). The focus will be on neighborhoods and will take into account gender perspective and multidisciplinarity, justified with the synergy of the three institutions involved. An important part of the project will be dissemination of results, indeed we will publicly publish a risk map with the results in which citizens and policy makers will be able to interactively visualize the results of the project (at a neighborhood scale).
“Introducción: la dispareunia es un dolor recurrente o persistente durante la actividad sexual, que afecta principalmente a las mujeres, y puede estar causado por distintas patologías.
Objetivos:
O1) Evaluar percepción de mujeres con dispareunia de la Atención Centrada en la Persona (ACP) que reciben en consulta, así como su conflicto decisional al elegir tratamiento, preferencia de participación en la toma de decisiones, nivel de dispareunia, calidad de vida relacionada con la función sexual y ansiedad/depresión.
O2) Evaluar percepción de los profesionales sanitarios sobre su nivel de ACP aplicada a mujeres con dispareunia, así como su actitud hacia la Toma de Decisiones Compartidas (TDC).
O3) Evaluar la relación entre la ACP, percibida por pacientes y profesionales, así como su concordancia/discrepancia, con el nivel de dispareunia, ansiedad/depresión y calidad de vida de las pacientes.
O4) Evaluar la relación entre la actitud hacia la TDC de los profesionales y la ACP percibida por las pacientes.
O5) Identificar y priorizar necesidades para el autocuidado y la atención a la dispaurenia. O6) Conocer las experiencias de las mujeres con dispaurenia y los profesionales sanitarios que las atienden sobre la comunicación sobre salud sexual durante el encuentro clínico.”
Antecedentes. La perimenopausia es un periodo de la vida de las mujeres y de las personas menstruantes en la que se transita hacia la menopausia. La autopercepción y la experiencia perimenopáusica es multifactorial y diversa, y puede afectar significativamente al espacio tanto emocional, físico, relacional y social (es decir, del bienestar durante la perimenopausia en el ámbito socio-relacional, sexoafectivo, el entorno laboral y comunitario). Sin embargo, hay una falta de investigación en este ámbito, que contribuye a la invisibilización de las mujeres y personas en la perimenopausia (MPP). Objetivos. El objetivo principal de este estudio es explorar las vivencias de las MPP en relación al bienestar emocional y socioestructural de la perimenopausia en Cataluña. Metodología. Proyecto de metodología cualitativa en Cataluña utilizando el método de Fotovoz, en el que participarán entre 8 y 12 MPP. Este método proviene de la investigación-acción participativa y combina la recogida de datos conversacionales en un entorno grupal, así como el uso de la fotografía como herramienta para elicitar y representar los discursos de las participantes. Este es un proyecto participativo que cuenta con la colaboración activa de la Asociación La Vida en Rojo y Espacio Matriz, así como de las propias participantes del estudio. El proyecto se realizará desde una perspectiva de las teorías críticas y feministas. El muestreo será opinático. Las participantes serán reclutadas a través de la Asociación La Vida en Rojo, Espacio Matriz, redes sociales (ej., Twitter o Instagram), profesionales de la salud, contactos clave, y utilizando técnicas de bola de nieve. El proyecto tendrá una duración de 10 meses, entre octubre de 2023 y julio de 2024. Análisis de datos. Los datos se analizarán colaborativamente con las participantes durante las sesiones de Fotovoz y el equipo investigador. Concretamente, durante la sesión 5, en la que se realizará un análisis temático de las fotografías realizadas. Así, se identificarán temáticas que recojan las vivencias compartidas y diferentes por las participantes en las sesiones anteriores a lo largo de la sesión. Aplicabilidad y relevancia. El estudio permitirá incidir en visibilizar y abordar las necesidades de las MPP que transitan la perimenopausia, para promover su salud en diferentes ámbitos. Con ello, se podrá dar apoyo a la generación de recomendaciones para la mejora de la asistencia sanitaria y de otros ámbitos de acción.
The implementation of screening programmes for migrants requires innovative and integrated approaches to provide more efficient and cost-effective services while optimizing scarce health resources. INNoMiG’s will use a novel approach to improve integrated screening for migrants on infectious diseases, female genital mutilation and vaccination programs. This will also permit a knowledge transference to health professionals of the National Health System. We will: 1) Develop an evidence-based Spanish guide on migration health screening (including female genital mutilation) and vaccination, which will be driven by a review of current existing guidelines for migrant screening and a consensus on a transdisciplinary national collaboration network. 2) Evaluate the implementation of an innovative digital and user-friendly software tool integrated in the electronic patient record system of primary care that recommends personalized screening for migrants in primary care centres in Catalonia and Andalusia. The software identifies individuals who should be screened using key routinely collected health data (country of origin, age and sex). Through this individual-based risk assessment, resulted from the evidence-based Spanish guide, the software will notify health professionals at real time about screening and vaccinations that should be considered, and the risk of female genital mutilation. A pilot cluster control randomized trial will be designed where selected centres using the novel software will be compared to others that do follow the current routine practice. A comprehensive analysis of the implementation process, challenges, integration into clinical practice, costseffectiveness and efficiency of the software will be carried out with the help of an established analytical framework.
“Objetivo: Analizar la incidencia y los factores asociados al diagnóstico de salud mental durante la adolescencia y la juventud durante el período 2008-2022 en Cataluña según perspectiva de género y mediante un proceso de investigación participativa.
Metodología: Proyecto de metodología mixta con cuatro fases. Fase 0: construcción de un “”consejo de jóvenes”” que cumplirá el rol de asesor durante el proyecto. Fase I: estudio de cohorte mediante la base de datos del “”Sistema de Información para el desarrollo de la investigación en Atención Primaria”” (SIDIAP), que contiene la información de las historias clínicas de atención primaria en Cataluña. Se calcularán las incidencias de seis diagnósticos de salud mental en adolescentes y jóvenes (2008-2022), se determinarán los factores asociados al diagnóstico de salud mental y se analizará el manejo de un diagnóstico de salud mental en atención primaria.
Fase II: estudio cualitativo, se realizarán entrevistas a adolescentes y jóvenes con diagnóstico de salud mental, a sus familiares, a profesionales de la salud dedicados a la asistencia a esta población y, se realizará el método fotovoz a adolescentes sin diagnóstico de salud mental conocido. Fase III: se realizará un vídeo sobre los resultados, conclusiones y recomendaciones del estudio cocreado entre equipo investigador y jóvenes.”
Antecedents.
Els últims anys han estat clau per visibilitzar les dificultats que experimenten les dones i persones que menstruen per a l’accés a l’educació menstrual, a serveis sanitaris de qualitat per a la menstruació, les experiències d’estigma i discriminació associades al menstruar, així com a l’accés a productes menstruals i a un maneig menstrual saludable. Així, els primers estudis posen de relleu la necessitat d’abordar la inequitat menstrual a través de polítiques públiques. És per això que la Generalitat de Catalunya ha posat en marxa una Estratègia d’Equitat Menstrual. Part d’aquesta estratègia és portar a terme en una intervenció educativa als instituts d’Educació Secundaria Obligatòria (ESO) a Catalunya.
Objectiu. Avaluar els canvis en els coneixements menstruals, el maneig i la pobresa menstrual com a resultat d’una intervenció educativa part de l’estratègia d’equitat menstrual dirigida a l’alumnat de tercer d’Educació Secundaria Obligatòria a Catalunya (14-15 anys), així com estimar la prevalença de la pobresa menstrual en aquest grup de joves.
Mètodes. Disseny no experimental post utilitzant la metodologia mixta, per a la recollida de dades post- de la primera fase de la intervenció educativa en el marc de l’estratègia d’equitat menstrual de la Generalitat de Catalunya. Les tècniques de recollida de dades seran qüestionaris (Fase I) i grups de discussió (Fase II). La durada del projecte serà de 7 mesos, entre el setembre de 2022 i el març de 2023. S’estructurarà en dues fases diferenciades i participaran 24 instituts catalans, incloent 2,205 alumnes (1,001 noies i joves que menstruen i 1,204 nois i joves que no menstruen) del curs de tercer d’ESO (14-15 anys).
Anàlisi de dades. Es portaran a terme anàlisis descriptius per a valorar distribucions asimètriques, així com proves com ?2, distribució F, o distribució t de Student, per avaluar diferències entre grups. També, s’utilitzaran models lineals generals per a calcular la magnitud d’associacions entre variables. Les dades qualitatives s’analitzaran mitjançant Anàlisi Temàtic.
Aplicabilitat i rellevància. Aquest estudi serà pioner en proporcionar dades i experiències per a la implementació i impacte d’intervencions d’equitat menstrual en el nostre context.
Objetivos:
El presente llamado incluye dos revisiones sistemáticas asociadas al tema de la cohesión/capital social y la salud.
1. Una primera revisión sistemática busca Identificar, evaluar y sintetizar la evidencia y el estado del arte con respecto a la relación entre la cohesión/capital social y la salud, así como entre la cohesión/capital social y la inequidades en salud. Teniendo como pregunta de investigación: ¿Cuál es la relación entre cohesión/capital social y salud?
2. Una segunda revisión sistemática que tiene como objetivo identificar, evaluar y sintetizar la evidencia de investigación que examina: 1) las intervenciones y políticas relacionadas con el fomento de la cohesión/capital social en la salud de las personas y grupos sociales (deben incluir el fomento de la cohesión/capital social como objetivo principal o secundario), así como 2) cuáles son las barreras identificadas para el fomento de la cohesión/capital social. Las preguntas de investigación orientadora es: ¿Cuáles son las intervenciones y políticas quefomentan la cohesión/capital social mejorando la salud de la población? y ¿cuáles son las barreras identificadas para el fomento de la cohesión/capital social?
La participación comunitaria es fundamental en las acciones que buscan aumentar la justicia social y mejorar la salud de la población, especialmente en el caso de los colectivos más vulnerabilizados. Dentro de la investigación acción participativa, el fotovoz es una herramienta valiosa para profundizar en los determinantes sociales de la salud de forma integral, en y desde la comunidad, empoderando a individuos y población y generando acciones para mejorar la realidad local. Además, permite contar con la participación de colectivos generalmente excluidos de la investigación. La población joven, sobre todo, descendiente de familia migrante constituye un grupo relevante en nuestro contexto, tanto por su proporción como por su situación de desigualdad. Sin embargo, existe escasa evidencia sobre los determinantes de su participación social, lo que dificulta la creación de acciones adecuadas y pertinentes en este para incrementarla, y que ésto a su vez se traduzca en mejoría de su situación de salud
Este estudio (LongCOVICAT) estará anidado en el estudio “”CARACTERITZACIÓ DEL COL·LECTIU DE PACIENTS AFECTATS PER COVID19-PERSISTENT A CATALUNYA (Covid-19 Persistent)””, un estudio de cohorte de pacientes con larga COVID, que tiene como objetivo caracterizar la demografía y características clínicas de los pacientes con COVID largo de Cataluña, así como la asistencia sanitaria recibida, la duración de los síntomas y la frecuencia de los síntomas al reclutamiento, a los 3, 6 y 12 meses, y descripción de la calidad de vida de los pacientes
El propósito de este subestudio es comprender los mecanismos inmunopatogénicos detrás del síndrome de COVID prolongado y los fenotipos clínicos y evaluar el efecto de las vacunas COVID-19 y los mecanismos inmunológicos sobre los síntomas del COVID prolongado. Diseño del estudio. Este es un subestudio prospectivo que seguirá a una cohorte de pacientes con COVID prolongado.
Población de estudio
La población de estudio son pacientes con COVID largo de Cataluña, la mayoría de ellos del “”Col·lectiu d’afectades i afectats persistents per la COVID-19″” que participan en el estudio “”CARACTERITZACIÓ DEL COL·LECTIU DE PACIENTS AFECTATS PER COVID19-PERSISTENT A CATALUNYA (Covid-19 Persistent) “”y que dan su consentimiento para participar en este subestudio. Criterios de inclusión
1. Personas de cualquier edad que sean pacientes de larga COVID en Cataluña y que participen en el estudio “”CARACTERITZACIÓ DEL COL·LECTIU DE PACIENTS AFECTATS PER COVID19-PERSISTENT A CATALUNYA (Covid-19 Persistent)””
2. Tener síntomas asociados con COVID prolongado durante al menos 3 meses.
Introducció
L’epidèmia pel coronavirus SARS-CoV-2 (severe acute respiratory syndrome coronavirus 2) es va iniciar a finals de l’any 2019 a la ciutat de Wuhan (província de Hubei, Xina) i degut a la seva elevada capacitat de transmissió i contagiositat s’ha anat estenent per tot el món essent declarada una emergència de salut pública internacional per l’OMS el 30 de gener de 2020.
Fins el moment de redacció d’aquest protocol s’han comptabilitzat més de 40 milions d’afectats i 1,1 milions de morts a tot el món.
La caracterització clínica de la COVID-19 s’ha realitzat des de l’Hospital a través dels casos més greus i encara resta pendent determinar-la en els casos lleus i moderats atesos majoritàriament a l’Atenció Primària de Salut.
El desconeixement de la gravetat de les diferents manifestacions de la COVID persistent fa que es necessiti conèixer les vivències del pacient que ho pateixMetodologia
Disseny:
Exploratori, estudi fenomenològic i perspectiva hermenèutica .
Objectiu:
Explorar les experiències i vivències de les dones amb COVID persistent.
Criteris d’inclusió:
1) Dones 2) Edat 35-60 anys 3) Símptomes COVID-19 de més de 21 dies de durada que incloguin com a mínim: fatiga, dispnea, taquicàrdia, malestar emocional (entès des del punt de vista del pacient)
Població i àmbit:
dones residents Catalunya
Mostreig qualitatiu:
bola de neu amb un reclutament mitjançant informants clau: metges de família i infermeres d’equips d’atenció primària de Catalunya i persones pertanyents a associacions de malalts afectats de COVID persistent a Catalunya.
Duració :
setembre 2020 – desembre 2021
Antecedentes. Se estima que la endometriosis afecta al 10% de mujeres, estando el 60% de los casos sin diagnosticar. A pesar de estas estimaciones se desconoce la prevalencia e incidencia de la endometriosis en Cataluña. Tampoco, cómo mejorar el sistema sanitario para reducir su diagnóstico tardío y mejorar la calidad asistencial. Objetivos. Este proyecto tiene como objetivo determinar la prevalencia, incidencia y factores de riesgo asociados a la endometriosis, así como identificar y explorar los factores relacionados con el diagnóstico tardío. Metodología. Esta propuesta incluye un un proyecto de metodología mixta, integrando un estudio observacional de cohorte retrospectivo con “real world data”, utilizando la base de datos SIDIAP (Estudio 1) y de dos estudios de metodología cualitativa con pacientes, profesionales sanitarios, gestores y otros agentes del sistema sanitario (Estudios 2 y 3). Este es un proyecto participativo que cuenta con la colaboración activa de la Asociación de Afectadas por la Endometriosis de Cataluña. Análisis de datos. Los datos se analizarán diferencialmente para cada estudio. Se llevará a cabo un análisis descriptivo y análisis de series temporales usando una regresión de Poisson (Estudio 1). Los datos cualitativos se analizarán a través del método-técnica Fotovoz (Estudio 2) y utilizando el Análisis de Contenido Temático (Estudio 3). Aplicabilidad y relevancia. El estudio permitirá conocer la magnitud de la afectación de la endometriosis en Cataluña, así como la detección de necesidades para su diagnóstico y abordaje temprano. Con ello, se generarán recomendaciones para la mejora del circuito diagnóstico de la endometriosis en Cataluña, aplicables al sistema sanitario catalán.?
El desarrollo de un estudio cualitativo en Chile sobre iniciativas de apoyo, atención y cuidados comunitarios creados a partir de la pandemia de la COVID-19, fortalecerá la evidencia existente sobre el impacto social por el confinamiento/pandemia a nivel internacional. Dado que este proyecto es liderado desde el IDIPJGol, permitirá ampliar redes con otras instituciones de excelencia en la investigación en salud. Los resultados del estudio realizado en Chile serán comparados con los resultados del mismo proyecto que se llevará a cabo en España. Lo que permitirá la elaboración de al menos un artículo y desarrollar recomendaciones para las instituciones públicas y los profesionales que se dedican a la salud comunitaria.
Dicho material permitirá fomentar estrategias pioneras e innovadoras para los equipos de investigación del IDIAPJGol que desean formarse en metodologías cualitativas. Por un lado, por la posibilidad de buscar alternativas a las clásicas entrevistas que se han llevado a acabo en los estudios cualitativos. En segundo lugar, por la novedad que implica realizar trabajo de campo mediante formato digital considerando las actuales limitaciones. En tercer lugar, para continuar impulsando la línea estratégica del IDIAPJGol de impulsar procesos participativos en ciencia que permitan recoger datos y realizar el análisis desde la propia ciudadanía.
El desarrollo de un estudio cualitativo en Chile sobre iniciativas de apoyo, atención y cuidados comunitarios creados a partir de la pandemia de la COVID-19, fortalecerá la evidencia existente sobre el impacto social por el confinamiento/pandemia a nivel internacional. Dado que este proyecto es liderado desde el IDIPJGol, permitirá ampliar redes con otras instituciones de excelencia en la investigación en salud. Los resultados del estudio realizado en Chile serán comparados con los resultados del mismo proyecto que se llevará a cabo en España. Lo que permitirá la elaboración de al menos un artículo y desarrollar recomendaciones para las instituciones públicas y los profesionales que se dedican a la salud comunitaria.
Dicho material permitirá fomentar estrategias pioneras e innovadoras para los equipos de investigación del IDIAPJGol que desean formarse en metodologías cualitativas. Por un lado, por la posibilidad de buscar alternativas a las clásicas entrevistas que se han llevado a acabo en los estudios cualitativos. En segundo lugar, por la novedad que implica realizar trabajo de campo mediante formato digital considerando las actuales limitaciones. En tercer lugar, para continuar impulsando la línea estratégica del IDIAPJGol de impulsar procesos participativos en ciencia que permitan recoger datos y realizar el análisis desde la propia ciudadanía.
INTRODUCCIÓN
El confinamiento implica el aislamiento social y la restricción del movimiento de toda la población española, reduciendo así el riesgo de propagación del virus para controlar el brote de SARS-CoV-2 y la saturación del sistema sanitario. Las medidas implementadas por las autoridades han implicado la paralización de la actividad laboral, económica y social de la población. Se prevé que el impacto económico y social en la población sea significativo. Es por tanto importante analizar el impacto del confinamiento en la convivencia y en el bienestar social de la población española, para evaluar las medidas implementadas por las autoridades y así minimizar los posibles riesgos de salud mental asociados al confinamiento.
OBJETIVO GENERAL
Evaluar el impacto social generado en la población >= 16 años residente en el estado español durante y después del confinamiento aplicado como medida de prevención y control del SARS-CoV-2
OBJETIVOS ESPECÍFICOS
1) Evaluar la percepción de riesgo ante la infección de SARS-CoV-2 en personas >= 16 años residentes en el estado español durante y después del confinamiento
2) Evaluar la salud mental (síntomas de ansiedad/depresión) en personas >= 16 años residentes en el estado español durante y después del confinamiento.
3) Conocer las experiencias de convivencia en personas >= 16 años residentes en el estado español durante y después el confinamiento.
4) Conocer la situación laboral y socioeconómica en personas >= 16 años residentes en el estado español durante y después el confinamiento.
5) Explorar los cambios de estilos de vida en personas >= 16 años residentes en el estado español durante el confinamiento y después el confinamiento.
6) Explorar las experiencias que ha tenido el confinamiento a nivel de la salud emocional en personas >= 16 años residentes en el estado español durante y después del confinamiento.
DISEÑO Y MÉTODOS
Estudio de metodología mixta en la que se combina un estudio con metodología cuantitativa y otra, con metodología cualitativa. Se ha realizado un estudio piloto del cuestionario online.
Introducció
A mesura que passen les setmanes, pacients que presenten símptomes lleus i moderats compatibles amb COVID-19 alerten de la persistència de símptomes més enllà dels 21 dies d’inici dels mateixos. La definició de malaltia persistent no està descrita en la literatura i perceben problemes en la seva qualitat de vida.
Objectius:
? Descriure les característiques demogràfiques, clíniques i d’atenció rebuda de les persones afectades per símptomes persistents de la COVID-19 a Catalunya a nivell basal
? Descriure la persistència dels símptomes en quant a tipus i freqüència en diferents talls temporals (inici d’entrada a l’estudi- 3 mesos-6mesos-9mesos-12mesos des del dia d’entrada a l’estudi)
? Descriure la qualitat de vida dels pacients durant la malaltia en diferents talls temporals (inici d’entrada a l’estudi- 3 mesos-6mesos-9mesos-12mesos des del dia d’entrada a l’estudi)
Metodologia:
Tipus d’estudi
Neix com a projecte independent o cocreat, davant la necessitat del col·lectiu de conèixer la malaltia que pateixen donada la falta de respostes sobre la seva situació per part de la comunitat científica. Aquest estudi estaria situat entre els projectes independents (investigacions promogudes un col·lectiu de persones amb simptomatologia persistent de COVID-19) i els projectes cocreats (on les persones participants dissenyen des de l’inici juntament amb l’equip investigador el projecte d’investigació)(25). Es tracta de fomentar la participació pública en la creació de coneixement sobre la seva pròpia malaltia.
Antecedentes: las mujeres pakistaníes experimentan riesgos más altos que el promedio de ciertas enfermedades crónicas, incluidas las enfermedades relacionadas con los estilos de vida sedentarios. Hay una falta de información disponible sobre cómo esta población percibe la salud, y específicamente, acerca de cuáles son sus percepciones de la actividad física, uno de los principales factores que influyen en la aparición de enfermedades metabólicas. Además, la investigación sobre inmigrantes de primera y segunda generación en España demuestra diferentes actitudes en torno al concepto de salud y las actividades relacionadas con la salud.
Objetivos: explorar y comparar las percepciones de la actividad física entre las mujeres inmigrantes paquistaníes de primera y segunda generación, para identificar los factores que facilitan e impiden o impiden la actividad física.
Desde el ámbito de la investigación en ciencias de salud, concretamente desde la atención primaria, entendemos la participación de la población como un mecanismo para incorporar a las personas en la toma de decisiones científicas y políticas, que vayan más allá de las decisiones individuales sobre la propia salud [1]. La participación de las personas en investigación es considerada una estrategia útil, innovadora, viable e imprescindible pero que requiere del cambio de paradigma jerárquico actual [2]. Parece que aún se desconocen otras formas de participación real, en todas las fases de la investigación, y en muchas ocasiones se entiende como participación informar de los resultados [3]. En los últimos años se está tratando de incluir la participación ciudadana en numerosos proyectos de
investigación en salud. Sin embargo en muchas ocasiones la información que luego se publica acerca del contexto, el proceso, y el impacto es parcial e inconsistente [4,5]. Para poder continuar avanzando en el conocimiento y desarrollo de metodologías con participación ciudadana en investigación es necesario reportarlo de forma adecuada en las publicaciones [6].
Promover la participación pública en investigación permite sumar diferentes perspectivas y puntos de vista que permiten enriquecer los procesos de generación de conocimiento y mejorar las decisiones en investigación. Solo con la transformación de las relaciones de poder entre la ciudadanía, el personal técnico, las instituciones y los gobiernos se logrará el impacto en el capital social, las condiciones materiales y sociales en las que viven las personas y, por tanto, la repercusión en mejores resultados de salud y reducción de desigualdades sociales en salud [7].
En esta situación es interesante explorar la situación actual de la participación ciudadana o pública en proyecto de investigación e intervención para impulsar esta iniciativa en el contexto local.
Objetivo:
Conocer las experiencias y las opiniones sobre participación, desde el punto de vista de agentes clave que intervienen o investigan en proyectos relacionados con la participación pública en diferentes ámbitos de conocimiento.
El presente proyecto es una continuación del proyecto piloto intitulado Cribado en pacientes inmigrantes mediante herramienta informática adaptada a la historia clínica en Atención Primaria (CRIB-MI), que fue financiado por la convocatoria PERIS 2016 del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. En este protocolo se propone una evaluación con metodología cualitativa que permitirá valorar las opiniones y experiencias de los médicos de familia participantes en los grupos de intervención del proyecto, con el propósito de detectar los aspectos mejorables de la intervención. Se realizarán 4 grupos focales, uno en cada uno de los 4 CAPs que recibieron la alerta del CRIB-MI. Cada grupo se compondrá de un máximo de 12 médicos de familia y un mínimo de 6. Los grupos focales se realizarán siguiendo un guion de temas. Se realizará un análisis de contenido temático con el soporte del programa Atlas-Ti.
M. BENNETT, T. LÓPEZ-JIMÉNEZ, L. MEDINA-PERUCHA, B. LEÓN-GÓMEZ, A. BERENGUERA and C. JACQUES-AVIÑÓ
BMC Psychology. 2025 Jun 4; . doi:10.1186/s40359-025-02611-5; PMID:40462188
M. NCHAMA, J. YIM, C. JACQUES-AVIÑO, J. MANZANO, Y. GONZÁLEZ-RÁBAGO, D. LA PARRA-CASADO and M. PAJUNEN
Revista Espanola de Salud Publica. 2025 Nov 3;
Bee Nchama M, Manzano J, Pajunen MG, Zhang Yim JI, González-Rábago Y, Jacques-Aviñó C and La Parra-Casado D
Revista Espanola de Salud Publica. 2025 Nov 3; PMID:41200953
A. GARCÍA-EGEA, G. PUJOLAR-DÍAZ, A. HÜTTEL, A. HOLST, C. JACQUES-AVIÑÓ and L. MEDINA-PERUCHA
Reproductive Health. 2025 Sep 2; . doi:10.1186/s12978-025-02103-0; PMID:40898260
Horna-Campos O, Gómez N, Mazzei Pimentel M, Anigstein MS, Gongora-Jercic G, Cid-Vera J, Jacques-Aviño C and Villegas Ríos R
Medwave. 2025 Jun 2; . doi:10.5867/medwave.2025.05.3022; PMID:40456140
J. SAHR, M. BENNETT, L. MEDINA-PERUCHA and C. JACQUES-AVIÑO
SSM-Qualitative Research in Health. 2025 Jun 1; . doi:10.1016/j.ssmqr.2024.100516;
M. BENNETT, T. LÓPEZ-JIMÉNEZ, A. LOZANO-SÁNCHEZ, E. ARAGONÈS and C. JACQUES-AVIÑÓ
Gaceta Sanitaria. 2025 Jan 1;
A. LOZANO-SÁNCHEZ, A. MARTÍNEZ-HERNÁEZ, M. BENNETT, C. GUZMÁN-MOLINA and C. JACQUES-AVIÑÓ
Gaceta Sanitaria. 2025 Jan 1;
A. CRUZ, A. CUXART-GRAELL, A. GONCALVES, J. VAZQUEZ-VILLEGAS, S. VALLEJO-GODOY, J. SALAS-CORONAS, N. PIQUERAS, S. MARTINEZ-TORRES, E. ARTIGUES-BARBERA, Y. RANDO-MATOS, A. MARGALEJO, J. VIZCAINO, P. REQUENA, A. MARTINEZ-PEREZ, E. FERRER, L. MENDEZ-BOO, E. COMA, M. LUZON-GARCIA, E. SEQUEIRA-AYMAR, A. CASELLAS, M. VAZQUEZ, C. JACQUES-AVINO, L. MEDINA-PERUCHA, E. SICURI, S. EVANGELIDOU, C. AGUILAR MARTIN and A. REQUENA-MENDEZ
BMJ Open. 2024 Nov 4; . doi:10.1136/bmjopen-2023-078337; PMID:39496367
González-Rábago Y, La Parra-Casado D, Jacques-Aviñó C, Bee Nchama M and Manzano Lorenzo J
Gaceta Sanitaria. 2024 Oct 4; . doi:10.1016/j.gaceta.2024.102425; PMID:39368170
A. GARCIA-EGEA, A. HOLST, C. JACQUES-AVINO, C. MARTINEZ-BUENO, A. BERENGUERA, M. VICENTE-HERNANDEZ, C. VALLS-LLOBET, D. PINZON-SANABRIA, G. PUJOLAR-DIAZ and L. MEDINA-PERUCHA
Reproductive Health. 2024 Jan 4; . doi:10.1186/s12978-023-01730-9; PMID:38178256
L. MEDINA-PERUCHA, T. LÓPEZ-JIMÉNEZ, G. PUJOLAR-DÍAZ, C. MARTÍNEZ-BUENO, J. MUNRÓS-FELIU, C. VALLS-LLOBET, C. JACQUES-AVIÑÓ, A. HOLST, D. PINZÓN-SANABRIA, M. VICENTE-HERNÁNDEZ, A. GARCÍA-EGEA and A. BERENGUERA
BMC Womens Health. 2024 Feb 3; . doi:10.1186/s12905-023-02840-z; PMID:38310222
A. GARCÍA-EGEA, T. LÓPEZ-JIMÉNEZ, C. JACQUES-AVIÑÓ, A. BELTRÁN, A. SÁNCHEZ, C. MARTÍNEZ-BUENO, N. CARRILERO-CARRIÓ, A. BERENGUERA and L. MEDINA-PERUCHA
Gaceta Sanitaria. 2024 Jul 1; . doi:10.1016/j.gaceta.2024.102415; PMID:39047371
L. MEDINA-PERUCHA and C. JACQUES-AVIÑÓ
Gaceta Sanitaria. 2024 Feb 1; . doi:10.1016/j.gaceta.2024.102356; PMID:38350394
Y. YOUNG-SILVA, A. BERENGUERA, C. JACQUES-AVIÑO, M. GIL-GIRBAU, P. ARROYO-URIARTE, X. CHELA-ALVAREZ, J. RIPOLL, R. MARTÍ-LLUCH, R. RAMOS, U. ELIZONDO-ALZOLA, S. GARCIA-MARTINEZ, F. MÉNDEZ-LÓPEZ, O. TAMAYO-MORALES, M. MARTÍNEZ-ANDRÉS, E. MOTRICO, I. GÓMEZ-GÓMEZ, R. FERNÁNDEZ-ALVAREZ and D. JUVINYÀ-CANAL
Frontiers in Public Health. 2023 Jun 9; . doi:10.3389/fpubh.2023.1069957; PMID:37361167
I. DUENAS-ESPIN, C. JACQUES-AVINO, V. EGAS-REYES, S. LARREA, A. TORRES-CASTILLO, P. TRUJILLO and A. PERALTA
PLoS One. 2023 Mar 8; . doi:10.1371/journal.pone.0275698; PMID:36888623
Salas Quijada C, López-Contreras N, López-Jiménez T, Medina-Perucha L, León-Gómez BB, Peralta A, Arteaga-Contreras KM, Berenguera A, Queiroga Gonçalves A, Horna-Campos OJ, Mazzei M, Anigstein MS, Ribeiro Barbosa J, Bardales-Mendoza O, Benach J, Borges Machado D, Torres Castillo AL and Jacques-Aviñó C
International Journal of Environmental Research and Public Health. 2023 May 4; . doi:10.3390/ijerph20095722; PMID:37174240
A. GRAELL, A. CRUZ, S. EVANGELIDOU, E. AYMAR, A. GONCALVES, E. COMA, C. MARTÍN, L. PERUCHA, A. PÉREZ, E. FERRER, J. CORONAS, J. VILLEGAS, N. ROMERO, M. GARCÍA, P. REQUENA, S. GODOY, M. VÁZQUEZ, C. AVIÑÓ and A. MÉNDEZ
TROPICAL MEDICINE & INTERNATIONAL HEALTH. 2023 Nov 1;
A. GARCÍA-EGEA, C. JACQUES-AVIÑÓ, A. BERENGUERA, J. BAROJA-BENLLIURE, D. PINZÓN-SANABRIA, C. VALLS-LLOBET and L. MEDINA-PERUCHA
Gaceta Sanitaria. 2023 Sep 1;
N. LÓPEZ-CONTRERAS, C. QUIJADA, T. LÓPEZ-JIMÉNEZ, L. MEDINA-PERUCHA, B. LEÓN-GÓMEZ, A. PERALTA, O. HORNA-CAMPOS, O. BARDALES-MENDOZA and C. JACQUES-AVIÑÓ
Gaceta Sanitaria. 2023 Sep 1;
C. VELA-VALLESPIN, L. MEDINA-PERUCHA, C. JACQUES-AVINO, N. CODERN-BOVE, M. HARRIS, J. BORRAS and M. MARZO-CASTILLEJO
HEALTH EXPECTATIONS. 2023 Feb 1; . doi:10.1111/hex.13681; PMID:36447409
Holst AS, Jacques-Aviñó C, Berenguera A, Martínez-Bueno C, Munrós-Feliu J, Pinzón-Sanabria D, Valls-Llobet C, López-Jiménez T, García-Egea A, Vicente-Hernández MM and Medina-Perucha L
Womens Health. 2023 Jan 1; . doi:10.1177/17455057231166644; PMID:37092568
C. JACQUES-AVIÑÓ, L. MEDINA-PERUCHA, Y. YOUNG-SILVA, L. GRANÉS, T. LÒPEZ-JIMÉNEZ and A. BERENGUERA
Gaceta Sanitaria. 2023 Jan 1; . doi:10.1016/j.gaceta.2023.102296; PMID:36921453
Jacques-Aviñó C, Rodríguez Giralt I, E Ruiz M, Medina-Perucha L, Sol Anigstein M and Berenguera A
Revista Espanola de Salud Publica. 2022 Jul 12; PMID:35818926
C. JACQUES-AVINO, I. GIRALT, M. RUIZ, L. MEDINA-PERUCHA, M. ANIGSTEIN and A. BERENGUERA
Revista Espanola de Salud Publica. 2022 Jul 12;
E. SEQUEIRA-AYMAR, A. CRUZ, M. SERRA-BURRIEL, X. DI LOLLO, A. GONCALVES, L. CAMPS-VILA, M. MONCLUS-GONZALEZ, E. REVUELTA-MUNOZ, N. BUSQUET-SOLE, S. SARRIEGUI-DOMINGUEZ, A. CASELLAS, M. LLORCA, C. AGUILAR-MARTIN, C. JACQUES-AVINO, S. HARGREAVES and A. REQUENA-MENDEZ
JOURNAL OF TRAVEL MEDICINE. 2022 Nov 4; . doi:10.1093/jtm/taab100; PMID:34230959
C. JACQUES-AVINO, E. ROEL, L. MEDINA-PERUCHA, J. MCGHIE, M. PONS-VIGUES, E. PUJOL-RIBERA, I. TURIEL and A. BERENGUERA
PLoS One. 2022 Sep 2; . doi:10.1371/journal.pone.0273727; PMID:36054140
A. GONCALVES, E. SEQUEIRA-AYMAR, C. MARTIN, R. DALMAU, A. CRUZ, S. EVANGELIDOU, S. HARGREAVES, A. REQUENA-MENDEZ and C. JACQUES-AVINO
BMJ Open. 2022 Nov 1; . doi:10.1136/bmjopen-2022-065645; PMID:36385020
N. LOPEZ-CONTRERAS, T. LOPEZ-JIMENEZ, O. HORNA-CAMPOS, M. MAZZEI, M. ANIGSTEIN and C. JACQUES-AVINO
Gaceta Sanitaria. 2022 Nov 1; . doi:10.1016/j.gaceta.2022.04.002; PMID:35589458
L. MEDINA-PERUCHA, A. PISTILLO, B. RAVENTOS, C. JACQUES-AVINO, J. MUNROS-FELIU, C. MARTINEZ-BUENO, C. VALLS-LLOBET, F. CARMONA, T. LOPEZ-JIMENEZ, G. PUJOLAR-DIAZ, E. ARCAS, A. BERENGUERA and T. DUARTE-SALLES
Womens Health. 2022 Oct 1; . doi:10.1177/17455057221130566; PMID:36281527
L. MEDINA-PERUCHA, T. LOPEZ-JIMENEZ, C. JACQUES-AVINO, A. HOLST, C. VALLS-LLOBET, J. MUNROS-FELIU, C. MARTINEZ-BUENO, D. PINZON-SANABRIA, M. VICENTE-HERNANDEZ and A. BERENGUERA
EUROPEAN JOURNAL OF PUBLIC HEALTH. 2022 Oct 1;
H. VASQUEZ-VERA, B. LEON-GOMEZ, C. BORRELL, C. JACQUES-AVINO, M. LOPEZ, L. MEDINA-PERUCHA, M. PASARIN, E. SANCHEZ-LEDESMA and K. PEREZ
Gaceta Sanitaria. 2022 Sep 1; . doi:10.1016/j.gaceta.2021.10.004; PMID:34823902
C. AVINO, A. PERALTA, J. CARRERE, M. MARI-DELL'OLMO, J. BENACH and M. LOPEZ
Energy Policy. 2022 Aug 1; . doi:10.1016/j.enpol.2022.113006;
B. RAVENTOS, A. PISTILLO, C. REYES, S. FERNANDEZ-BERTOLIN, M. ARAGON, A. BERENGUERA, C. JACQUES-AVINO, L. MEDINA-PERUCHA, E. BURN and T. DUARTE-SALLES
BMJ Open. 2022 Apr 1; . doi:10.1136/bmjopen-2021-057866; PMID:35396302
F. LANSBURGH, C. JACQUES-AVINO, M. PONS-VIGUES, R. MORGAN and A. BERENGUERA
Womens Health. 2022 Feb 1; . doi:10.1177/17455057221078738; PMID:35168422
L. MEDINA-PERUCHA, T. LOPEZ-JIMENEZ, A. HOLST, C. JACQUES-AVINO, J. MUNROS-FELIU, C. MARTINEZ-BUENO, C. VALLS-LLOBET, D. PINZON-SANABRIA, M. VICENTE-HERNANDEZ and A. BERENGUERA
International Journal of Womens Health. 2022 Jan 1; . doi:10.2147/IJWH.S354655; PMID:35444473
L. MEDINA-PERUCHA, T. LOPEZ-JIMENEZ, A. HOLST, C. JACQUES-AVINO, J. MUNROS-FELIU, C. MARTINEZ-BUENO, C. VALLS-LLOBET, D. SANABRIA, M. VICENTE-HERNANDEZ and A. BERENGUERA
PLoS One. 2022 Jan 1; . doi:10.1371/journal.pone.0265646; PMID:35298550
E. ZABALETA-DEL-OLMO, M. CASAJUANA-CLOSAS, T. LOPEZ-JIMENEZ, H. POMBO, M. PONS-VIGUES, E. PUJOL-RIBERA, C. CABEZAS-PENA, J. LLOBERA, R. MARTI-LLUCH, C. VICENS, E. MOTRICO, I. GOMEZ-GOMEZ, J. MADERUELO-FERNANDEZ, J. RECIO-RODRIGUEZ, B. MASLUK, S. CONTRERAS-MARTOS, C. JACQUES-AVINO, I. AZNAR-LOU, M. GIL-GIRBAU, A. CLAVERIA, R. MAGALLON-BOTAYA, J. BELLON, R. RAMOS, A. SANCHEZ-PEREZ, P. MORENO-PERAL, A. LEIVA, C. GONZALEZ-FORMOSO and B. BOLIBAR
BMC PUBLIC HEALTH. 2021 Dec 4; . doi:10.1186/s12889-021-11982-4; PMID:34863136
A. BERENGUERA, C. JACQUES-AVINO, L. MEDINA-PERUCHA and D. PUENTE
European Journal of Internal Medicine. 2021 Oct 1; . doi:10.1016/j.ejim.2021.08.022; PMID:34509350
C. JACQUES-AVINO, T. LOPEZ-JIMENEZ, L. MEDINA-PERUCHA, J. DE BONT and A. BERENGUERA
PLoS One. 2021 Jan 1; . doi:10.1371/journal.pone.0256261; PMID:34415929
Larrea S, Hidalgo C, Jacques-Aviñó C, Borrell C and Palència L
Sexual and Reproductive Health Matters. 2021 Jan 1; . doi:10.1080/26410397.2021.1948953; PMID:34252017
C. JACQUES-AVINO, M. PONS-VIGUES, J. MCGHIE, I. RODRIGUEZ-GIRALT, L. MEDINA-PERUCHA, V. MAHTANI-CHUGANI, E. PUJOL-RIBERA and A. OSSO
Gaceta Sanitaria. 2020 Mar 1; . doi:10.1016/j.gaceta.2019.08.010; PMID:31785893
C. JACQUES-AVINO, T. LOPEZ-JIMENEZ, L. MEDINA-PERUCHA, J. DE BONT, A. GONCALVES, T. DUARTE-SALLES and A. BERENGUERA
BMJ Open. 2020 Jan 1; . doi:10.1136/bmjopen-2020-044617; PMID:33234664
E. PUJOL, A. BERENGUERA, J. MOIX, M. PONS, N. COMA, V. CARMONA, C. JACQUES and L. MEDINA
Atencion Primaria. 2020 Jan 1;
M. ARAYA-TESSINI, M. VIDAL, A. MUÑOZ and C. JACQUES-AVIÑÓ
Frontiers in Public Health. 2026 Jan 23; . doi:10.3389/fpubh.2025.1709042; PMID:41658291
M. MATEO, A. GARCÍA-EGEA, C. JACQUES-AVIÑÓ, V. PUIG-BARRACHINA and L. MEDINA-PERUCHA
WOMENS REPRODUCTIVE HEALTH. 2025 Oct 14; . doi:10.1080/23293691.2025.2567387;
E. ARAGONÈS, A. LOZANO-SÁNCHEZ, T. LÓPEZ-JIMÉNEZ, M. BENNETT, S. EVANGELIDOU, E. FRANCISCO, M. GARCÍA, E. MALGOSA, N. CODERN-BOVÉ, C. GUZMÁN-MOLINA and C. JACQUES-AVIÑÓ
EUROPEAN CHILD & ADOLESCENT PSYCHIATRY. 2025 Aug 30; . doi:10.1007/s00787-025-02840-4; PMID:40884581
García-Egea A, Jacques-Aviñó C, Berenguera A, Baroja-Benlliure J, Pinzón-Sanabria D, Holst AS, López-Jiménez T, Munrós-Feliu J, Vicente-Hernández MM, Valls-Llobet C, Martínez-Bueno C and Medina-Perucha L
PLoS One. 2025 Feb 27; . doi:10.1371/journal.pone.0312685; PMID:40014614
N. LÓPEZ-CONTRERAS, T. LÓPEZ-JIMÉNEZ, L. MEDINA-PERUCHA, B. LEÓN-GÓMEZ, A. GONÇALVES, O. HORNA-CAMPOS, M. ANIGSTEIN, J. BARBOSA, M. VEROTTI, O. BARDALES-MENDOZA, K. ARTEAGA-CONTRERAS, A. BERENGUERA, A. PERALTA and C. JACQUES-AVIÑÓ
Archives of Public Health. 2025 Jan 26; . doi:10.1186/s13690-024-01480-5; PMID:39863880
J. PAZ, A. GARCIA-EGEA, C. JACQUES-AVINO, A. CORNEJO and L. MEDINA-PERUCHA
Sexual and Reproductive Health Matters. 2024 Dec 31; . doi:10.1080/26410397.2024.2422155; PMID:39450492
C. ROMEU, G. LÓPEZ, E. ESPELTA, N. REVERTÉ, A. GONÇALVES, C. JACQUES-AVIÑÓ, M. FORTUÑO, M. FERRATE, C. MARTÍN, M. ARIZA and C. GRAU
BMJ Open. 2024 Dec 23; . doi:10.1136/bmjopen-2024-091599; PMID:39719280
Lozano-Sánchez A, Aragonès E, López-Jiménez T, Bennett M, Evangelidou S, Francisco E, García M, Malgosa E, Codern-Bové N, Guzmán-Molina C and Jacques-Aviñó C
Child and Adolescent Psychiatry and Mental Health. 2024 Dec 18; . doi:10.1186/s13034-024-00849-2; PMID:39695666
H. COLE, H. VÁSQUEZ-VERA, M. TRIGUERO-MAS, A. SÁNCHEZ, L. OLIVERAS, J. CARRERE, C. AVIÑÓ and R. MEHDIPANAH
Journal of Housing and the Built Environment. 2024 Mar 13; . doi:10.1007/s10901-023-10086-2;
L. MEDINA-PERUCHA, C. JACQUES-AVIÑÓ, A. HOLST, C. VALLS-LLOBET, D. PINZÓN-SANABRIA, A. GARCÍA-EGEA, C. MARTÍNEZ-BUENO and A. BERENGUERA
SEX ROLES. 2024 Feb 29; . doi:10.1007/s11199-024-01445-6;
G. TORRELL, D. PUENTE, C. JACQUES-AVIÑÓ, L. CARRASCO-RIBELLES, C. VIOLÁN, T. LOPEZ-JIMÉNEZ, V. ROYANO, A. CANTÓN, L. MEDINA-PERUCHA, I. RODRÍGUEZ-GIRALT and A. BERENGUERA
BMC INFECTIOUS DISEASES. 2024 Jan 15; . doi:10.1186/s12879-023-08954-x; PMID:38225587
L. MEDINA-PERUCHA, C. JACQUES-AVINO, T. LOPEZ-JIMENEZ, C. MAIZ and A. BERENGUERA
International Journal of Qualitative Studies on Health and Well-Being. 2023 Dec 31; . doi:10.1080/17482631.2023.2172798; PMID:36779532
C. JACQUES-AVIÑÓ, M. GUITIÉRREZ, M. BARBERA, I. FUERTES, G. MARTIN-EZQUERRA, J. LOPEZ-CONTRERAS, A. VIVES, R. RODRIGUEZ, M. ROS, C. RIUS and P. DE OLALLA
ARCHIVES OF SEXUAL BEHAVIOR. 2023 Oct 24; . doi:10.1007/s10508-023-02711-6; PMID:37875628
C. MÁIZ-MAZUELA, L. MEDINA-PERUCHA, A. BERENGUERA, T. LÓPEZ-JIMÉNEZ, I. RODRÍGUEZ-GIRALT, P. SEPÚLVEDA and C. JACQUES-AVIÑÓ
HEALTH & SOCIAL CARE IN THE COMMUNITY. 2023 Jun 14; . doi:10.1155/2023/1124583;
Medina-Perucha L, López-Jiménez T, Jacques-Aviñó C, Holst AS, Valls-Llobet C, Munrós-Feliu J, Martínez-Bueno C, Pinzón-Sanabria D, Vicente-Hernández MM and Berenguera A
International Journal for Equity in Health. 2023 May 17; . doi:10.1186/s12939-023-01904-8; PMID:37198680
A. PONJOAN, C. JACQUES-AVINO, L. MEDINA-PERUCHA, V. ROMERO, R. MARTI-LLUCH, L. ALVES-CABRATOSA, R. RAMOS, A. BERENGUERA and M. GARCIA-GIL
Frontiers in Public Health. 2023 Feb 14; . doi:10.3389/fpubh.2023.1069357; PMID:36891333
C. JACQUES-AVINO, T. LOPEZ-JIMENEZ, M. BENNETT, L. MEDINA-PERUCHA, B. LEON-GOMEZ and A. BERENGUERA
Frontiers in Public Health. 2022 Jun 16; . doi:10.3389/fpubh.2022.873891; PMID:35784235
A. HOLST, C. JACQUES-AVINO, A. BERENGUERA, D. PINZON-SANABRIA, C. VALLS-LLOBET, J. MUNROS-FELIU, C. MARTINEZ-BUENO, T. LOPEZ-JIMENEZ, M. VICENTE-HERNANDEZ and L. MEDINA-PERUCHA
Reproductive Health. 2022 Feb 19; . doi:10.1186/s12978-022-01354-5; PMID:35183195
Medina-Perucha L, Jacques-Aviñó C, Valls-Llobet C, Turbau-Valls R, Pinzón D, Hernández L, Briales Canseco P, López-Jiménez T, Solana Lizarza E, Munrós Feliu J and Berenguera A
BMJ Open. 2020 Jul 29; . doi:10.1136/bmjopen-2019-035914; PMID:32727738